Entrades

S'estan mostrant les entrades d'aquesta data: febrer, 2012

El Maigmó. La ruta dels pous i les Planisses

Imatge
El Maigmó, inconfusible balcó al Mediterrani, símbol de la Foia de Castalla i pulmó d'Alacant, alberga al seu interior, sorprenentment donada la latitud on es troba, la major pineda de la província d'Alacant i una de les millor conservades del País Valencià, un extens mant verdós amb abundants carrascars per on sobrevolen les àguiles i els falcons, igualment interessant per amagar al seu interior un gegantesc museu etnogràfic, cultural i arquitectònic, un espai on destaca la seua magnífica arquitectura de l'aigua, les neveres o pous de neu, els masos i les antigues zones de conreu que tan magníficament ens va narrar el seu veí més il·lustre, Enric Valor.

Les palmeres es moren. D’estupidesa humana?

Imatge
Cada dia que passa assistim a la mort lenta i silenciosa d'un dels elements més representatius i característics del nostre voltant, les palmeres. L'any 1993 al diari Las Provincias ja s'alertava de la possible introducció d'una plaga al País Valencià per la importació de palmeres infectades sense cap control fitosanitari; no es coneixia cap sistema per a eliminar la plaga i era impossible detectar-la a temps, pel que l'única solució possible era detenir la seua introducció. Però ningú va atendre les advertències, les autoritats van girar l'esquena als interessos comercials, i així arribà l'any 1995 i sense adonar-nos un escarabat asiàtic, el Picut Roig, va iniciar la seua silenciosa però efectiva invasió.

El barranc de Malafí i el Pla de Petracos

Imatge
A la fita entre el Comtat i Marina Alta, al bell mig d'un del racons més despoblats de la província d'Alacant, es troba una profunda i espectacular esquerda plena d'història i llegendes de moriscs i bandolers, el barranc de Malafí. Pel seu encaixat i solitari cau rememorarem la desesperada fugida dels últims moriscs rebels al decret d'expulsió del 1609 fins el lloc on serien massacrats pels exèrcits reials en una injusta batalla, la del Pla de Petracos, lloc on coneixerem un conjunt de pintures rupestres declarades Patrimoni de la Humanitat, principals representats de l'Art Macroesquemàtic del País Valencià.

La llegenda de l'esquirol al país dels conills

Imatge
Des de ben menut m’havia cregut una història que ens contaven a l’escola, segons la qual fa 2.000 anys un esquirol podia recórrer la península, des de Gibraltar fins a Pirineus, d’arbre en arbre i sense necessitat de xafar el sòl. Segons la faula, Espanya era un verger arborat, un infinit paradís vegetal; però què faria hui dia el nostre esquirol? Doncs sembla que no tindria més remei que xafar sòl, ja que la història és falsa, la península mai va ser una superfície boscosa ininterrompuda, i fins i tot hi havia zones menys arborades que en l’actualitat.