25 d’agost 2010

La cova de l'Autopista (serra Falconera)

| Localització: Real de Gandía, España
Amb més de 7 quilòmetres topografiats, la Cova de l'Autopista no sols és la cavitat amb més recorregut del País Valencià; a més, esdevé un fenomen molt particular a les nostres terres per nombroses raons: és un laberint molt complex amb formacions ben difícils de trobar a altres llocs (flors d'aragonit, formacions excèntriques, etc.) i compta amb un pou de grans dimensions, difícil d'explicar a aquest tipus de cavitats, així com punts amb barreges de materials estranyes, etc. I la tenim a la Safor, concretament al terme del Real de Gandia.

El 1984 va ser descoberta (mai millor dit) quan les obres de l'autopista AP7, amb el seu estil arrasador, tallaren la serra Falconera al terme del Real de Gandia a ras, creant un forat de més de 20 metres de fondària (on perfectament es podia haver fet un túnel). En un punt d'aquest tall es va apreciar un estrat descendent d'uns 30º d'inclinació, amb algunes entrades cap al interior molt cridaneres.

Primeres flors d'aragon

Molt prompte espeleòlegs de València acudiren a revisar eixos forats, comprenent que es tractava d'una xarxa de galeries laberíntiques que podien donar pas a una troballa prou important. Molts anys després, el resultats avalen aquell convenciment. Cal dir que aquesta cova no deu ser visitada, excepte si es va amb els grups federats que compten amb permisos per als treballs de topografia i exploració, en primer lloc perquè es troba als terrenys privats d’Aumar (concessionària de l’Autopista), per tant està totalment prohibit l’accés, i en segon lloc, perquè es un laberint molt complex, on es molt fàcil perdre l'orientació, com ho demostra el rescat que es va produir fa uns anys, on un grup va estar perdut durant més de 17 hores, i això tractant-se de gent que ja havia visitat varies vegades la cova.

Flors d'aragonit

Una altra raó, no menys important, és que es tracta d'un delicat microclima, que ja va ser alterat amb l'obertura de les entrades, i cada visita humana l'altera més, sobre tot quan es tracta de gent molt poc respectuosa que no tenen miraments en deixar darrere seu tota classe de deixalles, inclosos milers de metres de fil guia, que no serveixen per a res, ja que normalment qui els porta no sol saber on va.

Detall de les flors d'aragonit de la Sala del Jardí

Com ja he dit, la cova està formada per un impressionant laberint de galeries i cambres, unides per passos estrets (gateres), que dificulten el avanç. Quan la visitem amb gent que la coneix, molt prompte trobarem les primeres formacions d'aragonit, delicades flors de cristall.
Més endavant observem punts amb flors mes grans, algunes colades calcítiques, i la sala de les excèntriques, amb formacions estil estalactita, però que tenen tot tipus de formes: espirals, quebrats, arpons, formant grups i dibuixos impossibles.

Part del sostre de la Sala de les Mil Meravelles
(Si amplieu la foto podreu vore que està plagat de excèntriques)

En lo més fons de la cova, quan sembla que totes les continuacions volen tancar-se, passem una estretor i apareguem a la Sala de les Mil Meravelles, autèntic temple de formacions calcítiques que ens deixa bocabadats una bona estona.

Estalactites de la Sala de les Mil Meravelles

Quan voregem una columna central que ocupa gran part de la sala, descobrim l’imponent Pou de l’Al·lucine. Es tracta d'un pou de 37 metres de fondària que comença amb una boca d'uns 4 metres de diàmetre, però que prompte s'obri cap a l'interior, fins convertir-se en una sala d'uns 30x10 metres. El pou no te continuació i representa el punt més fons de la cavitat.

