22 gener 2011

El Vignemale per Gavarnie

| Localització: 65120 Gavarnie, Francia
El Vignemale o Vinyamala, pic més alt del Pirineu francès amb 3.298 m, forma part de la zona perifèrica del Parc Nacional d’Ordesa i Monte Perdido pel vessant espanyol, i del Parc National des Pyrénées pel vessant francés. El massís s'estructura en forma de circ al voltant de la glacera d'Ossoue, on hi ha un total de 16 cims de més de 3.000 metres. Vos proposem una increïble ruta d’alta muntanya de dues jornades per un dels emblemes del Pirineu, pel vessant francesa del cim, fent nit al refugi de Bayssellance.
El cim del Vignemale des del circ d'Ossue, amb les seues imponents parets de roca envoltades de gels eterns, està considerat com el més alpí de tots els cims del Pirineu. La primera ascensió és atribuïda al guia Henri Cazaux i al seu cunyat Bernard Guillembert en 1837, encara que és molt possible que anteriorment fora coronat en 1792 pels cartògrafs Simón Guicharnaud i Capdevielle. La impressionant cara nord va ser ascendida en 1933 per Henri Barrio i Robert Bellocq.

"He vist moltes muntanyes: l’Himàlaia, els Andes, els pics fúnebres de Nova Zelanda, els Alps i l'Altai; totes, més nevades que ara. Durant tota la meua vida he amat, jo diria que he adorat a les muntanyes, ascendint-les amb passió. Puc comparar entre si a moltes d'elles; però, per cec que siga l'amor, crec tenir raó a l'admirar més que mai als Pirineus, al seu cel tan blau i net, als seus gels resplendents, als seus aspectes vaporosos, a les planes ardents i vellutades, adormides en la seua base sota el sol més bell, i a aquelles aigües meravelloses que escapen de les neus amb furor, per a calmar-se de seguida sobre gespes horitzontals i zigzaguejant en silenci entre tapissos de flors tan rares i encantadores que ningú s'atreveix a caminar sobre elles. En la naturalesa pirenaica existeix una poesia extrema, una harmonia de formes, colors i contrastos que no he vist en cap altra part" (Comte Henry Russell Killough).

Si podem associar un home a una muntanya eixe és el comte Russell, atípic viatger i explorador inspiració de Julio Verne en els personatges de Miguel Strogoff o Phileas Fogg a la 'Volta al mon en 80 dies'. Com ell mateix reconeixia, de tots els llocs on va estar el seu preferit era el Pirineu, al qual va retratar en nombrosíssims articles i llibres. Després d'ascendir al massís del Vignemale en 1861 Russel va descobrir la seua vertadera passió, fins el punt d’aconseguir una concessió a 99 anys de 200 ha de roca i glacial a 2.300 m d'alçada on construiria varies grutes que convertiria en la seua segon casa. En 1881 va crear a 3.195 m, per damunt del glacial d'Ossue, la primera gruta amb capacitar per a 7 persones, la coneguda vila Russel. En 1885 va crear la gruta dels Guies, i en 1886 finalitzaria la gruta de les Dames. Posteriorment crearia les grutes dels Malalts i les de Bellevue, molt a prop del refugi de Baisselance. En 1892 va manar excavar 20 m per davall del Pique Longue (3.298 m) la gruta del Paradís, el refugi més alt de tota la serralada. En un intent de que la muntanya superara els 3.300 m va construir una torre de pedra de més de 3 metres, que el temps va tombar. Va pujar 33 vegades al cim del Vignemale, fins que va morir en 1909 en Biarritz.
No és casualitat que el comte quedara enamorat del Vignemale, l'espectacularitat de la seua silueta, les increïbles vistes de que gaudirem ascendint pel glacial, la solemnitat del paratge... Si no teniu sang d'orxata el Vignemale segur que vos aconsegueix captivar per a sempre, sigueu o no muntanyers.


Mapa detallat, perfil i estadístiquesVeure en Google Earth| Com arribar-hi

La nostra ruta comença a la presa d’Ossue, amb accés des de Gavarnie (França), on podreu arribar seguint la carretera A-136 Osca-França. Si aneu a l’hivern vos podreu trobar tancat el camí de la presa, però sempre podreu accedir a peu des del poble seguint el curs del riu Gavarnie (uns 7 quilòmetres). Junt a la presa deixarem els vehicles i ens dirigirem al nostre objectiu per al primer dia, a unes dues hores i mitja: el refugi de Bayssellance.

la presa d'Ossue

Una preciositat de camí va pujant pel barranc d’Ossue, paral·lel sempre al riu, adornat per diverses cascades i cada vegada més encaixonat. En tot moment podem observar la bellesa de la senda a seguir.

