Integral la Serrella - la Xortà, de Benasau a Bolulla

Al cor de la Marina Baixa s’estén de ponent a llevant durant 30 quilòmetres un gegantesc anticlinal calcari format per la serra de les serres, la Serrella, i la seua continuïtat natural, la vertical i verda Xortà, el conjunt més agrest i indubtablement més apassionant i pirenaic de les nostres muntanyes; i és que Serrella és sinònim de paradís de roca, una successió de cims i colls que formen una gegantesca i arquejada cresta dentada que ens farà imaginar per un moment que caminem per l’espina dorsal d’un fabulós gegant de pedra mentre visitem alguns dels més apassionants cims d’Alacant com el Morro del Regall (1.323 m), el Morro de la Sàlvia (1.351 m), la Penyeta de les Creus (1.335 m), el pic Serrella (1.359 m), la Mallada del Llop (1.354 m), o la joia de la corona, l’icònic Pla de la Casa (1.379 m), sis cims en línia recta per damunt dels 1.300 m, circumstància única a la nostra geografia, als que caldrà afegir la Penya Alta (1.219 m) i el Morro Blau (1.125 m) de la Xortà.


La Penya del Castellet (Xortà) i la Mallada del Llop (Serrella) des de Castell de Castells (La Marina Alta)

Hi ha desenes de senders que hi pugen de Benasau, Confrides, Guadalest, Callosa, Bolulla, Tàrbena, Castell de Castells, Famorca, Fageca i Quatretondeta, però cap d’ells ens oferirà una visió de conjunt com la clàssica travessia Serrella-Xortà des de Benasau fins a Bolulla, una apassionant i inoblidable ruta de dos dies, 34 quilòmetres i 2.130 m de desnivell acumulat per on rememorarem la vida dels pastors transhumants quan guiaven el ramat a les altívoles mallades o dels esforçats nevaters que distribuïen la neu de fins a set neveres de gel als pobles costaners seguint una ruta abrupta i prou dura, alhora que fascinant i d’un enorme interès paisatgístic, etnològic i històric. La ruta la dividirem en dues jornades, la primera des de Benasau fins el bonic refugi de la Xortà, on farem nit, i la segona fins a Bolulla; porteu abundant aigua, ja que només podreu poar amb garanties a la font dels Teixos, a la fi de la primera jornada, i recordeu portar frontals o llanternes ja que necessitarem unes 10 hores fins el refugi i segon l’època de l’any se’ns pot fet de nit. I per últim no oblideu que anem a enfrontar-vos a un dur trencacames pujant cims i baixant colls contínuament durant més de 30 quilòmetres, així que sigueu conseqüents amb el vostre estat físic.

El Castell de Guadalest i la Xortà


Mapa detallat, perfil i estadístiquesCom arribar-hi


Accés

Matinant de valent ens dirigirem al recollit poblet de Bolulla (La Marina Baixa), enclavat a la vall del riu Algar i travessada per la solitària CV-715, amb accés tant per Tàrbena des del Coll de Rates deixant la N-332 a Pedreguer direcció Xaló-Parcent com des de Callosa d’En Sarrià. Deixarem un vehicle al poble i baixarem a Callosa direcció Polop per tal de seguir la sinuosa CV-70 direcció Guadalest; superat el port de Confrides, encaixat entre l’Aitana i la nostra Serrella, arribarem al menut i encisador poblet de Benasau, a la comarca del Comtat.

Benasau (701 m)

Alt o Morro de la Serrella des de Benasau
Uns pocs metres abans d’arribar a Benasau i a la dreta de la CV-70 naix el carrer de l’Arbre, un estret camí asfaltat marcat amb un cartell i els distintius del PRV-23 que ens acompanyarà envoltat d’acurats bancals d’ametlers fins l’arborat calvari i l’emblanquinat dipòsit d’aigua del poble, on podrem deixarem els vehicles. Envoltats de fruitals i obviant les marques grogues i blanques de l’inicialment avorrit i monòton PR oficial girarem a la propera drecera a l’esquerra i immediatament a la dreta per enfilar recte i costerudament el naixement de la desafiant i alhora aterridora Serrella, 1.160 m de sobtada alçada pràcticament vertical encimbellada per l’arrodonit Alt o Morro de la Serrella, accessible a primera vista per una exalçada i vertical senda que haurem de deixar per a altres gestes menys ambicioses; un poc més al nord veurem una menuda sendeta pedregosa que, lliurant-nos d’un tram de fastijoses giragonses, ens guiarà fins una pista forestal que remuntant l’aspre i margenat barranc dels Benadoch ens deixarà junt uns abandonats bancals de secà d’altura; seguint la pista veurem un discret coll a la vora d’un enrunat corral on obviarem el corriol que recte recerca Quatretondeta i girarem a llevant per una costeruda senda.

