12 de febrer 2011

Les grans sales del País Valencià - Espeleo a Tous

| Localització: 46269 Tous, España
Tous, menut poble de la Ribera Alta (País Valencià) que va ser traslladat de lloc a conseqüència de la construcció d'un pantà, tristament va saltar a la fama en 1982 per l’esfonsament de la mateixa presa, que va originar una de les majors riuades conegudes a la història d'Europa (16.000 m³/s). Però, a banda d’aquests lamentables fets, Tous oculta uns impressionants tresors naturals al subsòl del seu terme. Tres son les cavitats més conegudes de Tous: l’avenc de les Gralles, l’avenc Campillo i l'avenc de la Llenca del Serrano.


Avenc de les Gralles
També conegut com de les Graelles o cova de l'Alt de Tous, és un espai natural protegit, ja que al seu interior habita una abundant colònia de rates penades. Aquestes colònies som molt fràgils per el que cal extremar les precaucions molestant el mínim possible als animals, fent el mínim soroll, no utilitzant llums de carbur o gas, i per descomptat no deixar restes de cap tipus.

Entrada de l'avenc de les Gralles

Encara que no té massa recorregut (uns 500 m), les grans dimensions de la galeria i l’abundància de formacions calcítiques converteixen aquesta cova en una de les més importants i interesants del nostre territori.

Formacions a l'avenc de les Graelles

L’accés el realitzarem pel quilòmetre 6 de la carretera Navarrés-Sumacàrcer, quan s'acaben les revoltes venint de Sumacàrcer, seguirem un camí a la dreta durant 4.5 km fins arribar a un punt on el camí es parteix en dos per un arbre. Ací veurem un altre camí a la dreta que acaba als 200 m; un poc a l'esquerra es troba l'entrada.


Mapa detallat, perfil i estadístiques Veure en Google Earth


La cavitat apareix a l’espeleòleg com un forat redó de més de 10 m de diàmetre pel qual accedirem gràcies a un menut ràpel a una gran galeria d'uns 7x7 m, possiblement la de majors dimensions del País Valencià. Si seguim la galeria cap a baix, manté les dimensions durant uns 200 m; durant el recorregut ens trobarem abundants formacions, entre les que destaquen gours (barreres estalagmítiques al sòl de les coves que originen menuts embasaments) de gran mesura, fins i tot assolint els 4 m d’alçada.

Situats novament a l'entrada i seguint la galeria cap amunt, al principi és inclòs més gran, amb unes enormes columnes que ens fan sentir que estem a un altre mon, però poc més endavant la galeria va reduint les dimensions fins trobar-nos amb una barrera de formacions calcítiques on hi ha un menut pas, molt dificultós de superar, amb unes dimensions de 30 x 40 cm aproximadament. Aquest punt va ser desobstruït artificialment per poder continuar l'exploració, i dona pas a una galeria de sostres baixos que continua ascendint durant uns quants metres, entre gran quantitat d'estalactites i estalagmites, fins tancar-se definitivament.



Llenca del Serrano i avenc Campillo
 
Aquestes dues cavitats estan molt relacionades entre sí per la seua forma i situació, definint-les molta gent com a bessones. Es tracta de dues sales de grans dimensions que han anat fent-se grans al subsòl fins obrir-se un pas a l'exterior, per on accedim al seu interior.
Partint des del poble de Tous seguim la carretera del pantà deixant el seu desviament a la dreta. A un quilòmetre aproximadament deixem la carretera que baixa al pantà per agafar una pista a la dreta. Portem uns 5.5 km des del poble. La pista està asfaltada al principi, per a passar a ser de terra amb algun tramet d'asfalt. La seguim durant 10 km més o menys, passant baix una línia d'alta tensió i una nau anomenada "La Laguna". Després d'un port i passant dues corbes observen una sendeta a l'esquerra, que als 100 metres ens portarà a la Llenca del Serrano.
A continuació seguirem 1 quilòmetre fins una caseta, la rodejarem i arribarem a uns bancals d'oliveres on deixarem els vehicles. Passant els bancals per la pista, ja impracticable per vehicles, continuarem uns 200 m fins el punt on naix un sender a la dreta què, després d'uns 500 m, s'endinsa en un barranquet i va pujant un poc per la seua vesant dreta fins arribar a la boca del Campillo.

