04 de novembre 2010

Els despoblats moriscs de la Vall d'Alcalà

| Localització: La Vall d'Alcalà, España
401 anys d'abandonament, suportant les inclemències metereològiques, l'expoli i l'incivisme d'uns quants no han segut suficients per a fer desaparèixer la impronta dels moriscs a la Marina Alta. Ara, per fi, ha arribat l'esperada protecció com a Be d'Interès Cultural (BIC), en la categoria de monuments, als despoblats de l'Atzuvieta, la Queirola, la Roca i el Benialí. L'ajuntament de la Vall d'Alcalà ha lograt el tan reclamat BIC, i ja podrà restaurar els despoblats, efectuar excavacions arqueològiques i convertir-los en un museu a l'aire lliure.

Es tracta d'una gran notícia, i esperem que el recolçament municipal siga efectiu, ja que cal recordar que els castells del País Valencià també són BIC des de fa molts anys i la majoria estan en ruïna.
Si voleu visitar els despoblats podeu consultar la ruta dels masos de Capaimona.


Veure Despoblats de la Vall d'Alcalà a un mapa més gran

L'antic llogaret musulmà de l’Atzuvieta es troba al nord d'Alcalà de la Jovada, separat per un riuet. Abans de l’expulsió dels moriscs, allí vivien 17 famílies segons el cens del 1.607. Amb accés per un pont de pedra, les cases tenen una estructura molt senzilla, de planta quadrangular i un pati que ocupava gran part de l’edifici. Les escasses habitacions, visitables encara que molt malmeses, servien de taller, magatzem o cuina. Típica edificació musulmana de l’època, els murs estan construïts amb pedra, terra i calç. Després de l’expulsió dels moriscs del 1.609 les ruïnes foren utilitzades com a corrals. Es tracta d'un conjunt molt interessant, ja que ens permet imaginar com era la vida dels antics pobladors de la zona, recorregueu els seus carrers, vos portareu sorpreses, com una antiga pedra circular que s’utilitzava com a almàssera manual, amb conductes que servien per a conduir l’oli fins a recipients.

Pont de l'Atzuvieta
El carrer Major?
Zona est del despoblat
Restes del despoblat
L'Atzuvieta
Mola de molí


Camí dels masos de Capaimona es troba el despoblat de Saltes. Veurem un interessant conjunt d'antics edificis dels segles XII-XVIII, molts d'ells enderrocats i altres transformats en corrals segurament entre els segles XVIII i XIX. A diferència de la resta de despoblats de la zona, no s'ha trobat cap documentació medieval al voltant de la mateixa, situació que afegida al fet de trobar-se fora de la figura de protecció del BIC dificultarà la seua futura conservació. A l’altra banda del camí trobarem una interessant sèrie d'estructures hidràuliques tallades a la roca mare, que podrien tractar-se d’almàsseres d’oli, cups de vi o abeuradors per al ramat. Són basses de diferents formes i mesures, algunes rectangulars i altres arrodonides, a sovint agrupades en conjunts de quatre encara que també les podem trobar individualment.

Despoblat de Saltes

A prop del llavador municipal de Beniaia es troba el despoblat de la Queirola, un dels millors conservats, i d’una major qualitat arquitectònica que els demés. A la Queirola podem identificar dos edificis; el major a l'oest, està dividit en quatre cossos que corresponen a habitatges, seguint l'estil arquitectònic valencià del XVIII; l'edifici situat a l'est també va ser rehabilitat com habitatge, pel que és complicat identificar correctament a cap edifici el seu origen musulmà, del qual aprofitarien murs i llenços encara identificables per la seua fàbrica de maçoneria, així com els arcs, les finestres originals i el sol dels patis.

La Queirola

Recreació de la Queirola

Entre Beniaia i Alcalà es troba el camí del Benialins, on es troba l’antic llogaret despoblat del Benialí, on vivien set famílies el 1.600. Es conserven tres cases, modificades com a corral de ramat, amb una o dues habitacions i un gran pati. Les cases s'agrupen al voltant d'un gran pati central que actuaria com a nucli del rahal.