Barranc dels Benadoch

Xino-xano travessarem en diagonal un dels fenòmens més fascinants de la Serrella, el runar, cantal, pedrera, pedrissa o tartera de l’obaga tramuntanal, una basta extensió de pedres producte del despreniment durant mil·lennis de roques del cim que s’estenen fins el ben allunyat cim de la Serrella; tot un espectacle lunar assotat per gèlids vents dominat pel blanc i el gris, aparentment inhòspit i hostil a la vida però força motejat per abundant i valuosa vegetació rupícola i l’ocasional presència d’aïllats pins (Pinus halepensis), cridaneres mates de moixeres (Sorbus aria), espinals (Crataegus monogyna), omnipresents heures (Hedera helix) o la població més meridional de grèvols (Ilex aquifolium) del País Valencià.

Runar de l'ombria de la Serrella

La ruda i costeruda senda ens deixarà a un estret coll a escassos 200 m a llevant del Morro de la Serrella (1.179 m), al regne de l’escarpat i esgarrifós cordal de la serra, un gegantí i estret frontó natural esculpit a la roca mare desproveït de vegetació, el tram menys amable i més rude de la serra tanmateix tremendament espectacular i vertiginós amb estrets exposats i aeris trams que ens traslladaran a terres pirenaiques recreant discrets i humils passos de Mahoma d’enlairades sensacions.


Cordal de la Serrella
Cordal de la serra

Encara commocionats per les insòlites i ivaçoses vistes a la muntanyenca Aitana a llevant i a l’arrodonida serreta d’Almudaina a ponent sobtadament ens veurem travessant un inusitat, ample i uniforme altiplà per una còmoda pista agradosa de trepitjar, atapeïda per un espès i humit bosquetó de pinastre (Pinus pinaster) sovint ocult per la boira. 

Bosc de pinastre
Bosc de pinastre

Al poc el bosc s’obrirà a una menuda esplanada on mena a l’esquerra un sender entre pins que en àgil ascens ens deixarà al tercer sostre de la serra, el pic Serrella o Recingle Alt (1.359 m), encimbellat per una caseta de vigilància forestal de privilegiades vistes a l’Aitana al sud, al Menejador a ponent i les aspres serres d’Almudaina, Alfaro i la vall de Seta al nord, una de les zones més despoblades del País Valencià.

Cim de la Serrella
Cim de la Serrella

Cim de la Serrella (1.359 m), 5 Km, 2h 30’

Retallant la pista forestal

Retallarem un tram d’ingrata pista creuant a llevant una menuda i arborada lloma camí del geperut conjunt Penya Creus (1.325 m) – Morro de la Sàlvia (1.350 m) fins retrobar-la a la solana ben a prop del coll de la Caseta del Rector, on hi ha una bassa d’incendis i on connectarem amb la pista del port d’Ares. 

Coll de la Caseta del Rector

Pista forestal
A l’ombra de les escabroses penyes Bardals a llevant, trencades pel pas del Comptador, passarem a la vora d’un enderrocat corral circumdats per una bonica pineda i assolirem, paral·lels al barranc Fondo, una verdíssima i encaixada valleta envoltada per la Penya de l’Heura (1.384 m) a ponent i l’altívol i provocador Pla de la Casa dalt dels nostres caps; com que per l’esquerra la pista mor connectant amb la senda de l’estimada Font Roja camí de Fageca ens acomiadarem de la mateixa i cap a llevant prendrem un estret sender que naixent junt un tortuós i cantellut pi ens deixarà a l’assolellat coll de Borrell, on gaudirem d’una ampla i privilegiada panoràmica remarcada pel pantà de Guadalest delimitant l’afilat i tortuós crestall de la Xortà, el nostre encara ben allunyat objectiu de la jornada.

Solana del Pla de la Casa

Forat d'Àfrica
Ens trobem als peus de la vertical i pedregosa solana del Pla de la Casa, entapissada per un salvatge i desabrigat runar travessat de nord a sud per un difuminat sender; abans d’iniciar l’ascensió opcionalment podrem prendre a migjorn un sender de senzill accés que ens durà per la solana fins un recingle foradat amb el sorprenent i ben capritxós forat d’Àfrica, nom evident donada la figura de l’orifici.
Amb calma però sense parsimònia remuntarem la forta i penosa costera esguitada per aïllades i enramades carrasques fins trobar-nos a la Mallada dels Matxos, un ample altiplà avantsala del sostre de la serra bellament entapissat per un interminable mar verdós de gramínies i coixinets de monja (Erinacea anthyllis), un arbust autòcton molt ramificat i compacte que forma coixins arrodonits i punxosos amb aspecte d’eriçó, perfectament adaptat a les carenes ventoses i als cims més alts del País Valencià i Catalunya.

Solana del Pla de la Casa
Envoltant l'Aspre de Puig

En direcció nord-est i envoltant el complex i intricat Aspre de Puig travessarem el pla assolint un coll, a l’esquerra del qual veurem a la fita dels penya-segats d’ombria i als peus de la rocallosa lloma de l’Hedra, junt un dels pocs arbres que hi creixen, el Clot del Pla de la Casa, un primitiu ventisquer de 21 m de diàmetre catalogat com la més ampla estructura d’emmagatzemament de neu del País Valencià amb permís del ventisquer de Barx.

