26 de gener 2011

El castell de Dénia

| Localització: Dénia, España
10 segles ens contemplen quan passem pel port de Dénia i alcem la vista. El castell musulmà de l’antiga Daniya, símbol de la ciutat, és una gran fortalesa d'unes quatre hectàrees elevada sobre un tossal front al port, als peus de la qual, envoltat per muralles, es trobava en l'antiguitat la Vila Vella. Disposa de diversos recintes i elements defensius, entre els quals destaquen la Torre del Consell (S.XV), la Torre del Mig (S.XII), el Baluard i el Palau del Governador. Encara que l'origen del castell és musulmà (segles XI i XII), a la seua estructura hi ha restes de cultures anteriors com la romana, o posteriors com s'aprecia a l'estil renaixentista del Palau del Governador.


Mapa detallat, perfil i estadístiques Veure en Google Earth| Com arribar-hi

Muralles de la Vila, vessant nord, des de la Ronda de les Muralles

L'accés a l'interior del castell es pot realitzar tant per unes escales junt a l'ajuntament com per l'avinguda del Cid / carrer de Sant Francesc. Al recinte accedirem pel Portal de la Vila (s. XII), d'estil almohade envoltat a l'esquerra per la torre Roja (s. XV), i a la dreta per la torre del Cos de Guàrdia (s. XII, remodelada als segles XVI i XVII), actualment destinada com a taller de restauració. A l'interior del portal hi ha un arc de volta de canó i arcs apuntats d'estil almohade.

Portal de la Vila

Sobrepassarem el portal i ens trobarem a un camí asfaltat protegit a la dreta per les gruixes muralles que envolten el recinte poligonal de l'albacar. A l'esquerre, entre un bosquet de pins, veurem un camí empedrat ascendent, pel qual iniciarem la visita no sense abans passar per caixa, a les taquilles situades uns metres més avant (consulteu abans d'anar els horaris de visita). Encara que la visita típica s’inicia pel camí asfaltat que tenim davant nostre, vos aconsellem que torneu els vostres passos al camí esmentat.

Camí empedrat

Ascendirem, envoltats de pins repoblats a mitjans del segle XX, per un preciós camí empedrat del segle XIV, únic accés existent en l’antiguitat per a vehicles de rodes. Arribarem al Baluard (s. XVIII), sòlida construcció pentagonal, massissa i bastió de gran importància estratègica, ja que controlava l'antic camí d'accés al recinte del palau per un portal d’ingrés amb arc de mig punt. 

El Baluard

Al Portal del Baluard (s. XVII) distingirem tres arcs d'èpoques diferents, l'últim d'ells cridaner per la singular volta triangular dentada o escalonada. Traspassat el portal veurem a la dreta el portal d'accés meridional, que obviarem de moment i pel qual tornarem al finalitzar la visita. 

Accés a l'alcassaba des del Baluard
Arc escalonat

Ens dirigiren cap a l'est a l’alcassaba, recinte poligonal superior d'una hectàrea, on trobarem una sèrie d'edificis adossats. Antigament a la zona oriental es trobaven algunes cases i diversos aljubs al cim del tossal. Al centre del recinte hi ha l'edifici residencial on es trobava el Palau Vell (s. XIV), que posteriorment seria integrat dins d'un palau renaixentista construït pel duc de Lerma i marqués de Dénia al segle XVII, el Palau del Governador. Reconvertit en l'actualitat en el Museu Arqueològic de Dénia, al seu interior es troben objectes que relaten la història de Dénia des dels seus orígens.

Museu Arqueològic de Dénia

A l'esquerra del palau es troba el Quarter dels Infants, que tenia la funció de magatzem i habitatge de la tropa defensiva permanent de la fortalesa. Destaca una monumental escala renaixentista en forma de T, del segle XVII, que donava accés al parcialment desaparegut recinte superior. 

Escales renaixentistes

A l'alcassaba també trobarem la Punta del Diamant, construcció destinada a la defensa del principal accés al recinte del castell, i un aljub del segle XV. Al fons, vigilant l'accés per la mar, destaca la torre del Galliner, actual sala d'inventari i catalogació.

