17 juny 2013

Els set cims

Què és una muntanya? Les muntanyes són elevacions naturals del terreny, encara que no hi ha un criteri acceptat de qualificació. Algunes fonts parlen d’elevacions superiors als 700 metres respecte a la seua base, altres exigeixen un mínim de 300 m si el radi és superior als 300 m, altres simplement parlen d’alçades “notables” respecte al seu voltant... Les muntanyes cobreixen el 53% d’Àsia, el 58% d’Amèrica, el 25% d’Europa, el 17% d’Oceania i el 3% d’Àfrica, en total un 24% de la litosfera terrestre. I cada continent té el seu sostre en un dels anomenats “Set Cims”.

Agrupades formant massissos circulars, serres longitudinals o serralades, les muntanyes es formaren a la Terra per plegaments, falles o volcans durant al menys tres períodes diferenciats: el Caledonià (fa 400 milions d’anys), quan es formaren per exemple les terres de l’antiga Caledònia, l’actual Escòcia; durant l’Hercinià, fa 270 milions d’anys, quan es formaren els Urals o els Apalatxes, entre d’altres, i el més recent, el període Alpí fa uns 35 milions d’anys, quan es formaren els Alps, Pirineus o l’Himàlaia. Les muntanyes formades durant el període alpí són les més altes del planeta pel fet de ser les més recents i per tant les menys erosionades.

K2. Foto: Wikipedia
Fruit d’aquesta orogènesis alpina sorgiren les muntanyes més altes del planeta , 14 cims amb més de 8.000 metres d’alçada, totes entre les serralades de l’Himàlaia i del Karakoram (Àsia). L’ascensió a l’Everest  (8.848 m), al K2 (8.611 m), al Kanchenjunga (8.598 m), al Lhotse (8.516 m) o al Makalu (8.485 m) ha segut durant dècades el gran repte dels alpinistes més agosarats. Reinhold Messner, considerat com l'alpinista més gran de tots els temps, va ser la primera persona que conclouria la gesta el 16 d'octubre de 1986, sense utilitzar oxigen i a l'estil tradicional. Un any després, el 1987, Jerzy Kukuczka en fou el segon i, fins al 2005, l'alpinista que va culminar els 14 cims en menys anys, encara que va usar oxigen en algunes de les seves ascensions. Fins el 2007, 14 alpinistes havien aconseguit escalar els 14 cims.
Però hi ha un altre repte perseguit per alpinistes de tot el món, més “modest” però alhora no menys fascinant, l’anomenat “Els Set Cims”, les muntanyes més altes de cadascun dels set continents. La primera llista dels Set Cims va ser definida per Dick Bass, formada pel Kilimanjaro (Àfrica), el massís Vinson (Antàrtida), el Kosciuszko (Oceania), l'Everest (Asia), l'Elbrús (Europa), el McKinley (Nord-Amèrica) i l'Aconcagua (Sud-Amèrica). Anys desprès Reinhold Messner va proposar una nova llista, idèntica però canviant el Kosciuszko, que era la més alta d'Austràlia i una senzilla excursió a peu, per la Puncak Jaya a Nova Guinea, el punt més alt realment del continent Anem a recórrer, al menys en la imaginació, els cims més alts de cada continent del nostre planeta.


1. El Kilimanjaro (Àfrica)

Cim del Kibo. Foto: Chris 73
El Kilimanjaro (5.892 m), la muntanya blanca d'Àfrica, és un estratovolcà inactiu però amb fumaroles, ubicat al marge oriental de la Vall del Rift, a Tanzània. El Kilimanjaro és una serralada formada per tres cims que tanmateix són volcans extints: el Shira a l'oest (3.962 m), el Kibo al centre (5.892 m), on hi ha la màxima alçada a l'Uhuru Peak, i el Mawenzi a l'est (5.149 m). El Kilimanjaro tanmateix és la muntanya aïllada més alta del món, emergint solitària al bell mig de la sabana que l'envolta. Declarat Patrimoni de la Humanitat i protegit com a Parc Nacional, les famoses neus del Kilimanjaro estan desapareixent a la carrera, ha perdut un 82% de la seua superfície (uns 12 quilòmetres quadrats el 1900) i es calcula que desapareixeran completament en els propers 30 o 40 anys.

