05 de maig 2014

Aitana per la font de Partegat

| Localització: Benifato, Alacant, Espanya
Malgrat l’aspecte inexpugnable i rocallós de l’arrodonida ombria d’Aitana, els seus inaccessibles, grisos i verticals cingles oculten una sèrie d’herboses i acollidores planes regades per cabaloses fonts, totes elles comunicades per un grapat de còmodes pistes terreres fortament arborades travessades per antics senders que ens conviden animosament a refrescar-nos a les més elevades i gèlides fonts de la província, les del Noguer i Forata, camí dels més elevats i afilats penya-segats del sostre d'Alacant, Aitana i la Penya Alta.

Accés

L’ascens a l’Aitana per la font de Partegat es realitza des de Benifato (663 m), un bonic i acollidor poble amb aroma d’ametlers, color de fruitals i besnéts de nevaters enclavat al bell mig de la vall de Guadalest, a la Marina Baixa. Disposem de dues opcions per accedir a la vall; la més ràpida, per l’interior, ens portarà a acomiadar-nos de l’A-7 a Cocentaina seguint la CV-790 fins a Benilloba, punt on la muntanyenca i serpentejant CV-70 ens durà a Benifato; l’altra opció discorre per la costa seguint l’AP-7 o la N-332 fins l’emblanquinada Altea, des d’on paral·lels a l’ombra de la llargueruda serra de Bèrnia connectarem amb la CV-755 direcció Callosa d’En Sarrià i Polop, enllaç amb Guadalest per la sinuosa CV-70 fins Benifato. Només arribar al poble seguirem un camí asfaltat d’espectaculars vistes que remunta l’ombria d’Aitana, ben senyalitzat i marcat amb els senyals del PRV-10-21; després d’una forta costera d’uns quatre quilòmetres arribarem a la cabalosa font de Partegat, també coneguda com Partagat.


Mapa detallat, perfil i estadístiquesVeure en Google Earth| Com arribar-hi


Font de Partegat

Junt un àrea recreativa envoltada d’una albereda, un antic ermitori i un refugi a l’abric de la colossal Penya de Partegat i la seua polida i impossible superfície deixarem els vehicles. És obligat refrescar-se i proveir-se de les gèlides aigües que brollen alegrement dels tres canons de la font de Partegat, una bonica construcció que, canalitzant les aigües d’una surgència, rega un fresc i sorollós bosquet d’àlbers (Populus alba) alhora que ompli dos enormes abeuradors de ramat. Antigament les aigües de la font, unió del naixement de tres surgències dalt dels nostres caps, més enllà dels runars, eren canalitzades a una sèquia que arribava fins Benifato.

Font de Partegat

Sense apartar la vista de l’abric de la descomunal Penya Alta (1.505 m) i la increïble ferradura de verticals penyes que cobreix el nostre horitzó envoltarem la font per una desfeta pista forestal que ens durà a la vora de la caseta de Miralles i d’acurats bancals d’ametlers, pomers o del curiós arbre del perelló, un híbrid entre la poma i la pera; desprès d’una tancada corba veurem i obviarem a la nostra esquerra la pista forestal de la font d’Ondara de Benimantell.

La vertical i impossible Penya Alta de l'Aitana fent ombra a la més bella i elevada floració d'ametlers d'Alacant

Seguirem la pista de la font de Partegat direcció sud fins arribar a un encreuament de camins; el de l’esquerra, marcat amb el PRV-10, es dirigeix a Sella i a l’ombria de l’Alt de Tagarina, opció que utilitzarem per a tornar; girarem doncs pel de la dreta, marcat com “PRV-21 Port de Tudons” i arribarem al senyalitzat naixement del sender botànic del Passet de la Rabosa.

Conreus als peus de la Penya Alta

Cap al sud i davant nostre la pista, tancada, dona a una menuda caseta adossada a una enorme roca, als peus de la qual trobaríem el clot de la Font Vella I o del tio Cardaora, una antiga nevera o pou de gel envaïda per l’heura ubicada als peus d’un ombrívol noguer; més cap al sud si ens endinsàs-sems al runar trobaríem el clot de la Font Vella II, un ventisquer de gran mesura però escassa profunditat.

Clot de la Font Vella o del tio Cardaora

Però nosaltres seguirem pel nostre sender cap a ponent travessant un coscollar tacat de pinedes, molt humit i verdós, on la presència de joncs (Scirpus holoschoenus) i l’agradable soroll de l’aigua brollant no poden ocultar la presència de la furtiva font Vella i la seua teuleta. De sobte ens veurem travessant, sense cap esforç gràcies a una acurada senda i una costera modesta, un impossible caos rocós desproveït de vida i colors, un paratge lunar, inhòspit i desolat anomenat el Cantalar, un gegantesc i impactant runar amb forma de ventall i amb un front superior al quilòmetre procedent de les cingleres de la colossal Penya Alta, que s’alça impassible i blanca dalt dels nostre caps.

