Entrades

S'estan mostrant les entrades d'aquesta data: 2010

Posets: del refugi d'Estós al refugi d'Àngel Orús

Imatge
Anem a conèixer un tram de la ruta dels Quatre Refugis, una variant del GR-11 (GR 11.2) que comunica els refugis d’Àngel Orús, Biadós, Estós i la Renclusa. Vos oferim una opció més o menys senzilla, la del tram de Benasc pel refugi d’Estós fins el refugi d’ Àngel Orús. Al tractar-se d’una ruta prou exigent, d’unes 8 hores, podeu simplement anar fins el refugi d’Estós recorrent una ampla, verda i glacial vall excavada pels gels i les aigües fluvials que cauen dels massissos pirenaics del Posets i Perdiguero, una zona idíl·lica envoltada de densos boscs de coníferes, aigües braves, ibons i el més preciós i alhora caòtic conjunt granític de la península: el Parc Natural Posets-Maladeta .

La presa d’Isbert del barranc de l'Infern

Imatge
La història de la presa d'Isbert, situada a l’eixida del riu Gironà de l’estret de l’Infern (la Vall de Laguar), és la crònica d'un desastre anunciat. Segles d’estudis, projectes i fracassos no impediren construir a mitges una presa damunt d’un terreny molt càrstic i permeable, incapaç d’emmagatzemar aigua. En desús en l’actualitat, sembla que la història es pot tornar a repetir. El pantà rep el nom de l'antic rahal d'Isbert o d'Ixber , lloc que en 1.535 comptava amb cinc cases de cristians nous.

El castell de Perputxent

 

Presentada sol·licitud de Parc Natural per a la serra de la Safor

Imatge
EU-PV vol proposar a les Corts la sol·licitud de Parc Natural per a la serra de la Safor i la declaració de les 400 hectàrees del circ com a Monument Natural, circumstància que detindria per fi les activitats extractives de la pedrera que ja ha destruït irreversiblement part del valuosíssim paratge.

Senders del llibre "A un tir de pedra"

Imatge
"A un tir de pedra. Inventari de senders i camins de muntanya de la Safor" és un catàleg de 55 senders i una vintena de variants que recorren de nord a sud la comarca, agrupats per la serra on discorren. També tractem temes comarcals, geografia i geologia, història dels senders, vegetació i clima, rius i barrancs, fenòmens càrstics, i la relació de senders perduts que hi havia a l’hora de l’edició del llibre. A banda disposeu d’un fantàstic pròleg de Xavi Ródenas i Òscar Cervera.

El penyal d'Ifac

Imatge
El penyal d’Ifac de Calp és el Parc Natural més transitat del País Valencià, amb una mitjana de 100.000 visitants anuals, entre senderistes, turistes i escaladors. La visita i ascens al cim del penyal és una ruta obligada per a tot amant de la natura, prou senzilla, amb molt d’encant i amb unes increïbles vistes des del més privilegiat punt d’observació de l’abrupta costa de la Marina Alta.

Damunt de cornuts, apallissats

Imatge
El Govern Central no té previst concedir cap ajuda al País Valencià per a la reparació dels danys produïts pels incendis forestals dels anys 2009 i 2010, ajudes que per un total de 15.1 milions d'euros si s'han aprovat per a Aragó, Andalusia, Canàries, Castella - La Mancha, Castella - Lleó, Catalunya, Extremadura, La Rioja i Múrcia. La Unió de Llauradors presentarà un informe a Medi Ambient on constaran els mals produïts per les 8.500 hectàrees cremades.

X Edició del Quilòmetre Vertical Gandia

Imatge
El proper 16 de gener de 2011 tindrà lloc la X Edició del Quilòmetre Vertical de Gandia. Després de 10 anys canvien el recorregut, tant per a caminants com per a corredors. Sembla que enguany el recorregut anirà pel coll de la Rafaela.

El collado de Petrechema i el Sobarcal per Linza

Imatge
La del coll del Petrechema per les Foies de l’Enginyer és una bonica, sorprenent i excel·lent ruta d'iniciació per aquells que accedeixen per primera vegada a la zona del Pirineu entre Navarra i Aragó, i encara que siga menys coneguda i més modesta en altitud, no te res que envejar a altres zones pirenaiques. La ruta que vos proposem no vos suposarà un gran esforç físic, i serà una gran presa de contacte amb les dos rutes més clàssiques i emblemàtiques de Navarra, la Mesa de los Tres Reyes i el Petrechema.

