30 de setembre 2010

Penyagolosa als meus ulls

| Localització: 12135 Vistabella del Maestrazgo, España
Amb els ulls d'una petita muntanyera:
“T'estime, muntanyeta.
Penyagolosa, gegant de pedra
La teua testa plena de neu,
Penyagolosa, Penyagolosa,
A la tempesta, al sol i al vent:
Fita senyera del poble meu."

Aquest cap de setmana vaig estar amb els meus pares a Vistabella del Maestrat, un poblet de muntanya amb una gent molt entranyable, allí vaig conèixer a molts xiquets (Mariano, Adelina, Lionela…), em van ensenyar la seva escola i vaig jugar amb ells al seu pati.



Aquest poble es troba molt a prop d’un ermitori que s’anomena Sant Joan de Penyagolosa i els dos tenen el privilegi d’estar sota l’abraçada d’una de les muntanyes més importants per als valencians.


Aquest cap de setmana, el gegant de pedra em va agafar de la mà i em va ensenyar el seu voltant:
“Mira, Paula! Hui estic content, ja des de primera hora he sentit el teu somriure allà baix a l’ermitori. Vine, anem a tocar a la porta del bosc encantat que hi ha en aquest lloc!.”


I de sobte vaig descobrir el Barranc de la Pegunta, amb els seus arbres I les seves plantetes i eixe soroll que ja mai oblidaré de l’aigua de la font de la Pegunta o els colors que l’ombria i la solana projecten al nostre pas.


Ja en el barranc del Forn el gegant de pedra em comenta què, des de dalt del cim, veu moltes coses i se n’adona’t de què l’entorn pateix i els animalets també; i em diu que encara que la pista arriba fins allí i durant molt de temps molta gent ha arribat en cotxe, pensa que és preferible vindre caminant , per a conservar millor aquest tresor.


Ací al Corralico el gegant de pedra em convida a pujar al seu cim per la senda què, amb un desnivell prou fort, ens reconforta quan arribem dalt de gaudir de la magnífica vista al costat de les parets tallades, que formen una línia tan vertical que em van impressionar.

I em va dir:
“Fa ja molt de temps que estic ací i per el meu cim ha passat molta gent, alguns tant menuts com tu, han vingut amics, nuvis, germans, famílies completes… han pujat escaladors, scouts pelegrins i fins i tot algun que altre animalet domèstic.
Lamentablement no tots s’han comportat com caldrien i pel seu camí han deixat fem i deixalles de tot tipus que han embrutat el paisatge.”

Em va contar que un dels principis bàsics per anar a la muntanya és tindre un respecte absolut per la natura, per a que tots pugam gaudir de llocs com aquest.
“Però, Paula, hui estic content perquè m’agrada molt que vingueu a veurem els més menuts, passejar de la mà i contar-los coses…”

Abans de acomiadar-me, li vaig dir que li contaria aquesta excursió a altres xiquets i xiquetes, i que segur més d’un el visitaria. Així doncs de tornada baixarem per la font de la Cambreta i per la sendeta què, amb molt d’encant, ens va portar de nou a l’ermitori.

Allí vaig vaig cridar molt fort:
“Ei, muntanyeta! Escolta el que vullc dir-te…
T'ESTIME MUNTANYETA”


Articles relacionats

Penyagolosa
Penyagolosa per Vilafermosa

3 comentaris:

  1. Estrenem secció, Muntanya per a xiquets, amb una pujada al Penyagolosa des del punt de vista de una xiqueta muntanyera, Paula Cervera, amb la qual esperem oferir-vos alternatives per a tots aquells què, com nosaltres, ja hem arribat a l'edat en què a la muntanya toca anar amb els xiquets. Esperem que vos agrade!

    ResponElimina
  2. M'ha encantat, molt bonic

    ResponElimina
  3. Esperem prompte més aventures de la muntanyereta Paula

    ResponElimina

La teua opinió és molt valuosa per a nosaltres. Si no tens compte de Google o similar tria, de "Comenta com a", l'opció "Nom/URL".

Tal vegada també t'interesse