El Racó de Tomba

Fa un parell de centúries el benifaironer Rafael Peyró i Blasco, propietari de sis molins fariners i avantpassat de mon tio Joan Rafael Peiró i Martí, va iniciar les tasques de construcció d’un nou molí d’aigua a Simat adjacent al monestir de Santa Maria de la Valldigna; però a l’endemà de la primera dura jornada de feina el paleta i els obrers contemplarien bocabadats com tota l'obra restava enderrocada al sòl; el mateix va ocórrer a l’endemà, i a l’altre, i així un dia enrere l’altre els murs del molí apareixien enrunats amb la mateixa celeritat amb que els rumors d’embruixaments i malediccions s’estenien pels ignorants i temorosos cors dels veïns vallers. 

Monestir de Santa Maria de la Valldigna
El tio Rafael va contractar dos vigilants d’un altre poble que fent guàrdia observarien atònits com els monjos del monestir, recelosos per la presència d’un nou competidor per als seus molins, armats amb picoles ho destrossaren tot abans de refugiar-se de dins dels murs del cenobi. “Rafael, amb l’església hem topat” respondria el governador de València a les seues queixes, encara que oferint-li un valuós consell: si aconseguia mantenir en funcionament el molí 24 hores el negoci es consideraria ferm pel que els monjos legalment ja no el podrien tombar. Així que contractant una colla extraordinària d’obrers va arrancar el molí en menys de 24 hores guanyant la partida als monjos del monestir, gesta que arribaria a tots els racons de la comarca i donaria lloc a la frase “tombant i regolant, les moletes aniran avant”; a partir d’aquella proesa al tio Rafael se’l coneixeria com tio “Tomba i Regola”, amb el temps tio Tomba, el qual adquiriria una gran finca a la Marxuquera de més de 1.300 fanecades de terra conreable i més de 10.000 fanecades de muntanya coneguda com el Racó, rebatejada posteriorment com el conegut i estimat Racó de Tomba, que seria repartit entre els seus nombrosos descendents.

Gandia i el Montgó des de les parets d'escalada de la Penya Roja encimbellant el Racó de Tomba

Amb els segles el Racó de Tomba es convertiria en un verd i acollit raconet a la Marxuquera farcit de casetes, pous i horts de tarongers creuat per nombroses sendes que pugen al Mondúver, a la Drova o a Xeresa, coronat per la fabulosa Penya Roja, paradís saforenc de l’escalada.

El Racó de Tomba i la Penya Roja
Barranc de les Voltes

Però segur que el tio Tomba, valga la redundància, s’alçaria de la seua tomba per a pegar-li una varà a un nou fosc personatge que pretén tornar a enfonsar les seues possessions, en aquesta ocasió sense nocturnitat ni traïdoria, amb la pretensió de construir un incomprensible i capritxós camp de golf amb hipòdrom, heliport i complex hoteler, una nova obra faraònica de les que ens han deixat enrunats com a poble i com a societat, que han afavorit la ruïna i desaparició de les caixes valencianes i que tornen a demostrar que els nostres polítics malgrat la greu crisi econòmica i la forta manca de diners no han variat ni un mil·límetre la seua política de grans esdeveniments. Parlem, com no, de l’ocurrent alcalde de Gandia Arturo Torró i la seua insistència en tirar diners al fem en projectes de dubtós gust i discutidíssima rendibilitat, més encara quan continua ferm en les seues intencions de destrossar la marjal protegida de Gandia amb la construcció d’un altre camp de golf, la marjal protegida de Xeresa amb la construcció d’una carretera travessant-la i la platja verge de l’Auir amb un altre complex hoteler.







Salvem de Torró el Racó de Tomba!


Articles relacionats

Comentaris

  1. Magnífic Óscar! La història de ton tio és genial! És per escriure-la en un recull de records i històries passades!
    Les fotos i els muntatges són claríssimes. Llàstima la foto del barranc de les Voltes que ix un poc cremada. Ànims! Aquest treball que feu és vital per generar estima cap al territori i també capacitat crítica cap als seus gestors/es.
    Abraçada!!!

