A un tir de pedra

A través d'un dels accidents geològics més impactants, insòlits i característics del País Valencià, la Canal de la Mallada del Llop, accedirem a la serra de les serres alacantines, la Serrella, un gegantesc anticlinal calcari amb alçades que superen els 1.300 m d’alçada, que s’estén durant 15 quilòmetres de ponent a llevant. Durant el camí recordarem la vida dels antics nevaters de Fageca seguint una ruta abrupta i dura, alhora que fascinant i amb un enorme interès paisatgístic, etnològic i històric, que arrodonirem coronant una de les més alpines de les nostres muntanyes, el Pla de la Casa.

Sempre s'ha dit, quan el dimoni no té res a fer, mata mosques amb el rabo. L'última ocurrència del binomi Arturo Torró - Avelino Mascarell, desprès de la genial idea de construir una carretera que travesse la marjal de Xeresa , és unir les platges de Gandia i Xeraco amb una passarel·la de fusta per als vianants, d'uns 5 quilòmetres de llargària, per damunt de les dunes de la platja de l’Ahuir . Un projecte de 5 milions d'euros que " respectarà al màxim el medi ambient " (sic) destrossant estètica i paisatgísticament una de les últimes platges del Mediterrani, la " joia de la corona ", l'únic avantatge competitiu que té Gandia, junt a la marjal que volen dividir, de diferenciar-se de la resta de platges valencianes. Un preludi per a que ens anem acostumant a la transformació que patirà la platja quan siga venuda al “ millor postor ”.

Ens acaben de distingir amb una menció molt especial per a nosaltres al molt recomanable bloc Burrera Comprimida , els premis Liebster Blog Awards . Atenció que no és un premi internacional , és una menció, però les mencions també fan molta il·lusió!!!. El "premi" consisteix en un enllaç atorgat per un bloc a altres blocs funcionant com una cadena, i malgrat haver donat la volta al món el seu origen sembla s'ha perdut en el temps, encara que sembla va tenir el seu origen a Alemanya. El blocaire que rep la menció, un baner molt senzill però emotiu, l'ha d'enganxar al seu bloc i premiar cinc més, fer un breu comentari i comunicar el "premi". Tot això amb l'única condició de que tinguen menys de 200 seguidors. La finalitat és donar-nos a conèixer entre nosaltres i oferir al nostre públic enllaços que possiblement no coneguen. Com que ens ha fet molta il·lusió rebre’ls, ens convertirem en improvisats jurats i "premiarem", molt humilment,

Digueu-me repetitiu, pesat, tiquismiquis o cansí, però de nou vull parlar-vos del greu problema que els vehicles a motor i els visitants incívics estan causant al Racó del Duc : erosió i degradació del terreny, contaminació paisatgística, ambiental i sonora, perill d'incendis o perill d'atropellament i molèsties a les persones, ciclistes i animals. Perquè per una suposada Via Verda hem de tragar el fum i la pols que produeixen els vehicles i anar contínuament vigilant l’esquena per si ens atropella una moto o un quad? Perquè no podem deixar córrer als més menuts sense tindre por a que els atropellen? Perquè hi ha tant d’imbècil solt que quan xafa terra es creu Carlos Sainz o Marc Coma? Quan protegiran la zona, intensament transitada per caminants i ciclistes, com es mereix i la tancaran als vehicles?

Divendres passat, a les 20 de la vesprada, tinguérem el plaer de ser convidats per l’Associació Cultura musera Marge Gros a fer una presentació del llibre ' A un tir de pedra ' a la Casa de la Cultura de Daimús, dins dels actes del 400 aniversari de la Carta de Poblament d'aquell municipi. Dins d'un ambient molt distès i proper xerrarem del llibre, del seu bastiment i de la història dels nostres camins; a continuació tinguérem una llarga xerrada de muntanya i patrimoni amb els assistents a l'acte, alguns dels quals ens traslladaren les seues inquietuds respecte als principals problemes mediambientals i patrimonials de les nostres muntanyes, trobant una gran sensibilitat a l’últim gran incendi de la comarca, el de la serra Grossa a Ròtova.