20 de novembre 2010

La serra de Bèrnia de nou en perill

| Localització: Callosa d'En Sarrià, España
Bèrnia des d'AlteaUn nou projecte urbanístic amb el seu camp de golf i demés extres pretén destruir una de les serres més emblemàtiques de la Marina Alta, Bèrnia. El Pla Parcial del sector nº 14 Anibits-Margequivir del Pla General de Callosa d’En Sarrià, té una extensió de quasi 1.800.000 m2 (!!!) i una previsió de construcció de 2.178 vivendes de 2ª residència, un hotel de 80 habitacions i 60 viles, locals comercials i de restauració, un heliport privat per a helicòpters amb el seu corresponent hangar i, com no podia faltar, el corresponent camp de golf de 600.000 m2.

Al voltant de 140 ha de las 180 ha del total de sector estan incloses en espais de la Red Natura 2000, LIC de las Serres de Bèrnia i Ferrer i ZEPA de Muntanyes de La Marina, zona d'especial protecció de les aus y catalogada de Interès Comunitari.
Ecologistes en Acció del País Valencià ha presentat un extens document d'al·legacions on denuncien l'injustificable i insostenible projecte urbanístic presentat per l'ajuntament de Callosa d'En Sarrià, que afectaria a l'emblemàtica serra de Bèrnia, ja massa castigada per l'urbanisme descontrolat. 

Ací tenim l'impacte mediambiental del projecte:

  • Tres quartes parts del terreny estan catalogades com a Zona d’Especial Protecció per a les Aus (ZEPA ‘Muntanyes de la Marina’), incloses dins de la Xarxa Natura 2000 de la Unió Europea.
  • La zona és un Lloc d’Interès Comunitari (LIC ‘Serres de Bèrnia i el Ferrer’).
  • L’estudi ambiental d’afeccions a la Xarxa Natura 2000 s’ha fet només sobre la zona LIC i no s’ha tingut en compte que ara és una zona ZEPA.
  • El PAI afecta a una zona verge de la Serra de Bèrnia.
  • En La Zona està acreditada la presència de l’àguila de panxa blanca, espècie inclosa com a Vulnerable en el Catàleg Nacional d’espècies Amenaçades.
  • No estan garantits els recursos hídrics.
  • L’Estudi d’Impacte Ambiental corresponent d’aquest Pla Parcial no s’ha exposat a informació pública. Pretén validar-se per a este nou pla parcial l’estudi d’impacte ambiental presentat fa 5 anys al marge del Pla General i que està anul·lat judicialment.
  • L’heliport, com a tal, necessita un estudi d’impacte ambiental específic que no s’ha fet. A ningú se li ocorre posar un heliport dins d’una Zona d’Especial protecció per a les Aus (ZEPA).
  • Impactes socioeconòmics:
  • No hi ha estudi de necessitat de vivenda. A més són habitatges de luxe que servirien per a segona residència. El previsible creixement de la població no justifica la construcció de tantes vivendes.
  • La urbanització està a 8 quilòmetres del casc urbà amb el que el comerç local no es veuria afavorit.
  • No hi ha estudi de patrimoni cultural arqueològic.
  • L’aigua per al rec del camp de golf no podrà utilitzar-se en activitats agrícoles.
  • El Pla parcial Sector 14 ja va ser anul·lat per una sentència del Tribunal Superior de Justícia en abril del 2009.
  • El Pla parcial oblida l’interès públic de defensar el Medi Ambient i el dret universal a gaudir d’un medi ambient adequat per al desenvolupament de la persona (art. 45 de la Constitució).
  • El procediment d’informació pública és un simulacre ja que s’exposen a informació pública documents que ja van ser enviats a la Conselleria per a la seua tramitació.
  • No s’ha fet l’obligatori estudi d’alternatives tècnicament viables ni s’ha justificat la solució adoptada.
  • No s’ha fet l’obligatori estudi socioeconòmic ni del grau d’acceptació de la població.
  • El projecte conté ocultació de dades, falsejament i manipulació.
  • El manteniment posterior serà insostenible per Callosa, seria pa per a hui, fam per a demà. 
Fort i cim de Bèrnia

Sector afectat pel PAI
Estem al segle XXI, com es podem consentir aquests atemptats en una zona de tant alt valor ecològic, paisatgístic i cultural, com la Serra de Bèrnia? Jo em faig la pregunta de sempre: per a què valen els LIC, Red Natura, zones protegides i demés figures? Per a ficar-les als cartells? La serra de Bèrnia no està ferida, està pràcticament morta. I a la pregunta de cóm els governants estan consentint delictes mediambientals? Menys mal que a la vessant de Calp i Benissa no s'han permès estes barbaritats (que si s'han permès a la veïna serra d'Oltà, però ja en parlarem), perquè quan creuem a Altea el paisatge és desolador: xalets i edificis han envaït la serra de baix a dalt. Doncs be, si tenim una vessant sud-est completament perduda, la nova macro urbanització pretén cobrir tota la vessant sud-oest, pràcticament fins als peus del mateix fort de Bèrnia.
Afortunadament dins d'aquest mon de boixos veïns de Callosa, Altea i altres localitats afectades s'han unit baix la plataforma ciutadana "Callosa Sostenible", amb l'objectiu de protegit els valors mediambientals, socioeconòmics i culturals que garanteixen un creixement sostenible de la població.