    ResponElimina
  2. Oscar molt interessant aquesta historia d'un avantpassat de ton tio J. Rafael Peiró Martí (Tomba). Eres un articulista, observador, estudiós de les nostres rels i el nostre entorn que no té parangó. Igual ens sorprens amb articles de la Natura, d'Història, de l'entorn urbà de Gandia y altres llocs i ara fins a peculiaritats biogràfiques com aquesta que está tan al día com El Racó de Tomba. Fabulós l'acompanyament de les fotografies i l'enclavament del lloc. És un article complet. I en si recordar històries com aquesta que ens fa conèixer a Personatges que han fet història en la nostra Comarca y se manté el seu apodo que tu nos has descubert després de tan de temps és un goig.
    També he de reconèixer que el tal Sr. Peiró (Tomba), els hauria de tindre ben posats, perquè fer-li front a l'Església en aquells temps amb el poder absolut que tenien els Monges, era un Acte molt valent i arriscat.
    Molt bo. Salutacions,

    ResponElimina
  3. M'ha agradat molt el descobrir el significat del tan famós "*Racó de Tomba", de les penalitats i obstacles que interposaven els Monges en la Valldigna. El seu poder i prepotència per a obstaculitzar qualsevol iniciativa dels veïns els quals estaven destinats a complir les seues ordres, ser simples servicials de l'Ordre i obediència absoluta al treball encomanat en les seues terres (totes eren d'ells), portar-los el gel per al seu gaudir de les properes neveres de muntanya i patir el seu mandat amb el seu comandament i orden.
    Has sabut configurar molt bé en l'article la capacitat d'imposar el criteri davant lo que consideraben una agressió a l'interès eclesiàstic, com va passar amb el Tio Tomba i ara sembla ser tenim la paraula final com els avantpassats Monges amb la persona d'Arturo Torró que quan es encabota en un projecte malgrat qui pese, siga rendible o no, sense Estudi Planificat de la instal·lació, quan diu es fa és si o si. Em sembla una comparativa de poder molt similar.Però el que passa és que ara no tenim un "Tomba" que a aquest Alcalde li plante cara,
    Salutacions,

    ResponElimina
  4. Felicitacions per l'article. Cal cap girar la imatge que s'ha venut des de l'ajuntament com que aquesta actuació és la més important des de la construcció del port de Gandia. Pensar que construir un camp de golf, unes pistes d'equitació i camps de futbol com a fongs és un fet històric ens diu molt de quines són les màximes inquietuds del PP de Gandia amb Torró al capdavant. Fites, fets i actuacions singulars són la tornada de la universitat, la construcció del tren Gandia-Dénia, el que hagués suposat l'edifici Innova amb una bona planificació investigadora, ... Però construir camps de golf i futbol? Sí una fita més en la barbàrie urbanística i depredadora dels paratges i paisatges que ens envolten. Novament, Òscar, felicitacions per l'article.

    ResponElimina
  5. M'ha encantat la història del tio Tomba, i m'ha agradat molt com has aprofitat una anècdota divertida i entranyable per a donar-li canya a eixe "fosc" personatge que és Torró. Com han dit per ahi dalt ara no necesitem golfs ni hípica sinò el seny i trellat que el grup municipal no té. Seguiu així, dona gust llegir-vos

