27 d’octubre 2010

Desapareix l'últim ós autòcton del Pirineu

| Localització: Ansó, España
Què poc m’agrada donar aquest tipus de notícia, però sembla que l'últim ós autòcton que quedava viu al Pirineu, conegut com Camille, ha mort. L'últim indici que es va tenir d'aquest exemplar va ser una foto realitzada per càmeres automàtiques de seguiment de l'espècie el 5 de febrer d'enguany. Ja fa 9 mesos que no s'ha tornat a trobar cap pista ni s'ha registrat cap atac seu a bestiar o ruscs. 

D'acord amb els experts, aquesta absència d'informació “pràcticament” certifica la seua mort. La seua desaparició no ha sorprès a ningú, ja que era prou vell (més de 20 anys), estava sol (Cannelle, l’última femella autòctona, va morir per un caçador francès en 2004) i estava malalt.

Gràcies caçadors amb verís, paranys i perdigons, vos ha costat molts segles i esforç, però per fi ho haveu aconseguit, ja mai hi haurà cap altre ós del Pirineu.

En l’actualitat s’estan introduint óssos eslovens, que en si no són una subespècie diferent, pel què encara (si caçadors i ramaders ho permeten) es podria recuperar artificialment l’espècie.

16 comentaris:

  1. Ecologistas en Acción afirma que de los dos osos machos de la zona francesa se sabe que Neré vive en el valle de Aspe, con alguna incursión esporádica en la vertiente española, y Canelito, hijo de Canelle, la última osa autóctona abatida por un cazador, vive entre los valles de Aspe, Ossau y Cauterets.

    En esència, el que s'ha extinguit és el últim del Pirineu Espanyol, que tampoc, ja que van pasan d'un al altre.

    De tota manera, la mort de Canelle ja va significar la desaparició dels autòctons, pero la que estàn reintroduint es ursus arctos arctos, exactament igual que l'altra, i com estos no tenen problemes de llengua i cultura... pos aixó, que es el mateix :P

    ResponElimina
  2. I tu com saps que l'ós no parlaba euskera, català o aranés? :D Igual ha mort l'últim ós nacionalista. Conyes a banda, no és una bona notícia

    ResponElimina
  3. És una pena que, poc a poc (o a vegades no tant poc o poc) ens carreguem algunes de les espécies més emblemàtiques. Aixó de que els óssos estiguen contaets dona que pensar...

    ResponElimina
  4. Si, és molt trist, però no és l'única espècie en perill d'extinció (encara que en aquest cas parlem d'extinció de fet).

    No ens oblidem de la cigonya negra, el linx ibèric, el trencalòs, el gall salvatge (Urogallo), el fardatxo gegant, la foca, el llop...

    ResponElimina
  5. Fa anys els meus iaios em contaven que a la muntanya de la Drova es podia sentir de nit als llops, altre extingit. Una llàstima, cert, però...seriem capaços de viure amb el perill dels llops vora casa?

    ResponElimina
  6. Recordeu Jacky y Nuka? RIP a les versions hispanes

    ResponElimina
  7. Molt inquietant la reflexió de Fernando. Probablement ens ho pensàvem i molt per a fer senderisme per l'Aldaia.

    ResponElimina
  8. No està tot perdut, encara queden óssos autòctons a la península, uns 170 exemplars de d'óssos pardos a la serralada Cantàbrica, distribuits entre León, Palencia, Cantabria i Asturias

    ResponElimina
  9. Se ha muerto, lo siento pero dar las gracias ironicamente a los cazadores es penoso. Solo diré que cuando se reintroduce una especie con los primeros que se debe contar es con la gente del territorio y la administración lo hace al revés, primero con los ecologetas.