Vos adjunte les raons per les quals cal oposar-se al projecte:
1) Raons principals:
  • No és el model  més adequat de creixement: cases separades situades a uns 8 quilòmetres dels casc antic més camps del golf (esport “molt” practicat a Callosa…)
  • És desmesurat. La seua extensió seria multiplicar per més de tres el poble.
  • No és adequada la seua ubicació sobre la Xarxa Natura 2000.
2) S’han comés massa irregularitats en la tramitació:
  • El pla parcial es va posar a informació pública abans d’estar aprovat el Pla General (2005).
  • Es va aprovar abans d’estar aprovat el Pla General i amb presses per a poder acollir-se a la anterior Llei Urbanística Valenciana.
  • Es va aprovar sense que s’hagués emés la declaració d’Impacte Ambiental favorable.
  • En 2009 el Pla Parcial va ser declarat nul pel TSJ valencià
  • Ara s’intenta presentar el mateix Pla Parcial nul (o un molt similar) el que és una burla a la sentència i, a més, sense acompanyament del Estudi d’Impacte Ambiental de dit Pla, intentant aprofitar l’Estudi d’Impacte Ambiental presentat fa 5 anys.
3) Irregularitats de l’avaluació ambiental.
  • L’estudi ambiental presentat s’ha plantejat malament, ja que les repercussions sobre la Xarxa Natura 2000 són les del LIC (Lloc d’Interés Comunitari) més les de la ZEPA (Zona d’Especial Protecció per a les aus), i de la ZEPA no s’ha fet.
  • La llei exigeix un estudi d’impacte ambiental del Pla Parcial que a la volta ha de contenir un Estudi Específic de les Afeccions a la Xarxa Natura 2000.  Ací pretenen que només amb l’Estudi Específic valga.
  • La informació pública és una pantomima ja que els documents ja van ser remesos a la Consellería fa mesos.
  • No s’ha presentat Estudi d’impacte per a l’heliport, que evidentment afectaria a les Aus (zona ZEPA)
4) L’estudi ambiental està mal fet.
  • Omet la presència de l’àguila de panxa blanca  i oculta que és vulnerable.
  • No hi ha Estudi d’Alternatives obligat per la Llei.
  • No hi ha Estudi del grau d’Acceptació de la població.
  • No hi ha Estudi Arqueològic.
 
La pregunta del milió és: s'arribarà a construir, o acabarà com el PAI de Llíria?
NO AL PAI DE BÈRNIA!!
 
2745-PL-AP-111-SituacionEmplazamiento_ED3.mxd


La serra de Bèrnia
Al·legacions al pla d'Ecologistes en Acció

4 comentaris:

  1. Notícia del Levante EMV:

    Pese a estar en plena crisis, las macro-urbanizaciones continúan amenazando nuestro territorio. Así lo ha considerado el concejal del Bloc en Benissa, Xavi Tro, que ha presentado un total de 14 alegaciones contra un PAI que afecta a la Serra de Bernia, en una zona del término municipal de la vecina población de Callosa d'En Sarrià. El edil nacionalista expone que cualquier actuación que perjudique este emblemático espacio natural tan querido por los benisseros, como es la Serra de Bernia, afecta también directamente al municipio de Benissa.
    El PAI en cuestión, según los datos facilitados por el propio Tro, abarca una superficie de un 1,8 millones de metros cuadrados, y supone la construcción de 2.175 chales más 50 villas de lujo, dos campos de golf que se extenderán sobre 600 mil metros cuadrados, un hotel y un helipuerto privado.
    Un PAI que denuncia el edil nacionalista afecta a una zona virgen de la Serra de Bernia, donde está estudiado que existe una especie, como es el águila, en peligro de extinción, e incluida en el catálogo Nacional de Especies Amenazadas. Un proyecto, denuncia el concejal de Benissa, que se pretende llevar a delante sin contar con un estudio de patrimonio cultural y arqueológico. Una macro-urbanización que no tiene garantizados los recursos hídricos y que carece del Estudio de Impacto Ambiental.

    ResponElimina
  2. EU presentará alegaciones y trasladará iniciativas a las Cortes Valencianas y a la Comisión Europea contra la brutal agresión que para la Serra de Bèrnia supondría la aprobación del plan parcial Anibits-Margequivir. En las alegaciones la formación de izquierdas pedirá que no se apruebe el plan por afectar a casi un millón y medio de metros cuadrados de suelo forestal de la Serra de Bèrnia protegidos como LIC y como ZEPA por la Unión Europea y por favorecer un modelo de urbanismo disperso.
    El miembro del área de medio ambiente y territorio de Esquerra Unida, Miguel Ángel Pavón, ha anunciado hoy que la formación de izquierdas presentará alegaciones ante el Ayuntamiento de Callosa d’En Sarriá contra el plan parcial del sector 14 Anibits-Margequivir, así como a sus estudios de integración paisajística y de afección a la red natura 2000.

