Entrades

S'estan mostrant les entrades d'aquesta data: juny, 2011

La fi dels PAI a la Safor?

Imatges
Els nous alcaldes de Tavernes (Bloc, PSPV i EU) i Vilallonga (PSPV i Bloc) han anul·lat tres macrourbanitzacions anunciades anys arrere per les anteriors alcaldies del PP. A Tavernes hi havia 3 camps de golf previstos i uns 10.000 habitatges sota una superfície d'uns vuit milions de metres quadrats. Barbaritats que fins i tot Conselleria va rebutjar per insostenibles des d'un punt de vista mediambiental, i en el cas de la Vall de la Mar per incomplir normes fonamentals de l’ordenament territorial, per trobar-se en una zona inundable delimitada pels rius Xúquer i Vaca i per destruir dunes protegides.

Primer aniversari d'A un tir de pedra

Imatges
Ha passat un any des de l'eixida del llibre, i gràcies a tots encara dona que parlar. Dotze mesos durant els quals el nostre nivell d'autoestima s'ha incrementat notablement cada vegada que hem vist algú per carrer amb el llibre en la mà, quan hem vist com dia a dia anava buidant-se de les prestatgeries, quan algú, sobre tot els més veterans de la muntanya, ens ha lloat el treball, quan ens han dit que el gasten com a llibre de capçalera o quan ens han cridat per a fer presentacions, articles, programes de ràdio i fins i tot documentals a la televisió. I com no, gràcies a tots els que ens visiteu al bloc, que malgrat el reduït àmbit geogràfic i la temàtica, poc generalista i orientada a un públic molt determinat, ja hem superat les 35.000 visites, no està gens malament!. Vos adjuntem algunes de les últimes crítiques que ens han fet arribar.

La fàbrica de l’Infern i les centrals de llum del Racó del Duc

Imatges
El riu Serpis, durant mil·lennis, va configurar al Racó del Duc o barranc de l'Infern un paisatge de gran valor per la seua singularitat i bellesa natural. Hom descriu el Racó del Duc parlant del riu Serpis, de la vegetació, dels túnels... Hi ha milers d’articles i guies que parlen del Racó del Duc, però totes solen deixar de costat uns elements arquitectònics de gran valor històric que durant dècades configuraren la vida al paratge: els molins fariners, els assuts i les fàbriques de llum del segle XIX.

El Benicadell per Ràfol de Salem, PRV-213.4

Imatges
Quan parlem del Benicadell a tots ens ve al cap el seu elegant i característic cim, la Penya, una afilada i crestuda mola calcària de 1.104 metres d'alçada amb una silueta identificable des de molt lluny, que ha il·lustrat desenes de llibres, símbol del senderisme i un dels elements més característics i singulars del País Valencià. Però cegats per l'ascens al cim, molta gent inicia l'excursió directament des de la casa de les Planisses, accessible amb vehicles, deixant de conèixer un dels majors tresors que la serra amaga, la senda d'ombria del Ràfol de Salem, la major extensió boscosa del Benicadell.