29 d’abril 2011

La Servana i l’antiga alqueria de Xaresa

| Localització: Xeresa, Espanya
En 1249, després de conquerir Bairén, Jaume I va donar a la família Carnicer l'alqueria i terres de Xaresa, situada molt a prop d'una altra alqueria musulmana, Xeresa. Durant segles la ubicació de Xaresa va ser un misteri, però gràcies a les troballes arqueològiques realitzades a la Servana, una alqueria i riurau del segle XIX, es va poder tirar d’un fil que portaria a un importantíssim descobriment, la major necròpolis islàmica de la Safor, i amb ella la possible localització de l’antiga alqueria musulmana.


Al Llibre del Repartiment s'especifica una donació, per part de Jaume I, de terra i cases de l’alqueria de Xaresa: "A Arnau Carnicer, Ramón Carnicer, Bernat Carnicer, Pere Carnicer i a Bernat Vell, a saber, a Arnau Carnicer, sengles cases a Xaresa; i a Arnau Carnicer, quatre jovades de terra; i a cadascú dels altres, tres jovades de terra". Podeu pensar que el nom Xaresa es pot atribuir a un error o a una variació lingüística del topònim, situació com va ocórrer a la propera Xeraco, referida al Repartiment com "Xaraco". Però al mateix document s'indica que "... i si per a les susdites jovades no hi hagués terra suficient en l'esmentada alqueria, que les tinguen i que les reben en una altra alqueria anomenada Xeresa". Abans de la Reconquesta, per tant, existien dos nuclis de població al terme, i mentre que Xaresa restaria deshabitada i donada a cristians, Xeresa acolliria als musulmans de les dues alqueries. Només restava respondre a la pregunta del milió: on es trobava Xaresa?

Des del segle XVIII, Cavanilles i diferents historiadors ens indicaren nombroses troballes al terme de Xeresa de làpides amb inscripcions, monedes de plata i coure i restes de ceràmica de l’època romana: "las monedas de plata y cobre, como tambien las varias lápidas Romanas que se han hallado en el término de Xerésa, indican que allí habitó esta nación culta, y que hubo pueblo de alguna consideración en la antigüedad". Sanchis Sivera en 1922 va especificar que les restes arqueològiques es trobaven "en los alrededores del caserío de la Servana", a banda d’especificar l’existència de llenços de muralla antiga i restes humanes. A la finca, a principis del segle XX uns llauradors es trobaren soterrats esquelets, ferramentes i altres objectes. També els treballadors de la Servana coneixien l'existència de restes humanes. La sospita de la localització de Xaresa al voltant de l'alqueria prenia forma.

A finals del segle XX, com a conseqüència de les tasques d'urbanització del polígon industrial, es descobriren canalitzacions i el camí d'accés a l'alqueria de la Servana. Les excavacions tragueren a la llum, en una superfície d'uns 40 metres, una gran quantitat de restes de ceràmica musulmana. Els arqueòlegs es trobaren davant d'una àrea arqueològica molt important, amb una sèrie d'estructures arquitectòniques, una sènia islàmica (malgrat trobar-se parcialment arrasada per les excavadores), així com teules, àmfores i monedes romanes. També es va descobrir la base d’una forma de sucre, molt interessant ja que Xeresa tingué el primer trapig de sucre de la Safor i possiblement un dels primers del País Valencià.
 
Cementeri islàmic
Anys d'exploracions culminaren amb la troballa d'un gran cementeri islàmic de 3.000 metres quadrats, el més gran de la comarca. A la necròpolis, utilitzada entre els segles XI i XIV, s'han trobat prop de 150 tombes orientades al sud-est, mirant a la Meca, pel que es pot parlar del primer cementeri islàmic planificat de la Safor. La troballa ens ofereix interessants detalls del nostre passat, ja que per exemple l'aparició de cadàvers de xiquets i joves a la zona menys antiga del recinte confirmaria una greu epidèmia de pesta del segle XIV. Les excavacions han recopilat fins a 70 caixons de ceràmica musulmana, entre els quals destaquen unes peces envernissades amb estampes vegetals de color verd. També s’ha trobat una zona de producció de ceràmica amb espai destinat a abocadors, alguns pous, sis sitges, un menut forn islàmic i una calçada, a més dels fonaments d’unes cases que podrien ser les que figuren al document de donació per part de Jaume I als Carnicer, pel que es podria afirmar, a la resta de concretar els estudis, que s’ha trobat la ubicació de l’alqueria de Xaresa.

