Les alqueries de les Foies de Gandia

La setmana passada parlàvem de l'aparent fi dels PAI a la Safor, però ens deixàrem a banda intencionadament el PAI de les Foies de Gandia, per a profunditzat més en ell; com no podia ser d'una altra manera a la ciutat Ducal, on hi ha alqueria, hi ha enderroc! L'alqueria dels Peiró del segle XIX i el seu jardí centenari es troben en perill, malgrat el seu interès natural, etnològic i paisatgístic, a més de constar com a be a protegir per catàlegs municipals i de la Conselleria de Cultura. Sembla que la història es torna a repetir només un parell d'anys desprès, quan un altre PAI va enderrocar al barri de Santa Anna l'alqueria de Romaguera, també del segle XIX.

Les Foies és una partida agrícola del terme municipal de Gandia que fita amb la carretera del Grau per l'oest, amb el riu Serpis a l'est i amb la carretera de Daimús al sud. El PAI urbanitzarà prop de 52.000 m2, dels quals uns 7.245 es dedicaran a serveis esportius, comercials i d'oci, a més d'una nova escola i un centre social. Es construiran 1.700 habitatges, dels quals uns 216 seran protegits.

La Plataforma pels Pobles, l'associació Arc de Mig Punt i el Bloc-Verds han sol·licitat a l'ajuntament la seua protecció, estat amb que compten les altres tres alqueries que es troben dins del PAI: la de les Boles, la del Gall i la d'Iranzo; també demanen que s’articulen les mesures convenients per poder mantenir en condicions adequades l’edifici i evitar el seu deteriorament progressiu. Tanmateix, el seu enderroc no és imprescindible al no afectar a l’execució de cap de les infraestructures de la urbanització.

Jardí i alqueria dels Peiró

L'alqueria dels Peiró, de Sant Joan o de la Vídua de Castillo es va construir a inicis del segle XIX per sota d'una parcel·la de 1.3 hectàrees, entre la carretera de Daimús, el riu i la carretera del Grau. D'arquitectura molt senzilla, té planta rectangular i una superfície d'uns 200 metres quadrats distribuïts en una planta baixa i dues altures, amb finestres i balconades a les quatre façanes. Compta amb un sostre de fusta i teula àrab a quatre aigües. L'accés s'obri al sud per una marquesina de fusta que serveix de balcó. Al sud hi ha un forn moresc i front a la façana principal un pou. Al sud de la parcel·la hi ha una basa de 15x15 i la infraestructura d'una sènia transformada en motor, fet que remarca els elements diferenciadors típics de les alqueries valencianes, ja que a banda de servir de residència d'estiu, gràcies a la seua proximitat a la mar, tenia un important ús com a explotació agrícola.
Destaca el seu jardí de 90 m2 amb fonteta central on trobem espècies típiques de les alqueries com ficus, tarongers, palmeres, figueres, pins o rosers, així com exemplars centenaris que destaquen per la seua grandària com un pi pinyer (Pinus pinea), una amèlia (Melia azedarach) i una xacaranda (Jacaranda mimosifolia).

Vista aèria del jardí i alqueria dels Peiró

A la partida de les Foies, on es troba un càmping, trobem unes altres construccions que han patit més o menys sort amb el pla d’actuació integral.

Vista aèria de les Foies, delimitada pel riu (dalt), la carretera de Daimús (dreta) i la del Grau (baix). Google Maps

L'alqueria del Gall compta amb una planta quadrada d'uns 10 metres distribuïda entre planta baixa, alta, altell i el típic miramar, una torre amb la qual els propietaris de les alqueries gaudien de les vistes. L’edifici es troba coronat per un penell amb forma de gall, que possiblement atorgara el nom al conjunt. A l'exterior destaca, a la façana principal, un rellotge de sol. Adjacent i a la part posterior hi ha una corralissa, amb la data gravada de 1856, i una pallissa.

L'alqueria del Gal

Dins de les 30 fanecades de que consta la finca existeix una bassa de reg de 12x15 que s'alimentava d'una antiga sènia de sang, que va ser substituïda per l'actual motor. Va pertànyer a dona Ana Martínez de Vallejo, vídua del secretari de Calvo Sotelo, i va passar als seus fills, malgrat trobar-se gestionada en règim d’arrendament per Vicente Figueres. Forma part del Catàleg de la Direcció General de Patrimoni Cultural Valencià i del Patrimoni Verd de l'ajuntament de Gandia.

