A un tir de pedra

“Cada any, quan acaba l’estiu, molta gent, també les institucions i administracions públiques, obliden fàcilment el drama dels incendis que destrueixen hàbitats d’animals, ecosistemes sensibles, espais i paisatges. Amb l’objectiu que aquesta problemàtica no caiga en l’oblit, hem cregut necessari posar sobre la taula la cara amarga i crua de les flames, tot i la possible duresa i dramatisme, per recordar al llarg de tot l’any que els boscos i el territori rural requereixen de gestió, de finançament i de cura, perquè el nostre medi genera molt més que tot això i ens és imprescindible. Volem, a més, reflexionar-ne i posar el nostre gra d'arena en la millora de la gestió més 'enllà del foc'.”

“ Ens anem a Pirineus ?” De sobte tornen a sonar les paraules màgiques! És igual el lloc, sabem que el singular encant de qualsevol racó de Pirineus ens inundarà una vegada més de la seva riquesa i meravella natural. Però concretem: el lloc triat és el Parc Nacional d’Ordesa, i la idea fer una apassionant ruta circular amb inici i fi al bonic llogaret de Sant Nicolás de Bujarelo , passant per la Bretxa de Rotllan i ascendint a dos dels més bells i emblemàtics cims del Pirineu, el Taillón (3.144 m) i el Casco de Marboré (3.006 m); tornarem pel Llac Gelat i per les Grades de Soaso, completant una ruta que es podrà fer en dues o tres jornades ja que passarem pels refugis de Serradets i Góriz.

De vegades les muntanyes ens regalen alguns xicotets tresors de la natura, convertits en llocs on passar una estona amb els xiquets, amics, companys; es converteixen en llocs molt especials, algunes vegades venen en forma de pinedes, unes altres en forma de riu, de refugis o de menuts espais que et conviden a gaudir d’un moment únic. Lamentablement aquests llocs  passen desapercebuts per a molts, la Font de Lloret és un d’aquests tresors. Una vegada em contaren una historia d’un xiquet anomenat Lloret i d’un lloc on és podia jugar amb l’aigua d’una font.