Entrades

S'estan mostrant les entrades d'aquesta data: 2013

El Benicadell pel port d'Albaida

Imatge
L’escarpada, afilada i espadada cresta del serrat del Benicadell, fabulós gegant de pedra mític al món del senderisme, malgrat la seua inaccessible aparença inicial ha segut mut testimoni durant dècades de l’impertorbable pas d’esforçats i rudes nevaters transportant la seua valuosa però volàtil mercaderia des de les monumentals neveres del Benicadell, de Carcaixent o de la Lloma Solaneta fins el port d’Albaida camí de l'Alcoià, la Safor o la Ribera; de fet un dels millors accessos al cordal de la serra naix al mateix port i remuntant el barranc dels Fontanars assoleix l’altiu i arrogant cim a 1.104 metres d’alçada.

El Racó de Tomba

Imatge
Fa un parell de centúries el benifaironer Rafael Peyró i Blasco, propietari de sis molins fariners i avantpassat de mon tio Joan Rafael Peiró i Martí, va iniciar les tasques de construcció d’un nou molí d’aigua a Simat adjacent al monestir de Santa Maria de la Valldigna; però a l’endemà de la primera dura jornada de feina el paleta i els obrers contemplarien bocabadats com tota l'obra restava enderrocada al sòl; el mateix va ocórrer a l’endemà, i a l’altre, i així un dia enrere l’altre els murs del molí apareixien enrunats amb la mateixa celeritat amb que els rumors d’embruixaments i malediccions s’estenien pels ignorants i temorosos cors dels veïns vallers. 

Integral la Serrella - la Xortà, de Benasau a Bolulla

Imatge
Al cor de la Marina Baixa s’estén de ponent a llevant durant 30 quilòmetres un gegantesc anticlinal calcari format per la serra de les serres, la Serrella , i la seua continuïtat natural, la vertical i verda Xortà , el conjunt més agrest i indubtablement més apassionant i pirenaic de les nostres muntanyes; i és que Serrella és sinònim de paradís de roca, una successió de cims i colls que formen una gegantesca i arquejada cresta dentada que ens farà imaginar per un moment que caminem per l’espina dorsal d’un fabulós gegant de pedra mentre visitem alguns dels més apassionants cims d’Alacant com el Morro del Regall (1.323 m), el Morro de la Sàlvia (1.351 m), la Penyeta de les Creus (1.335 m), el pic Serrella (1.359 m), la Mallada del Llop (1.354 m), o la joia de la corona, l’icònic Pla de la Casa (1.379 m), sis cims en línia recta per damunt dels 1.300 m, circumstància única a la nostra geografia, als que caldrà afegir la Penya Alta (1.219 m) i el Morro Blau (1.125 m) de la Xortà.

Comapedrosa, el sostre d'Andorra

Imatge
Més enllà de l’avinguda Meritxell i les seues botigues, de les estacions d’esquí o d’un conegut centre d’aigües termals hi ha un element que sovint passa desapercebut a la majoria dels turistes, el sostre d’Andorra. Al nord del país dels Pirineus, al Parc Natural de les Valls de Comapedrosa, ens esperen encisadors rierols, encantadores pastures, frondosos boscos, gelats estanys i un mar de contrastos coronats per un altiu i piramidal cim anomenat, encertadament, Comapedrosa (2.942 m), la vall rocallosa .

La marjal de la Safor i l'Auir

Imatge
La marjal de la Safor i l’Auir esdevenen un paratge natural dominat pel senill i el borró; una de les zones humides més importants de la Península on es desenvolupen plantes endèmiques i espècies aquàtiques úniques; un espai únic que dona refugi a nombroses aus, tant migratòries com nidificants; un indret privilegiat que ha patit durant segles una fortíssima degradació, una forta recessió del terreny, irreversibles soterraments i nombrosos projectes destructius que durant dècades s'havien mantingut en segon pla, encara que latents, malgrat trobar-se en l'actualitat més vives i amenaçants que mai.

Les llums de la nit

Imatge
Les últimes hores del dia a poc a poc van donant pas a la posta d’un esgotat sol que es va acomiadant després d'una llarga jornada. Lentament apareixen, fantasmagòricament, les primeres ombres de la nit, i com aquell que pinta en un llenç un quadre, van deixant un cel totalment fosc. Els carrers comencen a il·luminar-se; una espècie de barreja entre diferents ambients, llums, soroll, silenci van modelant un paisatge nocturn el qual ens ofereix un escenari totalment diferent al dia. Com un gegantesc rellotge, la presència de la lluna plena il·luminant el firmament ens indica el moment de fixar la vista a les difuminades siluetes de les muntanyes.