Mapa detallat, perfil i estadístiques Veure en Google Earth


La Llenca del Serrano té una boca d'un metre de diàmetre que després d'uns pocs metres de descens ens situa a la cúpula d’una impressionant sala de 45 m d'alçada, 1.800 m2 de superfície i 50.000 m3 de volum, que ho converteix en un descens amb corda molt espectacular.

Boca d'accés a la Llenca del Serrano

Seguint la sala cap a la part baixa, per una gatera lateral podem accedir a una sala oculta amb gran abundància de formacions molt boniques.

Estalagmita
Formacions a la Llenca del Serrano



Però sense cap dubte és el Campillo la cavitat que més ens impressiona d'aquesta zona (per no dir de tot el País Valencià), amb la seua enorme sala de 150x250 m que la converteix, amb 8.500 m2 i 300.000 m3, en la segona sala més gran de la península només darrere de la Torca del Carlista a Cantabria (que a més és la quinta del mon, i de la que ja en parlarem un altre dia).

Boca d'accés a l'avenc Campillo
La boca des de dins
Vista des de l'interior de l'avenc Campillo
Interior de l'avenc Campillo

La seua entrada redona d'uns 3 metres de diàmetre dona pas a un imponent ràpel de 65 m pel centre de la sala, que a més està il·luminada per la llum del sol, lo que ho fa més espectacular encara.


Per donar una idea del seu tamany sols dir que al seu interior cabria perfectament la Seu de València, Micalet inclós.
Com vegeu al plànol, el Micalet cabria dins de l'avenc plantat

 Després d'aterrar podem seguir baixant a peu per la gran muntanya de blocs que forma el seu terra, entre grans estalagmites, fins assolir els 150 m de desnivell, quota més baixa de la cova.

El bolet de pedra
Vista del pou de 65 m de profunditat
 
Mireu la següent foto i apreciareu, comparat amb la mida de l'espeleòleg que descendeix per la corda, la gran mida de la sala

21 comentaris:

  1. Impresionante, pero más que el Micalet, ahi caben cosas muy gordas, 150x250, por lo menos el camp nou y el bernabeu!

    ResponElimina
  2. Benvolguts amics, haveu juntat Tous i un impresionant avenc, i m'ha sorgit un dubte. Si el forat es trova més o menys al centre de la cúpula i obert a l'exterior, en episodis de fortes pluges la cova es transformarà en una gegantesca piscina, o te algun tipus d'eixida natural?

    ResponElimina
  3. Les cavitats formades en roca calcària solen tindre sumiders per on absorbeixen les aigües. De fet la majoria d'elles s'han format per la circulació d'aquesta aigua, que junt al dioxid de carboni han anat disolvent la roca fins asomar al exterior, fent-les així explorables per als humans.
    Aquesta aigua sorgeix després al exterior per fonts, ullals, etc, i aixó precisament fa que les aigües de les nostres terres estiguen tan carregades de calç.
    Les tres cavitats de les que parlem son un exemple perfecte de cavitats formades per aigua.

    ResponElimina
  4. Sabeu qué m'ha recordat l'article ju t als comentaris? A la nova peli de James Cameron, un enorme forat per on es claven uns espeleòlegs i els plou tant que la cova s'inunda

    ResponElimina
  5. Quina meravella! vaig estar a l'Avenc de les Gralles a mitjans de la dècada dels 90. No he pogut tornar des d'aleshores. Quina alegria tornar a vore-ho!

    Enhorabona pel bloc!

    ResponElimina
  6. A Tous jo vaig estar a la cova del Candil, una galeria d'uns 300 metres, ple de gurgs inundats a l'inici.

    ResponElimina
  7. Eixa no la coneixia. He estat buscant per internet i sí que té bona pinta, pero per algún lloc he llegit que es va derrumbar prop de l'entrada i no es pot explorar ja: http://blocs.tinet.cat/lt/blog/racons-de-mon/category/178/general/2006/12/21/la-cova-del-candil
    Algú sap algo més? seria una llàstima :(

    ResponElimina
  8. 300.000 m3!! Crec que si desmuntem la gran piràmide i amollem les pedres dins encara sobraria espai!

    ResponElimina
  9. Respecte al comentari de la torca Carlista, si ací cap el Micalet, mireu qué cap allí. Per cert, la forma del perfil és quasi idèntica, qué casualitat, no?

