Entrades

S'estan mostrant les entrades d'aquesta data: 2016

Els Flarets del Mondúver, la finestra a la Mallada Fonda

Imatge
El 1884 Ramon Ferrandis Deusa, José Peiró i Salvador Sastre adquiriren i dividiren en dues parts les 200 fanecades del forner de Concepció Roselló a la mallada Fonda, una extensa llenca de terra delimitada, al vessant més llevantí del Mondúver, pel barranc de Pacal o de la Mina de l'Or per migjorn, pel pla de la Vella per llevant, per la xeraquera vall de les Fonts per la banda de tramuntana i pels rotunds Flarets pel vessant de ponent. La meitat inferior de la replana, dita la mallada de Baix, se la quedaria Salvador Sastre Serralta, el tio Saoret de Botifarra, qui alçaria el ben plantat corral de Foquio, anyenc oliverar de laborioses margenades i llar dels ramats d'ovelles que els pastors transhumants de Conca i Aragó, dits xurros al poble, baixaven al regne a passar l'hivernada.

'El Mondúver a un tir de pedra', finalista al premi Bernat Capó 2016

Imatge
Si, és cert, hem estat uns mesos amb el blog aturat, però teníem un bon motiu. Estàvem centrats en finalitzar el que serà el nostre proper llibre, 'El Mondúver a un tir de pedra', un monogràfic amb 32 rutes temàtiques al voltant d'un dels cims senyers del País Valencià. Hem treballat ben dur per a cercar el major recull toponímic, etnogràfic, històric i senderístic d'un dels símbols comarcals més benvolguts, arreplegant els testimonis dels pastors, llauradors i veïns que modelaren i visqueren al massís.  Docs la setmana passada tinguérem l'honor de ser finalistes a la divuitena edició dels premis Bernat Capó per la difusió de la cultura popular, celebrada a Dénia! No ho haurem fet malament del tot :) Ara només falta maquetar, imprimir i ben prompte el tindreu a les principals llibreries del País Valencià. Per cert, us agrada la foto per a la portada?
Salut i muntanya!

La ruta de la Concòrdia

Imatge
El 1301 es va procedir a la demarcació de les terres entre la vall d’Alfàndec, l’antiga Valldigna musulmana propietat del monestir de santa Maria de la Valldigna, i Gandia, vila reialenca propietat de Jaume II. Nou mollons de pedra i argamassa s’alçaren al llarg dels Plans seguint la divisòria d’aigües, entre el Mondúver i la mar. Però les rendes pel lloguer de mallades, bovalars i coves i els delmes i drets sobre el bestiar, herbes, mel o caça eren massa sucoses per als senyorius i ben prompte sorgiren les tensions; el 1303 uns veïns de Gandia tombaren el molló de les Barreres al·legant que el terme s’estenia fins l’ullal Redó; el 1380 la vila de Gandia ficaria una denúncia, davant la governació de Xàtiva, acusant al monestir de plantar alguns mollons mitja llegua més al sud d’on corresponia; els monjos, per l’altra banda, acusaven Gandia d’envair hostilment el seu terme instal·lant noves fites a terres alienes.