Anem a conèixer un tram de la ruta dels Quatre Refugis, una variant del GR-11 (GR 11.2) que comunica els refugis d’Àngel Orús, Biadós, Estós i la Renclusa. Vos oferim una opció més o menys senzilla, la del tram de Benasc pel refugi d’Estós fins el refugi d’
Àngel Orús. Al tractar-se d’una ruta prou exigent, d’unes 8 hores, podeu simplement anar fins el refugi d’Estós recorrent una ampla, verda i glacial vall excavada pels gels i les aigües fluvials que cauen dels massissos pirenaics del Posets i Perdiguero, una zona idíl·lica envoltada de densos boscs de coníferes, aigües braves, ibons i el més preciós i alhora caòtic conjunt granític de la península: el
Parc Natural Posets-Maladeta.
El 1994 es va crear el Parc Natural Posets-Maladeta amb 33.440 ha que abasten els termes de Benasc (Benás, en parla benasquesa), Gistain (Chistén), Montanuy, Saünc i Sant Joan de Pla. Amb un mínim de 1.500 m al fons de la vall i un màxim de 3.404 m al cim de l’Aneto, compta amb un conjunt de 13 glaceres, 95 llacs o ibons i un innumerable nombre de cascades. Però el major tresor del parc es troba als massissos de la Maladeta o Montes Malditos, el Perdiguero i el Posets o Llardana. Tot el conjunt del parc és visitable i la xarxa de senders està comunicada pels refugis d’Àngel Orús a la vall d’Eriste, el refugi d’Estós a la vall del mateix nom, el de la Renclusa a Maladetes i el de Biadós a la vall de Chistau. Sembla que el nom de Posets (pocets prové d'uns pous (posets, en benasquès) que hi ha a la seua vessant occidental, i és com es diu el pic a la zona de Gistain; mentre que a Estós i Mont d'Astos (França) el cim es diu Llardana (cremat), per l'aridesa de la seva vessant est.
Situats a Benasc (Pirineu d'Osca) ens dirigirem direcció nord cap a l'Hospital de Benasc per la carretera A-139; poc després de creuar el pont de San Chaime ens trobarem amb un cartell a l'esquerra, que ens indica l’entrada a la vall d’Estós. El seguirem fins un aparcament (és de pagament, més amunt hi ha un altre gratuït encara que sempre està ple).
 |
| Riu Estós |
Des de l'aparcament seguirem per una pista molt còmoda el traçat del GR-11. Paral·lels al riu Estós, el creuarem pel pont de la Palanca Aiguacari i poc després passarem una tanca per al ramat que ens durà, a la mitja hora d'iniciar el camí, fins la cabanya de pastors de Santa Clara. Al poc obviarem el sender del Perdiguero i arribarem a la font de Coronas, les aigües de la qual vesen sobre un tronc tallat com abreujador.
.jpg) |
| Vall d'Estós |
 |
| Seguint el GR-11 |
A menys d'una hora assolirem un encreuament a l'esquerra, el refugi d'Estós per Batisielles (GR 11.2) , per la qual ens estalviaríem anar fins el refugi d'Estós si pretenem fer nit en altre lloc. Nosaltres continuem per la dreta cap al Refugi d'Estós pel GR-11.Creuarem per un pont de ferro el torrent de l'Aigüeta de Batisielles i poc després obviarem a la dreta el sender dels miradors dels gorgs Galentes (encara que si desitgem els podrem visitar en uns 10 minuts d'anada i tornada). Seguirem el camí de la cabanya de Turmo (recordeu la cabanya de la cançò "20 de abril..." de Celtas Cortos?), punt on finalitza la pista i s'inicia un sender que es dirigeix a una bonica vall que travessarem creuant el riu per un altre pont. Deixem el riu a l'esquerra i seguirem un sender empedrat què, en ziga-zaga, comença a prendre certa costera. Poc a poc distingirem el refugi al fons, al qual ens costarà arribar unes dues hores aproximadament des de l’aparcament.
 |
| La vall d'Estós des del refugi |
Eixim del refugi seguint les indicacions de l'ascensió al Posets (per als més valents, l’opció de pujar al Posets per Estós és prou dura i tècnica) i als llacs de Bardamina, descendint fins el riu. Creuarem el riu i girarem a l'esquerra buscant les marques del GR-11.
Ens endinsarem en un bosc de pi negre fins assolir, en aproximadament hora i mitja, l'ibon de Baix de Batiselles. Seguirem un nou sender cap a l'ibon Superior de Batiselles (obvieu el sender que porta a l'ibon de Escarpinosa). El sender va per l'esquerra de l'ibon i es fica paral·lel a les impressionants agulles de Perramó. A continuació ens espera el tram més “complicat” de la ruta, prou vertical encara que amb precaució es pot remuntar tranquil·lament. Ens dirigirem al coll de la Piana (2.702 m), a l'altra banda del qual divisarem l’immensitat del massís del Posets.
 |
| Ibon de ferradura |
 |
| Ibon Negre o de Posets |
 |
| La Ball d'es Ibons |
Descendirem en direcció a l'ibon de les Alforches (2.460 m) i ja ens endinsarem a la Ball d'es Ibons, on es troben els ibons de la Ferradura o el Negre entre d’altres. Dalt la nostra vista es troba l'imponent mole del Posets (3.375 m) i l'espectacular Dent de Llardana (3.094 m). Ens dirigirem pel sud en direcció a la vall d'Eriste, passant junt a la cabanya de Llardana; a poc ens aproximarem al barranc de Llardaneta fins assolir l’encreuament amb el sender Reial que puja al Posets.
 |
| Refugi d'Àngel Orús |
Descendirem pel mateix en direcció sud-est fins assolir el refugi del Forcau o d'Àngel Orús (2.100 m). En total hem emprat unes 8 hores de recorregut entre refugis (unes 10 si comptem el trajecte des de Benasc). És aconsellable que des d’un inici deixeu un vehicle a l’aparcament del camí del refugi d’Àngel Orús pel poble d’Eriste.
Rutes rel·lacionades:
La cresta d'Espases
.jpg)
Qué pasada de fotos, la verdad es que por los artículos que he visto la zona del Posets es increible, y parte de esta ruta junto a la del Forau la puedo hacer con la novia. Qué tal Benasque, a parte de esquiar, vale la pena?
ResponEliminaÉs un dels millors llocs de Pirineu on anar, el poble i els dels voltants són molt bonics, val la pena, ja que te moltes més coses que l'Aneto i Posets
ResponEliminaOs he encontrado a través de Bitácoras y, gracias al traductor de castellano, que funciona bastante bien, me han encantado vuestros artículos de Pirineos. Un saludo
ResponEliminaEl Posets, sempre és un objectiu ideal i desitjable per a qualsevol pirineista, el primer cop que vaig observar aquesta muntanya i sobretot al seu annex, La Cresta de les espases, em vaig quedar meravellat, i em vaig dir que el pujaria, doncs aquesta muntanya tenint una ruta normal assequible em vaig proposar pujar per la ruta de la vall d'Eriste i el temps es va posar en contra, arribe al refugi d'Angel Orús i vam haver de passar una jornada sencera sense poder sortir de la quantitat d'aigua que estava caient .. Tornaria a anar.
ResponEliminaL'article formidable i ben explicat.
Salutacions,
Gràcies, encantats de que vos agrade
Elimina