    ResponElimina
  10. Ja fa temps que no torne a la cova del Candil, pero la última vegada, fa no arriba a 2 anys, no es podia accedir per un derrumbament.

    ResponElimina
  11. Una llàstima. Les fotos que hi han son molt xules. Em quedaré amb les ganes, al meins de moment.
    El Carlista es moooolt gran (4 milions de m3!!)
    Les formes d'aquestes grans sales solen ser semblants per el seu proces de formació. La diferencia sol estar en el lloc per on s'accedeix: per la cúpula o per la galeria del riu, si la té.

    ResponElimina
  12. Qué caña! yo creía que las cuevas tochas estaban en México, y después de ver vuestro blog, resulta que están, con permiso de Cantabria, en el Real de Gandia, Barx y Tous! :D

    ResponElimina
  13. Es lamentable que con lo cerca que tenemos nuestros parajes naturales, la mayor parte de la gente los desconozca, por decir, que pocos conocen la existencia por ejemplo, de la Cueva de la Autopista con sus 7 Kms de longitud en Sierra Falconera (Real de Gandia)y otros muchos. Que nos tengamos que enterar por éste Blog y el libro y no haber tenido un catálogo bien completo de La Safor, es incomprensible. Las fotos de la Playa de Gandia ya las conocemos hasta la saciedad, ¿para qué?, con el resultado que da... paseo arriba, paseo abajo...

    ResponElimina
  14. La Carlista, fa molts anys vaig estar i em vaig cagar a l'entrar! Mal pou, durant metres i metres no veus res de res, ni carburo ni res val per iluminar les parets. Si no baixes primer encara tens la referencia de les llums dels companys baix, pero si eres el primer....
    És com la sensació, supose haveu estat, de la sala Rabelais a la Fresca, que si no recorde mal tenia uns 100 metres d'ample, però al mig d'un pou. Alucinant! Cambiant de tema pero relacionat, teniu fotos de la Rebelais? o de la Quinta avinguda? Quins records...

    ResponElimina
  15. Rafa, m'has fet recordar la Fresca, crec que és, sense cap dubte, la cova on millor m'ho he passat! Des del contrast que hi ha amb l'accés, on sembla que tens que llevarte el casc per a passar, els primers tunels plens de fang, la sala de l'aranya, on recorde que vaig flipar, a la immensitat de la Quinta Avinguda, increible, o la sala Rebelais, indescriptible després d'uns quants minuts quan se t'acostuma la vista a la foscor.
    Recorde el cague de quan el carburer se me va embosar a la sala de la gran estalagmita i semblava que anava a reventar...

    David, quan tornem??

    ResponElimina
  16. Tindrem que fer un reportatge de la Fresca, ja que hem xarrat tant d'ella. No podem deixar-ho així.

    ResponElimina
  17. La cova del Candil no s'ha enfonsat, el que passa és que està mal senyalitzada.
    El camí per accedir està uns 1oo m. més avant del pal que la marca.

    ResponElimina
  18. El problema de la cova del Candil és que el cartell està mal ficat, apunta a una cova amb un pou d'uns 8 metres, on al fons i al nord hi ha el que podria semblar una continuació enderrocada, però vaig a repetir, sembla, ja que ni tira ni ha tirat en la vida. A la cova real cal buscar unes marques pintades.

    ResponElimina
  19. Em doneu una alegria. Pronte aniré a visitarla, que té molt bona pinta.

    ResponElimina
  20. Que magnífic reportatge el del avencs de Tous, tan a prop que els tenim i els desconeixia. Quan ho veig em tira a faltar el formar-me en espeleología, però es necessita alguna cosa més que a un li agrade. Enhorabona i em doneu enveja per la tasca que feu i gaudiu.

    ResponElimina
  21. Acollonant que tinguem això al subsol i més acollonant encara que ningú del meu entorn, siguent de Càrcer, al costat, tingue la mínima idea. És una llastima que no es divulguen més estes cosetes, després pareix que nomès tinguem paella, sangria i bon oratge. Juan

    ResponElimina

La teua opinió és molt valuosa per a nosaltres. Si no tens compte de Google o similar tria, de "Comenta com a", l'opció "Nom/URL".

Tal vegada també t'interesse