El Cantalar des del Passet de la Rabosa

Baix dels nostres peus l’aigua de la pluja és drenada entre els porosos dipòsits de derrubis i les impermeables marges eocenes fins la font Vella i la conseqüentment baixa en mineralització font de Partegat, ben visible des d’aquest punt a l’ombra de l’esvelta penya homònima ressaltant Guadalest i el seu turquesa pantà.

La Xortà, Guadalest amb el seu pantà i la penya de Partagat des del inhòspit i desolat Cantalar

Enfilarem sense cap costera la nostra vella i agradosa senda que prompte ens deixarà a una bifurcació on prendrem el ramal de l’esquerra, obviant la drecera que es dirigeix al mas del Clavilló i la font de l’Arbre, indrets que coneixerem a la següent excursió. Envoltats de l’aromàtica sàlvia de Mariola (Salvia blancoana subsp. mariolensis) i de milers d’alegres floretes de nou la presència d’humitat i torrenteres creuant el camí ens donarà pistes de la presència de l’oculta fonteta de Giner; mentre ens acostem poc a poc al cau del barranc del Racó Roig o de Favara, a envistes del cim d’Aitana i les seues instal·lacions militars, obviarem una segona bifurcació que mena a uns groguencs bancals i un proper mas.

Camí de la font de Forata

En evident però assumible ascensió arribarem a la rústica i encisadora font de Mendós, del Noguer o d’Aitana (1.264 m), una bonica surgència canalitzada que ompli una rectangular i poc profunda basseta utilitzada per al reg dels bancals, sovint congelada a l’hivern. Un bon lloc on aturar-se abans d’acomiadar-nos de l’agraïda ombra d’un ramificat noguer i connectar amb la pista forestal de la font de Forata.

Font del Noguer
Noguer del paratge homònim

Obviant tots els ramals que ens trobem assolirem una ampla, verda i tova praderia oberta a la vall de Guadalest, envoltada de mates de roser i minúscules floretes; al nord veurem, amb l’incomparable marc de la Serrella al fons, un arrodonit ventisquer d’onze metres de diàmetre, cadascun d’ells coberts per matetes de l’omnipresent a les altures coixinet de monja (Erinacea anthyllis), el conegut Clot de la Font de Forata o Clot de Forata III; com ja veurem per la numeració, al voltant hi ha una extensa xarxa de neveres i ventisquers que abastien de gel la vall de Guadalest i ocasionalment la ciutat d'Alacant. 

Des de la font Forata d'Aitana, junt al clot de Forata i amb l'incomparable marc de la Serrella, encara s'aprecien al fons el Mondúver i la Penyalba
Cim d'Aitana i plana de la font Forata des del Clot

La Font de Forata

A tocar el pou ens trobarem una de les icones més reconegudes i fotografiades d’Aitana, la senzilla però encisadora font de Forata, la més alta de la serra i conseqüentment de la província d’Alacant, anomenada així per la propera i enigmàtica Penya Forata, ben visible des d’aquest punt i batejada així per estar coronada per un cridaner i polit forat o finestra, vigia natural a l’estret Passet de la Rabosa. L’aigua de la font, envoltada de joncs (Juncus inflexus), brolla gèlida i sovint congelada dins d’una pila de pedra des d’on és canalitzada a set abeuradors escalonats d’obra. Antigament les seues aigües s’acumulaven a una bassa de terra, actualment metàl·lica, que regava els secans d’altura que envoltaven un paratge reforestat hui dia amb pinedes. És un bon moment per a fer una pausa gaudint de l’agradable soroll de la font i contemplar el cim, malauradament ocupat des de fa 50 anys per unes instal·lacions militars.

La icònica font de Forata

Coves Bardal
A ponent la nostra pista, envoltada de ventisquers i d’una fosc, ombrívol i temptador bosc de pins negres (Pinus mugo), es dirigeix a la font de l’Arbre; nosaltres però ens dirigirem cap al sud seguint la delicada i senyalitzada senda botànica del Passet de la Rabosa, trepitjant gustosament una educativa microreserva de flora amb aroma a espígol i sàlvia; uns menuts cartells de fusta ens ajudaran a identificar les plantes rupícoles endèmiques que entapissen un bonic paratge a més de 1.350 m on creixen les rares i fredes moixeres (Sorbus aria), els desbaratats espinals o els florits freixes. A poc més de 200 m de suau ascensió i a mà dreta veurem un menut promontori que ens oculta a la vista un nou ventisquer, el Clot de Forata IV. Baix dels nostres peus i a l'esquerra s'estén una menuda i degradada depressió, ocupada al fons per les restes quasi inapreciables del clot de Forata VI, envoltada per una pista forestal auxiliar que passa a tocar l'arrodonit clot del Bardal, adjacent a les singulars i humides coves Bardal, Forata o del Trinquet, unes enormes esquerdes a la muntanya verticals i espectaculars entapissades de verdor.