Vista de Dénia des del castell

Tornarem en direcció al Portal del Baluard però abans d'arribar girarem a l'esquerra per l'accés oriental al recinte superior, la Torre del Mig (s. XII), el millor exponent de la fortificació musulmana per la seua singular qualitat arquitectònica.
Descendirem per un camí asfaltat, construït durant el boom del turisme als anys 60 del segle passat i que va implicar la demolició de llenços de muralla i molts vestigis arqueològics de la Vila Vella. Paral·lels a la muralla meridional del segle XVIII, on destaca una torre rodona i després d'una corba, veurem una curiosa successió de bancals, herència de l'època en que el castell va ser una finca privada dedicada al cultiu de la pansa.

Segon recinte emmurallat

Garita

A l'esquerra, junt al primer recinte emmurallat, veurem restes militars com torres i garites defensives que ens acompanyaran fins arribar a una nova torre, la del Consell (s. XV), lloc on es reunia el Consell de la ciutat i actualment utilitzat com a sala d'exposicions. A l'interior, una estreta escala de caragol ens permet pujar fins la part superior de la torre.

Torre del Consell

A l'eixida de la torre ens trobarem de nou al Portal de la Vila, pel qual abandonarem el castell no sense abans haver realitzat alguna de les alternatives visites guiades que s'ofereixen.

Camí empedrat i accés al Portal de la Vila
Vessant nord del castell


Història del castell de Dénia

Port i castell de Dénia, segle XVII. Gravat de Cassaus

Malgrat trobar-se al recinte del castell restes arqueològics de soterraments múltiples del tercer mil·lenni aC., troballes de l'Eneolític i de l'Edat del Bronze, o indicis de població ibèrica (Diniu), l'origen de Dénia cal buscar-la a l'antiga Dianium romana. D'aquella època s'han trobat multitud de restes arquitectòniques, escultòriques, testimonis epigràfics i monedes. Segons Estrabon Dénia era una important base naval al segle I aC. de les tropes del general Sartorio a la península, gaudint d'un gran període d'esplendor durant l'Alt Imperi Romà. Posteriorment, durant l'època visigòtica (636-693) Dénia va ser una seu episcopal depenent de Toledo.



Però no va ser fins a l'any 1.010 quan Muyamid, després d'annexionar-se les illes Balears, convertira Dénia (Daniya) en la capital d'un regne de taifes i un important centre marítim i comercial. L'actual doble estructura de recintes (l'alcassaba i l'albacar) es va desenvolupar entre els segles X i XII. Conquerit el castell en 1.244 per Eiximén d'En Carrós, l'interior del recinte emmurallat es va definir com un centre de poder cristià, mentre que fora muralles la població era musulmana.

L'expulsió dels moriscs al port de Dènia

Dins muralles es va fundar en 1.308 la vila cristiana, que va romandre activa fins l'any 1.708, quan la Guerra de Successió va esborrar tot vestigi de vida urbana a l'interior, amb la demolició de tots els edificis notables de la Vila Vella, com l'església, tornant a atorgar al castell un paper militar. El castell austriacista patiria tres assetjos previs a la seva rendició durant la Guerra de Successió. Amb la Guerra del Francès el castell i la vila s'entregaren pacíficament, restant abandonat definitivament a mitjans del segle XIX, quan va perdre tot el seu caràcter d'atalaia militar.

Làmina publicada al Viatge d'Alexandre de Laborde, on s'aprecia la desapareguda estàtua del Duc de Lerma i Marqués de Dénia a l'explanada del castell. També s'aprecien les bateries arruïnades, la Marineta Casiana i la torre del Gerro

En 1.828 es van realitzar les últimes obres de fortificació, però degut al greu estat de ruïna en que es trobava, en 1.859 una Reial Ordre va ordenar l'enderroc del castell, salvat in extremis gràcies a ser adquirida per mans privades per a ser reutilitzat com a finca rústica per al cultiu de la pansa. En 1.952 va ser recuperat per al municipi i se van iniciar les obres de restauració que li han atorgat l'actual aparença.