    ResponElimina
  10. Los cazadores se creen los amos y señores del monte, por el que transitan a sus anchas portando armas y dejando innumerables regueros de sangre, a menudo humana, no hay más que repasar las hemerotecas. Y están acostumbrados a que los ciudadanos, en vez de poder ejercitar su derecho de pasear libremente por lo que es patrimonio de todos, opten por quedarse en sus casas o tengan que escoger otros lugares, ante el miedo de recibir el disparo de un cazador.

    ResponElimina
  11. Josep, tens raó, és penós i molt lamentable haver generalitzat com ho he fet amb tots els caçadors i demane disculpes.
    Però hi ha un fet que és innegable, i és que fa poc més de 10 anys només quedaven al Pirineu cinc óssos, els últims d'una població que es contava a milers, i foren exterminats per caçadors després de segles de persecució. Ara que ja no queda cap exemplar autòcton, s'estan reintroduïnt al Pirineu amb exemplars d'Eslovènia. Sabeu perquè molts caçadors reneguen de la seua introducció? Perquè porten generacions actuant sense control, i els óssos són el seu principal enemic, ja que la seua presència, per estar protegida, els obliga a canviar les localitzacions de les seues caceres (inclòs cancel•lant-les) en el moment en que apareix un ós.

    Diuen que són perillosos per als turistes. Cantabria i Astúries compten amb uns 150 óssos que són tot un atractiu turístic dels Picos d'Europa, inclòs una marca de qualitat natural per a tota una regió. Seran els óssos pirenaics més agressius com denuncien els caçadors? Ho saben fins els xiquets, cap animal és perillós si no interferim en la seua vida.

    Diuen que són perillosos per als caçadores, de fet generaren tanta pressió que fins i tot el Govern del Vall d'Arán va recolzar la captura de tots els óssos del Pirineu per a tornar-los a Eslovènia. Docs be, tirem d'hemeroteca: durant l'últim segle no s'ha enregistrat cap mort per atac d'ós. Però si que moren una mitja de 24 caçadors a l'any abatuts pels propis caçadors. I jo em pregunte, què és més perillós per als caçadors i els turistes, l'ós o el caçador? I no m’invente res, segons Mutuasport, la mútua dels caçadors, la mitjana anual és de 2.585 accidents de caça, amb més de 24 morts per dispar, 2.448 ferits i 91 invàlids de per vida. I a banda, no només els animals són els perjudicats per la seua activitat, també els excursionistes, animals de companyia, i tot tipus de fauna que pateixen els danys colaterals de la caça: errades de punteria o criteri, contaminació per plom les marjals (encara gasten plom alguns caçadors!), ceps mecànics i verins dispersats discriminadament pel camp. I parle en experiència, estic fart de desmuntar ceps i no serà la primera vegada que lliurem una rabosa d’un cep que esta rotundament prohibit.

    I tampoc sóc un radical, perquè ací la culpa també la tenen els responsables polítics del projecte d'introducció d'óssos, els quals soltaren als animals al camp sense abans haver desenvolupat un treball d'educació ambiental a les regions pirenaiques per a aconseguir el recolzament d'aquestes, inclosos els ramaders i caçadors. Josep té raó, si la administració desitja traure avant a l'ós dels Pirineus, tindrà que involucrar a ramaders i caçadors en la seua conservació, no enfrontar-se a ells.

    ResponElimina
  12. Qué voleu que vos diga, m'agrada la muntanya i la natura, i em toca els collons veure cóm hi ha gent que amb l'excusa d'un esport puja a la muntanya a matar animals i a ficar trampes. I em direu "no, les trampes estan prohibides". Si, defraudar a Hisenda també està prohibit, i no és la primera vegada veig ceps per la muntanya QUE ESTAN PROHIBIDÍSSIMS. I sí també són anti-taurí, anti-bou-embolat i anti tot tipus d'activitat que es dedique a assassinar animals per diversió o oci. No anem a qüestionar la seua llavor cinegètica, però a Espanya hi ha 1.250.000 caçadors que actuen amb una llibertat desproporcionada que limita la llibertat d'aquells que veuen la natura com algo a conservar, no a abatre.

