14 de juliol 2011

El Caminito del Rey

| Localització: Ardales, Espanya
El "Caminito del Rey" és un pas aeri de tres quilòmetres construït fa més d'un segle a les parets verticals de l'estret dels Gaitanes, entre Álora i Ardales (Màlaga). Es tracta d'un estretíssim pas de menys d'un metre d'ample, penjat a uns 100 metres per damunt del riu Guadalhorce. En l'actualitat es troba molt deteriorat, quasi sense baranes i amb molts segments enfonsats, i malgrat estar prohibit l'accés, la mort d'excursionistes i escaladors ha contribuït a crear una llegenda negra que continua atraient aventurers de tot el món.


A inicis del segle passat la Societat Hidroelèctrica del Chorro era la propietària del Salt del Gaitanejo i de l'Estació del Chorro, dues instal·lacions hidroelèctriques separades per l'estret de Gaitanes, un espectacular congost on el riu Guadalhorce passa entre dues parets completament verticals de més de 300 metres d'alçada, i amb un ample en alguns punts inferior als 10 metres. Donat que sortejar per carretera el congost implicava una distància molt elevada, l'empresa necessitava poder comunicar les dues instal·lacions hidroelèctriques pel camí més curt, facilitant el trànsit dels operaris, el transport de materials i la realització de tasques de vigilància. En 1901 decidiren construir el camí, una passarel·la penjant que inclouria un pont que comunicara els dos vessants de l'estret. Es tractava d'una obra d’enginyeria molt particular i arriscada, ja que els obrers tenien que treballar suspesos al buit, assegurats amb cordes subjectes dalt dels penya-segats. Com a peons contractaren a pescadors i mariners malaguenys, acostumats a penjar-se de les cordes dels seus vaixells. 

El camí l’iniciaren junt a les vies del tren de Renfe que recorria l'estret dels Gaitanes, una altra obra ferroviària de tal magnitud que per a la seua construcció van ser necessaris sis ponts i onze túnels. Els obrers construïren un estretíssim pas penjat, estret però amb baranes, que donava accés a un menut pont que comunicava ambdues vessants del congost. El pont, conegut com el Balconet dels Gaitanes, és una de les imatges més reproduïdes i conegudes de Màlaga, visible i molt cridaner des de la carretera d'Álora a l'embassament del Comte del Guadalhorce.  El camí, d’idèntiques característiques, continuava per l’altre vessant fins assolir el Salt del Gaitanejo, uns 3 quilòmetres després. Després de quatre anys de treballs, el camí va ser finalitzat en 1905. En 1921 el rei Alfons XIII va assistir a la inauguració de la presa del Comte del Guadalhorce, actual pantà del Chorro, i desitjós de conèixer la famosa obra d'enginyeria va creuar el camí, que a partir d'eixe moment seria batejat popularment com "el Caminito del Rey".

Visita d'Alfons XIII al Caminito del Rey en 1921

Vista aèria de l'estret dels Gaitanes

El pas del temps i l'absència de manteniment anaren degradant el camí, les baranes van desaparèixer en la pràctica totalitat del recorregut, i nombroses seccions del camí s'enfonsaren. Conforme el pas es tornava més perillós, més excursionistes i escaladors hi anaven atrets pel perill i també per la seua zona d'escalada, una de les més importants d'Europa amb més de 300 vies obertes.

Estret dels Gaitanes, amb el pont i el camí a la vista
Estret i pont dels Gaitanes

Els nombrosos accidents, i sobre tot les quatre morts que es produïren entre 1999 i 2000, forçaren que la Junta d'Andalusia tancara els accessos al camí, demolint la seua secció inicial. Però la gent continuava trobant la manera d'accedir a ell escalant o accedint pels túnels del tren, pel que decretaren una multa de 6.000€ a qui accedira, fet que no ha impedit que molta gent, atreta per la llegenda negra i pel perill, continue transitant el pas, com podeu veure als següents videos:





A dia de hui sembla que el camí es troba massa degradat; a la inexistència de baranes, als forats i als trams enfonsats on només resta la biga de sustentació, cal afegir alguns trams on és necessari penjar-se de la paret. Tant l'equip de rescat de muntanya de la Guàrdia Civil com el club d'escalada local opinen que en l'actualitat és un suïcidi creuar el camí, ja que malgrat trobar-se en bon estat el passamans d’acer, molts escaladors es confien en els trams on el camí sembla sencer, però acaba enfonsant-se als seus peus. Sense anar massa lluny, l'any passat un jove suís de 24 anys va morir al desplomar-se el camí per on transitava. També cal tenir en compte que els equips de rescat es juguen la vida, ja que es tenen que penjar d'un cable molt malmès carregant damunt amb una llitera. 





Gràcies a la pressió dels ajuntaments d'Álora i Ardales i de nombroses associacions de tot tipus, l'any 2006 la Diputació de Màlaga, en col·laboració amb la Junta d’Andalusia, va incloure en els seus pressupostos un pla de restauració, que fins al 2009 no es va plasmar amb l'eixida a concurs de la redacció d'un projecte de restauració amb un import d'uns 18 milions d'euros. Al final es va quedar en res, en típica promesa electoral. Però arribat l'any 2011, de nou amb les eleccions de cara, es va recuperar de nou el projecte, reduint el pressupost fins els 9.076.880€, als que cal sumar els 250.000€ que va costar el projecte.  S'estima que estarà finalitzat en 2015 i l'import serà aportat a parts iguals per la Diputació i per la Junta. Veurem si després de les eleccions no es queda en paper banyat, ja que la restauració definitiva del camí seria una gran notícia. Cal tenir en compte que es tracta d'una increïble peça del patrimoni industrial i històric dels andalusos, que atrauria a molts aventurers de tot arreu, entre els quals m'incloc. Però per altra banda, sembla que ho volen fer tan turístic, amb centre de visitants, museu i sistema de transport per als visitants, que possiblement li lleven gran part de l'atractiu.

Mentre tant, podeu accedir a la següent web, on gaudireu d’una increïble visita virtual de 360 graus.


Localització dels Chorros:

2 comentaris:

  1. A-co-llo-nant els videos :O

    ResponElimina
  2. Por lo que he leido, este semestre empiezan las obras de restauración, pero lo van a hacer muy turístico: se establecerán puntos de aparcamiento de grandes vehículos en la zona de los embalses del Conde de Guadalhorce y en el Chorro y un sistema de transporte de visitantes. En una segunda fase del proyecto, se prevé la instalación de un centro de recepción de visitantes y un pequeño museo de la energía hidroeléctrica en la comarca. Se está estudiando igualmente con ADIF la posibilidad de poner en servicio una línea de ferrocarril que lleve directamente hasta el Chorro y de habilitar también el antiguo apeadero del Coscojal como zona de acogida de visitantes y acceso directo al paraje de Gaitanejo. D.V

    ResponElimina

La teua opinió és molt valuosa per a nosaltres. Si no tens compte de Google o similar tria, de "Comenta com a", l'opció "Nom/URL".

Tal vegada també t'interesse