Ventisquer del Pla de la Casa. Al fons, Benimassot als peus de la serra Almudaina

Frare. Al fons, l'Aitana
Un nou estret delimitat a llevant per capritxoses figures rocoses anomenades frares i ens veurem al bell mig d’una nova plana herbosa on destaca, al centre d’un arrodonit marge bellament empedrat, la nevera del Pla de la Casa, un profund pou de 13 m de fondària i 11.5 de diàmetre que va perdre el sostre tal i com podem intuir per l’existència dels quatre estreps on naixerien els dos arcs que el sustentarien, enfonsats al fons del pou i ocults per l’heura, la copa d’un bonic freixe de flor (Fraxinus ornus) i un sorprenent i poc freqüent aladern (Rhammus alpina). Ens acomiadarem del pou visitant l’antiga porta d’accés on encara es conserven els carreus del llindar i els brancals i cap a llevant prendrem una vivaç senda que a migjorn s’enlaira camí del cim.

Nevera del Pla de la Casa on s'aprecien els estreps dels arcs
Nevera del Pla de la Casa

Als peus del rocallós cimall veurem els fonaments d’una torre enrunada de 7x4 m, segons les cròniques l’antic castell musulmà de Xeroles (segles XI i XIII), el més alt de la província (1.359 m) i abandonat després de ser donat per Jaume I a l’almirall Roger de Llúria, el que justificaria el seu estat actual.

Fonaments de la torre de Xeroles, l'antic castell musulmà més alt de la província

Cim del Pla de la Casa (1.379 m), 9.5 Km, 3 h 50’


Cim del Pla de la Casa cap a ponent
Crestall del Pla de la Casa. Foto de M.A. Flores

El cim ja està a un tir de pedra, només ens resta una menuda trepada lleugerament exposada i ens trobarem al tercer sostre d’Alacant (1.379 m), on la creu metàl·lica del cim pujada pel Centre Excursionista Sant Joan d’Alacant amb la seua bústia i les impressionants vistes del voltant ens podrien recordar per un moment que estem a la pirenaica Pica d’Estats. Si ens fixem be i tenim la sort de no trobar-nos envoltats de boira, situació més habitual del que desitjaríem, descobrirem que tenim a la vista la pràctica totalitat de les muntanyes alacantines com el Montgó, la Mariola, l’Aitana, el Cabeçó d’Or o la Bèrnia, però també cims força allunyats com el Mondúver saforenc o l’inconfusible Penyagolosa a terres castellonenques. Amb aquestes panoràmiques no ens deuria estranyar que Alacant siga la segona província més muntanyosa d’Espanya.

Naixement del runar del Pla de la Casa; al fons la Mallada del Llop

Descendirem giragonsant vora les Penyes de l’Arrim l'ivaçós i rocallós vessant llevantí del Pla de la Casa per una incòmoda i erosionada senda que travessa un interminable runar fins el naixement del barranc del Moro, on girant a la dreta i obviant la drecera que descendeix a Fageca buscarem a migjorn el cordal de l’estreta Penya del Corb, penjada a un abrupte i vertical semicirc per damunt de Confrides. 

Penya del Corb, avantsala de la Mallada Verda (a l'esquerra), el Regall (a la dreta) i la Mallada del Llop (fons)

Superat el coll del barranc de Mela serà el moment de girar el cap per a veure com el Pla de la Casa se’ns mostra majestuós, altiu i imponent.

Panoràmica del Pla de la Casa i el barranc del Moro
Runar del vessant llevantí del Pla de la Casa

L’espadat i intractable crestall ombradiu forma una vertical muralla que s’estendria a llevant ocultant-nos la visió de la vall sinó fos per l’existència d’una monumental esquerda foradada pel pirenaic barranc del Moro que hom podria perfectament associar amb les portes del Mordor tolkinià, coronat per la discreta fonteta de Cuquero i la ben visible cova de Bernat, utilitzada ancestralment com a sester per al ramat.

Les "portes" del barranc del Moro a envistes de Fageca. Al fons Benimassot

A llevant s’alça vertical i aparentment inaccessible el Morro del Regall (1.323 m) i l’inconcebible i desconcertant canal de la Mallada Verda, entapissada per un gris i colpidor runar i travessada en ziga-zaga per l’àrdua i esgarrifosa senda de la font de Famorca, tot un luxe que no deuria falta a l’haver de tot muntanyer.

Juanjo estrenyent els dents davant la dura costera del Collado
Remuntant el Regall des del Collado

Amb escàs esforç assolirem el paratge del Collado, entapissat de pins blancs joves, i envoltant les blanques cingleres del Regall per migjorn començarem a guanyar alçada progressivament mentre travessem interminables runars que formen corprenedores i sorprenents catifes de pedra blanca, desèrtiques i inhòspites tanmateix poblades per fosques i ombradisses carrasques que atorguen belles tonalitats al serrat.

