A un tir de pedra

Diumenge oblidarem la regla de no fer cabrades en ple agost i anàrem a Tavernes per a pujar la via ferrata les Marujes que ha instal·lat el Centre Excursionista Valldigna a la Penya Roja. Es tracta de tres trams, molt vertical i impressionant un d'ells, molt divertits i que inclouen fins i tot un pontet tibetà de cable, la qual cosa, afegida a l'espectacularitat del sender d'accés i a la bellesa de l'entorn fan d'aquesta via una opció molt recomanable (sempre i quant tingau experiència en escalada o al menys en aquest tipus de vies).

El Club Muntanyer Xeraco i l'Ajuntament de Xeraco organitzaren aquest divendres 27 d'agost la 4ª pujada nocturna al Mondúver des de Xeraco. Més de 700 persones pujaren anit al cim del Mondúver; amb una calor sufocant van anar congregant-se en la eixida un poc més amunt de l’antiga pedrera, a prop de la font de l'Ull.

Estratègicament situat a l’extrem més oriental del massís del Mondúver , al cim del tossalet de Sant Joan (106 m), es troben les ruïnes del castell de Bairén (segle X), cap de les fortaleses saforenques durant l'època islàmica. Controlant des de fa més d'un mil·lenni l'accés per terra i mar a la comarca, malgrat la seua valuosíssima missió defensiva durant èpoques tumultuoses, coronar la fortalesa hui dia és un joc de xiquets, una ruta curteta, còmoda i molt fàcil de resseguir, amb unes vistes sobre la mar i la marjal tremendament espectaculars. Des del castell es pot admirar l’ullal de l'Estany i l’alqueria del Duc (segle XVI).

Quan es tracta d'espeleologia, podem dir sense cap temor a equivocar-nos que Cantabria es un autèntic paradís en aquest camp, trobant al seu territori i els fronterers gran part de les cavitats més llargues i espectaculars de la Península, i fins i tot d'Europa. Hui vos parlaré de una de les més conegudes i visitades, a la Vall d'Asón : la Coventosa.

El Club Muntanyer Xeraco i l'Ajuntament de Xeraco organitzem aquest divendres 27 d'agost la 4ª pujada nocturna al Mondúver des de Xeraco. De 20.00 h a 20.30 h. es realitzarà l'entrega de dorsals i bosses de amb regals per als participants a la Plaça de la Generalitat de Xeraco. A les 21:00 s'iniciarà la marxa des de la pedrera del barranc de Ruta, al camí de la Font de l'Ull (el trasllat fins l'eixida es realitza amb el cotxes particulars del participants). Amb una dificultat mitjana, s'estimen unes 5 hores entre pujar, sopar al cim i baixar.

Amb més de 7 quilòmetres topografiats, la Cova de l'Autopista no sols és la cavitat amb més recorregut del País Valencià; a més, esdevé un fenomen molt particular a les nostres terres per nombroses raons: és un laberint molt complex amb formacions ben difícils de trobar a altres llocs (flors d'aragonit, formacions excèntriques, etc.) i compta amb un pou de grans dimensions, difícil d'explicar a aquest tipus de cavitats, així com punts amb barreges de materials estranyes, etc. I la tenim a la Safor, concretament al terme del Real de Gandia.

Ens anem a Castelló a recórrer les tres primeres etapes del GR-7 al País Valencià, de Fredes a Vallibona i de Vallibona a Morella, resumides en  dues jornades d’uns 20 quilòmetres cadascuna. Són etapes que no podem qualificar més que de boniques, verdes i sorprenents, aptes per a fer fins i tot a l'estiu (amb precaució per la calor).

L'Aitana, sostre de la província d'Alacant amb 1.556 metres, és tot un clàssic del senderisme. Les seues 10.000 ha. es caracteritzen per comptar amb un relleu extremadament accidentat amb un predomini aclaparador del roquissar, sobretot en els nivells superiors del vessant septentrional. És precisament en aquest vessant on s'hi troben les altures principals: a més del pic que dóna nom a la serralada, són destacables la Penya Alta (1.556 m.), la Penya Catxa (1.467 m.), la Penya del Mulero (1.308 m.) i l'Alt del Carrascar (1.208 m.). 