Restes humanes trobades a la necròpolis de la Servana

El recinte arqueològic es troba només accedir al poble, a la dreta i front la rotonda d'accés, on  hi ha una barraca. Es tracta d'una enorme parcel·la de 10.800 metres quadrats envoltada pel polígon industrial, delimitada pel camí de l'Estació al sud i pel carrer de la Servana al nord. Amb aquesta troballa es pot demostrar que Xeresa i Xaresa es trobaven molt a prop, a només uns centenars de metres. Malgrat teories que apunten a l'origen iber dels topònims, sembla que tenen origen en l'àrab "Xarîza", que seria el nom de la família que es va assentar per primera vegada a la zona. La conclusió evident és que amb la conquesta de Jaume I, Xeresa va continuar habitada per musulmans fins l'expulsió de 1609, i malgrat que les prop de 100 cases amb que comptava quedarien despoblades, en 1611 tornarien a ser repoblades per cristians. Per contra, Xaresa seria despoblada en el segle XIV i ocupada per cristians, que l'abandonarien pocs segles després. En el segle XIX serien reaprofitades les estructures antigues per a construir l'actual alqueria de la Servana, dedicada al conreu de la pansa.

Parcel·la on s'han trobat les restes islàmiques. A la dreta es veu la Servana
Jaciment




La Servana és un edifici tradicional de tipus alqueria, formada per dues navades paral·leles d'orientació est-oest, separades per murs de càrrega, amb planta baixa i una altura. L'edifici, construït en maçoneria, està format per un cos principal i un gran pati central descobert, adjacent al vessant nord. El sostre, a dues aigües i de teula corba, està recolzat sobre unes bigues de fusta i una base de canyís. La navada sud, corresponent a la façana principal, compta amb un riurau de quatre arcs frontals i un lateral de major mesura, per a l’entrada dels carros. L'edifici estava destinat a l'assecament del raïm moscatell per a fer pansa. Malgrat no haver cap constància escrita de l'origen de l'edifici, l’existència del riurau ens donaria una cronologia que rondaria la data de 1850, encara que possiblement fora edificat per damunt d'una anterior edificació. De fet, el mur oest del pati, de 12.8 m i realitzat amb la tècnica de la tàpia, pertanyia a una antiga casa de l’alqueria musulmana. El pati, utilitzat com a sequer de la pansa, va ser empedrat amb posterioritat amb còdols de riu formant figures geomètriques i florals.


La Servana
Vista trasera de la Servana on s'observa el seu pati

Sembla mentida, però el descobriment mai haguera segut possible de no ser per les pressions, al·legacions i insistència del Centre d'Estudis i Investigacions Xeresans (CEIX), del Bloc de Xeresa, d'altres institucions culturals i de ciutadans particulars, que evitaren que l’ajuntament soterrara l’alqueria i els terrenys baix naus industrials.
Tot va començar l'any 2001, quan l'ajuntament de Xeresa, governat pel PP, va decidir enderrocar l'alqueria de la Servana per a desenvolupar un polígon industrial. L'enderroc incloïa la declaració de zona industrial d'una àrea que ja estava declarada com d’interès arqueològic. La pressió de l'oposició, el CEIX i particulars no es va fer esperar. També va arribar un informe dels tècnics de la Direcció de Patrimoni per a que l'ajuntament aplicara les mesures de protecció establides al Catàleg de Bens i Espais Protegits. Institucions con el CEIC i inclòs la pròpia Generalitat demanaren que la Servana fora protegida.

