A un tir de pedra

A un tir de pedra. les més belles sendes de la Safor , comença a caminar pels pobles i ciutats del País Valencià. Primera parada a Gandia:  dijous 9 de febrer a les 19:30h, en la Sala Gran de la Casa de la Marquesa . Comptarem amb la presència dels quatre autors, Òscar Martí, Vicent Cervera, Xavier Cervera i David Gomar.  A un tir de pedra. Les més belles sendes de la Safor  és un llibre adreçat a persones amb l¿interés o la curiositat per conéixer les muntanyes de la Safor.  Fa més d¿una dècada aparegué A un tir de pedra. Des d'aleshores, el llibre ha tingut una acollida càlida, corprenedora. Han passat molts anys i hem decidit fer-ne una edició absolutament nova, amb el convenciment que una renovació completa era necessària i ja indefugible i, també, que podríem aportar una versió millorada i madurada. Si la primera versió fou un intent agosarat de recopilar un inventari exhaustiu de totes les sendes de la comarca, aquest pretén mostrar i narrar una tria personal d'aquelles q

Tretze anys després del nostre primer llibre, A un tir de pedra. Inventari de senders i camins de muntanya de la Safor, hem decidit fer-ne una edició absolutament nova, amb el convenciment que una renovació completa era necessària i ja indefugible i, també, que podríem aportar una versió millorada i madurada. Si la primera versió fou un intent agosarat de recopilar un inventari exhaustiu de totes les sendes de la comarca, aquest pretén mostrar i narrar una tria personal d'aquelles que considerem les més belles i destacades sendes de la Safor. Una tria il·lustrada amb esplèndides fotografies, abundant cartografia i, a més a més, informació addicional en línia, permanentment actualitzada, que ajudarà a arribar al començament de cada sender. Un llibre que serà un bon company de motxilla. Una invitació a viure pas a pas i amb la mirada oberta excursionista els bells paisatges naturals i culturals representatius de la comarca, que aproxima al senderista la interpretació de la geografia

  Ermita de Santa Anna El contrafort més oriental del massís del Mondúver s’endinsa, dins la plana al·luvial, al llarg d’una allargas- sada muntanyeta clapejada de pedra seca, calvaris i xiprers, capelletes, ermitoris i ermitans: Santa Anna, la de l’ermita d’un blanc virginal, la de l’assolellat barri homònim i la de l’afable Beniopa; també, del Beat i del pare Faus. La muntanya menuda de seculars bosque- tons de pins i de monumentals carrasques. Santa Anna ens acosta, resseguint el curs d’un ventall de sendes feréstegues, moltes obertes, algunes emboscades, aptes totes elles per al menut, per al novell i per a l’experimentat caminant, fins al pla Xiquet, porta d’accés, enllà les acaballes del pla Gran, dels dominis del castell de Bairén.  

  La vella senda dels Vinaders o dels Burros, de jornalers, llauradors i ramaders; també, però, d’espeleòlegs i d’escaladors. De silenci, solitud i herbats bancals abandonats, presonera del temps i del dur secà. La senda dels Vinaders recorre de nord a sud l’extensa cadena de dolines, replanells i arrodonits turonells que clapegen la clotada més meridional, assolellada i rasa del massís: el sobri pla Gran, la plana doblegada pels solcs dels segles i les estries de la memòria. Aquella vasta replana que separa Xeresa de Gandia, que és tota aridesa i nuesa per migjorn, però agresta, feréstega i emboscada per tramuntana, només podem recomanar-la al caminant ben avesat a entreveure i intuir fites, sendiues difuminades i travesses esborrades.