Kilimanjaro. Foto: Kilimanjaro Charles Asik

Desprès de diferents intents, el 6 d'octubre del 1889 el geòleg alemany Hans Meyer i la seua expedició feren cim desprès de passar dies tallant passos al gel amb els piolets. Aquesta expedició de 16 dies a 4.000 m i temperatures de -14º no tornaria a ser repetida fins a 20 anys desprès, quan començarien a ser construïts els actuals refugis. Hui dia unes 20.000 persones, un nombre limitat per Tanzània, intenten l’ascensió per vies tècnicament senzilles, encara que llargues i dures.


2. El Massís Vinson (Antàrtida)

El Massís Vinson, amb una longitud d'uns 21 km, un ample d'uns 13 km i a uns 1.200 quilòmetres del Pol Sud, és el punt més alt de l'Antàrtida amb 4.892 m. Enclavat dins de la serralada de les Muntanyes Ellsworth, a l'extrem sud es troba el Mont Craddock amb 4.650 m.
L'existència del massís va ser del tot desconeguda fins l'any 1957, quan va ser divisat per una nau de la US Navy, sent batejat així en honor a Carl Vinson, un congressista de Geòrgia promotor de la investigació i recerca a l'Antàrtida. Una expedició de 10 científics i muntanyers assoliren el cim del vinson l'any 1963. Escalar el Vilson no ofereix més dificultat que la inclosa dins d'una expedició a l'Antàrtida, monopolitzada per una companyia que fins l'any 2000 ja havia pujat 450 alpinistes al cim.

Massís Vinson. Foto: foto: The Magazine.ca

3. El Puncak Jaya (Oceania)

El Puncak Jaya (4.884 m), Mont Carstensz o Piràmide de Carstensz, situat a la serralada Sudriman, és la muntanya més alta de l'illa de Nova Guinea, el més alt d'Oceania i el més alt del món situat a una illa. També se’l coneix com la Piràmide de Carstensz en honor de l'explorador neerlandès Jan Carstensz, el primer europeu que va divisar les glaceres del cim l'any 1623.

El Puncak Jaya. Foto: Alfindra Primaldhi

L'ascensió al cim, que requereix d'autorització governamental, està considerada com la més exigent tècnicament, implicant per la seua gran inaccessibilitat una caminada d'uns 100 quilòmetres fins el camp base, que s'acostuma a fer en 4 o 5 dies. De fet no seria coronat fins l'any 1962 per l'escalador australià Heinrich Harrer, segur que el reconeixeu per la pel·lícula “Set anys al Tibet”.


4. L'Everest (Àsia)

Everest des de Kalapatthar. Foto: Pavel Novak
L'Everest, Sagarmatha o Chomolangma, dins la serralada de l'Himàlaia entre Nepal i el Tibet, és el cim més alt del món, amb 8.844,43 m. Des del 1921 es produïren diverses expedicions fallides, però cap d'elles tan famosa com la protagonitzada per George Mallory i Andrew Irvine, que desapareixerien a prop del cim el 1924. El cos de Mallory, famós per la frase "per què escalar l'Everest? per que està allí", va ser trobat al punt esperat, prop de l'antic camp base xinès. A partir d'aquest moment, va sorgir la controvèrsia al món de l'alpinisme sobre si els dos muntanyencs havien pogut arribar al cim en aquella ascensió, 29 anys abans que l'escalessin Hillary i Tenzing el 1953.
Ha plogut molt des d'aquella època, es calculen uns 10.000 intents d'ascensió encara que només unes 2.000 persones han fet cim; unes 200 persones han mort intentant l’ascensió, restant els seus cossos per a l’eternitat congelats, molts d’ells visibles des de les vies d'ascens habituals. El principal problema de l'Everest és l'anomenada "zona de la mort", una altitud on la neu està totalment congelada i relliscosa, els vents ronden els 135 km/h i la quantitat d’oxigen respirable és de només un terç de l'habitual, fet pel qual només els més experimentats han pogut fet cim sense oxigen, sent el primer Reinhold Messner. A la següent adreça teniu una vista panoràmica des del cim.

