13 de novembre 2010

Posets: ascens per Ball d'es Ibons i descens per Àngel Orús

| Localització: Grist, 22469 Sahún
El Posets, amb 3.375 metres, és el segon pic més alt de Pirineus després del proper Aneto (3.404 m). Encara que l’ascensió clàssica es realitza per la massificada ruta Reial via refugi d’Àngel Orús, vos proposem una alternativa, pot ser més atractiva i aventurera, encara que també molt més tècnica i exigent: l’ascens per la Ball d’es Ibons, on gaudirem de la presència d’un conjunt de llacs o ibons a 2.500 metres d’alçada, entre els quals destaquen el d’Eriste o Grist, les Alforches, Ferradura i el Negre.
L’accés el realitzarem per la localitat de Eriste/Grist (Osca), des de la qual seguirem la carretera de Benás/Benasc on ens trobarem, a uns 300 metres, un desviament a l’esquerra en direcció al refugi d’Àngel Orús. Una carretereta de muntanya de terra ascendeix amb forta costera fins un descampat molt a prop de la cascada Espigantosa (1.580 m).


Mapa detallat, perfil i estadístiquesVeure en Google Earth| Com arribar-hi

Deixem els vehicles i seguim una pista forestal que ens mostra una vista fantàstica de la cascada Espigantosa, un espectacular salt d’uns quinze metres.

Cascada Espigantosa

La pista ens durà fins el pont de l’Aigüeta d’Eriste, convertint-se en aquest punt en un sender costerut que penetra en un frondosíssim bosc de boixos, avellaners i freixes. Al poc d’iniciar la senda veureu un encreuament a l’esquerra que paga la pena seguir ja que ens durà fins l’interior de la cascada, un punt de vista de la mateixa molt espectacular.

Camí del refugi

De nou al sender principal assolirem una plana estreta coneguda com el Paset de l’Os o de l'Onso, des d’on començarem a divisar les primeres cascades del congost de l’Aigüeta d’Eriste, punt molt apreciat pels amants dels descensos de barranc. Encara que el sender discorre paral·lel al barranc, ens tindrem que desviar fins el cau del barranc si volem gaudir de les cascades.

Camí del refugi



En poc més d’hora i mitja, i ja a prop del refugi, veurem un desviament a la dreta en direcció a la Ball d’es Ibons. Nosaltres seguirem aquest sender, encara que tingueu en conter què, passant del refugi de Forcau, hi ha un sender a la dreta, variant del GR11 (GR11.2), que es dirigeix cap al coll de la Piana buscant el refugi d’Estós, i que connectarem amb el mateix més endavant. Pel nostre sender prendrem una drecera, així que la decisió és vostra. Amb la línia clara on desapareixen l’herba i els arbres i comença la roca nua, ens dirigim pel sender de la dreta què, en forta costera, arriba a un encreuament: per l'esquerra connecta al nord amb el sender del coll de la Piana per la cabanya de Llardana (2.300 m), encara que nosaltres seguírem el mateix sentit connectant amb l'anterior més avant; seguirem les fites del camí (poc marcat malgrat ser una variant del GR11) i en poc més d’una hora en direcció al barranc d’es Ibons assolirem la Ball d’es Ibons, on veurem els primers d’ells, els d’Eriste o de Grist, a 2.410 metres d’alçada.

La Ball d'es Ibons

Els ibons tenen el seu origen en el temps en què els circs glacials cobrien el massís de Posets; el gel amb el pas dels mil·lennis fou erosionant una roca on, amb la retirada progressiva del gel i aprofitant els trams més fondos, sorgiren menuts llacs.

Dent de Llardana

Oblidarem el camí del coll de la Piana, que ens duria fins el refugi d’Estós i que ja veurem en una altra entrada al bloc, i ens desviarem a l’esquerra per a fer la ruta dels ibons, que no ens durà més d’una hora i realment gaudirem amb la visita; no existeix cap sender senyalitzat, així que ens guiarem pel torrent que brolla de l’ibon Negre, que drena i recorre tots els ibons de dalt a baix. Així, remuntarem el torrent fins l’ibon de les Alforches (2.460 m). Molt a prop es troba l’ibon de Ferradura amb la seua característica forma, i per fi arribem al Negre o de Posets (2.570 m), sempre en direcció oest. Ací farem nit, envoltats de l’espectacular glacial del Posets.

Campament a la Ball d'es Ibons

A l’endemà seguirem cap amunt en ziga-zaga per una zona pedregosa a l’esquerra de l’ibon Negre. Arribem a un coll a 2.850 m i pujarem per una pedrera molt costeruda. Ens trobarem davant del glacial del Posets: només els més agosarats pugen pel mig amb grampons, encara que nosaltres optarem per vorejar-lo, en aquest cas per la dreta, molt vertical però més senzill que per l'esquerra, molt complicada, tècnica i amb perill de caigudes.

Cresta cap al Posets

Arribats a la cresta buscarem ja la direcció al pic, per una zona què, encara que molt vertical i a plom sobre la vorera del penya-segat, no té cap complicació de seguir.

Glacial del Posets

Per fi assolirem el cim del Posets (3.375 m). Les vistes són espectaculars, ja que l’absència de pics propers ens ofereix unes panoràmiques increïbles, tant de les valls del voltant com de part del Pirineu; podem distingir les siluetes de Monte Perdido, el Marboré o el Vignemale al fons. Molt més a prop, la Maladeta i l’Aneto, l’únic què, amb només 29 metres d’alçada més, li pot fer ombra.

Vista dels ibons

Al cim del Posets

Descendirem seguint la ruta clàssica del Posets.

Vista 3D. Feu click per obrir-la amb Google Earth


Rutes rel·lacionades:




6 comentaris:

  1. El Cervera ja sembla el Calleja :D

    ResponElimina
  2. Posets o Llardana? Tinc família a Benasc i li diuen Llardana. Segons em contaren, Posets es refereix al conjunt del massís, mentre que Llardana designa exclusivament al cim. Per tant, ni Posets és el cim del massís, que deu anomenar-se Llardana (La Llardana, com se la coneix a la vall), ni aquesta pot designar al massís en el seu conjunt.
    Sembla que Posets deriva dels nombrosos pous o "Pozets", molt abundants al massís en forma d'avencs, llacs i sumiders.

    ResponElimina
  3. Pareix ser que tens tota la raó, al meins en aquest estudi així ho diuen: http://www.diariodelaltoaragon.es/SuplementosNoticiasDetalle.aspx?Sup=1&Id=609652

    ResponElimina
  4. El libro Gordo de Petete :D

    ResponElimina
  5. eh sou uns feres, si recopileu el material de Pirineus ja podeu fer un llibre, ara en serio m'hagradat molt el vostre llibre i per internet vos he trobat i mire que ho toqueu tot, enorabona pel treball grandios

    ResponElimina
  6. Vicent, he de dirte que feres una ruta molt dura i complicada, veig que ho has advertit al inici de l'article, pero jo també ho vullc remarcar. Carlos

    ResponElimina

La teua opinió és molt valuosa per a nosaltres. Si no tens compte de Google o similar tria, de "Comenta com a", l'opció "Nom/URL".

Tal vegada també t'interesse