  Sota el perfil més genuí del Molló discorre l’arborat barranc de la Falconera, el més esquerp i emboscat de la serra; i aferrades a les seues verticals parets, encrespades, trobarem un seguit de coves, abrics i avencs, de cingles i recingles solcats per vertiginoses sendes i escarpades vies d’escalada. La pujada al Molló per aquest barranc, costeruda i aspra, conté conté punts molt exposats, passos  esvarosos i trams de senda descarnada; està reservada, evidentment, als caminants més experimentats, que la gaudiran de valent. Vaja per davant el nostre consell: no tracteu de pujar-hi, però, sense experiència en muntanya. La Recambra Forn de calç Avenc de l'Abisme  

  Fonts, forns de calç, masos, castells, coves, jaciments arqueològics, dues microreserves de flora, aqüeductes i canals d’aigua medievals, molins, cims enlairats, cingles cridaners i feréstecs, paisatges prodigiosos que palpiten ataronjats en la blavor profunda del cel. Difícil és trobar-se en un únic barranc tanta bellesa i tanta riquesa patrimonial i ambiental. I és que el barranc d’Atanasi és, sense dubte, un dels majors i més variats museus botànics, arqueològics i etnològics a l’aire lliure de la comarca.

  Tancant la Valldigna per ponent, i ja a la fita amb la Costera, s’estenen les rocalloses i enlluernadores sola- nes de la serra del Toro, el contrafort més tramuntanal de la serra Grossa, una muntanya arrodonida i assole- llada que se’ns mostra crua, caramullada d’enlairades timberes, guardianes d’espectaculars i insòlits mira- dors, de velles sendes de nevaters i calciners, d’antigues colades ramaderes i d’aspres llenques de terra conreades amb suor i esforç. La ruta, circular, naix a Simat i envolta tota la serra; tanmateix, tot i no comptar amb cap dificultat tècnica ni cap pas complicat, cal recordar i tindre en compte que és bastant exigent des d’un punt de vista físic. Avenc del Toro La Creu del Toro El Pla del Toro Pouet del tio Pasqualo El Mirador  

La muntanya és de qui la tresca i descobreix, de qui la pateix i frueix, de qui la sent i la viu, de qui l’estima i es deixa estimar. ( Diari de Sotaia , 2017) Un fred hivern de 2007 ens deixà sobtadament Joan Pellicer i Bataller, metge i etnobotànic, un dels homenots de la comarca de la Safor. Mestre per a molts, en el sentit més ampli de la paraula, va imprimir una petjada inesborrable en aquells que tinguérem la sort de conéixer-lo i trescar alguna que altra senda al seu costat, aprenent de la seua immensa saviesa i del seu profund amor per la Natura. Des d' A un tir de pedra voldríem, de manera modesta i senzilla, recordar-lo ara, en el 15é aniversari de la seua mort, de la millor manera que creiem que es pot fer: llegint la seua obra. I és que hi ha una nova generació de joves que no han conegut a Joan Pellicer , per la qual cosa és un bon moment per recordar la seua figura. Joan Pellicer i Bataller (Bellreguard, 1947 - 2007) es doctorà en Medicina a la Universitat de Valènc

Xavier Cervera, membre del col·lectiu  A un tir de pedra,  ha tingut l’oportunitat de realitzar la travessia pirinenca dels Gegants de les 3 Nacions el mes de setembre de 2021, i ací en teniu la seua crònica. Qui no ha somniat alguna vegada en fer una travessia pirinenca, caminant durant dies, fent nit en refugis i ascendint cims emblemàtics? De ben segur que molts de vosaltres ja n’heu fet alguna d'aquestes llargues travessies. Però, cert també, que per a molts altres muntanyencs continua sent això: un desig. I és que quan se sent la crida de la muntanya, no només desitgem passar-hi el dia trescant amunt i avall, sinó també fer-hi nit, i rebre el sol daurat de l'alba allà, en aquell bell i silenciós indret, per a continuar, tot seguidament, la nostra marxa de bon matí.  Lògicament, escometre una travessia d’uns dies implica diversos aspectes molt importants, com tenir una condició física adequada, però també una organització diferent, ja que haurem de carregar durant moltes