Entrades

S'estan mostrant les entrades d'aquesta data: juliol, 2012

El Parc Natural de la Marjal de Pego-Oliva

Imatge
Aigua. És la paraula que millor defineix un dels espais més valuosos alhora que més castigats del País Valencià, el Parc Natural de la Marjal de Pego-Oliva. L’aigua, abundant, dolça, neta i d’una qualitat excepcional, ha modelat durant mil·lennis el paisatge, ha permet el creixement d’una important comunitat vegetal i animal amb exemplars únics al món, i per damunt de tot ha permet la presència d’una important representació d’aus autòctones i migratòries excepcional. Però l’aigua també ha afavorint una forta interacció humana, una fortíssima antropització d’un ecosistema molt sensible que sembla trobar-se, a dia de hui, en un delicat equilibri.

Indignació i foc a l'ànima

Imatge
Encara fumeja l’incendi més dolorós i que més ens ha perforat l’ànima als amants de la natura, 500 hectàrees de la més benvolguda, icònica i representativa de les serres valencianes, la serra Mariola. Massa flames per a uns ànims encara encesos per les brases dels incendis de Llíber i Pedreguer, Cortes de Pallas, Andilla o la Cuta. La indignació, exaltada per l'anunci de retalls del govern, esclata quan recordem que l'any passat el conseller de Governació, Serafín Castellano, defensava un retall de 15 milions d’euros gràcies a un augment de l’ eficiència , argumentant al seu favor que amb eixos retalls no s’havien augmentat les hectàrees cremades. Crec que 60.000 hectàrees en només un mes demostren la més absoluta i total incompetència d'un senyor més preocupat en controlar el poder intern al seu partit que en previndre i apagar els incendis.

El Señor de los Ladrillos: las dos Plazas*

Imatge
"Tot va començar amb la forja de les Rajoles de Poder. Tres serien per als banquers, set per als empresaris i nou per als homes. Però Saurànsar va forjar en secret la Rajola Única; una rajola per a governar-los a tots, una rajola per a trobar-los, una rajola per a corrompre'ls i despertar en ells la cobdícia en la terra de Mordoristan, on s'estén la corrupció. Derrotat per IsilZParo i perduda la Rajola Única, el Senyor Fosc tornaria amb la indefinida forma de Saurajoy, que tancat a l'interior de la Torre Negra de Gènova enviaria als seus terribles Nazgûls amb l'únic objectiu de trobar i sotmetre al món de nou sota el poder de la Rajola. En un menut regne de la Terra Mitjana anomenat Isengandia governava Saruorró, el més poderós dels engominats mags al servei del Senyor Fosc. Posseït per la influència de la rajola, Saruorró tancaria les fronteres del regne als elfs i nans per no ser “gent de bé” i assolaria el país dels hòbbits, les Foies, per a convertir-se en l

Foc, irresponsabilitat i mentides al País Valencià

Imatge
Carta d'un brigada d’extinció d’incendis contra la precarietat de recursos Entre les nombroses crítiques per la gestió dels incendis que ha fet la Generaliat Valenciana hi ha també les del personal d'extinció, com el bomber que va criticar a Canal 9 la manca de recursos. També ha circulat molt per la xarxa una carta escrita per un treballador d'una brigada d'extinció d'incendis. VilaWeb s'hi ha posat en contacte: es tracta d'Eduard Benavent Laguna, brigadista des de fa divuit anys i que treballa en la brigada de Castelló de Rugat. Aquesta és la seva carta:

El País Valencià en flames

Imatge
" ¿Os gusta el aeropuerto del abuelo? " preguntava davant les càmeres als seus nets Carlos Fabra, un polític imputat per delictes fiscals, tràfic d’influències i suborn, fidel reflex d’una cultura política que durant més d’una dècada ha dilapidat els diners públics en grans esdeveniments i excessos faraònics, ha contribuït en la intervenció de tres entitats financeres i ha augmentat el deute reconegut fins els 20.500 milions d’euros; despropòsits que es finançaven retallant d’importants àrees com l’educació, la sanitat o el medi ambient. Després dels excessos i les corrupteles, el País Valencià està en flames, econòmica, social i literalment. Les obres faraòniques es troben cobertes pel fum i la cendra dels boscos que durant dècades s’han abandonat completament; cruel capritx del destí, València ja no està tan “bonica”. Des de fa dècades les nostres muntanyes són un polvorí on no es realitza cap feina de silvicultura i prevenció d’incendis; els tècnics ho alerten insistent