A un tir de pedra

"Allò que estimem ens fa ser com som, ens fa sentir i ens fa ser lliures" Com hauríem imaginat nosaltres, a finals de l'any 2021, quan vam començar a indagar la història del muntanyisme a La Safor, que un assolellat dissabte de Pasqua estaríem assistint a l'homenatge a sis joves excursionistes gandians que perderen la vida a la Serra de Gredos, una llunyana i freda Pasqua de 1979. En la foscor de la nit, en la flor de la vida, Juanjo i Ximo, Carlos, Ignacio, Maite i Pep, trobaren la pau callada sota el mantell blanquíssim d'una allau, mentre dormien en les seues tendes, muntades sota un cel estrellat, allà dalt del Nogal del Barranco, a tocar del refugi Victory, i sota l'ombra serena i indiferent del Torreón de Galayos. Això va passar la nit de divendres a dissabte sant de 1979, un 14 d'abril, poquíssims dies després de les primeres eleccions municipals democràtiques, aquells comicis en els quals Juan Román -oncle d'un dels Sis de Gredos- havia sigut n

A un tir de pedra. les més belles sendes de la Safor , comença a caminar pels pobles i ciutats del País Valencià. Primera parada a Gandia:  dijous 9 de febrer a les 19:30h, en la Sala Gran de la Casa de la Marquesa . Comptarem amb la presència dels quatre autors, Òscar Martí, Vicent Cervera, Xavier Cervera i David Gomar.  A un tir de pedra. Les més belles sendes de la Safor  és un llibre adreçat a persones amb l¿interés o la curiositat per conéixer les muntanyes de la Safor.  Fa més d¿una dècada aparegué A un tir de pedra. Des d'aleshores, el llibre ha tingut una acollida càlida, corprenedora. Han passat molts anys i hem decidit fer-ne una edició absolutament nova, amb el convenciment que una renovació completa era necessària i ja indefugible i, també, que podríem aportar una versió millorada i madurada. Si la primera versió fou un intent agosarat de recopilar un inventari exhaustiu de totes les sendes de la comarca, aquest pretén mostrar i narrar una tria personal d'aquelles q

Tretze anys després del nostre primer llibre, A un tir de pedra. Inventari de senders i camins de muntanya de la Safor, hem decidit fer-ne una edició absolutament nova, amb el convenciment que una renovació completa era necessària i ja indefugible i, també, que podríem aportar una versió millorada i madurada. Si la primera versió fou un intent agosarat de recopilar un inventari exhaustiu de totes les sendes de la comarca, aquest pretén mostrar i narrar una tria personal d'aquelles que considerem les més belles i destacades sendes de la Safor. Una tria il·lustrada amb esplèndides fotografies, abundant cartografia i, a més a més, informació addicional en línia, permanentment actualitzada, que ajudarà a arribar al començament de cada sender. Un llibre que serà un bon company de motxilla. Una invitació a viure pas a pas i amb la mirada oberta excursionista els bells paisatges naturals i culturals representatius de la comarca, que aproxima al senderista la interpretació de la geografia

  Ermita de Santa Anna El contrafort més oriental del massís del Mondúver s’endinsa, dins la plana al·luvial, al llarg d’una allargas- sada muntanyeta clapejada de pedra seca, calvaris i xiprers, capelletes, ermitoris i ermitans: Santa Anna, la de l’ermita d’un blanc virginal, la de l’assolellat barri homònim i la de l’afable Beniopa; també, del Beat i del pare Faus. La muntanya menuda de seculars bosque- tons de pins i de monumentals carrasques. Santa Anna ens acosta, resseguint el curs d’un ventall de sendes feréstegues, moltes obertes, algunes emboscades, aptes totes elles per al menut, per al novell i per a l’experimentat caminant, fins al pla Xiquet, porta d’accés, enllà les acaballes del pla Gran, dels dominis del castell de Bairén.  

  La vella senda dels Vinaders o dels Burros, de jornalers, llauradors i ramaders; també, però, d’espeleòlegs i d’escaladors. De silenci, solitud i herbats bancals abandonats, presonera del temps i del dur secà. La senda dels Vinaders recorre de nord a sud l’extensa cadena de dolines, replanells i arrodonits turonells que clapegen la clotada més meridional, assolellada i rasa del massís: el sobri pla Gran, la plana doblegada pels solcs dels segles i les estries de la memòria. Aquella vasta replana que separa Xeresa de Gandia, que és tota aridesa i nuesa per migjorn, però agresta, feréstega i emboscada per tramuntana, només podem recomanar-la al caminant ben avesat a entreveure i intuir fites, sendiues difuminades i travesses esborrades.

  Sota el perfil més genuí del Molló discorre l’arborat barranc de la Falconera, el més esquerp i emboscat de la serra; i aferrades a les seues verticals parets, encrespades, trobarem un seguit de coves, abrics i avencs, de cingles i recingles solcats per vertiginoses sendes i escarpades vies d’escalada. La pujada al Molló per aquest barranc, costeruda i aspra, conté conté punts molt exposats, passos  esvarosos i trams de senda descarnada; està reservada, evidentment, als caminants més experimentats, que la gaudiran de valent. Vaja per davant el nostre consell: no tracteu de pujar-hi, però, sense experiència en muntanya. La Recambra Forn de calç Avenc de l'Abisme  

  Fonts, forns de calç, masos, castells, coves, jaciments arqueològics, dues microreserves de flora, aqüeductes i canals d’aigua medievals, molins, cims enlairats, cingles cridaners i feréstecs, paisatges prodigiosos que palpiten ataronjats en la blavor profunda del cel. Difícil és trobar-se en un únic barranc tanta bellesa i tanta riquesa patrimonial i ambiental. I és que el barranc d’Atanasi és, sense dubte, un dels majors i més variats museus botànics, arqueològics i etnològics a l’aire lliure de la comarca.

  Tancant la Valldigna per ponent, i ja a la fita amb la Costera, s’estenen les rocalloses i enlluernadores sola- nes de la serra del Toro, el contrafort més tramuntanal de la serra Grossa, una muntanya arrodonida i assole- llada que se’ns mostra crua, caramullada d’enlairades timberes, guardianes d’espectaculars i insòlits mira- dors, de velles sendes de nevaters i calciners, d’antigues colades ramaderes i d’aspres llenques de terra conreades amb suor i esforç. La ruta, circular, naix a Simat i envolta tota la serra; tanmateix, tot i no comptar amb cap dificultat tècnica ni cap pas complicat, cal recordar i tindre en compte que és bastant exigent des d’un punt de vista físic. Avenc del Toro La Creu del Toro El Pla del Toro Pouet del tio Pasqualo El Mirador