Runar del Regall

Seguint les fites de pedra coronarem la carena, un llis, erm i inhòspit crestall que a ponent ens permetrà gaudir del esvelt contorn del Regall i el coll de la Mallada Verda.

L'espectacular Regall de la Serrella (1.323 m). Al fons, el Pla de la Casa

Sense abandonar el cordal ens dirigirem a ponent endinsant-nos al regne de la roca i el lapiaz, al “suelo peñascoso é inculto” del que ja ens advertia Cavanilles i on els arbres han desaparegut, només divisem a banda dels omnipresents coixinets de monja alguna que altra carrasca molt aïllada i degradada.

El rocallós i inhòspit cordal entre el Regall i la Mallada del Llop. Al fons la Penya del Noguer

Nevera de la Font del Noguer
Als nostres peus destaca l’extens i aclaparador tàlveg del Clot del Noguer o de l’Om, un fantàstic altiplà rocós i bast envoltat de verticals parets on destaca la presència de verdes i extenses praderies de muntanya on els pastors recollien el ramat per a passar la nit protegits dels gèlids i inhòspits vents, origen del topònim “mallada”; la sorprenent i insòlita visió d’un preciós i acurat bosquet àlbers a aquestes altures implica l’existència d’aigua a prop, i efectivament al bell mig del clot es troba la cabalosa i agraïda font del Noguer (1.126 m), al voltant de la qual no és rar veure ramats d’ovelles pasturant, trencant el silenci i l’enorme sensació de solitud que provoca un vast paratge envoltat de brusques, afilades i agrests crestes calcàries, desproveït d’arborat però tacat per tot arreu de mates del punxós coixinet de monja. 

El Clot del Noguer. Al fons, Famorca, en primer pla la nevera de la Font del Noguer

Al fons d’un coll ascendeix una costeruda però captivadora senda des de l’acollidor poblet de Famorca, un dels més menuts de la província, que passant per la icònica nevera de la Font del Noguer, visible si ens acostem als peus dels cingles, a ponent remunta el coll de la Mallada Verda camí vertiginosament de Fageca.

Clot de la Font del Noguer

Passarem a la vora d’una roca amb una esquerda on reposa un menut homenatge al benvolgut Joan Pellicer i sense acusar l’escassa costera assolirem el cim de la Mallada del Llop.

Homenatge a Joan Pellicer

Mallada del Llop (1.362 m), 13 Km, 5h 30’

Tercera alçada de la Serrella (1.362 m), compta la llegenda que en aquest lloc es va caçar i extingir l’últim llop alacantí. Un vèrtex geodèsic de tercer ordre ens marca la posició del cim a un extrem d’una insòlita plana assolada i erma, desproveïda de tot vestigi de vegetació pels repetits incendis forestals. A migjorn acariciant la solana de la Xortà albirarem el rectangular pantà del pintoresc poblet del Castell de Guadalest, una turquesa taca que emmagatzema l’aigua del riu Algar i dels aspres barrancs de la Xortà, Serrella i Aitana.

A la Mallada del Llop. Al fons la Xortà, i als seus peus el pantà de Guadalest
L'aspra i erma plana de la Mallada del Llop

Travessarem la plana en direcció llevant i descendirem fins un arrodonit i obert coll encaixat a l’ombra de la Penya del Noguer (1.265 m), que dona lloc al naixement de l’espectacular i rocallosa canal de la Mallada del Llop.

Descendint al naixement de la Canal de la Mallada del Llop

Ens trobem davant d'una de les formacions geològiques més impressionants de la nostra geografia, un escarpat, abrupte i encaixat barranc format a favor d’una falla tectònica, que solca el vessant oriental de la Mallada del Llop partint-lo en dues crestes paral·leles com be contemplarem quan arribem a la propera Xortà. Iniciarem el descens al centre del barranc per una molt desgastada i erosionada senda que ens traslladarà literalment a un altre món aspre, costerut, rocallós on les omnipresents argelagues (Ulex parviflorus), el cepell (Erica multiflora) i els ginebrers (Juniperus oxycedrus) s’esforcen en créixer a un paratge on realment és complicat no sentir-se insignificant i menut. 

Canal de la Mallada del Llop. A l'esquerra els Aspres de Famorca, al fons la Xortà

Encaixats a la dreta dels verticals, afilats i inaccessibles Aspres de Famorca, bellament entapissats d’heures (Hedera helix) de mesures gegantesques i inconcebibles en relació al seu reduït i ridícul tronc, obrirem be els ulls ja que adossat als cingles de l’ombria i aprofitant el runar i les seues parets com a mur hi ha, parcialment ocult per una enorme roca, l’assolat i rudimentari ventisquer del Barranc de la Canal, un dipòsit provisional on s’emmagatzemava la neu abans de ser traslladada fins a altres neveres més importants.