Cova Autopista Sala Mil Meravelles
Accés al Pou de l'Al·lucine

Altres punts ocults i fantàstics que amaga la cova son el Jardí, on l'aragonit assoleix el màxim esplendor amb formacions de més de 30 centímetres; el Mar de Coral, on la deposició de calcita en aigües quetes ha creat una capa completament plana i cristal·lina, o la Sala Blanca (el nom ho diu tot).


Sense cap dubte, els afortunats que puguen completar una visita a aquesta cova, desprès de sanats els moretons i arrapades de tant d’arrastrar-se per gateres, difícilment ho oblidaran mai.

25 comentaris:

  1. Vos adjunte la topo de la cova:
    http://gim-elx.iespana.es/autopis.gif

    ResponElimina
  2. La última topografia es de Miguel Guerrero y José Lull en colaboració amb el Centre Excursionista de Gandia. A la seua web no conseguisc vore-la, pero té bona quantitat de fotos, així que ací vols la deixe: http://www.rupestreguerrero.com/Varios/Aficiones/Espeleologia/CAutopista.html

    ResponElimina
  3. Eres un campeón!!!. Muy bueno el trabajo. Hasta estas guapo en las fotos.

    ResponElimina
  4. Enhorabona a David per l'article, que ha tingut quasi un centenar de visites en el primer dia. Aquest és el camí que volem seguir al blog, amb continguts de qualitat que acaben acostant-nos les meravelles que tenim a la comarca

    ResponElimina
  5. Qué maravilla. Sabía de la cueva por un reportaje que lei en el levante, pero vistas las fotos todavía se ve más espectacular. Lástima que no tenga ni la más mínima idea de cuevas para poder visitarla, debe ser increible. Alguna expedición para dummies?

    ResponElimina
  6. jaja, gracietes a tots. A vore si m'anime i publique algunes cosetes més.
    Marcos, ya quisiera yo que se pudiera visitar libremente, pero Aumar manda (y por lo que tengo entendido, la multa si te pillan es importante):(

    ResponElimina
  7. Increible, tan cerca de casa

    ResponElimina
  8. Quina meravella, i pensar que ha estat tants anys amagada. A la Safor tot el que no siga platja o els Borja ho tenim amagat i tancat amb clau, com si tingueren por de que la gent se'n adonara del que tenim a casa. No dic que obriguen la cova al públic, seria la seua perdició, però alguna exposició, audiovisuals al museu, no sé... M'he enterat més en 1 mes amb el vostre blog i el llibre "A un tir de pedra" que en 10 anys de diaris i televisions locals.

    ResponElimina
  9. M'he quedat bocabadat, quina cova més impressionant! pel que veig, l'autor és espeleòleg, ens tens que sorprendre amb més meravelles que de segur tenim a l'abast i ho desconeixem els profans en la matèria. M'apunte la secció a Favorits a l'espera de més articles

    ResponElimina
  10. Un article molt sorprenent, m'ha enganxat el tema i no hi ha quasi gens d'informació per ahi, més enllà de les topografies, massa tècniques per a gent com jo, simples curiosos del que ens envolta

    ResponElimina
  11. Gràcies pels comentaris. Eixa és la idea, acostar al public en general les meravelles que tenim a prop i son poc conegudes.
    Es molt gratificant vore que realment agrada. Continuarem fent-ho el millor que pugam.

    ResponElimina
  12. Soy Germàn, vivo en Valencia y he visto vuestro libro en muchas Librerias en Valencia y como ya estaba atento al mismo al ver los comentarios en los Periodicos El Mundo, Las Provincias, Levante y TV etc. al decirme que es una pasada de libro me habia interesado, pero el problema es que no entiendo bien el valenciano y veo que no se ha publicado en castellano, que pena pero de todas formas mis compañeros me ayudan en la traducciòn.DE todas maneras enhorabuena por la labor. Saludos,

    ResponElimina
  13. Por lo que he leido y veo en fotos ésta Cueva de la Autopista es una maravilla de la naturaleza que se tendría que promocionar a nivel Nacional y apostaría a más, a espeólogos cualificados, que todos los artículos como éste promocionan nuestra Zona que buena falta nos hace. Hecho de menos el que me gustaría visitarla pero es imposible y prohibitivo el recorrer todos sus Kms. debe ser impresionante.