Vista aèria de l'alqueria del Gall, al mig, i la propera alqueria de les Boles. A l'esquerra del tot, l'alqueria d'Iranzo

A escassa distància trobem l'alqueria de les Boles, una casa de planta rectangular d'uns 11 metres, amb planta baixa i només una altura, coronada per un sostre a quatre vessants. Rep el nom de les Boles pel remat, al sostre, de dos pinacles amb remat esfèric. Adossat compta amb un porxo de 2.6 m, junt al qual hi ha l'escala que puja a la primera planta. També exteriorment hi ha unes arcades semblants a un riurau, amb els arcs cecs i un corral adossat. Exteriorment hi ha una bassa el·líptica, d'entre 14 i 18 metres, alimentada per una antiga sènia inexistent que seria substituïda per l'actual motoret. Va pertànyer durant dècades a Carlos Lozano Morant, un capità d’artilleria emparentat amb els Martínez de Vallejo, propietaris de l’alqueria del Gall.

Camí d'accés a les alqueries del Gall (al fons) i de les Boles des de la carretera del Grau, junt un antic edifici abandonat, recentment enderrocat

L'alqueria d’Iranzo es troba a l'interior del càmping l'Alqueria. Es tracta d'un edifici del segle XIX de planta rectangular repartida entre una planta baixa i un primer pis, amb coberta a dues aigües i teula àrab. Al centre de la façana destaca una torre quadrada que sobreïx una altura més per damunt del primer pis, rematada amb un terrat i una cornisa de teula àrab. Als terrenys de l'alqueria, d'unes 0.2 hectàrees, destaca un menut jardí de primeries del segle XX amb exemplars de considerables mesures, sobre tot palmeres.


Junt a la carretera les obres del PAI han tombat ja l'antiga fàbrica de rajoles, una nau construïda en taulell buit de planta rectangular, de 38x13.5, amb planta baixa i dues altures, que comptava amb un forn adossat, igualment rectangular. La fàbrica es va construir en els anys 40 del segle passat, però mai va arribar a funcionar. El PAI ha deixat per al record (de moment?) una xemeneia de taulell massís que en el seu dia es trobava adossada a l'edifici per una passarel·la.

Vista aèria del sector sud de les Foies (rotonda i carretera de Daimús), amb l'antiga fàbrica, enderrocada hui dia, i l'alqueria dels Peiró a la dreta

Esperem que regne el sentit comú i es conserve un element representatiu de l'arquitectura rural de gran valor patrimonial, que tanmateix no afecta per a res a un PAI construït junt al riu (paisatge protegit), en un moment on l'estoc d'habitatges a la comarca el fa aparentment inviable excepte per a l'especulació.

En definitiva, i com encertadament diu el Levante EMV a un article, "és dur ser alqueria a Gandia", gran frase!.

ACTUALITZACIÓ:

Gràcies al treball de la gent d'Arc de Mig Punt i de la Plataforma Pels Pobles de la Safor, s'ha aconseguit que el jardí i l'alqueria dels Peiró, tinguen el compromís per part de l'ajuntament de Gandia, de ser protegits i recuperats. Una gran notícia!

ACTUALITZACIÓ 02/03/2012:

A l'inici de l'article parlava de l'aparent fi dels PAIs a la Safor. Ignorant!!!! Gandia Desarrollo SL, agent urbanitzador del PAI Les Foies, iniciarà les obres a l'abril del 2012 de la major actuació urbanística d'Espanya des de la crisi. Més de mig milió de metres quadrats on s'alçaran 1.700 habitatges. Perquè tanta presa? Perquè el sòl urbanitzable de les Foies estava a punt de convertir-se en rústic!!! A l'alcalde de Gandia li han faltat cames per a iniciar les obres, no siga que baix el seu mandat es quede un trosset de terreny rural sense edificar/transformar!!!!

