El Posets pel refugi d'Àngel Orús

El 1994 es va crear al Pirineu d’Osca el Parc Natural Posets-Maladeta, amb 33.440 ha que abasten els termes de Benasc (Benás, en parla benasquesa), Gistain (Chistén), Montanuy, Saünc i Sant Joan de Pla. Amb un mínim de 1.500 m al fons de la vall i un màxim de 3.404 m al cim de l’Aneto, compta amb un conjunt de 13 glaceres, 95 llacs o ibons i un innumerable nombre de cascades. Però el major tresor del parc es troba als massissos de la Maladeta o Montes Malditos, el Perdiguero i el Posets o Llardana, la major concentració de pics superiors als 3.000 metres de tot el Pirineu. Tot el conjunt del parc és visitable i a la xarxa de senders podem trobar els refugis d’Àngel Orús a la vall d’Eriste o Grist, el refugi d’Estós a la vall del mateix nom, el de la Renclusa a Maladetes i el de Biadós a la vall de Chistau.
Sembla que el nom de Posets prové d'uns pous (posets, en patués o benasquès) que hi ha a la seua vessant occidental, i és com es diu el pic a la zona de Gistain; mentre que a Estós i Mont d'Astos (França) el cim es diu Llardana (cremat), per l'aridesa de la seva vessant est.


Mapa detallat, perfil i estadístiquesCom arribar-hi

El Posets, amb 3.375 metres, és el segon pic més alt de Pirineus després del proper Aneto (3.404 m). Disposem de diferents alternatives per a l'ascens al seu cim, i hui vos anem a mostrar la més clàssica i coneguda (i també transitada), l'anomenada ruta Reial des d'Eriste pel refugi d'Àngel Orús.

L’accés el realitzarem per la localitat d’Eriste/Grist (Osca), des de la qual seguirem la carretera de Benás/Benasc on ens trobarem, a uns 300 metres, un desviament a l’esquerra en direcció al refugi d’Àngel Orús. Una carretereta de muntanya de terra ascendeix amb forta costera fins un descampat molt a prop de la cascada Espigantosa (1.580 m). Deixem els vehicles i seguim una pista forestal que ens mostra una vista fantàstica de la cascada Espigantosa, un espectacular salt d’uns quinze metres.

Cascada Espigantosa

La pista ens durà fins el pont de l’Aigüeta d’Eriste, convertint-se en aquest punt en un sender costerut que penetra en un frondosíssim bosc de boixos, avellaners i freixes. Al poc d’iniciar la senda veureu un encreuament a l’esquerra que paga la pena seguir ja que ens durà fins l’interior de la cascada, un punt de vista de la mateixa molt espectacular. De nou al sender principal assolirem una plana estreta coneguda com el Paset de l’Os o de l'Onso, des d’on començarem a divisar les primeres cascades del congost de l’Aigüeta d’Eriste, punt molt apreciat pels amants dels descensos de barranc. Encara que el sender discorre paral·lel al barranc, ens tindrem que desviar fins el cau del barranc si volem gaudir de les cascades.

Sender vora riu

En poc més d’hora i mitja, i ja a prop del refugi, veurem un desviament a la dreta en direcció a la Ball d’es Ibons, que obviarem i ja visitarem a una propera excursió. En menys de dues hores des de l'aparcament arribarem al refugi d'Àngel Orús o del Forcall (2.095 m), situat a l’ombra de l’imponent Agulla del Forcau.

Refugi d'Àngel Orús o del Forcall

Des del refugi ens dirigirem cap al nord seguint un sender molt ben senyalitzat. En poc menys d'una hora haurem obviat la bifurcació a la dreta del GR-11.2 i haurem travessat el torrent de Llardaneta (2.500 m).

Pel torrent de Llardaneta

A la següent bifurcació prendrem el ramal de la dreta, seguint la Canal Fonda (2.600 m), on quasi tot l'any hi ha gel (pel que convé dur grampons i piolet).

La Canal Fonda

Abans de tres hores assolirem el coll de la Dent de Llardana; seguirem per la nostra dreta, ascendint una costeruda pedrera que ens portarà fins una cresta, que amb algun pas exposat, però sense dificultats tècniques, ens durà fins el cim. En total haurem tardat unes 3 hores i mitja des del refugi.

Espectacular vista del Pic Espadas

Cresta abans del cim del Posets

Des del cim del Posets (3.375 m) les vistes són espectaculars, ja que l’absència de pics propers ens ofereix unes panoràmiques increïbles, tant de les valls del voltant com de part del Pirineu; podem distingir les siluetes de Monte Perdido, el Marboré o el Vignemale al fons. Molt més a prop, la Maladeta i l’Aneto, l’únic què, amb només 29 metres d’alçada més, li pot fer ombra.

Cresta del Posets, el cim s'aprecia al fons.
Vistes del vessant nord del Posets



Rutes rel·lacionades:




Comentaris

  1. Per tant se suposa q es el tercer pic mes alt d'Espanya? I es la primera volta q he sentit eixe nom

    ResponElimina
  2. No, és el quint:

    1. Teide (Tenerife), 3.718
    2. Mulhacén (Serra Nevada, Granada), 3.482 3. Aneto (Pirineus, Massís de la Maladeta, Osca),3.404
    4. Veleta (Serra Nevada, Granada),3.398
    5. Posets o Llardana (Pirineus, massís de Posets, Osca), 3.375

    ResponElimina
  3. Una gran ruta, os la recomiendo encarecidamente, pero hay que tener cierto nivel

    ResponElimina
  4. Qué paisajes más increibles, ahí seguro que nunca subo -el Mondúver para mí es duro :D-, pero al menos lo puedo imaginar con fotografías como las que añadis. De verdad, me ha encantado éste y el del Monte Perdido, ahi tal vez si que me anime algún año para hacer la priemra parte del recorrido. Toni

    ResponElimina
  5. Hi vaig anar amb 13 o 14 anys (i ara en tinc 43!). Ha estat un plaer 'revisitar-ho'! Si més no, virtualment! Gràcies!

    Només he trobat a faltar alguna foto de la 'Cola de Caballo' (no sé com es dirà en patués) ;)

    ResponElimina
  6. El vaig pujar aquets agost, i és una pasada. Si anem en estiu normalment no fa falta cap material i és molt fàcil, apart la cansera, clar :D

    ResponElimina
  7. Perdona Pau, que no havia llegit el teu missatge.
    La Cola de Caballo està a Ordesa, i per supost hem posat fotos :). Les podràs vore ací: http://www.auntirdepedra.com/2010/08/ordesa-i-monte-perdido-la-cua-de-cavall.html

    Per cert, en Patués li diuen "Coda de Caballo"

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

La teua opinió és molt valuosa per a nosaltres. Si no tens compte de Google o similar tria, de "Comenta com a", l'opció "Nom/URL".