Passa al contingut principal

Cercar en aquest blog

A un tir de pedra

Qui coneix la terra, l'estima

Pàgina d'inici
Índex de senders
País Valencià
Pirineus
Patrimoni

Entrades

S'estan mostrant les entrades d'aquesta data: gener, 2000

Les Covatelles

Obtén l'enllaç
Facebook
Twitter
Pinterest
Correu electrònic
Altres aplicacions

Escrita per Òscar - de gener 17, 2000

Publica un comentari a l'entrada

El Bancal Fondo

Obtén l'enllaç
Facebook
Twitter
Pinterest
Correu electrònic
Altres aplicacions

Escrita per Òscar - de gener 15, 2000

Publica un comentari a l'entrada

Amb la tecnologia de Blogger

Imatges del tema creades per AndrzejStajer

Convertim pedres en patrimoni

Etiquetes

A un tir de pedra25
A un tir de pedra 217
Aitana2
Altres llocs4
Articles d'opinió11
Benicadell8
Bèrnia1
Castells13
Contes de muntanya5
Curses2

Mostra'n més Mostra'n menys

Tradueix

Les més belles sendes de la Safor

El Mondúver a un tir de pedra

A un tir de pedra

Mapes del Mondúver

Anem menjats a la muntanya!

Un país a la cassola

A un tir de pedra

Entrades populars d'aquest blog

El ferrocarril Alcoi-Gandia, el tren dels anglesos

Escrita per Òscar - de maig 04, 2011

A finals del segle XIX, a conseqüència del desenvolupament industrial de les comarques de l’Alcoià i del Comtat, la companyia anglesa Alcoy and Gandia Railway and Harbour Company Limited va construir un ferrocarril que unia Alcoi amb el port de Gandia per al transport de primeres matèries i de productes industrials d’aquelles comarques, principalment tèxtils i siderúrgics. Conegut com « el tren dels anglesos », aquest ferrocarril va funcionar durant 76 anys fins que el 15 d’abril de 1969 va fer el darrer viatge per la seua baixa rendibilitat.

El Racó del Duc, Via Verda del Serpis o Barranc de l'Infern

Escrita per Òscar - d’agost 23, 2010

El Racó del Duc, també conegut com el barranc de l’Infern, és el tram del riu d’Alcoi o Serpis comprés entre Vilallonga i l’Orxa, on el riu travessa un impressionant congost limitat per les serres de la Safor (1.013 m) i la Cuta (680 m). La ruta discorre per l’antiga plataforma del desmantellat ferrocarril Alcoi-Grau de Gandia , pendent de ser catalogada com a via verda. Malgrat la seua distància (12 quilòmetres), es tracta d’una ruta amb suaus pendents, quasi inapreciables, senzilla i molt accessible per a visitar-la a peu o amb bicicleta de muntanya. Aquestes característiques defineixen la ruta com una de les més conegudes, visitades i volgudes a la Safor.

La marjal de Gandia i l'alqueria del Duc

Escrita per Òscar - de juliol 20, 2011

La marjal de Gandia és un terreny humit amb un gran valor mediambiental que alberga nombroses espècies endèmiques del País Valencià, tant de flora com de fauna; un espai protegit que, malgrat trobar-se completament transformat, delimitat pels tarongers i en ràpida i clara regressió, en les darreres dècades havia gaudit de una relativa tranquil·litat. S’havien fet nombrosos esforços per part de l’administració i els governs locals per a la conservació i ampliació de l’àrea protegida. Però com al conte del pastor mentider, ens havíem acostumat a sentir la cançoneta de “ que ve el llop ”, en aquesta ocasió disfressat de camp de golf ... fins que ha vingut.

El Faig Pare i la fageda del Retaule

Escrita per Òscar - de novembre 29, 2010

La fageda més espectacular, carismàtica i singular al sud de Pirineus es troba al nord del País Valencià, amagada al cor dels Ports: la fageda del Retaule, ubicada a l’ombra de les cingleres que conformen el barranc del mateix nom. El faig és un arbre de latituds fredes i humides, i això és la circumstància que fa tant particular la fageda del Retaule, el ser la més meridional d'Europa. És molt cridaner i característic el fet de trobar-se els la sènia sempre orientats al nord als fons dels barrancs i junt a fortes pendents entre cingleres, buscant el màxim d'humitat, a diferència dels fajos de latituds més fredes que busquen les planeres.

L'estany de Sant Maurici i les Agulles d'Amitges

Escrita per Òscar - de gener 23, 2012

El Parc Nacional d'Aigüestortes i Estany de Sant Maurici és una de les millors manifestacions del glacialisme quaternari de la Península, un lloc on podem afirmar sense dubte que la natura es va lluir creant tota una sèrie de frondosíssims boscos d'avet i pi negre al voltant de torrenteres, cascades, meandres d’alta muntanya, vora 200 llacs i afilats i impossibles cims. Vos proposem una senzilla i popular ruta de muntanya on connectarem els llacs de Sant Maurici i d'Amitges, sempre amb la presència del cim més emblemàtic del Parc, els Encantats.