Pouet de la font de la Noguera, Canal de la Mallada del Llop
Pouet de la Font de la Noguera

Pouet de la font del Cantal, Canal de la Mallada del Llop
Pouet de la Font del Cantal
Uns 300 m després veurem a la dreta i ben a prop de la senda un semicercle de pedra que defineix el perfil d’un nou ventisquer de planta circular i 11 m de diàmetre, el Pouet de la Font de la Noguera.

A poc més d’uns 350 m després i ben a prop del centre del barranc, quan els runars de la solana envaeixen notablement el barranc i els recingles de l’ombria guanyen definició veurem un profund pou obrat d’11 m de diàmetre sense parets ni sostre, el ventisquer o pouet de la Font del Cantal.

Canal de la Mallada del Llop
Vista inferior de la Canal de la Mallada del Llop

Poc a poc el sender ens forçarà a acomiadar-nos de la canal, laboriosament abancalada per tal de minvar el risc de barrancades, i ens convidarà a superar per un ziga-zaga un coll fins assolir un encreuament; com que per l’esquerra la senda mena a Famorca girarem a la dreta envoltant les Covatelles a la recerca d’una ataronjada pista forestal que per l’esquerra prové de l’atractiu llogaret de Castell de Castells, enclavat a una tancada i boscosa vall als nostres peus. 

La Xortà
Fita de la Serrella. Al fons la Xortà ens dona la benvinguda

Castell de Castells
En aquest punt, a la vora d’un primitiu tancat per al ramat, ens acomiadarem de l’agrest i pirenaica Serrella i donarem la benvinguda a la vertical i aspra Xortà mentre suem de valent remuntant el costerut cordal de la Penya Foradà o del Castellet passant a prop de les terres del corral del Ratllat i la seua cridanera era. 
Arribats a la base de la Penya prendrem un senderet a la dreta que ens durà fins el castell de Castell de Castells, envoltat d’un bell i humit replanell entapissat d’herba.

Costera de la Penya del Castellet
Costera de la Penya del Castellet. Al fons la Mallada del Llop

Castell de Castell de Castells (956 m), 17 Km,  7h 30’

Als peus del Castell de Castell de Castells

El castell controlava la unió de les valls de Castells i Guadalest; format per dos recintes, compta amb una torre quadrangular amb un aljub i restes de muralles. Era un dels castells majors anomenats al pacte del Pouet propietat d’Al-Azraq, i fou abandonat el segle XVI. Però més espectacular encara que les ruïnes són les vistes, especialment a ponent la nostra espectacular i ben definida canal de la Mallada del Llop per on hem vingut.

Mallada del Llop Serrella
La Canal de la Mallada del Llop des del castell

Descendirem i passant a la vora de la punxeguda i desafiant Penya del Castellet resseguirem la pista forestal fins el portet de Castells i el seu encreuament de camins; obviarem tant el ramal de l’esquerra, connexió amb el pintoresc Castell de Castells, com el de la dreta, una sinuosa pista que hi puja des de Beniardà i Guadalest a la vora del pantà, així que enfilarem recte per una acurada, neta i ombrívola pista forestal de terra falcada amb treballats marges, amb aroma a timó i camamil·la.

Penya del Castellet
Pista forestal de la Xortà

Caminarem a l’ombra d’uns verticals cingles i tallats que cauen a plom damunt d’amples cornises entapissades de runars; passarem als peus de la vertical Penya de l’Altar Gelat i a la vora del cercat pouet del tio Alcoià, a prop del qual veurem per l’esquerra la connexió amb la pista que ascendeix de la plana d’Aialt i els insòlits Arcs d’Atanços

Pou del tio Alcoià
Espinal. Al fons la vertical Penya Menorca

Penya de l'Altar Gelat
Un senyal ens advertirà de la propera presència del refugi mentre ens endinsem al tram més salvatge i espectacular de la serra, amb grans superfícies verticals entapissades per gegantesques heures on destaquen tant l’espectacular silueta de la Penya Alta (1.219 m), que sembla tallada amb una gegantesca destral, com les inèdites vistes sobre el vessant ponentina de la propera serra de Bèrnia. Allà al fons de la vall crida l’atenció la gran muralla natural que forma la serra del Ferrer, peculiar i atípica per desenvolupar-se de nord a sud trencat tota directiu Prebètica, delimitant l’extensió d’una plana molt abrupta i d’una bellesa espectacular. Al fons, més enllà del Ferrer, si el dia està completament clar deuríeu poder divisar sense problemes Eivissa.

La Penya Alta, al fons Bèrnia

Cau la nit a la Xortà
Tres quilòmetres més de còmoda pista de terra sense cap inclinació i uns 45 minuts ens acostaran a una preciosa microreserva de flora; el camí fa un revolt acusat junt una bassa de reg i enfila, junt una preciosa arbreda de pins, l’últim parell de revoltes formigonades que queden fins la font dels Teixos. Als peus de la Penya Alta i envoltats d’enlairats àlbers (Populus alba) ens trobarem un bonic refugi de fusta i pedra d’estil alpí, cridaner pels seus vius colors, adjacent a la font del Teix o dels Teixos (1.065 m), adequada per Icona en 1979. El refugi, obert al públic i propietat de la Conselleria Medi Ambient, és un bon punt final on fer nit i descansar merescudament de la llarga i dura caminata.