Però al front de l'alcaldia es trobava Ciprià Fluixà. Per als que no el conegueu, deixeu que òbriga un breu parèntesi: Ciprià Fluixà, ex-alcalde de Xeresa per UV i després pel PP, a banda d’intentar urbanitzar l'ombria del Molí del Mondúver amb un PAI de 496 vivendes, o permetre la barbaritat urbanística del càmping Caudeli, té en el seu haver el trist mèrit de ser el primer alcalde condemnat a penes de inhabilitació i de presó per prevaricació i delicte contra el medi ambient, a l’autoritzar vessaments de residus a la marjal de la Safor entre 1995 i 1998, intentant soterrar més de 100.000 metres quadrats de marjal, protegida per nombroses lleis, mitjançant llicencies de soterrament de fem. També va permetre que l’empresa Rústicas creara Xeresa Golf, un complex d’oci en mig de la marjal amb dos hotels, un camp de golf i fins i tot un parc temàtic, que afortunadament  la Generalitat va aturar (encara que Xeresa Golf crearia el projecte a Terra Mítica, on acabaria fent fallida l’any passat).

Doncs arribat juny aquest senyor, ometent fins i tot les indicacions del seu partit i per descomptat la de tots aquells que reclamaven salvar el patrimoni del poble, va aprovar per la via d'urgència l'adjudicació de les obres de la zona industrial que incloïa la demolició de l'alqueria de la Servana i el soterrament del jaciment. Afortunadament, l'any 2003 l'alqueria va ser indultada gràcies a la declaració de zona de protecció arqueològica per la Conselleria, i per tant baix aplicació de l'article 62 de la Llei 4/98 de Patrimoni Cultural Valencià.

Xeraco i Xeresa segons Cavanilles al segle XVIII

Articles relacionats

Els picapedrers de Xeresa
El Mondúver per Xeresa

21 comentaris:

  1. Pensava que anaves de coña amb lo de Xaresa amb A, i que curiós!! La foto que has ficat del cementeri, els plástics que es veuen son les tumbes??

    ResponElimina
  2. Molt bon article i excel lent descripció històrica. Ja conec molt més el meu poble. Gràcies,

    ResponElimina
  3. Me acabe de enterar que aixó era un cementeri, tots els dies pasant pel costat i no sospitaba res de res, creia que estaben fent obres per a fer una nau industrial. Me alegre, el poble ara te més historia

    ResponElimina
  4. Efectivament, els plàstics sembla que tapen les tombes, i segons l'arqueòleg podrien arribar, estimen, fins les 200-250 tombes.

    ResponElimina
  5. El problema es que cuando acabe el estudio, "poalá" de tierra y a plantar naves industriales, y "Xaresa" a los libros
    Rafa

    ResponElimina
  6. M'agradaeu, ja que buscaba informació del descobriment i tots han fet un copiar-pegar del mateix article, volsaltres per contra es nota que vos habeu documentat i com altres articles del blog li habeu donat una versió més didàctica, amb fotos i enllaços. Seguiu aixi, sou un dels meus blogs de capçalera.
    J. Antoni

    ResponElimina
  7. En la meva total ignorància del tema jo em pregunte i voldria que algú em contestés al següent.
    És real que l'excalde de Xeresa Ciprià Fluixà el van suspendre del càrrec i crec va estar processat, diuen per recobrir marjal però desconec els seus detalls, però el final és la protecció de la mateixa.
    Si en la marjal no es pot construir i ha estat protegit (jo volia comprar un hort de 1/2 fanecada al costat del Pub El Asombro un any abans de construirse l'Hotel avui Tano Port, i l'Ajuntament em va dir no es podia construir, per tant mirant el futur que tenia l'hort no el vaig comprar.
    La pregunta és: Per què van deixar construir l'Hotel avui Tano Port, Urbanització Kentuky, tots els adossats a peu de carretera del costat, darrera i enmig del Gamba, el mateix Gamba, Edificis d'Universitat, Càmping, chaletazos en la mateixa marjal, La Hípica etc. etc.? ¿Aquests terrenys no pertanyen a la marjal? ¿o hi ha una barra de mesurar per a cada un i jo era un simple particular?. Crec que tindria el mateix dret jo a fer-me un camp de golf, per dir alguna cosa en la mateixa marjal ¿I per què no? M'agradaria que em contestés algú perquè no ho entenc. Per cert, com sempre l'article de Xeresa molt complet. Està molt estudiat i explícit. Excel lent.
    Per favor no s'a agarreu Al Camp de Golf que no tinc dinès pera fero y contesteume a lo altre.