El Racó del Duc, també conegut com el barranc de l’Infern, és el tram del riu d’Alcoi o Serpis comprés entre Vilallonga i l’Orxa, on el riu travessa un impressionant congost limitat per les serres de la Safor (1.013 m) i la Cuta (680 m). La ruta discorre per l’antiga plataforma del desmantellat ferrocarril Alcoi-Grau de Gandia , pendent de ser catalogada com a via verda. Malgrat la seua distància (12 quilòmetres), es tracta d’una ruta amb suaus pendents, quasi inapreciables, senzilla i molt accessible per a visitar-la a peu o amb bicicleta de muntanya. Aquestes característiques defineixen la ruta com una de les més conegudes, visitades i volgudes a la Safor.

Com ara fa molta calor vos recomane esta ruta que transcorre per vora del riu Carbo, en el qual en qualsevol  moment  podreu refrescar-vos, inclòs prendre el bany en els nombrosos gorgs que hi han al llarg del recorregut. Situats en la plaça de Vilafermosa, on per cert hi ha una font per a agafar aigua, buscarem la part baixa del poble per entrar al riu. Una vegada en el riu seguirem les marques roges i blanques del GR7, les quals ens guiaran en tot el recorregut fins l'ermitori.

Dos mollons que servien de fita entre els termes municipals de la Font, Vilallonga i Oliva han desaparegut per les obres del gasoducte Montesa-Mallorca. Els mollons ens servien de marca i referència per als que caminem per aquelles muntanyes, ja que un d'ells marcava l'accés a la senda del pic Covatelles. Els mollons estan protegits i són referències de l'Institut Geogràfic Nacional, i el problema no és que els llevaren mentre duraren les obres, el problema és que amb l'obra finalitzada no els han restaurat al seu lloc i a més han arrasat completament l'entorn i no ha realitzat cap actuació de regeneració ambiental (ni la faran, ja que la Generalitat, competent en matèria de protecció de medi ambient, no va obligar a que el projecte incloguera la restauració dels paratges danyats).

Ens anem a Ordesa a conèixer una de les més espectaculars vistes aèries del parc. El recorregut és dur i llarg (unes 8 hores) i molt aeri, sobre tot a les clavilles de Cotatuero, només recomanat per a muntanyers amb certa experiència, sense por a les altures i, sobre tot, sense vertigen. A Ordesa és comú sentir la paraula Faja per a designar les cornises rocoses naturals que transcorren entre els forts penya-segats que formen les valls. Hui visitem la Faja de las Flores, una de les més espectaculars d'Ordesa i baixarem per les clavilles de Cotatuero.

Un jaciment a Valdesamario (Lleó) de fòssils d’arrels de plantes gegants de fa 310 milions d'anys, ha patit un espoli total fins arribar a la seua desaparició. El delegat de la Junta de Lleó ha comunicat que, a causa d'un vuit legal, la Junta només té competència sobre fòssils humans, restant fora d'ella els animals i vegetals. Aquestos fòssils eren testimonis d’una època en la qual el clima de la península era tropical. L’espoli és una pèrdua patrimonial total, i al igual que ha passat a nombrosíssims jaciments, quedaran en mans de col•leccionistes privats. Bon patrimoni deixarem als nostres fills... Veure la notícia completa

Se cremen les muntanyes? Preguem-li al Papa per a que s'apaguen per intervenció divina! I és que quatre anys després encara estem pagant la visita del Papa, un event del que es desconeix encara el cost definitiu ("el Gobierno valenciano es el más transparente de España y de toda Europa", va dir Camps fa poc). I enguany, com estan pelats i no tenen diners, la Generalitat ha clavat la ma en els fons dels programes d'Emergències, Protecció Civil i Extinció d'Incendis. No només això, i és que per exemple la Generalitat deu 7'8 milions d'euros a l'entitat alacantina encarregada del salvament i lluita contra els incendis. Ja sabeu, si es crema una muntanya al vostre poble, no patiu, que el Papa estarà al balcó del Vaticà fent el ball de la pluja.

Estem en crisi, i un dels motius pel que ens hem afonat ha segut la caiguda del sector de la construcció, pel que notícies com aquesta ens deixen de pedra. És que no aprenem? És cert allò que diuen que l'ésser humà és l'únic animal que s'ensopega 2 vegades amb la mateixa rajola: el ple extraordinari de l'Ajuntament de Cullera ha aprovat el PAI de la Vega, conegut com el Manhattan de Cullera.