Refugi de la font dels Teixos (1.065 m), 24 Km, 9h 15’



Refugi de la font dels Teixos als peus de la Penya Alta

A l’endemà deixarem el refugi més net del que ens l’havien trobat i gaudirem amb llum de la microreserva de la font dels Teixos, topònim no trivial ja que mentre al voltant podem veure una menuda població de teixos joves, a prop de les parets viu una interessant i valuosa població d’exemplars veterans. I és que parlar de Xortà és parlar de colors, dels blancs i grisos dels runars i els penya-segats, de l’intens verd de les pinedes que cobreixen la pràctica totalitat de l’obaga, de la carnosa i rosada floració de la valeriana roja (Centranthus ruber) i la rogenca i viva tonalitat dels mengívols fruits de l’espinal o cirerer de pastor (Crataegus monogyna), d’espectacular floració blanca a l’abril.

Penya Alta

Per darrere del refugi puja una enlairada senda fins un coll des del qual, i amb una costera més acusada, puja un difuminat sender pel calcari i nu crestall entre carrasques fins l’aspre cim de la Penya Alta (1.219 m), punt més alt de la Xortà amb les més predilectes vistes a la fabulosa silueta de la Bèrnia emulant l’amenaçant aleta d’un tauró.

Caseta del Morro Blau

Descendirem pel vessant sud fins una plana molt antropitzada i nua travessada per bancals i marges abandonats i girant a l’esquerra connectarem amb una pista forestal que resseguirem per la dreta envoltant el verd i exuberant naixement del barranc del Negre; travessarem una ampla canal atapeïda d’abandonats bancals fins assolir el vèrtex geodèsic i la moderna i envidrada caseta de vigilància del Morro Blau (1.125 m), un dels millors miradors de la Marina Baixa.

El Morro Blau a l'esquerra i la Penya Alta a la dreta des del Morro Blanc

Morro Blau (1.125 m), 26.5 Km, 60’

Serra de Bèrnia des del Morro Blanc

Descendirem no sense abans passar a la vora del Morro Blanc (1.081 m), el contrafort més occidental de la serra i talaia privilegiada al mediterrani des del seu rudimentari piló, i travessant un bonic bosquet de pins als peus d’unes verticals parets cobertes d’heura, al vessant de tramuntana, obrirem be els ulls ja que a la nostra dreta i a escassos metres baix de la pista veurem les restes del malmès clot del Morro Blau, un curiós ventisquer.

Clot del Morro Blau

Naixement del barranc del Negre
Arribarem fins un encreuament amb el que sembla un desbaratat 127 abandonat i descendirem per un verd sender de forta costera; als nostres peus veurem com la Xortà fineix sobtadament sota la tancada vall de Tàrbena desplegant vertiginosos barrancs envoltats de verticals parets com el nostre encaixat i costerut barranc del Negre, formant una ampla i formidable canal amargenada presidida per un humil corralet; no sense dificultat i cert patiment anirem descendint buscant les parets del Morro Blanc mentre ens acomiadem de la nostra torrentera. 

L'oberta canal del barranc del Negre, pel bell mig de la qual descendeix el sender
Barranc del Negre, al fons la Bèrnia

Superada una llometa descendirem a una oberta foia densament poblada de pins joves on connectarem amb una pista forestal que mena a un corral enderrocat; girarem a la dreta i veurem un sender marcat amb fites de pedra que vivaçment descendirà l’encaixat i vertiginós barranc de les Pomeretes paral·lels a la lloma de Lapera; passarem a l’altra banda de la curiosa i estreta penya del Frare amb el seu ull petri vigilant atentament la nostra incursió a l’espès bosquet de pi blanc de la Penya de l’Orb, on assolirem després d’un parell de jornades la civilització representada per una pista forestal. 

Barranc de la Pomereta. Al fons a l'esquerra el Morro Blanc

Preciós sender del barranc de les Pomeretes
Obviarem el ramal de la dreta que mena a Callosa d’En Sarrià i per l’esquerra fent cas de les marques roges arribarem a uns antics bancals de nesprers abandonats presidits per un anyenc corral. Fent cas de les indicacions passada la construcció girarem a l’esquerra i immediatament a la dreta per a tornar a penetrar a un espès i agradós bosquetó al vessant llevantí de la Penya de l’Orb (660 m), l’últim contrafort de la Xortà per damunt del camí del calvari que ens deixarà a l’acollidora Bolulla d’embellits carrers, fi de la nostra apassionant, llarga i satisfactòria ruta.