Cara nord de l'Everest. Foto: Luca Galuzzi

5. L'Elbrús (Europa)

L'Elbrús o Mingui-Tau, situat a la serralada del Gran Caucas, dins la república russa de Kabardino-Balkària, és un estratovolcà inactiu. Compta amb dos cims, l'occidental amb 5.642 m i l'oriental amb 5.621 m. L'Elbrús va ser considerat pel grecs el lloc on Zeus va encadenar Prometeu per furtar el foc dels deus per donar-lo als homes. Tanmateix una història apòcrifa diu que durant la Segona Guerra Mundial un destacament alemany va coronar el cim per tal de plantar en ell una esvàstica, fet pel qual Hitler va condemnar al general implicat per l'absurditat del símbol en relació a l'esforç emprat.

L'Elbrús. Foto: Александр Сорель

Les primeres ascensions als seus dos cims es produirien entre 1868 i 1874, sent coronat des d’aquell moment en innumerables ocasions per russos encoratjats pels seus dirigents (l'any 1956 va ser coronat per 400 muntanyistes alhora). En l'actualitat moren entre 15 i 30 persones a l'any intentant fer l'ascens, no per la seua complexitat tècnica, sino pels forts vents, la duresa de l'alçada i l'escassa experiència i equipació que solen portar.


6. McKinley (Nord-Amèrica)

El Denali o Mont McKinley (6.194 m), situat al Parc Natural de Denali a la serralada d'Alaska, és el cim més alt dels Estats Units i de l'Amèrica del Nord. Malgrat no ser dels més alts, els 4.000 metres de desnivell des del camp base i les baixes temperatures, atesa la seva proximitat al cercle polar àrtic, i la presència del mal d'alçada per la seua latitud, fan del Mckinley un dels cims més complicats del món. A més, mentre l'Everest té la seua base a l'altiplà del Tibet, a 5.200 m, la base del Denali es troba a només 600 metres, situant-se el pic a una paret de 5.500 metres.

El Denali. Foto: U.S. Nacional Parc Service

La primera ascensió la va realitzar en 1906 una expedició que atorgaren fotografies com a prova de la gesta. El 1910 es va demostrar que va ser un frau, descobrint que les fotos es realitzaren a 30 km del cim. Diversos intents fallits es realitzaren els següents anys, inclòs un altre teòric ascens que anys desprès es descobriria que es realitzaria a un segon cim més al sud. Hui dia hi ha un 50% d'expedicions exitoses, encara que s'han arribat a comptabilitzar més de 100 morts.


7. L'Aconcagua (Sud-Amèrica)

L'Aconcagua (6.962 m), situada a la província de Mendoza (Argentina), és la muntanya més alta dels Andes, de Sud-Amèrica i també la més alta del món si exceptuem les de l’Himàlaia. Nucli del Parc Provincial de l'Aconcagua, compta amb dos cims, el principal al nord i un altre al sud de 6.930 m. La primera ascensió va ser realitzada per una expedició anglesa el 1897. Des d'aquell moment s'ha convertit en una de les muntanyes més visitades per alpinistes de tot el món, entre 6.000 i 7.000 per temporada, gràcies a la relativa senzillesa tècnica de la via nord-oest, on no és necessari l'ús de tècniques d'escalada. Per contra, la "paret sud", amb uns 3.000 m de desnivell, està considerada com una de les més complicades del món.

Aconcagua. Foto: Mario Roberto Duran Ortiz


I fins ací la llista dels Set Cims, un bon (i car) repte. Ací vos esperem, per a que ens conteu l’experiència.

