Entrades

S'estan mostrant les entrades d'aquesta data: 2015

Les neveres de Barx

Imatge
Cap activitat humana ha deixat una empremta tan profunda al nostre patrimoni com un nou ofici que sorgiria entre els segles XV i XIX, el del nevater. Quan encara no havien arribat a les nostres vides els moderns i imprescindibles frigorífics, proliferaren per tot arreu unes construccions, anomenades neveres, caves, pous o cases de neu, destinades a guardar la neu recollida durant l’hivern per a distribuir-la posteriorment als pobles i ciutats. D’arquitectura senzilla, estaven formades per un pou excavat al sòl, generalment circular, de profunditat variable i en ocasions tapades amb una coberta on els homes acumulaven i premsaven neu al seu interior fins a formar gel que trossejat era transportat amb carros o rucs als pobles i ciutats. 

Complim cinc anys!

Imatge
Complim 5 anys, 60 mesos durant els quals hem vist un projecte bonic créixer junt als nostres fills -què majors ens fem :) -, un llibre encara als quioscs, diverses col·laboracions, conferències i xarrades, vora mig milió de visites i 250 articles al blog i un parell de projectes a la butxaca. Un lustre en els que, tossuts de nosaltres, hem tractat de caminar virtualment amb vosaltres per aquest menut llogaret del planeta terra que tant ens estimem creuant torrenteres, barrancs, estrets i valls, trescant per cingleres, penya-segats, esquerdes i carenes, remuntant sospalmes i foies, guanyat colls, portitxols, penyes i tossals, visitant coves i abrics, creuant bardisses i argelagars, esguardant corrals, forns, mines, castells, pous, neveres i fonts i per damunt de tot aprenent amb el més fabulós museu prehistòric i etnogràfic a l'aire lliure que us pugueu imaginar, tot un senzill remei per als mals del cos i de l’esperit, gratuït i obert tots els dies i sense horari de tancament. I…

Creus de ferralla, símbols de desavinença

Imatge
Els cims de les muntanyes, especialment les més emblemàtiques, tenen una temptadora simbologia, un imant per a motivacions polítiques, religioses, artístiques, esportives o egocèntriques que durant segles les ompliren de creus, fites i símbols. Atenent a la crida que el 1899 faria el papa Lleó XIII les més altes muntanyes s'encimbellarien de creus per donar la benvinguda al nou segle XX, i allà on no arribara el missatge papal arribaria el rector local, l'associació cultural o esportiva o el devot alcalde. Les poques muntanyes immaculades que restaven serien desvirgades durant la segona meitat del segle passat amb la instal·lació dels omnipresents i obsolets vèrtex geodèsics, omplint de progrés els cims les antenes, repetidors, torres forestals i bases militars, un procés humanitzador i invasiu que l'auge del senderisme remataria amb banderes, fites, símbols, imatges, plaques, esqueles, bústies, estàtues, creus, pessebres i banderes tibetanes.

Xarrada: llocs meravellosos de la Safor

Imatge

Els forns de calç a la Safor

Imatge
A finals del segle XIX començaren a multiplicar-se a les nostres muntanyes, allà on la llenya era abundant, unes construccions tremendament senzilles però necessàries i bàsiques per a l’elaboració d'un dels productes químics més utilitzats per l'home durant mil·lennis: els forns de calç. Els mestres constructors, sovint aprofitant el desnivell dels caus dels barrancs, planificaven una obra que s’iniciava foradant una cavitat circular, amb un diàmetre que rarament sobrepassava els quatre metres, que els mestres margeners envoltaven amb unes gruixudes parets de pedra en sec formant la caixa; les pedres del mur, cobertes i unides amb argila per conservar millor la calor, tancaven i composaven l’anomenada olla.