    ResponElimina
  6. Entrañable e interesante éste articulo que configura lo que es capaz de hacer unas Entidades tanto Eclesiásticas como Políticas (como bien marca un anterior comentarista) pero poderosa y mandataria para subrogar su jurisprudencia y actitud dictatorial para marcarse y proponer establecer su gestión interesada en sus atributos y lamentablemente marcados ahora ignorantemente en las Urnas aprobando intereses y establecer las normas a un Pueblo soberano pero sin posibilidades de igualdad. A fecha de hoy después de 2 siglos de ésta anécdota continuamos siendo reenes del poder, aunque ahora a nuestra situación se le llame democracia. Para mi es lo mismo que hace 2 siglos donde existia el Sr. Feudal (Capitalista), el Reino (o Ejército) y la Iglesia.
    Exposición de un artículo magnífico por su contenido y figuración polarizada de un tema recurrente hasta nuestros días lamentablemente.
    Oscar enhorabuena has sabido configurar, pienso con honradez, llegando a establecer un tema que tiene mucho fondo.
    Gracias por el contenido, sabes obtener de una historia prácticamente sub-bibiográfica a un replantamiento actualizado que prácticamente no a cambiado a pesar del tiempo transcurrido.
    El poder fáctico muy erradicado en la Dictadura de Franco viene de antaño donde siempre a dominado la Iglesia,la Armada, el Ejército y la Banca (o los capitalistas), como e marcado antes. Pienso lamentablemente que continuamos con la misma directriz.
    Saludos,

    ResponElimina
  7. Gràcies a tots pels vostres comentaris!

    ResponElimina
  8. Sé que ja havia eixit el protagonista a saludar, però encara així m'agradaria donar-vos les gràcies, Òscar, i gent d'A un tir de pedra, en general, per la tasca que feu, per la constància en aquest bloc, per estar atents i tindre sempre les paraules a punt per a denunciar, fer visibles les barrabassades, per incitar a l'opinió i a l'intercanvi d'idees. Les amenaces per al nostre país són els terroristes ambientals, els politicastres, els corruptes, els lladres, els especuladors, els bojos de poder. Però el País es fa/el fem/el feu la gent que teniu veu, energia, inconformisme, creativitat, idees noves i respectuoses i estima per donar i vendre. Hi haurà un dia en què guanyarà la raó i la nostra pròpia força creativa. Endavant, i molta sort!

    ResponElimina
  9. Molt bon article Oscar. La història del tio Tomba la desconeixia i em pareix fascinant la veritat. Només un breu apaunt. Abans de l'arribada del verd dels tarongers al segle XX, Marxuquera era plena d'ametllers, garrofers i sobre tot de vinyes de moscatell fins ben entrat el segle, amb dones de Xeresa pujant a treballar en la temporada de la pansa i fornals i riuraus omplint la vall de Marxuquera.

    ResponElimina
  10. Doncs Maria Josep torne per tal d’agrair-te molt les teues paraules!! Gràcies :D

    Hola Carles, gràcies per la teua aportació, efectivament fins la meitat del segle XX no arribaria el regadiu, trobant-nos a Marxuquera també blat per al consum de molins fariners i oliveres per a fer sabó; de fet als anys 50 al pati de mon tio encara hi havia una almàssera (una bassa de pedra circular amb una roda de molí per a ser arrossegada per un ruc per a moldre l’oliva), i és que 1.300 fanecades donaven per a molt, possiblement deuria ser una de les finques més grans de la comarca.

    ResponElimina
  11. NOU PROJECTE: COMPLEX ESPORTIU D'alta volada EN “RACO DE TOMBA ”.

    Avui, 15 de juliol de 2004, obrirà els seues portes el nou hotel de quatre estrelles de Gandia: l'Oasis Gandia Palace, inaugurat per l'empresa constructora Vipei Hotels. Notícia de prensa que en la seua data el Partit Socialista de Gandia i recorde més concretament a l'Edil Sr. Gomar va proclamar als quatre vents, manifestant que aquest nou Hotel seria un Establiment que portaria a Gandia turisme de qualitat i milloraria en molt el Comerç de la Ciutat alhora que vanagloriaba la seua galeria Comercial, Cinemes i tot l'entramat comercial que portaria annex l'Hotel. La Cadena Oasis que va llogar el Complex no va pagar els lloguers i va acabar en el Jutjat, tampoc és va pagar l'IBI i ho està encara suportant l'Ajuntament, encara que Torró s'haja ficat dins el problema no es sap per a què. Ha canviat de Concessionari i si avui funciona és pels reduids preus amb que està treballant com tots els Hotels de Gandia-Platja y siga de Luxe pera cap de lloc, Inserso i una mica més.En cuant al centre comersial res de res, mens alguns, tancat. Per cert els terrenys els va cedir per a la seua construcció el Govern del PSOE, perquè segons ells, seria la salvació de Gandia. Resultat un autèntic fiasco.

