05 de desembre 2011

Pam més, pam menys...

| Localització: Khumjung 56002, Nepal
Quan ascendim un cim assumim que l'alçada del mateix es defineix prenent com a referència el nivell de la mar. Però quina mar? Els 841 metres del Mondúver o els 8.848 metres de l'Everest estan mesurats segons el mateix nivell? Com es mesura l’alçada de les muntanyes? Són preguntes que conviden a la reflexió després de saber que encara es desconeix exactament l'alçada de l'Everest, la muntanya més famosa del món, motiu pel qual les autoritats de Nepal enviaran una expedició al cim per a realitzar una enèsima comprovació.

Per a mesurar qualsevol alçada hem de partir d’una altitud cero, la del nivell mitjà de la mar o altitud ortomètrica, que entendríem com l’altitud base que formarien els mars i oceans si es trobaren en una suposada calma total, imaginant que es prolongaren per baix dels continents. A Espanya s’utilitza el mètode de l’Anivellació d'Alta Precisió (NAP), que consisteix en determinar una línia imaginària i dividir-la en punts cada quilòmetre, calculant amb precisió el desnivell dels trams cada 50 metres aproximadament. L'Institut Geogràfic Nacional va definir la xarxa d’anivellació REDNAP, formada per uns 29.000 punts al llarg de 16.500 quilòmetres, en els quals es va definir l'alçada ortomètrica amb una precisió de ±1.5 mm per a punts separats un quilòmetre. La precisió i existència de la xarxa, evidentment caríssima, estava justificada per a la construcció d’infraestructures com el ferrocarril, carreteres, túnels, canals, etc. Però on està el nivell de la mar de la xarxa, des de la qual poder realitzar correccions? Doncs la tenim molt a prop, al port d'Alacant.

Els 841 m del Mondúver o els 1.013 de la Safor, amb el seus respectius vèrtexs geodèsics al cim, tenen per tant un nivell de precisió molt elevats. Però què fem amb l'Everest? Evidentment una xarxa d’anivellació d’alta precisió és inviable per a l'economia del Nepal, cal utilitzar altres metodologies.

Cara nord de l'Everest. Foto: Luca Galuzzi

Anivellació trigonomètrica. Imatge: Wikipedia
El 1852 l'indi Radhanath Sikdar va ser el primer en identificar al pic XV, con s’anomenava a l’Everest, com la muntanya més alta de la Terra utilitzant el mètode de l’anivellació trigonomètrica. Tots hem pogut contemplar alguna vegada a les obres d’una carretera un topògraf mesurant desnivells amb un estrany enginy amb visor -el teodolit-, des del qual observa a una segona persona més allunyada amb un altre artefacte. Amb el teodolit els topògrafs formen un imaginari triangle rectangle entre els dos punts, i amb un mesurador de distàncies només necessiten aplicar una simple fórmula matemàtica per tal d’obtenir, d’un triangle rectangle, el catet oposat a l’angle calculat, és a dir, l’alçada. Però el mètode és imprecís, ja que les capes de l'atmosfera tenen diferents densitats i fan que els rajos de llum tinguen trajectòries corbes, pel que l’observació d’un punt llunyà pot ser incorrecta. Sikdar, amb teodolits situats a uns 150 km de distància, a l’Índia (no va poder realitzar mesures més properes per la impossibilitat d’entrar al Nepal), va determinar que l’alçada màxima de l’Everest era de 8.839 m, encara que va anunciar el descobriment amb una xifra de 8.840 m.

Els teodolits s’acostaren encara més a la muntanya i en 1955 s’obtingueren 8.848 m (mesurant el cim amb neu), ratificats en 1975 pels xinesos, consolidant l’anomenat Saharmatha (“més alta que els cels”) pels nepalesos o Chomolongma ("mare deessa de la Terra") pels tibetans com la muntanya més alta del món, anomenada Everest en honor a George Everest, un antic topògraf de l’Índia.

Everest des de Kalapatthar. Foto: Pavel Novak

El maig del 1999 una expedició estatunidenca va col·locar un GPS a la roca del cim que va mesurar una alçada de 8.850 m fins la roca i 1 m per a la capa de neu i gel, encara que Nepal no la va reconèixer oficialment. El 2005 els xinesos mesuraren amb el mateix sistema 8.844,43 m, amb una capa de gel de 3.5 m de gruix. Però els sistemes GPS tenen un problema, ja que el nivell de referència no està referenciat al nivell de la mar en calma, sinó a una superfície matemàtica anomenada el·lipsoide de revolució, una representació ideal matemàtica de la Terra que, en el cas d'Espanya, atorga unes diferències absolutes de fins a 50 m, i que per tant no té en compte del tot la forma geoide de la Terra. Anys desprès s’utilitzaria la fotogrametria, que consisteix en l'obtenció de fotografies aèries superposades des d'un avió, amb les quals s'obté una reconstrucció tridimensional del relleu de l'àrea observada. Amb un vol fotogramètric el 1992 es va definit una alçada de 8.846,1 m que mai va arribar a ser considerada.

Everest des de Rombok Gompa. Foto: Wikipedia
Les mides tenien moltes discrepàncies, i no només pel mètode utilitzat, sinó per altres factors com la fiabilitat del punt de referència, la inclusió o no de l'espessor de la neu al cim, i inclòs l'error humà que per exemple el 1987 va determinar l'alçada del K2 per damunt de l'Everest!.