Plànol del castell de Dénia


Més informació:


Portal turístic de Dénia. Horaris de visita i preus del castell

19 comentaris:

  1. La majoria de fonts situen a aquest castell, o els voltants, la vila grega d'Hemeroskopeion (Atalaia del dia), ja relacionada amb Dénia per Estrabón cap al segle I AC.
    Algunes fonts prefereixens situarla a la plana del Montgó, ja que allí s'han trobat muralles gregues del segle II AC.
    Al respecte d'aquestes muralles, es tenen notícies de que al Montgó hi havia un temple d'Artemis Efesia, i per una altra banda algunes fonts parlen d'una fundació grega prop d'Hemeroskopeion anomenada Artemision.
    De tota manera hi han corrents hui per hui que defenen que Hemeroskopeion no era més que un nom geografic, tal volta del Cap de Sant Antoni, i que les reivindicacions greco-romanes sobre aquestos territoris front a fenicis primer, i cartaginesos després, feren que es magnificara, inclos s'inventara molt al respecte.

    ResponElimina
  2. Vullc afegir a l'enriquidora aportació del meu homònim David el dubte, a l'igual del que correctament planteja de l'existència d'Hemeroskopeion, de l'existència del temple d'Artemis Efesia. Per una banda Estrabón va escriure que "entre Sucro (Alzira) i Cartagena hi ha tres menudes ciutats no massa lluny del riu, la més coneguda és Hemeroskopeion, on destaca el santuari d'Artemis Efesia". Per l'altra banda Artemidoro d'Éfeso, geògraf, cartògraf i sacerdot dels temples d'Artemis, el que podríem anomenar "cronista oficial" dels temples, va viatjar a la Península l'any 100 aC., quan la zona mediterrània es trobava baix domini romà, i per tant Dénia (per cert, la deessa romana Diana era l'equivalent a la grega Artemisa). Els historiadors dubten que visitara el temple, ja que no s'ha trobat, a l'igual que algunes altres que va descriure al mediterrani (entre d'ells el temple de la famosa Emporion -Girona-, del qual només hi ha restes de construccions posteriors). Partiria Artemidoro del raonament de que, com totes les colònies gregues del llevant hispànic eren d'origen focense, i en totes les colònies focenses es venerava a Artemis Efesia, per tant Hemeroskopeion també "deuria" comptar amb un temple?. Evidentment, també falta saber si l'Hemeroskopeion on estava el suposat temple fora, efectivament, Dénia.

    ResponElimina
  3. Molt bona la teua aportació també.
    Efectivament, és molt probable que Artemidoro també estigués en el carro de donar base històrica a la colonització romana, ja que també va viure a la Éfeso romana. Per tant es posible que formara part de les exageracions que comentava abans.
    De tota manera, es quasi segur que les mines de ferro de la zona, junt als ports naturals de la costa, farien que existiren poblaments més o meins estables, però sempre tinguent en conter que els grecs mai formaren importants colonies al nostre territori.

    ResponElimina
  4. Esa gente de la Marina y en concreto de Denia ¿ya os han invitado a un buen arroz a banda?. Con la publicidad que les estais dando los de "A un tir de Pedra" de Gandia ( proporcionais desde las horas de visitas hasta los precios de entrada al Castillo), ya se podría hechar alguien para adelante...y me refiero hasta el Ayuntamiento (éste portal tiene muchas entradas y os estáis dedicando mucho a La Marina (los de la Safor ya tenemos el Libro)y al paso que veo dandonos a conocer La Marina, ésta también lo tendrá.
    Bueno después de la broma tengo que felicitar el extraordinario reportaje del Castillo de Denia (inclusive la historia) y sobre todo que bien coservado está. Nos gustaría tener nuestro Castillo de Bayrén como el de Denia acondicionado con horas de visita y precios de entrada (pero lamentablemente se a dejado perder) y es mas joven que el de Denia.

    ResponElimina
  5. La porta de la Vila la va fer el meu iaio!!!