    ResponElimina
  8. Xe ho sabeu tot, esteu informats al màxim i m'agrada la història que aneu incloent de cada racó que publiqueu.
    Amb vosaltres he conegut ara que el primer Trapig que va tenir la Safor font a Xeresa. I això de Xaresa ho desconeixia. Gràcies per la divulgació que feu.

    ResponElimina
  9. Et conteste molt breu de la marjal sense saber els límits actuals.
    Tu vas ser fidel a les ordenances que et va marcar l'Ajuntament, i també una mica ignorant. (disculpa que et parle així)
    Havies d'haver comprat, construït i després pagar una petita multa de res i ja està. Així ho han fet fins polítics que estan governant a Gandia i sense llicència de construcció en terrenys protegits i són els que haurien de donar exemple. A l'altra vegada ja ho saps el que has de fer.Te assegure que la multa no té importància, si sabessis la gent que ho ha fet ... Encara que la meva opinió és si es construeix il.legalment enderrocar-lo, però donant aquests exemples els polítics per a què preocupar-se. En aquest país per no ser un gilipolles cal copiar els polítics.

    ResponElimina
  10. L'anterior comentari és trist pero real, deuríen obligar a tombar l'obra i pagar multa. Fer amnistia amb els que estan. Ja que la culpa es també dels ajuntaments, i a partir d'ara pegar uns palos de cuidado. Ara, si ho fem com dic, desprotegiran els terrenys i els declararàn urbans. Necesitem a europa per a que fique lleis molt restrictives, así tenim masa lladres

    ResponElimina
  11. Molt interessant l'article i impressionant el detall de la seva història. Com es nota que Xeresa està al costat del Mondúber que tant cites en els teus articles i tan bé coneixes. Un 10 per Xeresa i per a tu. Heu posat a Xeresa, petit poble, on havia d'estar per la seva gran història desconeguda pera molts.

    ResponElimina
  12. Xaresa on està, al costat de Xaraco? :D

    ResponElimina
  13. Segons l'arqueòleg, Emili Moscardó, "-Porque abraza diversas cronologías, desde la época islámica hasta el siglo XIX. En primer lugar, destaca la época islámica (siglos XII y XIII), representada por una serie de cimientos de paredes en el interior del actual patio, en un asentamiento paralelo a la actual Xeresa. En una segunda fase, con la llegada de los cristianos (desde 1249 hasta el siglo XIV), se observa una nueva estructuración del espacio, con un magnífico muro perimetral oeste realizado con técnica de tapia. La tercera fase se sitúa en la primera mitad del siglo XIX. Aprovechando los parámetros o muros del anterior poblado cristiano de época medieval aparece la actual casa. Después se abandona el solar. Los propietarios de la finca aprovechan los antiguos muros para construir el riu-rau. Se podría decir que es de los más importantes yacimientos del municipio, aunque también hay zonas de época romana interesantes"

    ResponElimina
  14. Espere que ara que estan fent la duplicitat de la carretera N-332 al seu pas per Xeresa facen una entrada digna al Poble, que la que té en l'actualitat i la de sempre-la principal-és tercermundista; (cal passar per sota del pont de la carretera). Supose que l'Ajuntament de la localitat haurà exposat i reclamat aquesta necessitat al Ministeri de Foment o al que correspongue que ja portem 3 anys d'obres en una carretera de primer ordre i per cert la sortida de Xeresa a la Nacional és perillosíssima (ja ha hagut molts accidents). Per l'antiguitat, història i poble ric en el seu temps pels seus cultius, Trapig i altres, segons el article explendid del poble en aquesta página, poc s'ha destinat en una bona reestructuració urbanística com es mereix.
    Pel que fa a la urbanització prevista del camí que uneix Xeresa per la Marjal a la Platja era una necessitat de primer ordre. Gràcies Alcalde de Xeresa per la seva predisposició pel bé de tots.