6 comentaris:

  1. Rafael Pedrosa de los Arcos.20 juny de 2013, 15:11

    Voy siguiendo este blog desde su inicio y he sido participe de la repercusión mediática que está teniendo a todos los niveles, Prensa, radio, TV. y Editoriales donde venden el libro "A un Tir de Pedra" por cierto en su tercera edición.
    Todo ello lo manifiesto porque comprendo que el trabajo condensado en el libro como en el blog es de una calidad superior y yo me pregunto cuando leo algún artículo en prensa de los partidos políticos que apoyan la conservación de la naturaleza como ELS VERDS, PSOE, Y BLOC-COMPROMIS. Todavía no he visto ninguna manifestación ni comentario de éste trabajo impresionante que nos está dando lecciones de amar, respetar y divulgar nuestra natura y conocer nuestro entorno.
    Solo diré que en materia medioambiental por no decir en otras que no vienen al caso éstos partidos llamados progresistas se pasan por el forro su colaboración, pero si que están en su su sitio o poltrona y chupando cámara de T.V. para cobrar.
    Lo que expongo es sólo una manifestación de lo que está sucediendo diaramente, son un tajo de HIPOCRITAS.
    Gracias a vosotros componentes de "A un Tir de Pedra" que sabeís divulgar nuestro patrimonio, actitud que no hacen los que cobran por lo que deberían hacer y no hacen.
    En especial y no sólo a éste Sr. (pero es el más indicativo) me quiero referir entre otros a J.Frances Peris lider dels Verds. auténtico tránsfuga y me pregunto ¿Que labor realiza para trabajar en la conservación del Patrimonio?. Solo hay una respuesta COBRAR.
    Enhorabuena por vuestra labor que parece nadie que vive de ello quiere reconocer..
    "Qui coneix la terra, l'estima". Esto es vuestro sentimiento y encabezamiento de vuestro blog que os define en vuestro sentimiento sin ánimo de lucro, no como otros.
    Agradecido por la lección que nos estais dando.
    Saludos,

    ResponElimina
  2. La bellesa d'aquestes muntanyes és impressionant, poder pujar al cim de qualsevol d'elles és un somni per a molts, un somni pel qual moltes vegades es paga un preu molt elevat, en el camp base de l´Everest per exemple, amb tota la concentració d'expedicions que allí s'ajunten s'ha convertit en un autèntic femer, allí durant el temps que dura el seu permís per ascendir al seu cim s'ajunten alpinistes amb experiència junt amb turistes que han contractat alguna de les expedicions comercials que venen a un preu només apte per alguns, per poder ascendir al sostre del món, encara fins i tot sense tenir experiència. les últimes notícies que he llegit sobre l'Himàlaia, ens diuen clarament que allò s'ha convertit en un autèntic circ. quan l'ascens a una muntanya implica, competir per batre algun rècord, abandonar ampolles d'oxigen embrutant-ho tot o fins i tot arribar a mentir contant que s'ha arribat a ascendir una muntanya amb l'únic propòsit del reconeixement, sens dubte li resta aquest encant i aquesta bellesa que tenen aquestes muntanyes.

    ResponElimina
  3. Oscar eres el rabi de la montaña,no sacas ningun articulo flojo o medio bien,todos son geniales.

    Rafael,un secreto q no debes contar a nadie,los politicos buenos no existen,son como el ratoncito perez y los reyes magos...Con la diferencia q ellos se llevan los regalos no los traen.El anuncio del Aquarius de "los politicos" es falso,pq llamaron a iker jimenez para ir a multiverso paralelo a buscar alguno bueno,jajajaja...

    ResponElimina
  4. Oscar si no se hace mucho eco,hubo un incendio esta tarde por la zona de la sima escola y la cova de la autopista...pasaron casi 10 helicopteros x la plaza de los palomos en media hora a las 17:00...Tuvieron q llevar los eqipos de extincion en helicopteros xq no podian ir en coxe,no podrian haber cortado un carril de la autopista???En fin...Q no se olvide este otro genocido de la montaña...

    ResponElimina
  5. Y eso q esta zona no es muy conocida y ademas pa crucar la autopista te ven los vecinos dsd lo chalets,si no te ven los perros lo llaman pa q vean quien cruza...Si hay peor cosa q un politico,y eso es un piromano.Al patibulo con esos asesinos :(

    ResponElimina
  6. Afortunadament l'han pogut controlar ràpidament

    ResponElimina

La teua opinió és molt valuosa per a nosaltres. Si no tens compte de Google o similar tria, de "Comenta com a", l'opció "Nom/URL".

Tal vegada també t'interesse