    ResponElimina
  6. Encara no hem vist cap arròs a banda, continuarem insistint amb articles de la Marina per si cau :D

    ResponElimina
  7. Sempre m'havia preguntat pels marges del castell, i resulta que eren per a la pansa, que curios! De la marina tenia que ser!

    ResponElimina
  8. Que gran història la del castell i de Dénia al complet. Alli en qualsevol lloc que foraden el sòl per edificar, apareix història. A part ha estat un referent comercial de tota la Comunitat. I la dita popular "Em cagui a Dénia", diuen que la gran quantitat de diners que es manejava per la venda del raïm o pansa feia que hagués molts llocs d'oci i els agricultors dels voltants els gaudien i tornaven a casa sense un dur. ¿Dir-me els de Dénia si això és cert?. Avui Dénia m'agrada molt i és un exponent gastronòmic de primera magnitud, sempre estan per la renovació i s'esforcen molt per ser-ho. Gran poble gran història i grans emprenedors. Enhorabona a l'article del Castell i també a la gent d'allà.

    ResponElimina
  9. Jo havia sentit una versió molt semblant del me caguen Dénia però amb els nevaters, que baixaven la neu des de la Serrella o Alcoi i es gastaven els diners en mala vida, exclamant quan tornaven a casa sense diners: "me caguen Dénia!"

    ResponElimina
  10. "Me caguen Dénia mora" és l'expressió completa que sempre he sentit, per tant, en l'època dels nevaters o del conreu de la pansa moros ja no hi havien...

    ResponElimina
  11. En sentit figurat, anem cagant-nos en tot: ens caguem en l'as de bastos, la sota, en la llet, en l'ou, en la mar, en Dei, en Dénia, en Déu, en l'Hòstia santa, divina, consagrada, puta, os, en els collons, en la figa, en la puta, la gran puta, el dimoni, la figa del dimoni, l'ombra del dimoni, l'infern, la pena negra, la mare que va, el pare que torna, ta mare, ton pare, ta tia, la figa de ta tia, la mare de Julià, en tot...

    ResponElimina
  12. El que està clar és que la versió més coneguda és la de la llegenda que ve del temps en què la ciutat era un municipi ple cases de putes i tavernes, on la gent de la terra venia a deixar-se els diners. Quan després d'hores de vici i perversió se'n tornaven a casa sense diners, exclamaven: "em cague en Dénia!

    La meua opinió és que prové de l'expressió "em caguen Dena", un eufemisme de "Déu" utilitzat per a no blasmefar, a l'igual que Dénia, que compta amb l'afegit de ser el nom d'un poble. Si ho penseu, en castellà fan el mateix amb el "me cago en Diez"

