tag:blogger.com,1999:blog-3760245253614779183.post1815686356445572463..comments2024-03-06T16:10:35.976+01:00Comments on A un tir de pedra: La llegenda de l'esquirol al país dels conillsÒscarhttp://www.blogger.com/profile/06228404338833777112noreply@blogger.comBlogger4125tag:blogger.com,1999:blog-3760245253614779183.post-65968058492980068862012-02-06T15:03:01.015+01:002012-02-06T15:03:01.015+01:00Veig fotos de Tollos i Benimassot... ¡¡¡tinc famíl...Veig fotos de Tollos i Benimassot... ¡¡¡tinc família a Benimassot!!!. Vorem quan parleu de rutes per aquelles terres, boniques pero llunyanyesMaríanoreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-3760245253614779183.post-11135463279096350712012-02-04T22:38:18.651+01:002012-02-04T22:38:18.651+01:00Gràcies per l'aportació, Pep, no coneixia la f...Gràcies per l'aportació, Pep, no coneixia la faulaÒscarhttps://www.blogger.com/profile/06228404338833777112noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-3760245253614779183.post-79845723761147169822012-02-04T19:41:08.470+01:002012-02-04T19:41:08.470+01:00Bonica la llegenda de l'esquirol, de ser verit...Bonica la llegenda de l'esquirol, de ser veritat li passaria alguna vegada allò de la fabula de l'esquirol i el lleó ja que els animals són molt intel.ligents i per això no baixava dels arbres.<br /><br />LA FABULA DE L'ESQUIROL I EL LLEÓ:<br />Durant tot el matí la esquirolet havia caminat per les copes dels arbres, saltant de branca en branca i sacsejant per apoderar-se de les nous. En la branca més alta d'un om es va aturar per fer un gran salt i després, amb sobtat impuls, solc l'aire. Però, per desgràcia, errors de la punteria, va caure a terra, donant voltes en l'aire, com una virolla. A l'ombra de l'om, dormia la migdiada el lleó, còmodament estirat, roncava al seu aire. Tot d'una, va sentir que alguna cosa el colpejava. El atordit animal es va aixecar d'un salt i d'una urpada va subjectar a l'esquirol, atrapant la peluda cua de l'animalet. Aquest es va estremir de terror, sospitant la seva fi. - Oh rei Leon! -va dir, plorant. No em mates. Va ser un accident. - Bé, està bé! -va grunyir el lleó que, en realitat, no es proposava fer-li mal-. Estic disposat a deixar-. Però abans m'has de dir per que ets sempre tan feliç. Jo sóc el Senyor de la selva, però he de confessar que mai estic alegre i de bon humor. - Oh gran senyor! -va exclamar la esquirolet, mentre s'enfilava cap a l'alt de l'om-. La raó és que tinc la consciència neta. Recullo nous per a mi i per a la meva família i mai faig mal a ningú. Però tu vagues pel bosc, a l'aguait, buscant només l'oportunitat de devorar i destruir.Tu odies, i jo estimo. Per això ets desgraciat, i jo sóc feliç. I movent la seva bufona cua, l'esquirol va desaparèixer entre les branques.<br />Moraleja:<br />"Si ens apliquéssim a nosaltres el treball de l'esquirol i no la del lleó, aquest món seria diferent",<br />Salutacions,pepnoreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-3760245253614779183.post-81557285334129221522012-02-02T22:54:47.840+01:002012-02-02T22:54:47.840+01:00xe xe, m'habeu desmuntat un mite. jo que quan ...xe xe, m'habeu desmuntat un mite. jo que quan vaig a la muntanya sempre conte als que m'acompanyen la història de l'ardilleta... Ara quedaré fatal, jajajaMiquelnoreply@blogger.com