Clot del Bardal

Però continuem pel nostre definit sender fins assolir els peus del Passet de la Rabosa, punt on la plana es veu trencada a llevant per una basta depressió atapeïda per un runar colpidorament espectacular, les Mallades; dalt dels nostres caps la vertical i impossible Penya Alta se’ns mostra abrupta i vertical acollint orgullosament un magnífic amfiteatre de descomunals cingleres plenes de ferides produïdes per la bolcada i caiguda de gegantines columnes de roca; ens trobem al bell mig d’uns dels fenòmens geològics més espectaculars de la província, on l’acumulació durant mil·lennis de milions de pedres de diverses mesures ha format l’espectacular runar del Cantalar que s’estén fins la ben allunyada Partegat; tot un espectacle lunar dominat pel blanc i el gris, alegrement motejat per l’ocasional presència de cridaneres mates de llampúdol (Rhamnus alpina) i d’un aïllat teix mil·lenari.

Passet de la Rabosa

Cap al sud la senda fineix als peus d’un menut i escarpat runar caòtic amb forma de ventall encimbellat pel cèlebre Passet de la Rabosa.

Corona de rei (Saxifraga longifolia)

Teix del Passet
Comença l’aventura remuntant un apassionant caos rocós aparentment lunar i hostil però declarat microreserva de flora per la valuosa vegetació rupícola que hi habita, entre d’elles la groga floració de les genistes (Genista longipes) atapeint l’erma roca o la rara presència de l’endèmica corona de rei (Saxifraga longifolia). Extremeu les precaucions mentre camineu per roca solta, sovint acompanyada de plaques de gel a l’hivern, i obriu be els ulls per a trobar les marques grogues i blanques que ens portaran a la bona direcció. Envoltats d’esquerdes on arrelen les moixeres (Sorbus aria) veurem un venerable teix (Taxus baccata) centenari, l’arbre sagrat dels celtes i rar testimoni d’un passat glacial, només present hui dia a l’Aitana, a la Mariola i a la Font Roja. Per fi arribarem al singular Passet de la Rabosa, un estret passadís tan encaixat entre les parets que no vos permetrà passar de costat amb una motxilla. Paga la pena girar-nos a contemplar l’afilada Penya Forata, un contrafort agut i rocallós coronat per la seua característica finestra o forat redó que be sembla l’ull de Sauron vigilant atentament el pas a Mordor.

La Penya Forata
Des del Passet

Passet de la Rabosa


Només passar l’últim estret assolirem l’aspra, àrida i assolellada solana rocallosa, i amb ella ens trobarem amb un descomunal avenc allargat, una profunda esquerda avantsala dels gegantescs avencs de Partegat. Els avencs són unes enormes i afilades diàclasis obertes, encara vives, de fins a 20 m d’amplària i fins a 80 m de profunditat formades en l’Eocè fa entre 34 i 54 milions d’anys. Els avencs de Partegat estan composats per gegantescs blocs de roca calcària assentats per damunt d’una capa de margues i argiles què, per la seua plasticitat, provocaren el desplaçament lateral dels blocs superiors. Quan ens allunyem el suficient podrem observar clarament als tres principals avencs el desplaçament, ja que els seus contorns semblen encaixar com a un gegantesc puzle. Les fractures però tenen una vida molt curta geològicament parlant, ja que en uns pocs milers d’anys els blocs acabaran per desplaçar-se al vessant nord de la serra, on ja hem pogut observar des del Clot del Passet blocs que en els seu dia formarien avencs.

Avencs de Partegat

Aitana

Superat els avencs ens trobarem literalment a un altre món, ja que acostumats a un paisatge rocallós i aspre ens trobarem de sobte amb extenses, suaus i arrodonides planes coronades a la nostra dreta pel cim de l’Aitana. Una senda solitària i erma ens durà fins una fita de pedra on es troba el cim menor d’Aitana, que amb 1.550 m d’alçada serà el punt més alt que un civil puga coronar a la província d’Alacant. I això és perquè, tal i com podíem intuir des de l’inici, el sostre d’Alacant (1.558 m) es troba ocupat per les instal·lacions d’una base militar des de l’any 1960, l’Esquadró de Vigilància Aèria nº5. Entre un embull d’antenes i edificis destaquen dues icòniques esferes blanques mimetitzades de vora 18 metres de diàmetre, construïdes per a protegir les antenes dels radars de les inclemències meteorològiques; uns radars que encara funcionen en l’actualitat per a guiar la navegació marítim i aèria de l’OTAN cap a Orient Mitjà i el Magreb. Els 45.000 m2 de les instal·lacions militars, malgrat romandre en desús des de l’any 2007, encara són propietat del Ministeri de Defensa, motiu pel qual la Diputació d’Alacant està en converses per a adquirir els terrenys i construir un centre d’interpretació del paisatge, un mirador o un observatori astronòmic.