    ResponElimina
  13. Doy mi opinión de las posibilidades del significado "me cago en Denia o Dena". Siempre nos hemos cagado en todo, Dios, hostia etc. por lo tanto con Denia es una palabra metárfoseada como otras para no blasfemar, y el me cago era una exclamación de agravio. Denia era una Ciudad con mucho movimiento económico en su puerto y la pansa y por lo tanto con posibilidades de malgasto en vicios de la carne, de acuerdo; En todos los puertos de mar ocurría.
    Tenemos que distinguir 3 èpocas de producción de pansa para llegar a una conclusión:
    1ª El más antiguo documento de su elaboración proviene de los musulmanes en la zona AIXA (Alcalalí, Xaló y Lliber).
    2º El siglo XIX por su producción y éxito se llamó el Siglo de la pansa..
    3º A principios del siglo XX la fuerte competencia exterior y la plaga de la fil-loxera que terminó con casi todas sus viñas, empieza el declive del producto y se va abandonando la pansa y se comercializa el moscatel como uva de mesa. Esta crisis ACENTUA Y EXTIENDE más el cago en Dios, Dena, etc..
    ¿Porque las deformaciones de dicha exclamación?.
    Hay que tener en cuenta que la crisis coincide con la Dictadura de Primo de Ribera (1923-30), la represión es brutal; se encarcelaba por la blasfemia, amancebamiento y la homoxesualidad. !!Cualquiera blasfemaba en público!!; éste es el motivo de la deformación de cualquier exclamación blasfema.
    Los vecinos de Denia en el 1º Tercio del XX calificaban a Gandia como de beatos dominados por el clero jesuita. Esta visión de Gandia por los de Denia se reflejaba en la Revista de Gandia del 11/4/1923. Por supuesto Denia conocia a Gandía por su imposición eclesiástica que padecìa, pero no por su permitivo vicio puteril. Por supuesto en Gandia se intentaba no blasfemar en público (se encontraba en el Calabozo a la 1ª)
    Gandia en 1923 tenía 3 prostibulos CONTROLADOS por Higiene (el único requisito que estaban obligados).
    El 1º de Consuelo Gonzalez en c/Albaida con 53 prostitutas.
    El 2º de Pura Llopis en misma calle con 46.
    El 3º de Dolores Herrero en calle Valencia con 5. Habian muchos más sin control.
    La concentración de prostitutas en c/Albaida estaba ligada a que estaban junto al Prado de Frutas y Verduras y la Plaza de Toros de C/Legionario Bernabeu,adjuntos y con máxima concentración de gente de todos los pueblos.
    La represión y buenas formas eran muy estrictas, arriba por Primo de Ribera y en Gandia por el Alcalde Rafael Ripoll (General de Artillería) y de 2º D. Joaquin Ballester hipercatólico y cabo somaten. Por cierto en 1924 siendo ya Alcalde D. Joaquin Ballester no dejó salir al Tio de la Porra por su tono militarista y puritano, manifestando podía herir sensibilidades.
    En 1928 clausurada la Plaza de Toros y evitando escándalos de los clientes de los prostibulos, fueron trasladados a las afueras, hoy Calle Plus Ultra incluyendo el famoso "Chalet" (prostibulo-cabaret de lujo). Las chicas se fueron emancipando sin control como podían, debido que al estar controladas les obligaban por imposición de las Sras. de Fé de clase pudiente de Gandia, a llevar un pañuelo amarillo en el cuello cuando una puta estaba viendo pasar por la calle un Acto público, (procesión, cabalgata etc.), no fuese que se instalara junto a su marido y la gente lo pudiese relacionar con esa prostituta (aunque algunos eran clientes habituales y culpables de la situación calamitosa de las prostitutas, el 53% valencianas, que se encontraban con un hijo sin padre reconocido, despedidas del trabajo de sirvientas, repudiadas de la familia y de la Sociedad) !La hipocresía del poder!.
    RESUMEN:
    Me cago en Denia o Dena es una deformación eufemistica acentuada en tiempo de crisis aguda y evitando la blasfemia.
    En cuanto a Gandia con el auge que había en la naranja no necesitaban de ninguna exclamación de agravio (no existe Me cago en Gandia). Se cuidaba mucho por miedo, el blasfemar, por el Régimen Clerical-militar que tenía y se fornicaba a tope, puede venir de ahi el dicho valenciano que dice "Els Pecats del piu Déu s'els riu".
    Un pixavi.

    ResponElimina
  14. Molt bo, possiblement el millor article del castell de Dénia que he trobat a la web.

    ResponElimina
  15. Un buen artículo, posiblemente el más completo del castillo que he leido, se nota que poneis pasión en lo que haceis, enhorabuena y seguid así

    Gabi

    ResponElimina
  16. Molt bo i interessant, he gaudit molt llegint-ho. Gràcies

    ResponElimina
  17. El castell de Dénia amaga encara algunes meravelles sota terra, com per exemple, les ruïnes de l'església gòtica de la Vila Vella, que el dia que s'excavaran trauran a la llum les restes d'un edifici similars a les que han tret a Calp al Penyal d'Ifac:

    http://www.blogdelmarqexcavaciones.com/2012/09/el-abside-de-la-iglesia-de-ifach-muestra-todo-su-esplendor/

    ResponElimina
  18. Gràcies per l'aportació, una troballa increible

    ResponElimina

La teua opinió és molt valuosa per a nosaltres. Si no tens compte de Google o similar tria, de "Comenta com a", l'opció "Nom/URL".

Tal vegada també t'interesse