A un tir de pedra

Parlar de barranc de l’Infern és parlar d’aventura: ressalts, ràpels, gorgs, passamans i marmites trampa ens esperen al més formidable barranc esportiu del País Valencià. El barranc de l’Infern o de Greger és un espectacular i estretíssim congost càrstic d’uns 9 quilòmetres excavat entre les serres de la Carrasca, del Penyal de Laguar i del Migdia, per on les aigües del riu Gironà o Ebo travessen una estretíssima esquerda a la roca envoltades d'altíssimes parets, creuant per tota una variada col·lecció de salts, cascades i marmites de gegant, tot un paradís per als amants dels esports d'aventura.

Hui anava a escriure de muntanya, de senderisme... però no puc. Quan encara estava mal digerint el més que segur futur camp de golf a la marjal de Gandia i assumint la capritxosa i destructiva remodelació de la placeta dels Colomets , m’assabente de l'anunci de la propera construcció d'un camp de golf a la Marxuquera! El camp de golf, de 18 forats, s'ubicaria al Racó de Tomba, dins d'una finca de 2 milions de metres quadrats als peus de la Penya Roja, una zona d’un gran valor ecològic. La veritat és que un bon titular alternatiu a la notícia seria "La Immobiliària Municipal de Torró anuncia un nou camp de golf"

L’alcalde de Gandia, el senyor Arturo Torró, sent conseqüent amb el seu “talante” dialogant amb la ciutadania i la resta de grups polítics a que ens té acostumats , ha decidit unilateralment remodelar la plaça del Rei en Jaume, placeta del Segó o dels Colomets, com l’hem coneguda els gandians tota la vida. A l’igual que va fer a octubre amb la plaça Major, on va eliminar el parterre, pretén deixar un espai més diàfan, eliminant els arbres i les infraestructures de la mateixa.

Dins de Cantàbria i a pocs quilòmetres de la costa es troba un dels espais naturals més injustament desconeguts malgrat ser, curiosament, únic a la Península: el singular i excepcional bosc de sequoies gegants del Monte Cabezón. El bosc, amb una superfície de 2.467 hectàrees, està compost per 848 exemplars de sequoia de Califòrnia ( Sequoia sempervirens ), l’arbre més alt i longeu de la Terra, i 25 exemplars de pi de Monterrey ( Pinus radiata ). Plantat a finals dels anys 40, el bosc presenta hui dia un aspecte tan magnífic i un volum tan dens que fins i tot la llum del sol no arriba pràcticament a tocar sòl.

El Benicadell, crestuda serra que divideix les comarques de la Vall d'Albaida i el Comtat, és un increïble museu etnològic viu, un espai utilitzat des de la prehistòria per l'home, farcit de castells musulmans i fortaleses cristians, lloc d’habitatge i feina de llauradors, llenyataires, forners, carboners, nevaters o ramaders, dels que hui dia encara conservem, especialment al vessant nord-oest, la seua impremta a través de corrals, fonts, forns de calç, carboneres, marges, antics bancals i neveres , un impressionant testimoni paisatgístic i arquitectònic del nostre passat que anem a visitar mitjançant una completíssima ruta circular.

Ens anem a visitar terra de cireres, història (molta història) i natura en el seu estat més viu, la Vall d’Alcalà, una encantadora zona situada al cor de la Marina Alta, entre les serres d’Alfaro i el barranc de Malafí al sud, i la serra Foradà al nord. Terra de moriscs, vos recomanem una ruta molt senzilla (encara que llarga) amb dues variants per tal d’adaptar-la a tots els públics; la ruta ens permetrà conèixer com era la vida dels moriscs que vivien a l’interior de la Marina, dins dels dominis d’ Al-Azraq , visitant els despoblats de l’Atzuvieta i la Queirola, els millors conservats del País Valencià.