    EU también trasladará iniciativas a las Cortes Valencianas y a la Comisión Europea a través de sus diputados Lluís Torró y Willy Meyer contra la brutal agresión que para una de las montañas más emblemáticas de las comarcas de Les Marines, la Serra de Bèrnia, supondría la aprobación de un plan parcial que destruiría casi un millón y medio de metros cuadrados de terrenos forestales de gran pendiente de la sierra protegidos por la Unión Europea como Lugar de Importancia Comunitaria (LIC) y como Zona de Especial Protección para las Aves (ZEPA).

    La formación de izquierdas denuncia que los movimientos de tierras y la construcción de más de 2.000 viviendas y un macrocampo de golf de 600.000 metros cuadrados tendrán un impacto ambiental y paisajístico brutal sobre la vertiente sur de la Serra de Bèrnia en término de Callosa d’En Sarriá, pretendiéndose extender al término de Callosa d’En Sarrià el modelo de urbanizaciones que han ocupado y destruido parte de la sierra como Altea Hills.

    El miembro del área de medio ambiente y territorio de EUPV, Miguel Ángel Pavón, ha denunciado también el modelo de urbanismo disperso en el que se enmarca el plan parcial que se pretende aprobar, al tratarse de una urbanización muy alejada del casco urbano de Callosa (linda con el término de Altea) que además supone una gravísima agresión a la Serra de Bèrnia.

    ResponElimina
  3. Con un profuso carrusel de cifras, dos organizaciones ecologistas, la Plataforma Callosa Sostenible y la Coordinadora d´Estudis Eòlics del Comtat, esgrimieron ayer un estudio que asevera que no hay suficientes recursos hídricos para llevar adelante el plan parcial de Anibits-Margequivir. Este proyecto, en plena sierra de Bèrnia, prevé la construcción de 2.178 vivendas, un hotel y dos campos de golf, uno de 18 hoyos y otro de prácticas.
    Los dos grupos ecologistas se muestran convencidos de que está en peligro "la supervivencia de Callosa d´en Sarrià, de sus habitantes y de su agricultura". Para llegar a esta conclusión, recuerdan que el informe emitido el pasado 18 de julio por la Confederación Hidrográfica del Júcar (CHJ) que avala la macrourbanización -y que ha servido al Ayuntamiento para aprobarla- no asegura expresamente que existan recursos hídricos: matiza por el contrario que la disponibilidad de agua en la zona puede estar sujeta a otros estudios más detallados y sobre todo aclara que su escrito "no presupone autorización administrativa para realizar las obras".

    Ahora bien, sí que es cierto que la CHJ aporta una serie de números que a su entender garantizarían el abastecimiento para Callosa si se realiza la urbanización; sin embargo, los ecologistas sostienen que esos cálculos son erróneos. Así, la CHJ establece que el consumo actual en Callosa es de 1.745.600 m3 anuales, lo que sumado al consumo generado por el proyecto supondría una demanda de 2.121.223m3, inferior a la estimada en 2015 -cuando finalicen las obras-, que sería de 2.1453.500m3. Pero los ecologistas alertan de que estos números se basan en la población actual de Callosa -7.888 vecinos- a la que suman los nuevos habitantes que irían a vivir a la urbanización -4.574-, lo que arrojaría una población total de 12.462 habitantes. Sin embargo, el propio PGOU de la localidad calcula que en el futuro la población de Callosa será mucho mayor y alcanzará los 23.166 habitantes, toda vez que antes del plan de Bèrnia deben desarrollarse casi una decena más de planes parciales cuya tramitación está mucho más avanzada que la de Anibits-Margequivir. O en otras palabras: que la CHJ ha considerado en más de diez mil habitantes menos la verdadera población que Callosa tendrá cuando finalice la futura macrourbanización.
    Pero es que además, los ecologistas sostienen que la CHJ sólo ha tenido en cuenta el consumo que generarán los habitantes de la vivienda; en cambio, no ha valorado el de los clientes del hotel -compuesto por 60 villas y 80 habitaciones- y que necesitarán 26.280 m3 más; y tampoco el de los jugadores de golf que no se alojen el hotel, ni el de los 1.500 empleados que según el Ayuntamiento trabajarán en las instalaciones. Por si fuera poco, el estudio de ambos grupos asevera que la CHJ sólo ha tenido en cuenta el consumo de un campo de golf cuando en realidad son dos. Es más, sostiene que del único campo sí estudiado sólo se ha establecido el 45% del consumo real.
    Así, las dos organizaciones ecologistas consideran que el plan parcial es "nulo de pleno derecho", por lo que ya han presentado un recurso contra el mismo.

    ResponElimina

La teua opinió és molt valuosa per a nosaltres. Si no tens compte de Google o similar tria, de "Comenta com a", l'opció "Nom/URL".

Tal vegada també t'interesse