El Forat de Pedreguer

Imatge
D'entre les notícies que he llegit últimament, una em va cridar l'atenció, l'aparició d'un enorme forat a Galícia de 20 metres de diàmetre per 30 de profunditat. I em va cridar l'atenció perquè al País Valencià tinguérem fa anys un fenomen similar, a Pedreguer, catalogat com l’afonament més espectacular de la península. La nit del 2 d'agost del 1982 es va produir un enfonsament brusc de la superfície del terreny, produint un soroll tant fort que es va sentir a tot el poble, distant a un quilòmetre i mig del lloc del succés. En mig d'un hort de tarongers, a la partida de les Torres de Benimarut, va aparèixer de repent un avenc de 80 metres de profunditat (dels quals al meins 20 quedaren tapats pels materials que caigueren), que va engolir el sòl i els arbres en una superfície d'uns 30 x 10 metres.

El Consell vol privatitzar la gestió de les muntanyes

Imatge
La Generalitat Valenciana projecta redefinir tota la seua política forestal amb l'aprovació d'un Pla d'Acció Territorial Forestal de la Comunitat Valenciana ( Patfor ) que podria incloure, entre altres novetats, l’establiment d’un nou contracte de gestió indirecta de la muntanya pública que permeta la gestió forestal gràcies a la inversió privada . El projecte pretén adjudicar la gestió de la muntanya mitjançant concessions que incloguen un o diversos aprofitaments, inclòs el miner. S'afirma que l'objectiu de la mesura és la posada en valor del territori i la creació d'ocupació i riquesa mitjançant la gestió forestal.

Pujada senderista a la Cuta 2010

Imatge
El Club Esportiu Llocnou organitza la pujada senderista a la Cuta 2010. Es tracta d'una bona oportunitat per a conèixer una de les muntanyes més emblemàtiques de la Safor. Vos adjunte la convocatòria.

El barranc de l'Encantà

Imatge
El barranc de l'Encantà, situat a la baronia de Planes, és un dels més preciosos racons del País Valencià, una grata sorpresa al bell mig de terres de secà on l’aigua és la gran protagonista. Anem a fer una bonica ruta, apta per a tot el mon, que recorre els punts més espectaculars del barranc, entre el gorg del Salt i el congost del Molí, amb la possibilitat de fer-la circular passant per l’ermita de Planes amb una duració d’unes 3 hores.

Un jutge exigeix a Red Eléctrica la reforestació del bosc de La Vallesa

Imatge
Un jutge avala de nou la decisió de l'Ajuntament de Paterna d'exigir a Red Eléctrica de España la reforestació del bosc de La Vallesa. Els fets s’iniciaren el 2007, quan amb l'excusa de la instal·lació de línies d'alta tensió, Red Eléctrica de España talara més de 3.000 arbres al Parc Natural del Túria, i Iberdrola fera el mateix amb més de 4.000 exemplars.

A un tir de pedra torna a les llibreries

Imatge
Desprès d'una primera edició esgotada en temps rècord, només dos mesos, 'A un tir de pedra' torna en una segona edició revisada i de major qualitat a les llibreries del País Valencià de la mà d' edicions del Bullent , dins de la col·lecció La Farga. Com anuncien a l'editorial, és "un bon regal per a Nadal. Aquell dia que tothom se'n recorda de la salut, que tinguen les idees per fer rutes saforenques". Vos adjuntem el contingut de la notícia al bloc del Bullent on parlen del llibre:

El Faig Pare i la fageda del Retaule

Imatge
La fageda més espectacular, carismàtica i singular al sud de Pirineus es troba al nord del País Valencià, amagada al cor dels Ports: la fageda del Retaule, ubicada a l’ombra de les cingleres que conformen el barranc del mateix nom. El faig és un arbre de latituds fredes i humides, i això és la circumstància que fa tant particular la fageda del Retaule, el ser la més meridional d'Europa. És molt cridaner i característic el fet de trobar-se els la sènia sempre orientats al nord als fons dels barrancs i junt a fortes pendents entre cingleres, buscant el màxim d'humitat, a diferència dels fajos de latituds més fredes que busquen les planeres.

Unes obres arrasen a Dénia la major reserva botànica d'una planta en perill d'extinció

Les obres de regeneració del riu Alberca, a Dénia, han arrasat completament la major reserva mundial d'una planta en perill d'extinció, el narcissus perezleara. Les obres, financiades amb 116.232 euros del segon Plan E, no han deixat cap exemplar viu d'aquest rar endemisme de la Marina Alta inclosa en el catàleg d'espècies en perill d'extinció. L'ajuntament podria enfrontar-se a una forta multa, ja que a banda ha destruit una duna a les Marines per ficar una passarel'la, on hi havia nius de corriol, una au protegida.