Comentaris

  1. Se que me vais a dar un palo, pero sinceramente, ¿por qué dar tanta importancia a un edificio de campo, abandonado y ruinoso? Como la alqueria que tumbaron en Santa Ana, ¿para qué tanto ruido? La casa de mi abuela en Beniopa también era antigua, y nadie se escandalizaría si la tumbaran
    Vicente

    ResponElimina
  2. Xè, és increïbles la capacitat de treball i de documentació que teniu!
    Potser el comentarista Vicente tinga una part de raó. Bona part del problema és que no sabem que fer amb el que era el camp: un camp cultivat, estimat i font de riquesa: fem un PAI (a hores d'ara, quan sobren habitatges per dalt del cap?), fem un gran jardí, un gran museu del que era l'Horta de Gandia...

    ResponElimina
  3. Gràcies Jesús! Tu i Vicente teniu raó, què fem amb l'horta? La deixem abandonada, fem un museu viu o reconvertim en xalets? La meua iaia sempre ha dit que per què gastar diners en les coses velles, que tomben les ruïnes i es gasten els diners en fer coses noves; en broma li diguem que ella també està vella i no per això l'enderroquem :D. I això és per que l'estimem, això ens fa humans. Podríem parlar de nombrosos motius pel que cal conservar el nostre patrimoni, però el més important possiblement siga l'estima de cadascú pel patrimoni que l'envolta, estima i agraïment personal amb la gent que ha conservat durant segles certs elements patrimonials que ens permeten conèixer, imaginar, recordar com era la vida en el passat. Supose que per aquest motiu sempre s'ha dit que el patrimoni és la nostra memòria col•lectiva. És per això que tenim un deute moral amb l'herència que els nostres avantpassats ens han deixat, una obligació de preservar el testimoni de formes de vides extintes, i un deute també amb els nostres fills, per a que no tinguen que recriminar-nos allò que nosaltres tantes vegades hem lamentat: "per què tombaren això?, per què no conservaren allò?".

    ResponElimina
  4. Respecte al que digueu, penseu en les barraques. Com diu l'expressió popular, li peguem foc a la barraca? Hui plorem pq queden molt poquetes per ahi, al Palmar i alguna més solta. Amb les alqueries podria pasar el mateix. No se, és la meua opinió.

    ResponElimina
  5. És un debat molt interessant, i antic. On està el límit del que es té que conservar i el que sols representa un destorb al progrés? Sense anar molt lluny, al centre de Gandia no es fa una reforma sense el seu estudi arqueològic, i en quasi qualsevol solar apareixen restes de la Gandia dels Borja, i més antic. Però si es conservara tot, el centre de Gandia pareixeria Pompella, i no pareix molt lògic això tampoc.
    El problema és que mentre es discuteix què es deu conservar, la imparable màquina dels diners arrasa amb tot, posant fi ràpidament a la discussió. Per això paga la pena exagerar de vegades, per a poder salvar 1 de 10.

    ResponElimina
  6. Quan ets jove el conservar, restaurar i protegir el nostre patrimoni fins i tot la nostra horta, que va ser l'enveja de forans i orgull dels nostres avantpassats, al meu entendre els importa ben poc.
    El lamentable és quan vegen fotos ja de grans i s'adonen del que deixem enderrocat i reconvertit pel camí. Les nostres arrels i la nostàlgia forma part de la nostra vida. Per tant estic d'acord en conservar al màxim el poc que ens queda i que no desaparegue res més del que a format part en importància o menys de la nostra història com a Poble important. I amb això dic que les Alqueries ha estat un referent històric del nostre poble. Salutacions, Miquel.

    ResponElimina
  7. Molt bonic voler conservar ruines, però sense voluntat política per molt que ploreu/exigiu, com diu David vindrà la màquina per darrere a tombar-ho tot. Jo sempre recorde la barca de Chanquete, amb tots els xics cantant la ara popular cançoneta. Calia preservar-la? era patrimonial? per a ells si, pero per als polítics de la ficticia Nerja només era una barca en mig d'un bancal on aniria de puta mare un camp de golf per als interesos de les seves buxaques.