    Notícia del 24-5-2012: El vaixell que el govern de Gandia del P.P. va anunciar amb el trajecte dónes del port de la ciutat fins a Eivissa serà el ferri ràpid de Transmediterránea, amb el que el recorregut serà de dues hores i sinc minuts aproximadament. «Est és un pas molt important, ja que ens convertirem en el port més proper i còmode en el trajecte Madrid-Balears», va assenyalar el primer edil Sr. Torró, qui va afegir que «per a aquest estiu, estarà segur» Un altre fiasco.
    Notícies d'aquests dies: Els representants del Plantío Golf Resort destaquen, en la signatura del protocol d'intencions davant l'alcalde de Gandia, Arturo Torró, que els infraestructures del Racó de Tomba seran "un projecte turístic de referència". Lainversió, de 50 milions d'euros, contempla camps de golf,apartotel, una Ciutat del Futbol i camps de tennis. Encara està en la seua fase inicial administrativa. Hi ha notícies que és vol incloure i és veu en projectes un Heliport, un Hipòdrom, un HOTEL de Luxe, Cafeteria i estades socials, per descomptat infraestructura de carretera per a la seua arribada al Complex etc. etc. i és parla en premsa que l'aportació podria superar fàcilment el doble de l'esmentat.Personalment no me crec que totes estes instalasions consten sols 50 milions.
    Em congratula que encara hi haja inversors tan arriscats i valents per al finançament d'un Projecte tal que Gandia semblarà Las Vegas, però personalment tinc els meus dubtes i tem que una vegada la Generalitat concedisca el ATE no seguisca una autèntica especulació. Què és va a fer amb els expropiacions als lindants?, Seguisca com seguisca, la proposta la vec un intent de requalificació, semblada al "pla Porxinos" que ja hem vist com ha acabat.Disculpen però la aportasió em pareix desficasiada, sols en 50 milions, que no segueixen mes.Y com dic dalt me pareix poc pera lo vol ferse.
    Alguna vegada els nostres governants encertaren alguna?. Lligue Sr. Torró les cordes als mascles que aquesta li la vec molt dura ja que encara que vosté diu no te cost per al Consistori, sempre està darrere i és molt amic dels seus amics en el sentit que si no funciona o no interessa vosté està darrere, "in oc". No seguisca teninmos al limbo com amb l'Edifici del Control Policial,Coco-Loco, Els Platges Temàtiques,L'Hotel esmentat i tan altres.
    Salutacions,

    ResponElimina
  12. Yo no se porque la manía del nuevo Gobierno del Sr. Torró de dedicarle todo su interés al Turismo, (Campos de Golf, Mejoras en la Playa y otros). Y se empeña en destruir nuestro Medio Ambiente con todas éstas ideas, L'ahuir, La Marjal, Racó de Tomba, El Jardín del Clot de la Mota que se cargó los árboles por poner el Maremagnum etc.
    Creo que debería estar pensando en traer Industria a la Safor que es la que realmente crea empleo y dejarse de tonterías en un Turismo que no va a llegar a más de lo que tenemos, baratura y empleos temporales y precarios.
    Olvidese Sr. Torró que no va a inventar nada y aunque a mi también me pese sea realista que no dejaremos de tener un Turismo de pacotilla.

    ResponElimina
  13. No tenia idea de la historia del tio Tomba, Gracias por la información y por la oportunidad de saber y aprender tanto, en tu blog.

