Les Voltes
![Imatge](https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhWS-nFNHdba48IlSvQKEgU2opuosh2IXa7xSsOsVZCdkR721EOgApndd_8sdyL_Gc7941BGEVFbR794TvQmLyMd8ggAlF6_rS6SYBo0Wqb5nNgVhiwbNRxoukAfNkIldBxPWfHHgdM63kClKFSdAobIIakk0wNi2aDK0YqMqQlj6_BSs5iMbcWYApm9Q/w640-h426/2014-12-21%20at%2010-22-41.jpg)
Per les Revoltes de Barx pujava, arraulit entre penyes i rocam, el camí vell de Gandia a Barx; un antic sender medieval, afermat als escarpats costers del congost de les Voltes i ben arrelat a l’exposat crestall llevantí del Mondúver. Aquell era un camí de veïns, jornalers i forners, de quan encara no existia la carretera de Barx. I també va ser vial de pelegrins lleugers d’equipatge, de mendicants que, procedents del monestir de Sant Jeroni d’Alfauir, cercaven menjar, allotjament i redempció als cenobis de Santa Maria de Valldigna, Aigües Vives o la Murta. Per les Voltes, els ramats procedents de terres castellanes baixaven a la Marxuquera durant els mesos de la hivernada, entre octubre i abril, seguint el traçat de la canyada reial de Castella. També hi descendien les bouades que anaven a la dula a terres mar- jalenques seguint el curs del barranc del Borrell, així com els carnissers pasturant els moltons. Per les Voltes, s’hi allargaven cap a Simat els collidors de Beniopa i Marxu