Entrades

S'estan mostrant les entrades d'aquesta data: 2014

Torrotransformant l'Auir, primera part

Imatge
Mireu be les següents fotos; dins d'un any, per obra i gràcia del sempre ocurrent alcalde de Gandia, una passarel·la sobrealçada i il·luminada de fusta dividirà en dos el més singular i irrepetible dels nostres paratges i ficarà en greu perill el futur d'una zona fortament protegida; una plataforma de fusta d'uns dos quilòmetres travessarà l'Auir de nord a sud envaint  irreparablement la preciosa i fràgil zona verda del cinturó dunar (cal recordar que el projecte inicial encara era pitjor, doncs la plataforma transcorria per damunt de les dunes!).

Colors del Mediterrani, colors del sentiment

Imatge
Potser perquè la meua infància segueix jugant a la teua platja, i amagat darrere les canyes dorm el meu primer amor, porte la llum i la olor per allà on vaja, i amuntegat a la teua sorra guarde amor, jocs i penes. Jo, que a la pell tinc el gust amarg del plor etern, que t’han abocat cent pobles d’Algesires a Istanbul, perquè pintes de blau les seves llargues nits d'hivern.

El castell de Palma

Imatge
Les restes del musulmà castell de Palma, ubicat al nord del terme municipal d'Alfauir, coronen des del segle XII un piramidal i ombrívol tossalet, discret i menut en mesura però colossal i formidable per la seua magnífica disposició estratègica, al bell mig de la comarca de la Safor fent de nexe visual amb els castells musulmans de Borró, Bairén i Rebollet; ja des de l'època ibèrica des dels torrellons de la fortalesa guarnicions armades controlaven el tumultuós i agitat accés a la Vall d'Albaida seguint la carena del Benicadell, fita natural entre les terres valencianes del nord i els sempre rebels a l'invasor bastions musulmans del nord d'Alacant.

La casta reaccionària

Imatge
Casta: "Classe o ordre de persones que, a base de privilegis hereditaris, de professió, etc., té un esperit d'exclusió respecte a les altres classes de la societat." Reacció: "Conjunt de manifestacions que sorgeixen enfront d'una situació establerta determinada, pel que fa a l'ordre polític o social, a l'ordre religiós, o a l'artístic i cultural, i que cerquen sovint el restabliment d'una realitat ja ultrapassada.

El conte del coll de la Rafaela

Imatge
A les cinc en punt com cada dia va sonar el timbre del col·legi que anunciava la sortida de classe; Miquel i Joan estaven desitjant-ho doncs havien deixat una partida de pic i pala pendent d'acabar amb els seus amics. Tots els dies, després del col·legi es reunien a la plaça del poble juntament amb altres nens del barri i jugaven una estona abans que les seves mares els cridaren per fer els deures. Aquella plaça a aquesta hora s'omplia de vida, la cridòria dels nens i nenes jugant juntament amb l'anar i venir de la gent, o l'activitat de les diferents botigues que envoltaven la plaça li donaven un aspecte molt alegre.

Al-Azraq, el Blau

Imatge
"Mitjan el segle XIII, les valls més septentrionals de la muntanya alacantina eren un vesper, una illa d’Islam rodejada per un embravit mar de cristianisme. Els feudals anhelaven sotmetre‐la, però La Muntanya era un castell de roca, alt i fort, i resistia. Foren anys de pactes breus, de fortaleses preses i lliurades per la força, de treves, emboscades i escaramusses entre les hosts de Jaume I i els partidaris del visir al‐Azraq, el Blau. Huit segles després, la gloriosa conquesta del Regne de València que les cròniques medievals beneïren amb els fums dels altars ha esdevingut, a la llum de la historiografia recent, el brutal extermini d'una cultura. Així, la mateixa crònica règia que antany aprofità per enaltir la insigne figura del Conqueridor es presenta ara com la prova irrefutable de la seua feroç croada.

Aitana per la font de Partegat

Imatge
Malgrat l’aspecte inexpugnable i rocallós de l’arrodonida ombria d’Aitana, els seus inaccessibles, grisos i verticals cingles oculten una sèrie d’herboses i acollidores planes regades per cabaloses fonts, totes elles comunicades per un grapat de còmodes pistes terreres fortament arborades travessades per antics senders que ens conviden animosament a refrescar-nos a les més elevades i gèlides fonts de la província, les del Noguer i Forata, camí dels més elevats i afilats penya-segats del sostre d'Alacant, Aitana i la Penya Alta.