    ResponElimina
  14. Tere Martí: La gent gove com la teua per circumstàncies de l'edat normaalment desconoceis les nostres rels més properes perquè és habitual i tampoc ho diria així sinó normal perquè m'ha passat a mi. Quan eres jove t'interessa ben poc les fotos antigues dels nostres avantpassats i especialment la seua vida, però açò és natural i es repeteix de generació en generació i desgraciadament ens interessa quan complim una certa edat i el sentiment de majors (no de vells), ens porta a intentar conèixer els nostres vincles i a voltes arribem tard perquè no ens queda ningú a qui preguntar.
    En aquest cas particular que a eixit per l'interès del propi Consisterio a proposar l'adquisició del Racó de Tomba i jo personalente per la meua edat m'he interessat de les meues rels que són les teues a sigut interesat per la iniciativa de coneixer l'inici del perquè del sobrenom "Racó de Tomba", tan conegut en la nostra Comarca. En un articule dels molts de qualitat que conté "A Tir de Pedra".
    En llegir l'article esmentat l'autor del qual és Oscar Martí m'ha agradat però alucinarías si conegueres la vida i peculiaritats de la Família Tomba completa (que no s'a inclòs lògicament perquè no és un blog biogràfic), avui impensable però molt atractiva i digna d'Empresaris de caràcter, però ja no pertany a un Blog de la inciativa i promulgació del contingut del mateix que és de caràcter Naturalista, Senderisme etc., la resta seria intrometerse en la feina de l'autor i comprenc que no és la seua meta.
    D'una banda i ja que a eixit en el blog, tens un Capítol que desconeixies i un altre que va aparèixer anterormente que ens correspon com a Família del Hort dels Ambrosies (també reconegut per l'Ajuntament i amb Plaça designada al seu nom) i tot açò perteneis a la biografia de la nostra família i alhora de la Histora de Gandia.
    Una abraçada,

    ResponElimina
  15. Ja la tenim, ara resulta que a la petició de l'oposició Socialista al P.P. de Gandia en data Novembre 2011 i requerint-los que anara per escrit el presentar-los el Projecte de Camp de golf en el Racó de Tomba, el Sr. Torrró accedeix ara a complir amb els desitjos legals de la seua oposició facilitant-los aquesta documentació. Fins a ací anem bé.
    Però resulta que esbrinat pels Socialistes el Projecte, manifesten que en la SECCION D'URBANISME DE L'AJUNTAMENT no hi ha cap petició de Compra de terrenys en el Racó de Tomba per al tan especulat Projecte. L'Edil Abad aclareix que no existeix projecte sinó un Avant-projecte i que atén a estudis de viabilitat econòmica, per la qual cosa serà la Conselleria la que decidirà si el camp de golf es podrà fer o no. Abad ha afegit que “no és cert que ens hàgem posat en contacte amb propietaris de sòl de la zona, ni tampoc s'ha iniciat procés d'expropiació algun com diu el PSOE”. Com es mastega açò?. Proposen un Projecte en terrenys agraris i els amos no s'han posat en contacte amb l'Ajuntament? Per favor Sr. Abad serietat en les seues manifestacions. Saben que hi ha gent llauradora que està preocupada per l'expropiació, els preocupa tan poc..).
    Anem a ser seriosos Srs. de l'oposició: Tant reclamar al Govern la informació del que es va a fer en Racó de Tomba i no s'han preocupat en la seua “Casa” diguem Ajuntament d'esbrinar aquesta Compra passats 2 anys. Tan restrictiva tenen la Secció d'Urbanisme?. Si ja fa temps que el Sr. Torró va presentar als inversors, gestors i transmetent el Projecte com a fet. Un altre brindis al Sol?
    I alhora Sr. Torró perquè sempre està avançant esdeveniments si sap que la meitat al final se li queden en camí… com s'atreveix a pronosticar que al juny el projecte estarà en marxa. Com s'atreveix a valorar la compra de terrenys en 8,5 milions d'Euros, a expropiar a part i marcar un Projecte en 50 milions d'Euros, presentat als futurs Gestors-Inversors.
    Que puñetera és la política siga del color que siga, que afany de protagonisme pels mandantes i que afany de derrotisme pels manats.
    Al final em fie més de les notícies Polítiques quan s'han passat de mare i al final han sucumbit a l'afany protagonista, no els culpem de mala fe, més d'afany de protagonisme mal entès, i d'ignorància del Titular i falta de col·laboració o preparació dels seus molts Assessors. Açò si que fa olor d'especulació verbal punt per punt.
    Molt bon comentari el d'a dalt de Robert Almiñana que almenys exposa realment el que ha ocorregut amb la puñetera lleugeresa amb què exposen els seus Projectes els Politics en concret a Gandia.