El barranc d'Ossue

A mesura que anem guanyant altura, els cims d’Ordesa i Gavarnie es deixen veure: Astazous a l'esquerra, Marboré en el centre, i els tres cims de la Cascada, la Torre i el Casc de Marboré més a la dreta.

Increïbles vistes direcció al refugi

Passarem pel desviament cap al cim, que hui obviarem, i per fi arribarem al refugi de Bayssellance, un dels millors miradors del Pirineu.

Refugi de Bayssellance

Les vistes no defrauden i podem gaudir d’un espectacle meravellós. Com sempre, Pirineus ens regala moments fantàstics.

Des del refugi de Bayssellance

A l’endemà comencem la pujada al Vignemale, amb un temps estimat de 3 hores a 3 hores i mitja. Hem de desfer part del camí recorregut el dia d'abans fins a la fita que indica el cim. La pujada no és complicada, i la direcció a seguir és molt clara, ja que el camí està ple de fites.

Camí de la glacera

Prompte arriba el contacte amb la glacera d’Ossue i es fa necessari l’ús dels grampons; la pendent va fent-se més forta i és imprescindible extremar la precaució. La glacera és la segona més gran en quant a l'extensió del gel de tot el Pirineu, després del de l'Aneto, i conserva la característica forma de llengua que li dona el seu aspecte alpí.

Glacera d’Ossue

Segons anem ascendint van apareixent a la nostra esquerra el Montferrat i el Pic Central. Una alternativa que ens havíem plantejat era desviar-nos cap al Montferrat i crestejar fins al Vignemale.

El cim ja a la vista

Ara, superada la pendent, caminem per una plana i en direcció cap a la dreta, per assolir l’última part que ens separa del Vignemale. Arribem a una paret i ens espera una escalada una mica difícil i amb perill de caigudes de pedres, ja que és un terreny molt descompost i normalment tens gent per damunt. Ara toca posar-se el casc, és una mesura de seguretat molt important, i llevar-nos els grampons.

Cal grimpar amb molta precaució i sense presa, pràcticament ja sóm a dalt i no cal jugar-se-la en l'últim moment. Uns deu minuts i arribarem al cim, on gaudirem merescudament d'una de les millors panoràmiques del Pirineu.

Al cim del Vignemale

I per a finalitzar, si ens quedem amb ganes, podem crestejar, amb molt de compte, fins al Cerbillona i baixar just on es troben les coves que el Comte Rusell va preparar per a ell com a segona vivenda.


Des del Cerbillona tenim una bona vista del Vignemale. Bona caça, amics!.


Apunts i fotos de la ruta realitzada per Òscar Cervera.


Rutes relacionades:

El Vinyamala-Vignemale per la Canal de Moskowa
La Bretxa de Rollan i el Casco de Marboré

10 comentaris:

  1. Buenisim article, un amic francès ya ma comentad que als catalans y françesos, els agrada molt y están pendents de les vostres publicacions y ya alguns grups están fen les rutes que detalleu en tanta precisió als Pirineus.

    ResponElimina
  2. Quería hacer la ruta por Bujaruelo, pero esta parece algo más fácil. Cual es menos dura?

    ResponElimina
  3. Wow! si que arrivem lluny! :D
    La ruta es més llarga per Bujaruelo - Ara, però segons tinc entés, no te major dificultat tècnica, alguna trepada sense masa complicació al final.

    ResponElimina
  4. També pense que per
    Bujaruelo és més llarga, en quant a dificultat tot depèn de quan vullgues fer-la, a l'hivern dependra de l'estat de la neu en el corredor de la Moskowa, d'altra banda també tens l'oportunitat d'ascendir al Pique Longue. Sort!

    ResponElimina
  5. Este Siri és un crak!

    ResponElimina
  6. Molt interesant la història del comte Rusell, quin personatge més autèntic!!

    ResponElimina
  7. Muy chula, pero desde Bujaruelo es más auténtica (y más dura). Y las vistas sobre la parte española, alucinantes

    ResponElimina
  8. Muy interesante la historia del conde, menudo personaje!

    ResponElimina
  9. Magnífico reportage y magníficas fotos, Vicente. Una excursión que me fascinó, ¡fue la segunda que hice en Pirineos! Un saludo desde Huesca. Fernando

    ResponElimina
  10. Un muy buen artículo, con unas fotos muy llamativas, felicidades por un trabajo bien hecho y por vuestro estilo de vida

    ResponElimina

La teua opinió és molt valuosa per a nosaltres. Si no tens compte de Google o similar tria, de "Comenta com a", l'opció "Nom/URL".

Tal vegada també t'interesse