Entrades

S'estan mostrant les entrades d'aquesta data: maig, 2012

Pa i circ

Imatge
Panem et circenses, pa i jocs de circ; una locució llatina aplicable als governs que proveeixen a les masses d'aliment i entreteniment de baixa qualitat per ocultar fets controvertits. A nivell nacional els nostres polítics ho han aplicat magistralment amb el futbol, Zapatero amb el Mundial i Rajoy demanant a Rouco que rese per l'Eurocopa (per això els perdonarà l’IBI?); a Gandia l'alcalde Torró va optar per una versió més de l’Espanyistan més profunda, els bous, però enguany ha decidit superar-se optant pel circ... literalment. Efectivament, l'última coentor del més ocurrent i improvisador dels alcaldes és recrear batalles de gladiadors amb música, teatre i un ben poc original nom, ‘Maremàgnum’. A canvi no res, una nimietat, desfer el parc Clot de la Mota, arrancar arbres, desmuntar pistes de futbet i bàsquet i llevar espais amb jocs infantils, tot “tonteries” que precisament ens fan tanta falta. Però tot siga per la promoció turística, les festes, els “saraos” i els…

Carrícola, art i natura

Imatge
A les faldes orientals del Benicadell i a pocs kilòmetres d'Atzeneta es troba Carrícola, un menut poble d’uns 87 habitants que, no deixant-se portar per les corrents actuals, ha sabut trobar una sintonia entre ingressos en forma de turisme i respecte al medi ambient envejable; un exemple del que es pot fer per sobreviure sense necessitat de destruir el que ens envolta. Fa temps que aquest poble ha optat per una convivència sostenible amb l'entorn, apostant des dels anys 80 per l'agricultura ecològica. Amb col·laboracions d'entitats com la coordinadora ecològica de la Vall d'Albaida o la Diputació de València, s'han emprés projectes com el de recollida selectiva i reutilització del fem, o de depuració i ús de les aigües mitjançant aiguamolls artificials.

La ruta dels corrals del Mondúver

Imatge
Alguns caminants del segle XXI tenen l'erroni pensament de que les sendes foren construïdes per al seu esplai. Però les sendes les definiren els nostres iaios quan anaven a la muntanya a recollir llenya, espart, fruits, bolets o espàrrecs o a cuidar del bancal, o els iaios dels nostres iaios quan es desplaçaven entre pobles en temps on els vehicles a motor encara no existien, quan anaven a treballar els llauradors, pastors, caçadors, llenyataires, traginers, nevaters, forners, calciners, miners, carboners, pica-pedrers o guardes, quan fugien els emboscats, contrabandistes i roders de la guàrdia civil, i, perquè no, quan acudien a saludar al veïns, a menjar-se la paella del diumenge, o simplement a estirar les cames, tal i com fem nosaltres.