A un tir de pedra

La Vall de Núria, malgrat la forta antropització que ha patit, és una espectacular i preciosa foia amagada entre muntanyes que superen els 2.700 metres; un dels racons més insòlits i únics del Pirineu Oriental, antigament només accessible per un antic camí d'origen medieval pel qual els peregrins, travessant densos boscos i espectaculars cascades, ascendien les escarpades gorges del riu fins accedir al santuari de Núria, actualment un complex turístic accessible des del 1931 per un còmode i vertiginós tren cremallera.

El Massís de Vinyamala, també conegut per les denominacions dels territoris que l'envolten com Vignemale en francès, Vinhamala en occità o Comachibosa en aragonès, s’alça majestuós i desafiant al bell mig de la frontera hispano-francesa assolint els 3.298 metres del seu pic homònim ( Pique Longue a França) el que el converteix en el sostre dels Pirineus francesos. També compta amb la segona glacera més gran de tota la serralada pirenaica, l'Ossoue (la primera és la de l'Aneto), el que unit a la gran concentració de pics de més de 3.000 m fa que siga considerat el massís més alpí de tot Pirineus.