Collarada

Imatge
El Collarada és una de les muntanyes més impactants del Pirineu per la seua soledat i ampla visibilitat des del sud de la serralada. Situat a Villanúa i Canfranc (Osca), amb 2.886 metres de altitud, forma part del circ d'Ip, al bell mig del qual es troba l'ibon glacial del mateix nom. El Colladara és una muntanya molt peculiar, tant per la seua forma piramidal coronada per un cim amb forma de torre cònica, com per situar-se aïllada al sud de la serralada central de Pirineus, convertint-se en un tot un símbol i porta d'accés.

Programa Xerrades de Tardor 2010

Imatge
S'ha presentat el programa Programa Xerrades de Tardor 2010 de la Plataforma pels Pobles de la Safor . Participem al mateix amb la presentació del llibre 'A un tir de pedra. Inventari dels senders i camins de muntanya de la Safor' el dimecres, 15 de desembre a les 20:00 a la Casa de la Cultura de Vilallonga.

El castell de la Reina Mora o de d'Alfàndec

Imatge
El de la Reina Mora o d'Alcalà o d'Alfàndec de la vall de Marinyén és el castell millor conservat de la Safor, caracteritzat per una peculiar forma d’aprofitar l’orografia per a reforçar les estructures defensives. Ubicat a la vessant nord del Mondúver, al terme de Benifairó de la Valldigna, compta amb dues estructures, la primera realitzada durant la dominació musulmana (segles XII-XIII) i la segona realitzada en època cristiana, per la qual cosa hi existeixen dos recintes murallats. Es tracta d'una ruta molt senzilla, de poc més de mitja hora i menys d'un quilòmetre de longitud, pel què junt al castell trobareu un sender que ascendeix fins la pista forestal de les Foies, per la qual podreu connectar amb diferents rutes que es dirigeixen tant a Tavernes i Simat com al Mondúver.

La serra de Bèrnia de nou en perill

Imatge
Un nou projecte urbanístic amb el seu camp de golf i demés extres pretén destruir una de les serres més emblemàtiques de la Marina Alta, Bèrnia . El Pla Parcial del sector nº 14 Anibits-Margequivir del Pla General de Callosa d’En Sarrià, té una extensió de quasi 1.800.000 m2 (!!!) i una previsió de construcció de 2.178 vivendes de 2ª residència, un hotel de 80 habitacions i 60 viles, locals comercials i de restauració, un heliport privat per a helicòpters amb el seu corresponent hangar i, com no podia faltar, el corresponent camp de golf de 600.000 m2.

Aznar presidint un consell sobre canvi climàtic

Imatge
José María Aznar, un dels més relevants i insistents negacionistes del canvi climàtic, presidirà el consell assessor de Global Adaptation Institute, una iniciativa privada que aspira a convertir-se en una "veu pragmàtica" en el debat públic sobre el canvi climàtic. Per a pixar i no tirar gota!

El Cavall Verd per Murla

Imatge
El Cavall Verd (793 m) o muntanya de Pop és la més coneguda de les muntanyes de la serra del Penyal. Es troba situada entre els termes de Benigembla, Murla i la Vall de Laguar (Marina Alta). Amb forma de camell pel seu doble cim, sembla una cadira de muntar, raó per la qual la gent es pensa que d'ací prové el seu nom, malgrat derivar aquest d'una antiga llegenda que veurem a continuació.

Posets: ascens per Ball d'es Ibons i descens per Àngel Orús

Imatge
El Posets, amb 3.375 metres, és el segon pic més alt de Pirineus després del proper Aneto (3.404 m). Encara que l’ascensió clàssica es realitza per la massificada ruta Reial via refugi d’Àngel Orús , vos proposem una alternativa, pot ser més atractiva i aventurera, encara que també molt més tècnica i exigent: l’ascens per la Ball d’es Ibons, on gaudirem de la presència d’un conjunt de llacs o ibons a 2.500 metres d’alçada, entre els quals destaquen el d’Eriste o Grist, les Alforches, Ferradura i el Negre.