Vos proposem una bonica i senzilla ruta per al cap de setmana, l'antic camí de Forna. Coronada al nord i al sud per dues fortaleses musulmanes, era utilitzada en la antiguitat com a via de comunicació entre els habitants de Vilallonga i Forna. Hui dia encara resulta una bona alternativa a peu perquè amb un passeig agradable ens estalviem uns vint quilòmetres de carretera. Cuatre quilòmetres i menys d'hora i mitja ens separen d'una refrescant i merescuda cervesseta a la plaça d'aquesta bonica població. Anem?

Notícia de la VI Triatló pel Serpis organitzada per la FAMA de Vilallonga: "El Triatló pel Serpis és una activitat que naix sobre la reflexió d’un ús que nosaltres fèiem del riu, es dir, agafàvem les bicicletes, carregàvem el pneumàtic reciclat del taller i anàvem cap al riu on passàvem la vesprada. Ens vam fer majors i veiem com el riu s’anava embrutant pels vessaments de les fàbriques i altres conductes. Moltes vegades  anàvem a nadar i l’aigua ens donava "asco", així que poc a poc vam tallar la relació amb el riu...

La col·laboració entre la Mancomunitat de la Valldigna, la regidoria de medi ambient de l'ajuntament de Simat i el Grup de Muntanya Valldigna han recuperat la històrica senda que puja fins la Cova de Patricio . Situada a la muntanya del Toro, s'accedeix des de Simat pujant per un sender que ens deixa als peus de la mateixa cova, des de la qual hi ha unes magnífiques vistes de la Valldigna i el seu voltant. És una excel·lent notícia que ajuda en la tasca de conservació i recuperació del nostre patrimoni natural.  

Quan vas caminant per la muntanya te pots trobar tot tipus de coses. Trobar-te mil duros a la Safor és una d'eixes coses, i a banda t’alegren el dia. Trobar-te fins a quatre Seat 600 despenyats per la Safor és curiós, però analitzes d'on van caure i entra en lo possible. Trobar-te un autobús de la Xeresana a un barranc del Mondúver estranya, moltíssim, però també és comprensible. Però pujar a l'Aneto i trobar-te a Jordi Pujol convocant les eleccions catalanes entra dins de lo completament inesperat!

Ens anem a visitar el més espectacular bosc de fajos ( Fagus sylvatica ) i avets ( Abies alba ) de la Península, la major massa forestal de Navarra i el segon major i millor conservat bosc de fajos i avets blancs d’Europa després de la Selva Negra alemanya, la Selva d’Irati. Compta amb una protecció de 17.000 hectàrees com a Reserva Natural , és Zona d’Especial Protecció d’Aus i destaca per la seua riquesa faunística. Anar a Irati és un espectacle en qualsevol època de l’any, i encara que la verdor és espectacular a l’estiu, la tardor és la millor època ja que el cromatisme dels grocs, verds i rojos impressionen a l'ànima i enamoren el cor.

El Hiru Erregen Mahaia, una de les muntanyes més mítiques del Pirineu, també és conegut com la Mesa d'Os Tres Reis, la Table des Trois Rois o la Mesa de los Tres Reyes, per ser el punt d’unió entre els antics regnes d’Aragó, Navarra i Bearne ( França). Ens trobem davant del cim més alt de Navarra ( 2.444 metres) , considerat com a mític i cim sagrat per als muntanyers bascs, un indret en definitiva perfecte per a conèixer els preciosos paisatges del Pirineu navarrès.

A l'oest del Parc Natural d'Ordesa i Monte Perdido, més enllà del bucòlic paratge de Sant Nicolau de Bujaruelo, hi ha una menuda i encisadora vall glacial d'amples praderes i espectaculars cascades, la desconeguda Ordiso. Inclosa dins de la Reserva de la Biosfera Ordesa-Vignemale, una còmoda ruta ens portarà a recórrer bells boscos de fajos, avets, pins i teixos, però també precioses arbredes de bedolls i xops al llarg del curs del riu Ara i del seu afluent, l'Ordiso.