    ResponElimina
  13. Una reflexió del que he llegit fins ara: els verdaderament perillosos no són els óssos, els ramaders o els caçadors. Són els polítics, tant al Pirineu com a la resta d'Espanya, però llàstima, semblen estar protegits i no poden ser caçats.

    ResponElimina
  14. Doncs allà va una altra reflexió dels caçadors POC RESPECTUOSOS (que no m’ataquen a mi tampoc por generalitzar): per què continueu utilitzant plom com a munició? El plom constitueix un perill ecològic i tòxic molt importat com a conseqüència de la seua llarga permanència al medi ambient (tarda entre 50 i 300 anys en desintegrar-se). Quan el plom cau a les marjals és un greu contaminant dels aqüífers dels quals, entre d’altres, gastem per al consum humà, i les aus mengen els perdigons pensant que són menudes pedretes que les ajuden a digerir el menjar. Per altra banda, si la marjal de Xeresa és zona protegida per l’UE, RAMSAR i no sé quantes segles més, perquè està permesa la caça?

    ResponElimina
  15. Coneixeu la caça amb parany?. Es tracta d'una forma il•legal de caçar aus silvestres amb pegament. Els caçadors unten varetes amb pegament i les dissimulen als arbres.
    També supose que coneixeu al senyor Juan Gabriel Cotino, titular de la Conselleria de Medi Ambient, Aigua, Urbanisme i Vivenda de la Generalitat Valenciana, vicepresident tercer del Govern que presideix el senyor Camps i ex-director general de la policia en el govern de Aznar.
    Doncs en relació amb les trampes il•legals per a pardals, aquest “senyor” va bramar a un mitjà públic:
    “...Iremos al constitucional e iremos a Estrasburgo e iremos a donde haga falta, porque no podemos dejarnos avasallar por unas personas que lo único que quieren es que eso no funcione...”
    Quasi res amb el Conseller de Medi Ambient!!!
    Per cert, és conseller amb la benedicció de Camps, i a més l'ha clavat com a titular d'Urbanisme. Sabeu que la seua família viu dels negocis urbanístics amb l'administració? I sembla que quatre membres de la família estan imputats per frau fiscal!! Camps, a quin personal ens claves?

    ResponElimina
  16. Respecte als caçadors, notícia del Levante:

    "Una batida de jabalí que tuvo lugar el pasado 6 de febrero en la Vall de Gallinera acabó en una cacería incontrolada e ilegal de ejemplares de arruí africano e incluso de muflones, según ha denunciado un cazador que participó en la batida. Este cazador ha enviado una carta a varios medios de comunicación, entre ellos algunos especializados en caza, así como a la Real Federación Española de Caza. Asegura que se abatieron a numerosos arruíes, "sobre todo ejemplares jóvenes".
    Este diario confirmó ayer de fuentes de toda solvencia que la batida sólo estaba autorizada para jabalíes, por su proliferación este año y los daños que causan en la agricultura. Las mismas fuentes afirmaron que sí que se mataron arruíes. De hecho, los agentes del Seprona y los técnicos de la Conselleria de Medio Ambiente detuvieron a un cazador que había abatido a uno de estos ungulados que son originarios de África. Además, ese cazador se hallaba en el coto de la Vall d'Ebo, que no estaba autorizado para esta batida. Esa jornada de caza está, por tanto, denunciada.
    Las citadas fuentes aclararon que la caza del arruí, que es una especie exótica e invasora, sólo es legal mediante rececho. Indicaron también que el principal abuso es que los cazadores rebasan el coto de la Vall de Gallinera y entran en otros sin permiso (Vall d'Ebo y Vall d'Alcalà). El arruí, por su cornamenta, es un apreciado trofeo cinegético."

    ResponElimina

La teua opinió és molt valuosa per a nosaltres. Si no tens compte de Google o similar tria, de "Comenta com a", l'opció "Nom/URL".

Tal vegada també t'interesse