El cap d'Or de Moraira

Imatge
La del cap d’Or és una ruta molt senzilla, curta i d’escassa costera. Coneixerem la cova de la Cendra vora penya-segats, la torre guaita del segle XVI i gaudirem d’unes impressionants vistes des del penyal d’Ifac fins el cap de la Nau. Es tracta d’una ruta molt recomanable per anar en família, ja que malgrat alguns trams que porten a la cova de la Cendra el sender no presenta cap dificultat i les vistes ho mereixen.

Els molins de la Marina Alta

Imatge
Junt als riuraus, els molins de vent són els vestigis arquitectònics més importants del patrimoni tradicional de la Marina Alta. De fet, Xàbia era coneguda al segle XVII com el graner d’Alacant per la seua producció de blat. El molins de vent eren enginys, d’entre 7 i 8 metres d’altura, que servien per a moldre cereals i com a magatzem de grà. En l’actualitat tots manquen d’aspes i cobertes, a dures penes conserven els mecanismes de fusta i les moles circulars de pedra, i el seu grau de conservació es prou regular. A la Marina Alta coronen els tossals de Pedreguer, Gata, Jesús Pobre i les Planes del Montgó de Xàbia .

Nova ressenya de premsa

Imatge
"A un tir de pedra" continua fent soroll per tot arreu. La setmana passada parlaren del llibre al diari El Mundo, a continuació vos adjuntem la notícia.

El Forau d'Aigualluts

Imatge
Al vessant dret de la vall de Benasc es troben els Monts Maleïts o massís de la Maladeta, dominats per l'Aneto, cim més alt de la Península amb 3.404 metres d'alçada, i la Maladeta amb 3.308 m. Davant de tal immensitat s'eclipsen altres llocs de gran interès, com la ruta que anem a recórrer, de l'Hospital de Benasc fins el Forau d'Aigualluts, una excursió senzilla i agradable que no ens durà més d'hora i mitja l'anada, imprescindible per a tothom que visite per primera vegada la vall de Benasc.

Els despoblats moriscs de la Vall d'Alcalà

Imatge
401 anys d'abandonament, suportant les inclemències metereològiques, l'expoli i l'incivisme d'uns quants no han segut suficients per a fer desaparèixer la impronta dels moriscs a la Marina Alta. Ara, per fi, ha arribat l'esperada protecció com a Be d'Interès Cultural (BIC), en la categoria de monuments, als despoblats de l'Atzuvieta, la Queirola, la Roca i el Benialí. L'ajuntament de la Vall d'Alcalà ha lograt el tan reclamat BIC, i ja podrà restaurar els despoblats, efectuar excavacions arqueològiques i convertir-los en un museu a l'aire lliure.

Vistabella tala 700 pins junt al Penyagolosa per a vendre'ls a 25 euros

Imatge
L’ajuntament de Vistabella està talant 700 pins de més de 150 anys ubicats al Bovalar, annex al Parc Natural de Penyagolosa , per a la seua venda per 25 euros l’arbre. La tala està autoritzada per Conselleria dins d’un projecte d’ordenació i gestió de muntanyes avalat por la Llei Forestal, que permet la tala quan els arbres arriben a una edat determinada, admetent que no es tracta d’una tala per a controlar cap malaltia o plaga.

Anem a per la segona edició!

Imatge
Gràcies a tots vosaltres, "A un tir de pedra" ha segut tot un èxit de vendes, esgotant completament la primera edició en temps rècord. El llibre s'ha convertint en el segon dels editats pel CEIC Alfons el Vell (als que volem agrair tot el recolzament que hem rebut) que logra una segona edició, i emulant a Joan Pellicer (encara que salvant evidentment les distàncies) hem signat amb Edicions del Bullent .

Ordesa i Monte Perdido: Monte Perdido per Soaso

Imatge
Monte Perdido és el massís calcari més alt dels Pirineus i d'Europa. Conegut com les Tres Sorores (As Tres Serols), el componen els pics de Monte Perdido (3.355 m), Cilindro de Marboré (3.328 m) i Añisclo o Soum de Ramond (3.263 m). Anem a realitzar l'ascens al cim de Monte Perdido per la via clàssica, pernoctant al refugi de Gòriz i ascendint per l'escopidora, un dels principals punts negres del Pirineu, pel qual vos recomanem experiència i molta precaució.

