A un tir de pedra

El Puigpedrós o Puig de Campcardós és el cim més alt del Pirineu de Girona, una muntanya de 2.913 metres situada a la comarca de la Baixa Cerdanya, entre els municipis de Ger, Guils de Cerdanya i Meranges. El Puigpedrós és un quasi-3000, una magnífica talaia natural, línia fronterera amb França i prou accessible per als que s'inicien en Pirineus; compta amb l'atractiu de distingir-se des del cim, en dies clars, la serralada pirenaica des de la Maladeta fins al Canigó i pràcticament tota la serralada prepirenaica , des del Montseny al Montsant. Als peus del Puigpedrós hi ha menuts circs glacials ocupats per encisadors estanys com els Llarg, Guils o Malniu. L'ascensió també pot suposar una magnífica excusa per a visitar el magnífic circ d'Engorgs o la coma de Campcardós i la seua curiosa cresta Roc Colom-Peiraforca.

La marjal de Gandia és un terreny humit amb un gran valor mediambiental que alberga nombroses espècies endèmiques del País Valencià, tant de flora com de fauna; un espai protegit que, malgrat trobar-se completament transformat, delimitat pels tarongers i en ràpida i clara regressió, en les darreres dècades havia gaudit de una relativa tranquil·litat. S’havien fet nombrosos esforços per part de l’administració i els governs locals per a la conservació i ampliació de l’àrea protegida. Però com al conte del pastor mentider, ens havíem acostumat a sentir la cançoneta de “ que ve el llop ”, en aquesta ocasió disfressat de camp de golf ... fins que ha vingut.

El "Caminito del Rey" és un pas aeri de tres quilòmetres construït fa més d'un segle a les parets verticals de l'estret dels Gaitanes, entre Álora i Ardales (Màlaga). Es tracta d'un estretíssim pas de menys d'un metre d'ample, penjat a uns 100 metres per damunt del riu Guadalhorce. En l'actualitat es troba molt deteriorat, quasi sense baranes i amb molts segments enfonsats, i malgrat estar prohibit l'accés, la mort d'excursionistes i escaladors ha contribuït a crear una llegenda negra que continua atraient aventurers de tot el món.

La setmana passada parlàvem de l'aparent fi dels PAI a la Safor , però ens deixàrem a banda intencionadament el PAI de les Foies de Gandia, per a profunditzat més en ell; com no podia ser d'una altra manera a la ciutat Ducal, on hi ha alqueria, hi ha enderroc! L'alqueria dels Peiró del segle XIX i el seu jardí centenari es troben en perill, malgrat el seu interès natural, etnològic i paisatgístic, a més de constar com a be a protegir per catàlegs municipals i de la Conselleria de Cultura. Sembla que la història es torna a repetir només un parell d'anys desprès, quan un altre PAI va enderrocar al barri de Santa Anna l'alqueria de Romaguera, també del segle XIX.

Les Creus, porta d'accés oriental a la Valldigna i singular relleu prelitoral, és una fita paisatgística de primer ordre i tot un referent del senderisme valencià. La muntanya de les Creus es troba al vessant llevantí de la serra de Corbera, últim contrafort aïllat de la serralada Ibèrica pel sud. Es tracta d’un dels millors indrets per a la pràctica del senderisme del País Valencià, al ser tot el conjunt visitable a excepció de la cresteria de les Agulles, molt abrupta i violenta. Des de les Creus disposem d’una xarxa de senders molt diversa i interconnectada que uneix joies com la Ratlla-Massalari, el Cavall Bernat, la Casella o la Murta .