    ResponElimina
  8. L'antic edifici de la caretera del Grau que han tombat i fiqueu a la foto junt al caminet que va a les alqueries, era la seu social del club bonsai. El que no tinc ni idea es de que volen construir ahi, el PAI? pues quin gust comprar una casa pegada a la carretera amb el transit que es forma en l'estiu :(

    ResponElimina
  9. L'altre dia me preguntaba què era eixe edifici. Recorde el club bonsai, també que arribaren a vendre hortalises? però la meua memòria no arriba més enllà. Algú recorda què era?

    ResponElimina
  10. Dius que Gandia no deuria semblar Pompella, pero es cert que despues de fer l'estudi arqueologic fan la finca i desapareix completament tot vestigi. Quina resta tenim , visitable o no, de la Gandia pre-borgiana a banda de quatre pedres junt al parking de la fira? Cap, perque el museu Maga és prou (molt de fet) llimitat. Per tant, plorem per que no tomben una alqueria de fa 100 anys pero deixem que tapen ruines de fa 900 o 800 anys!

    Jose

    ResponElimina
  11. Soc el d'abans, ni que tapen tot ni que deixen res, un terme mig, al menys podrien haver deixat una resta. Més tard plorarem i comprarem cases per a tombarles i descobrir les restes com fan amb les muralles ara l'ajuntament?
    Jose

    ResponElimina
  12. Pero me dais parcialmente la razón, para qué mantener edificios abandonados de campo que nadie quiere mantener? Si no se mantienen como dice Jose ni siquiera las ruinas de la Gandia morisca, el castillo de Bairén se cae a trozos...
    Vicente

    ResponElimina
  13. Oscar: L'edifici que dieu va estar abandonat i després enderrocat i que va estar el Club Bonsai i també posteriorment es venien hortalisses, antigament era una granja de pollastres i gallines que portava una Sra anomenada Encarna que vivia a la confluència del carrer Poeta Llorente amb Calderón de la Barca.
    Ara bé la propietat de la mateixa era del seu germà que va emigrar a Alger després de la Guerra Civil (d'aquí la seva finalitat única, la inversió perque no va haver mes que una granja). La Sra Encarna així com el seu fill que era sastre i exercia a la mateixa casa de Calderón de la Barca lamentablement van morir fa molts anys, estant en venda l'edifici durant molt de temps, d'aquí el seu abandonament durant tants anys ja que els propietaris no vivien aquí ..
    Per cert aquesta Sra feia uns pebrots farcits que repartia a algun amic, com mai els he provat.

    ResponElimina
  14. El Pai de les Foies per a mi una barbaritat de projecte.
    És a dir es van a urbanitzar 52.000 m quadrats de terreny, per a implantar:
    7245 m. per a zona esportives, comercial i d'oci (pel que fa a zones esportives crec que ja tenim prou (costen molt de mantenir i el Grau que sàpiga ja compta amb elles, zones comercials (mal lloc per a comerç hi ha saturació de comerç per on vages). L'oci estic d'acord com més allunyat de la població millor. Però 1700 habitatges (que promotor les farà És l'Ajuntament?, no tenim habitatges de sobres?.
    L'oportunitat es va perdre quan des del Caserna de la Guàrdia Civil al Grau no es va allargar Gandia i avui estaria vinculat tot com Gandia-Platja (planificació que ha estat l'èxit de totes les zones Costaneres unir el Poble amb la Platja i no amb zones privades , però això en el seu dia no es va poder fer perquè hi havia molts interessos pel mig. Ara ja us veig venir destrossar tot, alqueries, hort, tot per sucumbir en un altre extraradi de la Ciutat, però el que més m'impressiona és la pretensió de construir 1700 habitatges. ¡Que barbaritat ¡¡. En aquest cas també han d'haver interessos pel mig.

    ResponElimina
  15. Le doy la razón al anterior comentarista:
    O sea han ahogado en gastos al Ayuntamiento con tanto Centro Social, esportivos, subvenciones a todo quisqui (hasta el Club de Golf (deporte considerado de élite). O sea no es sólo dotar la Ciudad y hacerla bonita, después hay que mantener todo lo que se hace. Y ahora me vienen con el Pai de Les Foies.
    Si hace cuatro días el Ayuntamiento quería hasta comprar viviendas a constructores para sacarles el stock y también se considera que el Centro Deportivo Roig de Corella sale carísimo su mantenimiento y ahora quieren hacer más de lo mismo. No entiendo nada. Es un total despropósito como todo lo que hace la Administración con el dinero del contribuyente y mucha población pasandolas canutas.