Ordesa i Monte Perdido: el circ de Soaso

Imatge
Ubicat al Pirineu central d'Osca, el d'Ordesa i Monte Perdido és el segon Parc Nacional més antic d'Espanya, declarat el 16 d'agost de 1918, i està catalogat com a Patrimoni de la Humanitat per l'UNESCO. Anem a conèixer la ruta més característica i emblemàtica del parc, la vall d'Ordesa, per la qual seguirem el curs del riu Arazas on coneixerem les emblemàtiques grades i el circ de Soaso, als peus del qual es troba la famosa cascada de la Cua de Cavall, punt d’inici de l' ascensió clàssica al Monte Perdido . Ordesa fou el segon parc nacional de la península, creat el 1918 amb 2.066 ha protegides que passaren el 1982 a les 15.605 ha actuals.

El Posets pel refugi d'Àngel Orús

Imatge
El 1994 es va crear al Pirineu d’Osca el Parc Natural Posets-Maladeta, amb 33.440 ha que abasten els termes de Benasc (Benás, en parla benasquesa), Gistain (Chistén), Montanuy, Saünc i Sant Joan de Pla. Amb un mínim de 1.500 m al fons de la vall i un màxim de 3.404 m al cim de l’Aneto, compta amb un conjunt de 13 glaceres, 95 llacs o ibons i un innumerable nombre de cascades. Però el major tresor del parc es troba als massissos de la Maladeta o Montes Malditos, el Perdiguero i el Posets o Llardana, la major concentració de pics superiors als 3.000 metres de tot el Pirineu. Tot el conjunt del parc és visitable i a la xarxa de senders podem trobar els refugis d’Àngel Orús a la vall d’Eriste o Grist, el refugi d’Estós a la vall del mateix nom, el de la Renclusa a Maladetes i el de Biadós a la vall de Chistau.

Les torres guaita de la Safor

Imatge
Durant el segle XVI les costes del País Valencià reberen constants atacs dels pirates barbarescs (entre els quals destacava el famós "Barbarroja"), que desembarcaven a les costes envaint i saquejant els pobles, assolant els cultius i prenien als habitants com a esclaus, ajudats pels moriscs què, descontents, fugien amb ells. El 1.528 les Corts de Monzó acordaren la creació d'una guàrdia costanera i la construcció d'una xarxa d'edificacions defensives per a protegir el litoral dels atacs. Així, el 1.575 el rei Felip II va encarregar al virrei de València, Vespasiano Gonzaga, un estudi de la defensa del litoral, creant un sistema defensiu regulat per ordenances que es mantingueren durant els segles XVI i XVII.

Desapareix l'últim ós autòcton del Pirineu

Imatge
Què poc m’agrada donar aquest tipus de notícia, però sembla que l'últim ós autòcton que quedava viu al Pirineu, conegut com Camille, ha mort. L'últim indici que es va tenir d'aquest exemplar va ser una foto realitzada per càmeres automàtiques de seguiment de l'espècie el 5 de febrer d'enguany. Ja fa 9 mesos que no s'ha tornat a trobar cap pista ni s'ha registrat cap atac seu a bestiar o ruscs. 

Crònica de la presentació del llibre "A un tir de pedra" al CEV

Imatge
Dijous 21 d’octubre presentàrem al Centre Excursionista de València el llibre “A un tir de pedra”. A l’acte tinguérem com excel·lent amfitrió a Salvador Blanco, tècnic de senders de la FEDME, delegat de senders del CEV i membre de l’EEAM, l’EVAM i guia d’activitats del CEV (és a dir, un presentador amb un currículum envejable).

L'Albufera es mor (o la maten?)

Imatge
El Parc Natural de l’Albufera de València, a l’Horta Nord, és la zona humida més important del País Valencià. El 1986 foren declarats com a Parc Natural amb 21.120 ha tant l’Albufera com la Devesa del Saler. El parc es va originar pel replenament d'una antiga badia per l'aportació de sediments dels rius Xúquer i Túria, amb la qual cosa es produí la separació definitiva de la mar en l'època romana. Amb el temps les 30.000 ha originals del llac han minvat fins les 2.800 ha actuals sobre tot per la ampliació de zones de cultiu per a l’arròs a les antigues zones de marjal (tots recordem a Tono de Cañas y Barro soterrant les terres inundades de l'albufera). El llac ocupa 2.837 ha i uns 5 km de diàmetre, definint-se com el llac més gran d’Espanya. 

