27 de desembre 2010

Posets: del refugi d'Estós al refugi d'Àngel Orús

| Localització: Benasque, España
Anem a conèixer un tram de la ruta dels Quatre Refugis, una variant del GR-11 (GR 11.2) que comunica els refugis d’Àngel Orús, Biadós, Estós i la Renclusa. Vos oferim una opció més o menys senzilla, la del tram de Benasc pel refugi d’Estós fins el refugi d’Àngel Orús. Al tractar-se d’una ruta prou exigent, d’unes 8 hores, podeu simplement anar fins el refugi d’Estós recorrent una ampla, verda i glacial vall excavada pels gels i les aigües fluvials que cauen dels massissos pirenaics del Posets i Perdiguero, una zona idíl·lica envoltada de densos boscs de coníferes, aigües braves, ibons i el més preciós i alhora caòtic conjunt granític de la península: el Parc Natural Posets-Maladeta.
El 1994 es va crear el Parc Natural Posets-Maladeta amb 33.440 ha que abasten els termes de Benasc (Benás, en parla benasquesa), Gistain (Chistén), Montanuy, Saünc i Sant Joan de Pla. Amb un mínim de 1.500 m al fons de la vall i un màxim de 3.404 m al cim de l’Aneto, compta amb un conjunt de 13 glaceres, 95 llacs o ibons i un innumerable nombre de cascades. Però el major tresor del parc es troba als massissos de la Maladeta o Montes Malditos, el Perdiguero i el Posets o Llardana. Tot el conjunt del parc és visitable i la xarxa de senders està comunicada pels refugis d’Àngel Orús a la vall d’Eriste, el refugi d’Estós a la vall del mateix nom, el de la Renclusa a Maladetes i el de Biadós a la vall de Chistau. Sembla que el nom de Posets (pocets prové d'uns pous (posets, en benasquès) que hi ha a la seua vessant occidental, i és com es diu el pic a la zona de Gistain; mentre que a Estós i Mont d'Astos (França) el cim es diu Llardana (cremat), per l'aridesa de la seva vessant est.

Mapa detallat, perfil i estadístiquesVeure en Google Earth| Com arribar-hi

Situats a Benasc (Pirineu d'Osca) ens dirigirem direcció nord cap a l'Hospital de Benasc per la carretera A-139; poc després de creuar el pont de San Chaime ens trobarem amb un cartell a l'esquerra, que ens indica l’entrada a la vall d’Estós. El seguirem fins un aparcament (és de pagament, més amunt hi ha un altre gratuït encara que sempre està ple).

Riu Estós

Des de l'aparcament seguirem per una pista molt còmoda el traçat del GR-11. Paral·lels al riu Estós, el creuarem pel pont de la Palanca Aiguacari i poc després passarem una tanca per al ramat que ens durà, a la mitja hora d'iniciar el camí, fins la cabanya de pastors de Santa Clara. Al poc obviarem el sender del Perdiguero i arribarem a la font de Coronas, les aigües de la qual vesen sobre un tronc tallat com abreujador.

Vall d'Estós

Seguint el GR-11

A menys d'una hora assolirem un encreuament a l'esquerra, el refugi d'Estós per Batisielles (GR 11.2) , per la qual ens estalviaríem anar fins el refugi d'Estós si pretenem fer nit en altre lloc. Nosaltres continuem per la dreta cap al Refugi d'Estós pel GR-11.Creuarem per un pont de ferro el torrent de l'Aigüeta de Batisielles i poc després obviarem a la dreta el sender dels miradors dels gorgs Galentes (encara que si desitgem els podrem visitar en uns 10 minuts d'anada i tornada). Seguirem el camí de la cabanya de Turmo (recordeu la cabanya de la cançò "20 de abril..." de Celtas Cortos?), punt on finalitza la pista i s'inicia un sender que es dirigeix a una bonica vall que travessarem creuant el riu per un altre pont. Deixem el riu a l'esquerra i seguirem un sender empedrat què, en ziga-zaga, comença a prendre certa costera. Poc a poc distingirem el refugi al fons, al qual ens costarà arribar unes dues hores aproximadament des de l’aparcament.

La vall d'Estós des del refugi

Eixim del refugi seguint les indicacions de l'ascensió al Posets (per als més valents, l’opció de pujar al Posets per Estós és prou dura i tècnica) i als llacs de Bardamina, descendint fins el riu. Creuarem el riu i girarem a l'esquerra buscant les marques del GR-11.



Ens endinsarem en un bosc de pi negre fins assolir, en aproximadament hora i mitja, l'ibon de Baix de Batiselles. Seguirem un nou sender cap a l'ibon Superior de Batiselles (obvieu el sender que porta a l'ibon de Escarpinosa). El sender va per l'esquerra de l'ibon i es fica paral·lel a les impressionants agulles de Perramó. A continuació ens espera el tram més “complicat” de la ruta, prou vertical encara que amb precaució es pot remuntar tranquil·lament. Ens dirigirem al coll de la Piana (2.702 m), a l'altra banda del qual divisarem l’immensitat del massís del Posets.

Ibon de ferradura
Ibon Negre o de Posets

La Ball d'es Ibons

Descendirem en direcció a l'ibon de les Alforches (2.460 m) i ja ens endinsarem a la Ball d'es Ibons, on es troben els ibons de la Ferradura o el Negre entre d’altres. Dalt la nostra vista es troba l'imponent mole del Posets (3.375 m) i l'espectacular Dent de Llardana (3.094 m). Ens dirigirem pel sud en direcció a la vall d'Eriste, passant junt a la cabanya de Llardana; a poc ens aproximarem al barranc de Llardaneta fins assolir l’encreuament amb el sender Reial que puja al Posets.

Refugi d'Àngel Orús

Descendirem pel mateix en direcció sud-est fins assolir el refugi del Forcau o d'Àngel Orús (2.100 m). En total hem emprat unes 8 hores de recorregut entre refugis (unes 10 si comptem el trajecte des de Benasc). És aconsellable que des d’un inici deixeu un vehicle a l’aparcament del camí del refugi d’Àngel Orús pel poble d’Eriste.



Rutes rel·lacionades:




5 comentaris:

  1. Qué pasada de fotos, la verdad es que por los artículos que he visto la zona del Posets es increible, y parte de esta ruta junto a la del Forau la puedo hacer con la novia. Qué tal Benasque, a parte de esquiar, vale la pena?

    ResponElimina
  2. És un dels millors llocs de Pirineu on anar, el poble i els dels voltants són molt bonics, val la pena, ja que te moltes més coses que l'Aneto i Posets

    ResponElimina
  3. Os he encontrado a través de Bitácoras y, gracias al traductor de castellano, que funciona bastante bien, me han encantado vuestros artículos de Pirineos. Un saludo

    ResponElimina
  4. El Posets, sempre és un objectiu ideal i desitjable per a qualsevol pirineista, el primer cop que vaig observar aquesta muntanya i sobretot al seu annex, La Cresta de les espases, em vaig quedar meravellat, i em vaig dir que el pujaria, doncs aquesta muntanya tenint una ruta normal assequible em vaig proposar pujar per la ruta de la vall d'Eriste i el temps es va posar en contra, arribe al refugi d'Angel Orús i vam haver de passar una jornada sencera sense poder sortir de la quantitat d'aigua que estava caient .. Tornaria a anar.
    L'article formidable i ben explicat.
    Salutacions,

    ResponElimina

La teua opinió és molt valuosa per a nosaltres. Si no tens compte de Google o similar tria, de "Comenta com a", l'opció "Nom/URL".

Tal vegada també t'interesse