    ResponElimina
  16. David, se puede exagerar todo lo necesario, pero creo que en este caso no es necesario, ya hay 3 alquerías "indultadas", para qué queremos otra más? Quien se va a hacer cargo de esta otra alquería? el ayuntamiento? El límite que indicas dbería ser uno o dos ejemplos representativos. Lo que pienso que ocurre es que tras el derrumbe de la alquería de Romagera pese al clamor popular la gente está muy sensible con este tema
    Juan

    ResponElimina
  17. Hola Juan;
    Primer que res, gràcies a tu i a tots per participar d'aquest debat.
    Sobre el que comentes, no dic que no tingues raó, tal volta sí que la tingues, però pense que si hi han varies associacions que demanen la seua protecció, com a mínim hi hauria que sentir eixes veus abans d'actuar, no siga que tinguen raó, encara que l'experiència ens diu que quan es senten veus per a protegir algo, les obres d'enderrocament-arrasament-deforestació (en definitiva, accions irreparables) sempre s'acceleren.
    Com he dit abans, crec que hi hauria que buscar un equilibri entre la protecció del patrimoni i el progrés, i això requereix diàleg per part de tots els interlocutors. Estic segur que si les constructores i, per damunt de tot els politics encarregats de gestionar els permisos, posaren més voluntat a l'hora d'estudiar les conseqüències dels seus actes, serien moltes menys les veus preocupades i acalorades.

    ResponElimina
  18. Lamentablemente los políticos evaluan "voluntad política" vs. "comisiones". Y ya sabemos qué es lo que tiene más peso.
    Juan

    ResponElimina
  19. Què sentit te fer un PAI hui dia quan hi ha un stock de vivendes monstruós? El mateix sentit que fer un camp de golf a la marjal de Gandia: l'especulació, l'amiguisme i el "pelotazo". En definitiva, el mateix camí que ens ha portat a la merda i que encara sorprenentment recolça el PP, tant local com l'autonòmic: la destrucció del territori, la promoció d'esports classistes i el consumisme... Quins beneficis ens donarà un PAI i un camp de golf? a nosaltes cap, però si als bancs (com sempre) i als empresaris i polítics (que ja de per si tenen les butxaques ben plenes). Més diners per als rics i més misèria per a la resta, que som la gran majoria, recordeu que les clases "mitjanes" han desaparegut del mapa quasi per complet. Quan siga iaio, li tindré que explicar als meus nets que on hi ha el golf i els hotels hi havien garses, ànecs i marjal. "Què és una garsa? Què és una marjal?" segur que em preguntaran, al menys als ànecs els coneixeran pel Pato Donald.

    J.A

    ResponElimina
  20. Hablais mucho de conservar el patrimonio de dentro de Gandía y no tiene sentido. Si quereis progreso, hay que avanzar, por ejemplo las murallas, si no las hubiesen derribado, hoy Gandía no sería lo que es para nada, no hubiese crecido como lo ha hecho. Está bien que se conserve el Palacio, la Colegiata, el Ayuntamiento y las Escuelas Pías, pero el resto, fuera. No digo que se construya la nueva Manhattan, pero por ejemplo conservar las antiguas casas unifamiliares, como las de pueblo, hay que ser realistas, no cabríamos en Gandía.

    Enrique, Gandía.

    ResponElimina
  21. Perdona l'insult, Enrique de Gandia, però l'afirmació que has fet de les muralles de Gandia és de ser Boniato. Si Gandia haguera conservat les muralles haguera guanyat moltíssim. Imaginat tot l'esforç que s'ha fet per a millorar i peatonalitzar el casc antic si a més estiguera envoltat d'una muralla, seria fantàstic. Pensa en Àvila, Sevilla, Pontevedra, inclòs Alzira... Si a Gandia el torreó del Pi es conserva amb orgull, i quatre fragments menuts que queden se mostrem com un tresor, s'estan intentant adquirir cases per a traure les antigues muralles... Amb boniatos com tu segur que mig País Valencià seria com Benidorm... Salvador