Als peus de la Penya de l'Orb, a escassa distància de Bolulla

Bolulla (214 m), 33.5 Km, 3h’

Bolulla
Vista aèria de la Xortà i la Serrella, amb Guadalest a l'esquerra

Articles relacionats

La Serrella per la Canal de la Mallada del Llop
La Serrella. Circular de Famorca
La Xortà
El Morro Blau de la Xortà
Els Frares de la Serrella"
Els Arcs d'Atanços
La serra de Bèrnia
Neveres de gel al País Valencià

Comentaris

  1. Al·lucinant! quina enveja, es la meua espineta des de fa anys, me l'apunte la tinc que fer si o si algun any. Sou uns cracks

    ResponElimina
  2. Impressionant ruta que té tots els ingredients necessaris per garantir una bona aventura i experiència. Sendes, camins, pistes, crestes, cims ,paisatges, història, però sobretot amistat i a més molt prop de casa. Salutacions!

    ResponElimina
  3. Espectacular ruta de senderisme que com be clasifiqueu el risc i dificultat de les mateixes, aquesta la consideraria com au fet en el Llibre "A un Tir de Pedra", d'alta preparació fisica i molt dura.
    En l'articule exponeu, "Hi ha desenes de senders que hi pugen de Benasau, Confrides, el Castell de Guadalest, Callosa, Bolulla, Tàrbena, Castell de Castells, Famorca, Fageca i Quatretondeta, però cap d’ells ens oferirà una visió de conjunt com la clàssica travessia Serrella-Xortà dónes de Benasau fins a Bolulla, una apassionant i inoblidable ruta de dues dies, 34 quilòmetres i 2.130 m de desnivell acumulat". Habeu cercat la travessia més interessant per a vosaltres però calculant kilometros i temps dedicat (sobre 14 hores caminant i escalant, segons el meu càlcul, amb un desnivell de 2.130 metros. Per a la meua i moltíssims més és una ruta totalment inassolible per falta de preparació, dedicació i tècnica a part de ganes que deuen ser moltes (2 dies de travesa).
    Que més dóna el que no puga com jo que no la faça, però he gaudit llegint l'article que és fantàstic. Un 10 pera als tres.
    Enhorabona.

    ResponElimina
  4. Solament he de dir que l'Odissea perpetrada en dos dies pels components de "A un Tir de Pedra", en aquesta travessia és totalment espectacular i digna d'una afició desmesurada i annexa a compartir-la amb els afeccionats.
    Gràcies per l'article,

    ResponElimina
  5. Felicitaciones por este maravilloso recorrido y gracias por tan estupendo reportaje .
    Tuve la ocasión de subir al Pla de la Casa desde Quatretondeta hace unos años y me enamoré de estas montañas. Esta integral es un bonito reto del que tomo nota ... ¡ caerá!.
    Un abrazo para Oscar y compañía.

    ResponElimina
  6. Chapó, un article impressionant pel seu recorregut, història i il·lustració. Teniu una redacció molt amena i la seua exposició correctíssima.
    Salutacions,

    ResponElimina
  7. M'hagueu tornat a sorpendre. un article molt bo, exsastiu i detallat amb fotos bones. Genial per a vosaltres
    Paco

    ResponElimina
  8. He leido con detenimiento el artículo y que os voy a decir, sois una pasada y únicos. Oscar tienes una singular formar de transmitir tus vivencias y emociones que cualquier artículo se te apega para volverlo a leer.
    Enhorabuena.

    ResponElimina
  9. Moltíssimes gràcies, ens alegra molt que vos haja agradat l'article. La veritat és que la ruta és de 10, com be diu Vicent té de tot, i en contra del que sembla és assequible, només cal estar un poquet en forma i màquina avant! És una opinió molt personal, però per a mi la Serrella és la millor de les serres valencianes amb diferència, només cal anar a fer una de les nombroses rutes que la creuen de ponent a llevant i ja restes enganxat per a sempre; de fet baixant del Pla de la Casa vaig veure la canal de la Mallada Verda i em va entrar el mono de tornar (aaaaltra vegada) a fer la senda de Famorca. Molt recomanable

    ResponElimina
  10. Supongo que sereis los que hicieron el 26 de Octubre la subida por Benassau y nos encontramos en la cima de la Serrella y os expliqué el camino que hay por la cresta para ir directamente al Pla de la Casa, bajando para coger el camino de subida.
    Os felicito, habeis narrado perfectamente esta hermosa excursión.
    Un saludo de
    3mil.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Quina sorpresa! havia sentit parlar de tu per Juankar, qui anava a dir que ens trobaríem per la Serrella. Un poc més i et trobes amb ell, quasi ens l'afiliem a fer la ruta. Salutacions, a veure si ens tornem a trobar per les altures

      Elimina
    2. Si, la verdad es, que había oido hablar de vosotros, es más, había visionado algo de vuestro admirable blog, me alegra haberos conocido y os envio un saludo........, mañana curiosamente, toca Pla de la Casa y La Mallá, subida por la Canal o mirando al sur, con el solecito.
      Un saludo cordial