Avencs de Partegat; al fons i a l'esquerra les instal·lacions militars cobreixen el cim d'Aitana

Sense la possibilitat de fer cim, al menys gaudirem de les fabuloses vistes que la natura ens ofereix; doncs un simple colp d’ull serà suficient per a divisar la resta del cims més alts d’Alacant: la Xortà, la Serrella, el Puigcampana, Bèrnia, la Mariola...

El Puigcampana

Ens acomiadarem en la distància del cim i tornarem cap a l’est per una senda (PRV-20) que, amb l’inconfusible silueta del gegant Puigcampana a la nostra vera mostrant-nos el seu impactant tall de Rotllan, ens durà crestejant per dalt dels cingles de l’Aitana; una bifurcació ens permetrà visitar la Penya Alta (1.505 m), segona altura de la serra i punt culminant d’un vertiginós penya-segat que cau a plom sota l’espectacular runar del Cantalar. 

Runars i penya-segats de l'Aitana

Continuarem cap a llevant passant junt algunes mates de savines (Juniperus phoenicea); gràcies a que la senda voreja en ocasions els penya-segats apreciarem que el vessant nord d’Aitana forma en realitat un gegantesc i curiós ziga-zaga, una gegantesca successió de falles escalonades que culminen al vertical Alt de Tagarina (1.434 m). Sense cap complicació travessarem els menuts bosquets de joves carrasques de la Penya de la Font Vella, baix les vertiginoses i espectaculars cingleres del qual hi ha definida una valuosa microreserva amb un vertiginós sender que descendeix pel runar travessant la zona protegida. L’obviarem, i mentre gaudim amb la interminable i fabulosa barrera formada per Serrella, Xortà, Bèrnia i el Penyal d’Ifac, sense adonar-nos iniciarem una forta baixada que en un no res ens deixarà al Portet de Tagarina (1.255 m), naixement d’un encreuament de camins; com que cap a llevant la senda ascendeix al Penyó Mulero (1.306 m) i cap al migjorn mena a l’esvelt Diví i al poble de Sella, girarem a l’esquerra cap al nord-oest seguint el camí de la font de Partegat.

Pista provinent del Portet de Tagarina i Runar dels Teixos

Portet de Tagarina


Descendirem per una erosionada i rocallosa pista forestal que convida a la reflexió al voltant de la proliferació massiva d’aquestes vies amb objectius de dubtosa justificació, més encara quan la present travessa la delicada microreserva del Runar dels Teixos, el més extens bosquetó d’aurons (Acer opalus) centenaris del País Valencià, amb la particularitat afegida d’arrelar a un gegantesc runar. Caminant entre aspres pedres, cromàtics aurons, fosques carrasques (Quercus illex i algun teix (Taxus baccata) aïllat ocult entre gegantesques roques prendrem un sender a l’esquerra que ràpidament ascendeix un verd talús coronat per l’últim ventisquer de la nostra excursió, el monumental Clot dels Teixos.

Clot dels Teixos


Ja només ens resta seguir per la pista fins la font de Partegat, fi de la nostra llarga però apassionant ruta.




5 comentaris:

  1. Poc abans de l'alt de Tagarina hi ha un sender que baixa pel runar i dona directament a la font de Partegas estalviant un bon tram de caminar

    ResponElimina
  2. Jo he baixat des de prop relativament dels avencs per un mega-runar per l'ombria que et porta fins a molt prop de la Font del Partegat,és molt llarg i divertit.
    Gran post sobre Aitana,sou uns cracks

    ResponElimina
    Respostes
    1. Si, és una semi-senda que discorre pel runar de la penya de la Font Vella, però malauradament travessa una valuosa i altament delicada micro-reserva de flora; a banda, cal evitar la destrucció de la pedrera com ja ha ocorregut al Puigcampana. Salutacions

      Elimina
  3. Sense dubte el millor i més complet article de l'Aitana que he llegit en ma vida, i mira que me l'he patejat vegades; detalleu a fons el patrimoni, l'etnologia i la flora de cada raconet de la ruta. només falta que publiqueu l'Aitana per la font de l'Arbre i xapó.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Moltes gràcies!! La ruta de la font de l'Arbre per a un altre dia; una ruta que només pel que correspon a la recerca dels set clots que hi ha fins la font Forata ja paga la pena sobradament

      Elimina

La teua opinió és molt valuosa per a nosaltres. Si no tens compte de Google o similar tria, de "Comenta com a", l'opció "Nom/URL".

Tal vegada també t'interesse