Entrades

S'estan mostrant les entrades d'aquesta data: maig, 2011

La marjal de Xeresa i l'Auir

Imatge
La marjal de Xeresa i la platja de l'Auir (Ahuir en castellà) formem un paratge natural únic dominat pel senill i el borró, una de les zones humides més importants de la Península que malauradament l'home ha anat soterrant durant dècades. Malgrat la forta recessió dels terrenys i la gran degradació a que es veu sotmesa, la marjal de Xeresa és un espai amb un important valor ecològic i botànic, declarat al mateix temps reserva de fauna i microrreserva de flora, a l'interior de la qual es desenvolupen plantes endèmiques, espècies aquàtiques úniques i llocs de reproducció i cria tant d'aus migratòries com de nidificants

El barranc de l'Infern: la Catedral del Senderisme

Imatge
Per afició al senderisme, a la geologia, ornitologia, zoologia, història, etnologia... qualsevol raó és bona per visitar la que sense dubte és una de les rutes més completes del País Valencià. 6.873 escalons, quasi quinze quilòmetres de ruta circular amb tres baixades i pujades de bon desnivell, fonts, coves, despoblats, un dels barrancs més salvatges del País Valencià, barregem-ho tot i obtindrem l'anomenada Catedral del Senderisme, Barranc de l'Infern , Escales dels Moros o Camí de les Juvees, una de les rutes de muntanya més espectaculars que ens podem trobar a les nostres terres.

La senda dels nevaters de Salem, PRV-122

Imatge
Durant els segles XVII i XIX, quan començaven les nevades, els homes de Salem recorrien la Foia del Benicadell per a recollir la neu i omplir les neveres de gel . Per la nit carregaven els matxos amb dos peces de gel de fins a 50 quilos envoltades de palla, i la baixaven a Xàtiva i als pobles de la Ribera. Les neveres quedaren en desús a finals del segle XIX amb la fi del fred, però en 1926, com a conseqüència de l'anomenada " nevada grossa ", encara es va realitzar una última collita, restant a partir d'aquell any definitivament abandonades. Amb l'apertura del PRV-122 podem rememorar el camí que seguien aquells durs homes de muntanya, la ruta dels nevaters.

Els castells de la Safor... en l’oblit

Imatge
Entram en la val de Bayrén e ab aquels de Vilalongua e de Borró e de Villela e de Palma, qui eren castells de rocha grans e forts. E dixeren-nos que, quan l’alcayt de Bayrén hauria feit pleit ab nós, que tots aquels de la val se rendrien. Llibre dels Feyts. Jaume I

El ferrocarril Alcoi-Gandia, el tren dels anglesos

Imatge
A finals del segle XIX, a conseqüència del desenvolupament industrial de les comarques de l’Alcoià i del Comtat, la companyia anglesa Alcoy and Gandia Railway and Harbour Company Limited va construir un ferrocarril que unia Alcoi amb el port de Gandia per al transport de primeres matèries i de productes industrials d’aquelles comarques, principalment tèxtils i siderúrgics. Conegut com « el tren dels anglesos », aquest ferrocarril va funcionar durant 76 anys fins que el 15 d’abril de 1969 va fer el darrer viatge per la seua baixa rendibilitat.