Neveres de gel al País Valencià

Imatge
Neveres, caves, pous de glaç, pous de neu o pous de gel. Entre els segles XVIII i XIX es generalitzà la construcció de neveres de pedra per al comerç del gel, eren construccions destinades a guardar la neu recollida durant l’hivern. D’arquitectura senzilla, estan formades per un pou circular de profunditat variable i un sostre. Després de les nevades, els homes acumulaven la neu al seu interior, la premsaven amb taules fins a formar gel (així disminuïen el volum ocupat i conservaven la neu més temps), el separaven amb capes de palla i durant la nit es trossejava i es transportava amb cavalls o rucs als pobles i les ciutats.

Presentació del llibre "A un tir de pedra" al CEV

Imatge
El dijous 21 d'octubre a les 20:00 presentem el llibre 'A un tir de pedra' al Centre Excursionista de València. La presentació correrà a càrrec de Salvador Blanco, Tècnic de senders de la FEDME . Es tracta de tot un colofó a la gran acollida que ha tingut el llibre, del qual s'ha esgotat per complet la primera edició en poc més de 2 mesos. Per altra banda, és una gran oportunitat per a donar a conèixer les muntanyes de la Safor fora de l'àmbit comarcal. Vos esperem!

El Molló de la Creu per Meravelles

Imatge
El Molló de la Creu és una de les muntanyes emblemàtiques de la Safor què, malgrat la seua poca alçada, ens proporciona unes vistes magnífiques, donada la seua situació central a la comarca. De les quatre rutes que ascendien al cim, actualment sols queden dues accessibles, ja que tant la de la Casa del Cigró com la del Barranc del Molló pràcticament han desaparegut per falta d'us. Hui visitarem la més coneguda d'elles: la ruta per la Cova de les Meravelles. Powered by Wikiloc Per accedir anem per la carretera Gandia-Barx i sobre el Km. 5 ens desviem en direcció a l'Ermita de Marxuquera. Uns 500 metres després deixem a la nostra dreta el camí de l'Ermita i continuant un poc més ens desviem a l'esquerra per el camí de la Cova Meravelles-Cova Negra. Seguint aproximadament 1 Km. podrem observar a l'esquerra, entre horts, el Morabit. En aquest punt podem deixar els vehicles. El Morabit es una curiosa construcció circular que data del segle XVII. Està declara

L'estany del diable

Imatge
Hola, sóc Aitana i vaig a contar-vos que fa dos anys, a l'estiu, vaig anar de vacances als Pirineus amb els meus pares; com després podreu veure, era molt xicoteta, doncs ara ja tinc 4 anys. Estiguérem a la Vall de Cardos, al poble de Tavascan. Un dia mon pare va agafar el cotxe i ens va portar per una carretereta amb moltes corbes fins l'estació d'esquí de Tavascan, i prop del refugi de fusta vam aparcar el cotxe.

La Pica d'Estats

Imatge
La Pica d’Estats, amb 3.143m d’alçada, situada al pirineu català (Lleida), és el cim mític i més alt de Catalunya i dels Països Catalans, frontera natural amb França i un dels paisatges de muntanya més bonic i encisador que pugues trobar-te arreu del mon. La Pica d'Estats es troba entre la comarca del Pallars Sobirà i el departament d'Arieja, situada al final de la Vallferrera i de la ribera de Sotllo. Està formada per tres pics, poc separats l'un de l'altre: el pic central i més alt (3.143 m), el pic occidental o pic de Verdaguer (3.131 m) i el pic oriental o punta Gabarró (3.115 m), que és el vèrtex geodèsic.

La Xortà

Imatge
La serra de la Xortà o Aixortà, frontera natural entre la Marina Baixa, la Marina Alta i el Comtat, tanca per l’oest la serra de la Serrella ; compta amb altures que superen els 1.000 metres com la Penya de l'Hedra (1.001 m.), el Morro Blau (1.126 m.) o la Penya Alta (1.218 m.). La Xortà i la penya del Castell formen part d’una ruta que recorde amb molta estima, em va encantar el tram de pujada al castell, el camí de la Xortà era preciós per la seua frondositat, i els arcs eren increïbles.

Ressenya de premsa al Levante EMV

Imatge
Els mitjans de comunicació parlen del llibre "A un tir de pedra", vos adjuntem la notícia apareguda al Levante EMV

El Benicadell per Beniatjar

Imatge
Fita de les valls d’Albaida i el Comtat, i per tant de les províncies de València i Alacant, es troba el Benicadell, gegant de pedra mític en el mon del senderisme amb 1.104 metres d’altura. Prendrem com a referència per a l’ascensió la casa forestal de les Planisses, accessible amb vehicles, encara que nosaltres farem la ruta des de Beniatjar, seguint el PR-V 213.1.