Cau la nit

Imatge
Cau la nit mentre una pluja feble i fina trenca el perfecte mirall de l'ullal de Borrons; des d'un plàcid mirador de fusta les primeres llums artificials de la tan propera però allunyada platja comencen a manifestar-se reflectides a l'aigua reclamant la nostra atenció; però de sobte la interrupció sonora i enèrgica d'un brúfol i el xipolleig rítmic d'un parell de collverds, fragmentant fins a difuminar les groguenques estructures reflectides, ens obliguen a concentrar l’atenció cap a llevant, cap a la silenciosa i plàcida foscor.

La Casella, circular de la font del Garrofer

Imatge
A llevant de la localitat riberenca d’Alzira, a l’extrem occidental de la serra de Corbera i adjacent a l’estimat paratge de la Murta es desenvolupa l’esquerpada i profunda vall de la Casella, recorreguda de ponent a llevant per l’ homònim barranc amb naixement a la simatera font del Barber i encaixada entre l’afilada i capritxosa serra de les Agulles a migjorn i la verda i agraciada serra del Cavall a tramuntana, els últims representats de la serralada Ibèrica a les nostres terres; d’entre les desenes de rutes que formen part de les 765 ha del Paratge Natural Municipal de la Murta i la Casella la circular de la font del Barber, senzilla i agradosa, ens permetrà fer una primera ullada al paratge mentre tresquem penjats per damunt de l’ombrívol barranc de la Casella gaudint d’una privilegiades vistes a l’abrupta serra de les Agulles.

La Penya Roja de Marxuquera

Imatge
"... Per a tots aquells als quals els interessin les ascensions de dificultat, les possibilitats són infinites, pertot arreu se'ns presenten agulles i cims amb verticals llastres. Son tants, que tot sovint no sabem per on començar... “ 
La Penya Roja és una ataronjada i modesta muntanya de tan sols 224 m, humil en la seva altura però orgullosa i gegant per la seva fama dins del món de l'escalada; i no és per a menys, ja que les diferents vies d'escalada juntament amb el bon oratge a l'hivern fan que aquesta escola, ben coneguda fora de les nostres fronteres, siga el lloc idoni on gaudir d'aquest esforçat esport.

Dia Mundial de les Zones Humides, estimem l'Auir i la marjal

Imatge
El 2 de febrer de cada any es celebra el Dia Mundial de les Zones Humides; a la comarca de la Safor tenim el privilegi de comptar amb dues de les zones humides més importants de la Península, dos espais on es desenvolupen plantes endèmiques i espècies aquàtiques úniques, dos indrets únics que donen refugi a nombroses aus, tant migratòries com nidificants; estem parlant del Parc Natural de la marjal de Pego-Oliva i la marjal de la Safor amb la seua devesa i cinturó dunar adjacent, l'Auir, dos espais amenaçats per diferents projectes destructius personificats per una única persona, l'alcalde de Gandia, que entre altres desficacis pretén construir un camp de golf, un ressort amb urbanitzacions i complexos hotelers, xiringuitos de formigó, una passarel·la de fusta per damunt de les dunes o una carretera creuant l'espai protegit, tot en resposta a foscos i inexplicables interessos de dubtosa rendibilitat (al menys per a la ciutadania).

El Molló de la Creu pel barranc de les Escaletes

Imatge
La silueta del vessant llevantí del Molló de la Creu (456 m), el particular Cervino saforenc escala 1:10, és la representació ideal i perfecta d’una muntanya, una piramidal mola calcària entapissada per un espès i impenetrable bosc fins un vertical i agut cim sorgit de la imaginació d’un xiquet, aparentment inaccessible però creuat per agrests i tancats barrancs com els d’Escaletes, Molló o Meravelles per on giragonsen perdudes i desconegudes sendes deixant als ossats aventurers a un estirar la mà de la més privilegiada i panoràmica talaia pixavina; anem a conèixer doncs el Molló des de l’opció més còmoda i assequible, l’ascensió per l’agrest barranc d’Escaletes.