    ResponElimina
  15. En llegir l'article de la Servana de Xeresa i en concret la necròpolis trobada i considerant ha estat una intervenció i trobá tan interessant per Xeresa i que no hage transcendit el que es mereix, en Premsa i TV. Si no fos per la transcripció tan completa i il.lustrada amb fotos d'aquest blog no ens assabentem i per descomptat més interessant ha estat la història tan interessant d'aquest Poble veí que heu relatat.
    Però jo anava pel següent tema relacionat amb aquest:
    He llegit per tot arreu que l'Alqueria del Duc era un edifici de festa o vacances dels Ducs de Gandia i que estava envoltat de marjal i per tant aigües. Es a descrit que va tenir la visita en el seu temps dels Monarques d'Espanya, els quals es passejaven amb barca pels seus voltants fins baixar a la mateixa porta de l'esmentada Alqueria, on van celebrar la Comitiva la seva festa i així igualment de produirse visites per Nobles de la Corona convidats pels Ducs de Gandia.
    La pregunta és: Si llavors aquestes terres estaven penjades per les aigües, pense que en l'època dels àrabs que vivien al Castell de Bairén i voltants, la marjal era més extensa i en data concreta de la Conquesta del Castell de Bayrén pel Rei Jaume I, diuen les cròniques que per arribar de Cullera a l'Bayrén l'aigua els cobria fins a prop de la cintura.
    Llavors perquè va aparèixer fa uns pocs anys una necròpolis important just al costat de l'Alqueria del Duc que per cert està senyalitzada. Què passa que els enterraven sota l'aigua), es un dir. Que algú em conteste si sap.

    ResponElimina
  16. Espere que algun geòleg em done la raó, i no diga cap animalada. Partim de que el nivell freàtic de la marjal es troba quasi al mateix nivell que la mar. En el segleX, quan els musulmans construiren Bairén, al segle XIV, quan els ducs construiren l'Alqueria, o al segle IV, quan es va crear la necròpolis cristiana, el nivell de la mar era el mateix que hui dia, per tant la marjal, que ja es trobava tancada per l'actual cinturó dunar o dehesa, per força deuria estar al mateix nivell sobre el nivell de la mar que ara, és a dir, quasi a ras. La marjal a l'altura de Bairén efectivament es troba actualment soterrada, pel que seria molt factible que en temps de Jaume I l'aigua els cobrira, però l'Alqueria del Duc i la necròpolis es troben a un terreny sobrealçat, si algun dia vas a l'ullal de l'estany, que està al nivell de la marjal, comprobaràs com cal pujar una miqueta fins arribar a l'edifici, per tant, els morts estaven estar ben a cobert.

    ResponElimina
  17. També sona extrany el tema de que anaren amb aigua per la cintura. Des dels romans existia la variant de la via augusta de Cullera a Dénia, que si be pot ser no estiguera en bon estat, al meins demostra que no tot el terreny estava baix les aigues.
    Algunes cròniques menteixen més que parlen, el mal és que no podem contrastar-les :(

    ResponElimina
  18. A mi tota la vida la gent m'ha dit que l'aigua arribava als peus del castell i que els moros anaven amb barques. Però una cosa està molt clara, el Grau existia, i les dunes i conseqüentment la platja també: és imposible per tant que el mar arribara al castell per molt que ho afirmen els iaios. Més probes? Si les sèquies les costruiren els moros, quin sentit té fer una sèquia si estava tot cobert pel mar? Com be diuen dalt, era la marjal, que encara no habia arribat el llaurador o el Fluixà a soterrar-ho tot. La sort és que ara està protegida i ningun polític permetrà que la soterren més. Veritat, senyor Torró?

    ResponElimina
  19. Unes pregunten que venen potser massa tard:
    Què van fer dels corps ? Els van soterrar de nou sota asphalt ? Els van recullir en una tumba collectiva al cementiri comunal o en un racó de l'alqueria ? Penseu que aquesta qüestió ha de ser examinada només par arqueololegs o officines de obres publiques ?
    Em sembla que és molt dificil trobar la resposta/respostes justa però val la pena pensar-s'hi un poc.
    Què us sembleu ?

    ResponElimina
    Respostes
    1. Ho desconec, sé que a la Servana volen fer un museu etnogràfic on possiblement figure gran part de les troballes. Si trobe més informació l'afegiré, gracies per la pregunta i disculpa la breu resposta

      Elimina

La teua opinió és molt valuosa per a nosaltres. Si no tens compte de Google o similar tria, de "Comenta com a", l'opció "Nom/URL".

Tal vegada també t'interesse