    ResponElimina
  16. I recently came across your blog and have been reading along. I thought I would leave my first comment. I don't know what to say except that I have enjoyed reading what you all have to say...

    Batman Ring

    ResponElimina
  17. Article molt interessant el del Racó de Tomba. Si es fa el Projecte desapareixeran 2600 fanecades de cultiu agrari de la millor zona de la Safor per a aquest menester i alhora laPenya Roja, santo santorium de l'Esport de l'Escalada, però estem tan acostumats a açò que ja ens sembla natural. Espere que si s'aconsegueix aquest Projecte l'Ajuntament s'oblide del Golf en La Marjal.
    Quant a la història peculiar de l'antic Propietari D. Rafael Peyró “Tomba” d'on ve el nom de la Finca em fa reflexionar i comparar l'època de Tomba amb l'actual.
    El Tio Tomba propietari de 7 molins fariners i almàsseras per a transformar el cultiu principal del seu molt extensa finca, blat i oliveres principalment i supose tindria garrofers i vinyes (típic de terrenys de secá, com Marxuquera que fins als anys 50 no va vindre el regadiu). La producció d'aquest Sr. repercutia en molta mà d'obra ja que a part del manteniment de la finca tenia la producció dels seus molins i almàsseres. Mà d'obra per a La Safor i La Valldigna. Tios Tomba ens fa falta ara.
    Aquesta classe de gent emprenedora i que treballava els seus negocis és incompatible ara amb la desaparició constant de la producció-conversió de matèries primeres. El Camp està perdut producte de l'especulació de la rajola i la pèssima gestió dels nostres productes per part de l'Administració, han deixat pas als grans terratinents (Gestors, Banquers, Noblesa, etc.) que no sap gens d'agricultura i el seu interès es basa en les subvencions Europees es treballe la terra o no. És vergonyós que no hi haja un control estricte de les grans Finques abandonades on es reparteixen sustanciosas subvencions i ací no passa res. En Resum Espanya viu de la Pura Especulació-Subvenció en tot, en el Camp, Fàbriques, Clubs Esportius, Església, Centres Públics, Sindicats, Polítics etc. Al final tindran raó els veïns de Marinaleda (Sevilla) però sense violència, d'Esquerra Unida(IULV-CA)
    Segur que el Tio Tomba treballava les seues terres, estava al tant dels seus molins i ni havia sentit gens de subvencions, ni comprava i venia a la 1ª de canvi, estem en l'època dels xoriços, especuladors, treballar poc i traure diners sense suar la “samarreta”.

    ResponElimina
  18. Oscar
    Acabe de llegir el teu magiífic article, amb retard és clar. Fantàstic. És una història que a banda d'aclarir-me un nom que em tenia intrigat (Tomba) està en total sintonia amb la meu forma de pensar.
    Cal guanyar la batalla.
    Endavant
    Francesc Devesa

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

La teua opinió és molt valuosa per a nosaltres. Si no tens compte de Google o similar tria, de "Comenta com a", l'opció "Nom/URL".