El Benialí

Recreació del Benialí


Al nord d'Alcalà, al camí de la Foia de Gràcia es troba el despoblat de la Roca, en un estat prou malmés. Sembla que a la Roca vivien 10 famílies el 1563. La Roca està composat per un únic complex dividit en cinc habitatges ben definits, formats per naus cobertes disposades al voltant de patis, malgrat comptar amb nombroses modificacions posteriors en maçoneria que dificulten la correcta identificació.

La Roca
Recreació de la Roca
Altres llocs on trobar informació:

A un tir de pedra. Els masos de Capaimona
Acelobert
L'Atzuvieta
Els pobles valencians abandonats

10 comentaris:

  1. No tot han de ser notícies nefastes, els nostres polítics a vegades fan alguna cosa amb trellat

    ResponElimina
  2. Primera vegada que senc parlar d'eixos despoblats, si puc aniré prompte a visitar-los. Gràcies per la informació

    ResponElimina
  3. No feu massa soroll, que d'ací dos dies Marroc reclama, a banda de Ceuta i Melilla, les valls de la Marina. I com s'entere Bin Laden...

    ResponElimina
  4. Una gran noticia, lo sorprendente es que no contaran todavía con ninguna protección

    ResponElimina
  5. Visité la pasada semana los restos de las casas de los moriscos de la Vall d'Alcalá, como desconocía que pudiera existir todavía éste resto de historia, me sentí envuelto en ésa época. Recomendable el conocerlo. Muy buen reportage. Me los voy guardando porque vale la pena repetir mas de un viaje.

    ResponElimina
  6. Esperem que amb la declaració BIC la restauració siga respectuosa...

    ResponElimina
  7. Las restauraciones que se producen en Monumentos antiguos me hacen recordar con estupor la restauración de la pared del Castillo de Bayrén, la fachada del Palacio Ducal de Gandia etc., o sea lucir las paredes y ya está. No más restauraciones de éste tipo, me haceis miedo. La riqueza monumental de Italia, por ejemplo, con todos sus Palacios, Iglesias y Anfiteatros Romanos restaurados, si lo hubiesen hecho como aquí sin respetar sus bloques de piedras y luciendo nada más, os lo podeís imaginar..
    Acordaros del Teatro Romano de Sagunto.... de Juzgado de Guardia, fué la vergüenza de toda Europa, los técnicos italianos entre otros se fueron horrorizados.. Estaría muy bien que se restaurara los despoblados moriscos de la Vall de 'Alcalá y otras que hay como las Torres de Guaita, pero cuidado cuando la sillería del Monumento a restaurar se trate de sillería al hueso que se respete y no se rellene de argamasa para terminar antes, que no los conviertan en casetas como las de Nazaret de Gandia, para eso es mejor dejarlo como está.
    Un pixavi.

    ResponElimina
  8. Que historia y penalidades de sus habitantes encierran éstos restos de casas. Que los tuviese tan cerca y no los conocía...Como bien indicais están declarados BIC. Cuidado La Vall de Alcalá de las restauraciones que puedan hacer si es que las hacen que lo dudo, como siempre la falta de previsión y el tiempo borraran la historia.Interesante descripción, acompañada de fotos.

    ResponElimina
  9. La veritat es que continua més o menys igual, si que han fet alguna excavació i neteja de les herbes que impedeixen el pas, però això ja ho feien abans..així que poc més que comentar, com la Generalitat no s'ho curre més, amb el temps es perdrà i si no es perd serà gràcies a la gent del poble que va a sovint a passejar per allí. Ho dic de bona mà, que la major part de la meua família es d'allí i jo, encara que no soc nascut allí, em sent com si ho fos. Esteu tots i totes convidats a tornar i a vindre a Alcalà de la Jovada. Ah se m'oblidava, per si vos interessa, ací vos deixe la pàgina de facebook que té el poble, on podreu vore fotos del poble, la seua gent i on estareu informats sempre de les seues festes i tradicions. Un abraç a tothom!

    https://www.facebook.com/pages/Vall-dAlcal%C3%A0-Alcal%C3%A0-de-la-Jovada/131638190196271?fref=ts

    Pau.

    ResponElimina

La teua opinió és molt valuosa per a nosaltres. Si no tens compte de Google o similar tria, de "Comenta com a", l'opció "Nom/URL".

Tal vegada també t'interesse