Queridos amigos, daros la noticia que a los pies del castillo de Bairén ( Gandia ) el club Alpí esta equipando unas nuevas vías, ampliando las zonas donde ir a practicar este maravilloso deporte. Pronto os daremos más información tanto del número de vías y sus grados como del nombre de la zona. (Cantera dels bombers -Cantera del Bayrén ). Noticia en la página del Club Alpí

Estem encantats a la bona acollida que està tenint el llibre "A un tir de pedra". Encara no ha passat més d'un mes i el ritme de ventes està superant les nostres espectatives, i a la gent està agradant-li prou. Amés, hem eixit a Ràdio 9, El Levante, Las Provincias, la Ser, Gente de la Safor, Televisió de Gandia i moltes pàgines on li han oferit bones crítiques (i encara no hem tingut que pagar cap paella :D). Vos adjuntem alguns enllaços on es parla del llibre: Las Provincias. Las sendas invisibles de la Safor CEIC Alfons el Vell Web de Salvador Blanco, tècnic de senders de la FEDME Avui + El Punt Safor Guía

Qué calor que fa! Estem a ple agost i pel País Valencià la veritat és que no apeteix massa eixir a la muntanya, la gent se'n va a la mar, i nosaltres també! A Xàbia hi ha un senderet molt còmode, apte per a tots els públics que transcorre entre la cala del Portitxol o de la Barraca, el mirador de la creu del Portitxol i el cap Prim.

Hui tenim nova ruta, però de la millor forma possible, via enllaç, sense escriure res. Hem col·laborat amb las Provincias i al diari de hui la periodista Zoa Sanz (saluts des d'ací) ha publicat la ruta a nivell nacional (bo, del País Valencià). Ahí teniu la ruta, gaudiu-la, val molt la pena. http://www.lasprovincias.es/v/20100805/gente/cruces-hierro-entre-pinos-20100805.html A la següent pàgina adjuntem la ruta: http://auntirdepedra.blogspot.com/2011/06/les-creus-i-la-font-de-la-sangonera.html

A la Valldigna hi ha un o més malparits que es dediquen a pegar-li foc a la muntanya any rere any. Jo personalment vaig patir uns quants estius el resultat de les accions d'un o uns individus (per no dir-los algo més fort) quan ens desallotjaren de la Drova en més d'una ocasió. Doncs bé, tant contents estabem a l'estiu per la relativa absència de foc, i quan arriba un dia calorós i una miqueta de vent, zas, en tota la boca, li peguen foc a la muntanya entre Simat i Barxeta. No contents, ahir li va toca el torn al Massalari, muntanya predilecta pels piròmans, ja que s'ha cremat (intencionadament, clar) unes 50 vegades en l'últim segle. Ah!, i la setmana passada, algú, per negligència o intencionadament li va pegar foc a la muntanyeta de Santa Anna a Gandia, ampliant el perímetre cremat l'any passat per uns xiquets que feren una gràcia. Piròmans del mon, extingueu-vos!! Pla de la Sangonera fa 10 anys Pla de la Sangonera 2010 Una dècada ha fet fal

El Mondúver*, últim sistema muntanyenc costaner de la serralada Prebètica, és un massís cretàcic amb una orientació nord-oest - sud-est. El punt més alt és el cim del Mondúver, de 841 metres d’altitud, i s’estén pels termes municipals de Simat, Benifairó, Tavernes, Xeraco, Xeresa, Gandia i Barx. Considerat com el millor exponent de la geomorfologia càrstica del País Valencià, compta amb una situació privilegiada per estar molt pròxim a la mar, a menys de vuit quilòmetres des del cim. Alterna fortes costeres i zones de planura, altituds de més de 800 metres i una forta influència dels vents de llevant carregats d’humitat, per aquest motiu es tracta d’un lloc de condicions climàtiques singulars que han afavorit la presència de espècies de plantes endèmiques.

Benvinguts al blog d'A un tir de pedra. Des d'ací volem estrenar un espai on pugam compartir rutes de muntanya, informació d'espeleologia, escalada, i qualsevol informació relacionada amb la natura.L'àmbit geogràfic és qualsevol, i encara que la nostra intenció és transmetre la nostra experiència al voltant de la comarca de la Safor, no ens oblidarem de cap altre lloc del País Valencià, Pirineus, i per què no, l'extranger. Els autors del blog sóm Òscar Martí, David Gomar i Vicent Cervera, gandians i per tant pixavins tots tres. Comptem amb una ampla experiència de muntanya i, després de molts anys, hem parit el que fins ara és l'única publicació completa al voltant dels senderisme a la Safor, "A un tir de pedra". A través d'aquestes pàgines anirem compartint amb vosaltres tots els llogarets i paratges que hem conegut.