      Elimina
  11. vaja hombe, el gran emilio va i se troba amb altres amics meus i a mes els fa indicaciones... no podia ser altre...el home de la Serrella, el teu paradis..casualitats de la vida vaig estar a punt de compartir eixa aventura amb estos xicots.. salut i muntanya.JUANKAR

    ResponElimina
    Respostes
    1. Sap mal dir-ho però et vas perdre una grandíssima ruta, a l'altra!
      Salutacions

      Elimina
    2. Gracias Juankar, solo sobra una cosa, "el gran emilio", de una cosa estoy completamente seguro, que soy sencillamente 3milio.
      Un saludo para todos

      Elimina
  12. Fantàstica ruta molt difícil i pesada (conec una mica la zona), però aquesta ruta de 2 dies és de pujades i baixades o siga pujar 1400 metres aprox. fins al cim d'una muntanya, baixar altres 800 o 1000 metres, tornar a pujar els 1000 i escaig metres a un altre cim i així durant 2 dies i 34 Kms. Com digueu si no me equivoque "caminem per l’espina dorsal d’un fabulós gegant de pedra mentre visitem alguns dels més apassionants cims d’Alacant com el Morro del Regall (1.323 m), el Morro de la Sàlvia (1.351 m), la Penyeta de les Creus (1.335 m), el pic Serrella (1.359 m), la Mallada del Llop (1.354 m), o la joia de la corona, l’icònic Pla de la Casa (1.379 m), sis cims en línia recta per damunt dels 1.300 m, circumstància única a la nostra geografia, als que caldrà afegir la Penya Alta (1.219 m) i el Morro Blau (1.125 m) de la Xortà.
    Impressionant. Amb tots els meus respectes teniu més collons que el tato.
    Gràcies per l'article.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies per les paraules, però realment no és així, tal i com s'aprecia al gràfic adjunt al mapa de la ruta. Puges cims de 1.300 i pico, però després baixes a colls del voltant de 900 i 1.000 metres, no baixes 800 o 1.000 m de colp, això seria un trancacames impossible fins i tot per a Kilian Jornet

      Elimina
  13. No m'havia imaginat que a Alacant teniem posibilitat de fer una travesia quasi pirenaica, i pel que conteu asequible amb un poc de forma física. No deixaré de fer-la segur si puc convencer a un parell de companys. Salutacions i gràcies per la informació

    ResponElimina
  14. M'impressiona aquest article, les fotos,o siga tot i el més digne de reconèixer, ja no teniu una edat tan juvenil com per a tindre la impressionant preparació fisíca que es nesesita per a realitzar aquestes travessies tan dures i llargues en temps.
    Un 10 per a vosaltres, com dic teniu una energia molt gran que ha d'anar acompanyada amb tota seguretat d'un entrenament molt exaustiu i sense descans.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Home, que acabem d'entrar a la quarentena, encara estem joves d'edat i d'esperit!!! A més, no és tan dura com sembla, només toca tirar-li hores; cansar cansa, és clar, però res que qualsevol persona amb cert fons físic no puga superar. Ara que som pares no tenim un segon lliure per entrenar, tot és fons acumulat pels anys, jeje.

      Elimina
  15. Em diuen Jordi Sempere i sóc un enamorat dels "pateos" per la muntanya. Em dóna igual on siguen...
    M'he emocionat de veritat llegint l'article. Conec Serrella (encara que mai se la conéix suficientment) i descriviu cada racó i cada pas amb la virtut de connectar emocionalment amb la "memòria col·lectiva" d'aquells que decidim "xafar terra". La nostra i la de tots.
    A veure si agafe per banda a tres amics i la fem íntegra, com vosaltres.

    Una abraçada des d'Alcoi!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Moltes gràcies, Jordi, estem molt agraïts per les teues paraules. I respecte a la ruta no ho dubtes, ens hem acostumat tant a pensar en Pirineus quan volem fer grans travesseres que ens oblidem de les magnífiques muntanyes que tenim al nostre abast.
      Gràcies de nou i salutacions

      Elimina
  16. Hola Óscar! quant dura la ruta? moltes grácies!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Hola
      Nosaltres la férem en dues jornades. La primera, de bon matí, de Benasau fins al refugi de la Xortà, on arribàrem de bona vesprada. La segona, són unes poques hores, el que es tarda en baixar pel barranc Negre fins Bolulla o Callosa. Amb bon ritme i quan allarga el dia es pot fer tot en un dia sense problemes, però no és bona idea que et pille la nit baixant aquell barranc, és fàcil perdre's.
      Salut

      Elimina
    2. Per suposat, anàrem de tranqui, a gaudir, fer fotos, esplaiar-nos dinant i esmorzant contemplant les vistes...

      Elimina

Publica un comentari a l'entrada

La teua opinió és molt valuosa per a nosaltres. Si no tens compte de Google o similar tria, de "Comenta com a", l'opció "Nom/URL".