Entrades

S'estan mostrant les entrades d'aquesta data: novembre, 2011

El Barranc de l'Infern d'Ebo

Imatge
Parlar de barranc de l’Infern és parlar d’aventura: ressalts, ràpels, gorgs, passamans i marmites trampa ens esperen al més formidable barranc esportiu del País Valencià. El barranc de l’Infern o de Greger és un espectacular i estretíssim congost càrstic d’uns 9 quilòmetres excavat entre les serres de la Carrasca, del Penyal de Laguar i del Migdia, per on les aigües del riu Gironà o Ebo travessen una estretíssima esquerda a la roca envoltades d'altíssimes parets, creuant per tota una variada col·lecció de salts, cascades i marmites de gegant, tot un paradís per als amants dels esports d'aventura.

Torró anuncia un camp de golf a la Marxuquera. Un altre?

Imatge
Hui anava a escriure de muntanya, de senderisme... però no puc. Quan encara estava mal digerint el més que segur futur camp de golf a la marjal de Gandia i assumint la capritxosa i destructiva remodelació de la placeta dels Colomets, m’assabente de l'anunci de la propera construcció d'un camp de golf a la Marxuquera! El camp de golf, de 18 forats, s'ubicaria al Racó de Tomba, dins d'una finca de 2 milions de metres quadrats als peus de la Penya Roja, una zona d’un gran valor ecològic. La veritat és que un bon titular alternatiu a la notícia seria "La Immobiliària Municipal de Torró anuncia un nou camp de golf"

Deixeu els arbres de la placeta dels Colomets!

Imatge
L’alcalde de Gandia, el senyor Arturo Torró, sent conseqüent amb el seu “talante” dialogant amb la ciutadania i la resta de grups polítics a que ens té acostumats, ha decidit unilateralment remodelar la plaça del Rei en Jaume, placeta del Segó o dels Colomets, com l’hem coneguda els gandians tota la vida. A l’igual que va fer a octubre amb la plaça Major, on va eliminar el parterre, pretén deixar un espai més diàfan, eliminant els arbres i les infraestructures de la mateixa.

Les sequoies del Monte Cabezón

Imatge
Dins de Cantàbria i a pocs quilòmetres de la costa es troba un dels espais naturals més injustament desconeguts malgrat ser, curiosament, únic a la Península: el singular i excepcional bosc de sequoies gegants del Monte Cabezón. El bosc, amb una superfície de 2.467 hectàrees, està compost per 848 exemplars de sequoia de Califòrnia (Sequoia sempervirens), l’arbre més alt i longeu de la Terra, i 25 exemplars de pi de Monterrey (Pinus radiata). Plantat a finals dels anys 40, el bosc presenta hui dia un aspecte tan magnífic i un volum tan dens que fins i tot la llum del sol no arriba pràcticament a tocar sòl.

El Benicadell per Atzeneta. La ruta dels nevaters de Carcaixent

Imatge
El Benicadell, crestuda serra que divideix les comarques de la Vall d'Albaida i el Comtat, és un increïble museu etnològic viu, un espai utilitzat des de la prehistòria per l'home, farcit de castells musulmans i fortaleses cristians, lloc d’habitatge i feina de llauradors, llenyataires, forners, carboners, nevaters o ramaders, dels que hui dia encara conservem, especialment al vessant nord-oest, la seua impremta a través de corrals, fonts, forns de calç, carboneres, marges, antics bancals i neveres, un impressionant testimoni paisatgístic i arquitectònic del nostre passat que anem a visitar mitjançant una completíssima ruta circular.

Els masos de Capaimona

Imatge
Ens anem a visitar terra de cireres, història (molta història) i natura en el seu estat més viu, la Vall d’Alcalà, una encantadora zona situada al cor de la Marina Alta, entre les serres d’Alfaro i el barranc de Malafí al sud, i la serra Foradà al nord. Terra de moriscs, vos recomanem una ruta molt senzilla (encara que llarga) amb dues variants per tal d’adaptar-la a tots els públics; la ruta ens permetrà conèixer com era la vida dels moriscs que vivien a l’interior de la Marina, dins dels dominis d’Al-Azraq, visitant els despoblats de l’Atzuvieta i la Queirola, els millors conservats del País Valencià.