Davant del dubte, el 2012 partirà una expedició nepalesa per a definir definitivament l'alçada de l'Everest amb un sistema mixt d’anivellació de l’alçada de tres punts de referència al sud de la muntanya (Namche, Taksindo i PK), que afavoriran el posterior ús de la tecnologia GPS estacionada tant als tres punts com al cim. Tanmateix seran mesurats altres punts més elevats per tal d’incrementar la precisió, i es prendrà com a nivell de la mar la badia de Bengala (a l'Índia, Nepal no compta amb mar). Els topògrafs tindran en consideració que l’altitud de la serralada de l’Himàlaia augmenta uns quatre mil·límetres a l’any per la tectònica de plaques, un moviment que es va iniciar fa uns 50 milions d’anys amb el xoc de les plaques indiasiàtica y eurasiàtica. El punt que encara no està clar és si prendran l'alçada final amb o sense neu.


Resumint, quina és l’alçada real de la muntanya més alta del planeta? Ens tindrem que esperar a l’expedició... però és realment la muntanya més alta? És el nivell de la mar la mesura més correcta?

La més alta, si la mesuràrem des de la seua base fins el cim, seria el volcà Mauna Loa de Hawaii, amb base baix l’oceà Pacífic a 5.500 m per baix del nivell de la mar, és a dir, 9.767 m d’alçada. L’Everest descansa damunt l’altiplà tibetà, que es troba a 3.600 m d’alçada, per tant, fent la mateixa mesura obtindríem només 5.230 m d’alçada.

Possiblement em direu que el mètode de mesura des de la base no és el més correcte. Doncs be, anem a fer el càlcul des d’un nexe comú, el centre de la Terra. Des d’aquest punt de vista, la muntanya més alta és el volcà Chimborazo, a l’Equador; encara que només compta amb 6.310 m d’alçada, és el cim més allunyat del centre de la Terra pel fet que la Terra està més eixamplada a la zona equatorial, aproximadament 42.72 quilòmetres més que als pols. El Chimborazo, ubicat 1.5 graus de l'Equador, juga amb avantatge respecte a l'Everest, situat a 28 graus de latitud. Curiosament, fins a inicis del segle XIX estava considerada com la més alta del planeta.

Chimborazo. Foto: Vikipèdia

De totes formes, la mar també pateix els efectes de la rotació de la Terra i també s'eixampla als l'Equador, per tant també seria l'Everest la muntanya més alta tant si el criteri triat fora el de la disminució de la pressió atmosfèrica com el del nivell de la mar.


PD: indiferentment de la precisió i la mesura final que obtinguen, l'Everest és un tossalet, una merdeta parlant malament al costat del Mont Olimp de Mart, la major altura del Sistema Solar amb 27 quilòmetres, tres vegades l'alçada de l'Everest.

Mont Olimp (27 km) -Mart-, Mont Maxwell (11 km) -Venus-, mont Everest (8.8 km) -Terra-
Mont Olimp. Foto: Wikipedia

Per cert, a Butan hi ha el Gangkhar Puensum (7.541 m), la muntanya més alta que encara no ha segut coronada. Fa dècades es realitzaren diferents intents, però tots fracassaren. Ara l’ascensió està prohibida, al considerar-se la muntanya com sagrada.

Gangkhar Puensum

6 comentaris:

  1. Un article molt interesant i didàctic. Per a mi la muntanya més gran és La Serrella, encara que no siga la més alta...
    Salut!!!

    ResponElimina
  2. Pam més pam menys... jo incloc tant se val. Títol perfecte per l'article magnífic i amè que heu inclòs.
    La meva opinió és que mai sabran la mesura exacta de l'Everest ni els Pics que l'acompanyen, hi ha moltes variants per concloure amb una mesura exacta.
    Si en Mart i Venus coneixen els pics més alts i l'amplada, també penso que és mesura aproximada i malgrat comptar amb tecnologia impensable han acceptar-la, els 25-27 km d'alçada del massís més alt de Mart ja de per si conèixer-lo és un èxit de la tecnologia. Però aquí hem d'enviar a xinesos, nepalesos, tibetans, sistema teodolit i que hem aconseguit, infinitat d'expedicions inútils.
    No sabem l'alçada exacta de l'Everest, ni per suposat la Serralada de l'Himàlaia, ho volen saber al mm. i no ho aconsegueixen, i no obstant si que saben que les plaques tectòniques incrementen la seva alçada 5 mm. l'any; Com s'explica això ...
    Article molt interessant i divulgatiu.

    ResponElimina
  3. ¡Me ha parecido muy interesante el artículo!

    ResponElimina
  4. Em a agradat molt aquest article la seva descripció i fotografies estupendes. El títol molt ben encertat.
    "Pam més, pam menys", que més dóna.
    Com diu un anterior comentari no se perquè tanta iniciativa estèril a saber l'altura exacta amb els anys que porten donant-li al tema ...

    ResponElimina
  5. Acabe de veure en Facebook la impressionant fotografia que inclous el 3 del present mes, titulada, l'abisme. "La caiguda és acollonant i 100x100 vertical. Al fons vista maravillosa de Gandia.
    Oscar l'amor a la naturalesa i el gaudir de la mateixa no és motiu per a arriscar-se d'aquesta forma, otorgam la llibertat de que et diga que en aquest cas sols mirant la foto m'acollona i per tant penso és una bogeria.
    Cuidat que la montaña, masa sabs que es molt puta, les vistes, panoràmiques i el gaudir de la natura és bonic, però més interessant és la vida i no arriscar-la d'aqueixa manera. Com diu el titul de éste article "Pam més, pam menys", la hostia es la mateixa".
    Salutacions,

    ResponElimina

La teua opinió és molt valuosa per a nosaltres. Si no tens compte de Google o similar tria, de "Comenta com a", l'opció "Nom/URL".

Tal vegada també t'interesse