10 de novembre 2010

El cap d'Or de Moraira

| Localització: Moraira, Teulada, España
La del cap d’Or és una ruta molt senzilla, curta i d’escassa costera. Coneixerem la cova de la Cendra vora penya-segats, la torre guaita del segle XVI i gaudirem d’unes impressionants vistes des del penyal d’Ifac fins el cap de la Nau. Es tracta d’una ruta molt recomanable per anar en família, ja que malgrat alguns trams que porten a la cova de la Cendra el sender no presenta cap dificultat i les vistes ho mereixen.


Ens dirigirem a Moraira i buscarem per l’avinguda del Portet un pàrquing situat al nord de la platja del Portet, on deixarem els vehicles. Des d’ací pujarem pel carrer “Puerto Andraitx” travessant una zona de xalets fins assolir un coll, on ja disposarem d’una magnífica vista de Benitatxell i Xàbia al nord, i els penya-segats de Benissa i el penyal d’Ifac al sud.

Moraira. Al fons, el Cap d'Or i la torre

Des del mateix coll veurem un sender, perfectament senyalitzat amb les marques verdes i blanques, que encara que té cert perill de relliscades pels trams de roca, no ofereix cap dificultat de resseguir. Al poc veurem un encreuament cap a la cova de la Cendra, que resseguirem per un estret sender que descendeix pel penya-segats; encara que semble molt aeri, no té cap dificultat, i a prop de la cova unes baranes de fusta ens acompanyaran fins la boca de la mateixa, tancada al públic.


Mapa detallat, perfil i estadístiquesVeure en Google Earth| Com arribar-hi

La cova de la Cendra és el més conegut dels jaciments de Teulada; compta amb una gran boca d’accés, situada a uns 35 metres per damunt del nivell de la mar, que dona lloc a una sala d’uns 500 metres quadrats de superfície. A l’interior es trobaren restes del Paleolític Superior (20.000 anys aC.) i sobre tot del neolític (5.000 aC.).

Cova de la Cendra

De volta al coll, ens dirigirem en direcció sud seguint la carena durant uns 5 minuts fins assolir un menut aljub junt a un mirador natural. L’aljub, de la mateixa època que la torre, abastia d’aigua als soldats que es dedicaven a la defensa del litoral. Des d’aquest punt surt un sender que ens durà directament a la torre guaita del cap d’Or, on trobarem un vèrtex geodèsic.

La torre guaita del cap d'Or

Del segle XVI, fou construïda en maçoneria i morter amb un perímetre de 26 metres i 11 metres d’altura. Massissa fins la meitat, per evitat atacs (no disposa de porta, ja que s’accedia a l’interior amb una escala de corda), està coronada amb mènsules i rematada amb un matacà. La seua edificació, a l’igual que la resta de torres costaneres de la zona, va ser conseqüència d’un informe del 1563 de l’arquitecte J.B. Antonelli, segons el qual, al referir-se a la conveniència de construir més torres al litoral parla de “... y otra más se podría aser donde vienen a guardar de noche lo de Tablada”. Comunicada visualment amb les torres de la Granadella e Ifac, l’any 1667 va jugar un gran paper amb la defensa de d’un vaixell napolità assetjat per dos vaixells pirates barbarescs.


Tornarem pel mateix sender, perfectament senyalitzat amb les marques de SL, fins la zona de l’aparcament. Aprofitarem per acostar-nos al castell de Moraira, molt a prop d’ací, a la platja de l’Ampolla.

Castell de Moraira

El castell de Moraira fou construït al segle XVIII a la platja de l’Ampolla, dalt d’una menuda elevació de pedra tosca; el seu objectiu era la defensa de la població davant dels continuats atacs de pirates barbarescs. Amb planta de pota de bou i façana semicircular orientada al sud, es troba envoltada d’un fossar. Amb una altura de 10 metres i uns 200 metres quadrats, a l’interior hi ha tres naus cobertes amb volta de rajola massissa, il·luminades per tres finestres orientades al sud. A la porta d’accés figura un escut reial dels Borbons del 1742 que se suposa l’any de finalització de la fortalesa. Fou projectat per Antonelli, el mateix que també construí el fort de Bèrnia o el pantà de Tibi. El castell fou utilitzat fins a mitjans del segle XIX, quan fou abandonat i part de la pedra tosca de la seua construcció s’utilitzà en la construcció de l’església de la Verge dels Desemparats i altres vivendes de la zona. Restà en completa ruïna fins a principis del anys 80, quan va ser restaurat.
Si encara voleu més, podeu connectar amb les cales de Benitatxell des de la mateixa platja del Portet. Així, haurem de pujar pel carrer de la Vídua, en direcció nord, fins assolir l’encreuament amb el carrer de la Gaviota. Seguint el carrer arribarem al barranc de la Vídua, a la connexió amb la ruta dels penya-segats de Benitatxell que prompte tindreu ací, a “A un tir de pedra”.


3 comentaris:

  1. Jeje, lo be que es veu eixa torre des del xiringuito el Castell, allà al fons, fen-se una cerveseta, sense cansar-se :D

    ResponElimina
  2. Quanta raó que tens, qué bonic és veure les coses amb una cervesseta a la ma :D

    ResponElimina
  3. Un indignat pels grafitis14 de novembre de 2010 a les 0:30

    Fins allà dalt van els desalmats a fer graffitis als monuments? Càmeres deurien ficar al voltant del patrimoni per què esperar educació de la gent és esperar massa

    ResponElimina

La teua opinió és molt valuosa per a nosaltres. Si no tens compte de Google o similar tria, de "Comenta com a", l'opció "Nom/URL".

Tal vegada també t'interesse