A un tir de pedra

Fa un parell de centúries el benifaironer Rafael Peyró i Blasco, propietari de sis molins fariners i avantpassat de mon tio Joan Rafael Peiró i Martí, va iniciar les tasques de construcció d’un nou molí d’aigua a Simat adjacent al monestir de Santa Maria de la Valldigna; però a l’endemà de la primera dura jornada de feina el paleta i els obrers contemplarien bocabadats com tota l'obra restava enderrocada al sòl; el mateix va ocórrer a l’endemà, i a l’altre, i així un dia enrere l’altre els murs del molí apareixien enrunats amb la mateixa celeritat amb que els rumors d’embruixaments i malediccions s’estenien pels ignorants i temorosos cors dels veïns vallers. 

Al cor de la Marina Baixa s’estén de ponent a llevant durant 30 quilòmetres un gegantesc anticlinal calcari format per la serra de les serres, la Serrella , i la seua continuïtat natural, la vertical i verda Xortà , el conjunt més agrest i indubtablement més apassionant i pirenaic de les nostres muntanyes; i és que Serrella és sinònim de paradís de roca, una successió de cims i colls que formen una gegantesca i arquejada cresta dentada que ens farà imaginar per un moment que caminem per l’espina dorsal d’un fabulós gegant de pedra mentre visitem alguns dels més apassionants cims d’Alacant com el Morro del Regall (1.323 m), el Morro de la Sàlvia (1.351 m), la Penyeta de les Creus (1.335 m), el pic Serrella (1.359 m), la Mallada del Llop (1.354 m), o la joia de la corona, l’icònic Pla de la Casa (1.379 m), sis cims en línia recta per damunt dels 1.300 m, circumstància única a la nostra geografia, als que caldrà afegir la Penya Alta (1.219 m) i el Morro Blau (1.125 m) de la Xortà.