    ResponElimina
  14. Sabeu q m'agrada de vosatros? q teniu pinta de tenir el cul pelat de mil histories, de saber un ou de molts temes, i al reves de molts q es preocupen més de les formes i l'aparença q d'altra cosa aneu a les coves amb un mono de mecanic, a lo pràctic. M'agradeu, sembleu autèntics!

    ResponElimina
  15. Les excavacions realitzades a la Cova del Migdia han tret a la llum una necròpolis de 4000 anys d'antiguitat amb 5 cadàvers, fragments de ceràmica i eines de sílex.
    La Cova del Migdia en el Montgó, sembla segons diuen que té tombes associades a pintures rupestres i és el jaciment més ben conservat dels 5 jaciments valencians que tenen enterraments i art parietal.
    Si coneixeu la Cova indicar per on es troba, em conec una mica el Montgó però la desconec.
    Es farà servir tecnologia en tres dimensions per recrear la grandària real del jaciment i és una referència mundial en recerca arqueològica.

    ResponElimina
  16. Hola, Perles. La cova es troba orientada al vessant sud del Montgó, cara Xàbia i mig mirant a la mar, a uns 370-390 metres d'alçada. L'accès és molt penós.

    ResponElimina
  17. Gràcies Oscar per la teva informació relativa a la Cova del Montgó.
    Per descomptat desisteixo de visitar-la perquè si tu dius que és penosa l'arribada a ella, ja m'explicaràs per a mi, per moltes ganes que tingue d'acostarme i també suposo estarà tancada amb pany i clau.
    Pensant-bé cal tenir-los ben posats per viure en aquells temps a aquestes altures i en terreny adrupte ja que per pujar a pla i baixar suposo ho farien com les cabres de muntanya de Cantàbria.

    ResponElimina
  18. "Per un metre maleït
    moltes vegades he patit
    per un metre solament
    molts dolors de pensament.
    ...
    Per un metre ..., quín suplici,
    quantas hores de desfici!
    Per un metre ..., quans moments
    de bellíssims pensaments. "

    Aquestes paraules defineixen el que haureu patit i com està demostrat superat, per fer un reportatge com aquest tan complet i amb recorregut tan penós.
    Enhorabona és molt bo.

    ResponElimina
  19. Gràcies Joan per les les paraules, molt xules, però la veritat, a l'autopista pateixes, però com diu el dit castellà, "sarna con gusto no pica" ;)

    ResponElimina
  20. Como podría obtener una topo, con la máxima definición posible.

    ResponElimina
  21. Hola, la topografia més completa i actualitzada és la de Miguel Guerrero i José Lull en col·laboració amb el Centre Excursionista de Gandia, però no funcionen els enllaços. A banda d'eixa només conec la del Grup Il·licità de Muntanyisme:
    http://gim-elx.site88.net/autopis.gif

    Salutacions

    ResponElimina
  22. Oscar, eixa no és del Grup Il.licità. És dels firmants de la topo, o siga: Grup Espeleològic Murta, Club Universitari de Muntanya, I Speleo Club Alpí Valencià.
    Existeixen topos millors a la biblioteca de la Federació Valenciana de Espeleo, però a internet no les trobe.

    ResponElimina
  23. Impressionant article de la Cova de l'Autopista i pensar que la tenim tan a prop. Que pena no estar preparat i autoritzat per poder conèixer in situ. Ha de ser una experiència realment emocionant. Que sort teniu.
    Enhorabona.

    ResponElimina

La teua opinió és molt valuosa per a nosaltres. Si no tens compte de Google o similar tria, de "Comenta com a", l'opció "Nom/URL".

Tal vegada també t'interesse