    ResponElimina
  22. Be. Pareix ser que les reclamacions al respecte de l'alqueria de Peiró han sortit efecte. El ajuntament diu que la respetarà.
    Coses com esta donen sentit a tant de predicar al desert.
    Us pase un enllaç: http://www.saforguia.com/Noticias/tabid/54/titular/GANDIA_PRESERVAR%C3%81_LA_ALQUERIA_DELS_PEIR%C3%93_Y_SU_JARD%C3%8DN_CENTENARIO/idnoticia/27333/Default.aspx

    ResponElimina
  23. El Grau de Gandia contará con un nuevo campo de fútbol en el sector Les Foies. Esto es un titular de prensa de estos días.
    Cada día entiendo menos a los politicos en su afán de quedar bien con la ciudadania de todos los barrios, construyendo instalaciones deportivas, campos de fútbol, locales para asociaciones privadas etc.
    Por el contrario tenemos una sanidad fatal, nos quieren adaptar a medicación genérica y falta de asistencia, es un problema la escolarización que lleva a la par injusticias y previlegios,en el Juzgado hay 9000 casos por resolver y parte de ellos de impagados de propietarios de Comunidades y faltan Juzgados, nuestra prima de riesgo a pasado de 400 puntos básicos para declarar a un Pais en quiebra. Y aqui no pasa nada sólo, hay que invertir en Ocio, Diversión, Deporte, etc. y con su correspondiente costo de mantenimiento. Pero como parte del despilfarro (Edificación) lo paga la Diputación, Generalitat o Gobierno que están en la ruina, pues adelante que el resto lo dejará a deber el Ayuntamiento, que un poco más de deuda no pasa nada. Como Les Foies que no deja de ser una incoerencia grave con el futuro que tenemos.
    Dejad Les Fois virgen tal como está y no sólo las Alquerías (que parece ser lo único que importa) que no hace falta para nada todo lo que se propone hacer.

    ResponElimina
  24. M'ha agradat molt l'article de Les Foies, és molt complet ia més m'he repassat els seus comentaris d'entrada i no estic d'acord amb més d'un.
    Quan es parla dels PAIS sempre em pregunto: Per què sempre se la culpa al constructor, Banc etc. i mai al propietari o propietaris dels terrenys que s'han fet milionaris amb la venda dels mateixos, amb terrenys de secà o de cítrics abandonats? A molts llauradors de pobles com Bellreguard, Xeresa, és a dir tots que no tenien més que uns terrenys infèrtils o abandonats els va tocar la loteria amb la construcció i per a molts es a acabat massa aviat ..
    Cal ser respectuós amb els terrenys, finques agrícoles, etc. però la hipocresia sempre va per davant. Si venien constructors pagant ics milions per un terreny que el propietari feia servir o no i se li haurien els horitzons, digueu-me per molt respecte a la conservació agrícola, amor a l'herència dels seus ascendents etc. algú no hagués venut dels que es consideraven contraris al taulell i amants de la Natura?. A qui respete, encara que la seva batalla que admiro sempre és inútil. Qui opine que no hagués venut per les seves creences és un hipòcrita. Tinc i dono fe que quan es volia fer el PAI de Tavernes de la Vall. 3 amics que tenien terrenys vendibles i amb molta il · lusió de recollir 6 milions de ptes. per fanecada, encara ho estan maleint i pertanyen a un Grup Ecologista molt conegut a la Vall.
    Al final del Passeig, la nova urbanització, conec també a un altre propietari que va vendre per 300 milions de les antigues ptes uns terrenys i urbanitzar. Està mal fet?. Algú amant de la Natura o contrari a la construcció hagués rebutjat l'oferta de 40 milions la fanecada o el taulell ho hagués tirat enrere a la proposta?
    Encara li queden terrenys allí per vendre i lamenta s'hage acabat l'obra. Quantes famílies amb posicions poc pròspers i de vegades necessitades, de qualsevol poble de la Safor, s'han convertit en milionaris, gràcies a la maleïda oferta en excés de construcció. Segur que coneixeu més d'un hipòcrita com he dit abans.
    Els diners no respecta a ningú i volem com si no, tots tenim un preu.
    Salutacions,

    ResponElimina
    Respostes
    1. Rosendo, te done tota la raó, els diners no coneixen amics ni principis. Però la barbaritat i l'especulació que hem viscut la última dècada ha segut desproporcionada!! Parles de coneguts que han venut terres i bancals a Gandia, jo també conec la situació i ho veig perfecte i comprensible, les ciutats i els pobles s'han d'ampliar per a donar cabuda a la gent, i si el propietari d'un tros abandonat guanya uns bons dinerets, meravellós, sempre i quan la construcció siga lògica i sostenible, no la bombolla que hem patit.

      Una altra cosa és allò que sempre hem criticat: la construcció a espais forestals, la desqualificació de terres protegides, l'especulació amb PAIs i camps de golf a espais mediambientalment sensibles. Que facen totes les cases que vulguen als voltants dels pobles o a la plana, per mi com si empaperen tota la carretera entre Gandia i Oliva de cases, si les venen i la gent les compra...

      Però que deixen la marjal, la muntanya, l'Ahuir. Que respecten el nostre patrimoni. Que respecten els espais verges. Sempre s'ha dit que les llibertats d'una persona s'acaben quan perjudiques les de les demés. Si construeixen als espais verges, forestals, comuns, aquells que venen el tros, els que edifiquen i els que gaudeixen d'una casa dalt d'un penya-segat vora la mar guanyen, però la societat perd. I molt.

      Em diràs que el propietari del bancal perd (millor dit, deixa de guanyar), que el propietari de l’alqueria perd. Correcte, però per això hi ha actuacions com l'adquisició de terrenys per part de l'administració, com va començar a fer l'ajuntament de Gandia en l’era pre-Torró amb la marjal o amb l’adquisició d’espais d’alt interès com va fer amb la cova del Parpalló, convenis com la custòdia compartida com feren al Molló de la Creu, o l’adquisició d’edificis històrics com ja feren amb l’alqueria dels Pares. Només fa falta seny, trellat i voluntat política, unes qualitats amb les que malauradament no compten els nostres dirigents.

      Salutacions

      Elimina
  25. Gandia Desarrollo SL, agent urbanitzador del PAI Les Foies, iniciarà les obres a l'abril del 2012 de la major actuació urbanística d'Espanya des de la crisi. Més de mig milió de metres quadrats on s'alçaran 1.700 habitatges. Perquè tanta presa? Perquè el sòl urbanitzable de les Foies estava a punt de convertir-se en rústic!!!

    A l'alcalde de Gandia li han faltat cames per a iniciar les obres, no siga que baix el seu mandat es quede un trosset de terreny rural sense edificar/transformar!!!!

    ResponElimina
  26. Estem al país de les meravelles o bojos. No entenc amb la crisi que tenim a la construcció, l'excés d'habitatges per vendre i s'atreveixen a fer el PAI de Les Foies amb 1700 habitatges, centres comercials i d'activitats lúdiques. Que no hi ha prou?. I molts d'ells tancats per falta d'activitat.
    Serà real tal desmesura?

    ResponElimina
    Respostes
    1. l'única desmesura real és la del megalòman de Torró, riute tu del Camps, este li farà ombra, i encara li queden 3 anys per davant, mare meua

      Elimina
    2. Si, s'acaba de gastar 40.000 € en maceters, amb la falta que fan els diners!! No dic que no siga important decorar els carrers, però crec que ara no és el moment més adecuat.

      Elimina
  27. I jo em pregunto quan acaben la Urbanització de Les Foies que faran a la mateixa?. Ens sobren els euros per ficar-nos en aquest tinglado? ¿També estem en condicions de fer un Centre Social i Biblioteca a Roig de Corella, tan lluny està el barri de la Biblioteca Central?.
    Que barbaritat amb la gent que està passant penúries i els polítics pensant en Piscines que no poden mantenir, Centres Socials, Biblioteques i més burles ja que és el que representa; la manca de Sanitat, Educació, Ocupació etc. El seu cervell funciona químicament bé?.
    Salutacions,

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

La teua opinió és molt valuosa per a nosaltres. Si no tens compte de Google o similar tria, de "Comenta com a", l'opció "Nom/URL".