Què serà de la platja de l'Auir

Imatge
Ja hem parlat molt de la platja de l'Ahuir , Auir en valencià normatiu, un tram verge de litoral comprès entre les platges de Gandia i Xeraco i la marjal de Xeresa. Més enllà de valors mediambientals i legals, l’Auir és un fantàstic paratge on passejar o córrer, un marc incomparable on gaudir amb la brisa marina d’un menut paradís allunyat del formigó i l’especulació immobiliària, dos milions de quilòmetres quadrats de pinedes, dunes, sorra i el mediterrani més viu on qualsevol punt és perfecte per asseure'ns a la voreta del mar, un magnífic colofó a un gratificant passeig per un dels racons més increïbles de la comarca.

Els ports d’Áliva, porta del massís Oriental de Picos de Europa

Imatge
El paratge dels ports d’Áliva, situat al vessant càntabre de Picos de Europa, és un indret on es respira història i tradició, un d’eixos escassos llocs on l’alta muntanya es barreja magistralment amb el bosc atlàntic creant un escenari de grans contrastos apte per a tothom. La millor forma de conèixer Áliva és realitzar una senzilla ruta circular que recorre els ports, una extensa zona de pastura comunal d'alta muntanya que serveix així mateix d’accés al massís Oriental de Picos de Europa, sempre a l’ombra de la vigilant Peña Vieja (2.617 m), el sostre de Cantàbria.

Els set cims

Imatge
Què és una muntanya? Les muntanyes són elevacions naturals del terreny, encara que no hi ha un criteri acceptat de qualificació. Algunes fonts parlen d’elevacions superiors als 700 metres respecte a la seua base, altres exigeixen un mínim de 300 m si el radi és superior als 300 m, altres simplement parlen d’alçades “notables” respecte al seu voltant... Les muntanyes cobreixen el 53% d’Àsia, el 58% d’Amèrica, el 25% d’Europa, el 17% d’Oceania i el 3% d’Àfrica, en total un 24% de la litosfera terrestre. I cada continent té el seu sostre en un dels anomenats “Set Cims”.

L’estanh Major de Colomèrs

Imatge
El circ lacustre de Colomèrs, a la Val d'Aran i dins de la zona de protecció del Parc Nacional d'Aigües Tortes i Estany de Sant Maurici , és un dels llocs més fascinants i preciosos de Pirineus, un massís d'altes i escarpades muntanyes disposades en cercle que ronden els 3.000 m d'alçada i envolten, com a un preciós tresor de la natura, una de les majors concentracions d'estanys del Pirineu. L'accés el realitzarem per la vall del riu Aiguamòg, un magnífic paisatge granític replet de densos boscos de pi negre d'una bellesa incomparable.

Concurs millor blog de muntanya

Imatge
Voleu guanyar una jaqueta Millet Shoft Shell W3 Pro? Només teniu que  votar-nos al següent concurs de blogs de muntanya per a entrar al sorteig (és ràpid, nom, email i recordeu, A un tir de pedra) Gràcies i sort! http:// www.landher.net/ blogs_montana/ form_votacion.ht ml http://www.landher.net/

El camí vell de Bujaruelo

Imatge
Annex al Parc Nacional d'Ordesa i Monte Perdido i al fons d'una profunda i encisadora vall despoblada es troba Sant Nicolau de Bujaruelo; un pont, una església i un hospital per a peregrins del segle XII amaguen entre els seus antiquíssims murs històries de traginers superant passos fronterers entre Torla i Gavarnie, de pelegrins seguint el llarg camí de sant Jaume, de contrabandistes fugint de la guàrdia civil o de pastors traslladant els seus ramats entre Espanya i França. El camí Vell de Bujaruelo, antic pas obligatori entre Osca i Toulouse, és en l’actualitat un valuosíssim punt de connexió de diferents rutes pirenaiques com el GR-11, la travessia al Taillón i la Bretxa de Rotllan , l'ascensió al Vignemale o la visita a les encisadores valls d' Ordiso i d'Otal.

La font de Lloret

Imatge
Aigua i verdor, senzillesa i espectacularitat. Al bell cor de la Marxuquera, oculta com un tresor a l'interior de l'estret i frondós barranc de Llidoners, hi ha un llogaret especial, màgic, fresc i quasi diria que fora de lloc, la Font de Lloret, un dels paratges més bells i estimats de la Safor on la natura ens regala tot el seu esplendor. Un indret que per si mateix és tot un museu etnogràfic natural que combina sabiament natura i tradició; un paratge natural que ens mostra humilment la gran biodiversitat del nostre tan extrem clima mediterrani, i ens premia la visita amb un dels indrets més humits, ombrívols i exuberants del País Valencià.

Pineta, les cascades i les Planes de La Larri

Imatge
Integrada al nord-est del Parc Nacional d'Ordesa i Monte Perdido es troba la vall de Pineta, un paisatge alpí en estat pur i possiblement el circ glacial més bonic i singular del Pirineu . També coneguda com la Balle Berde, Pineta és una espectacular i preciosa vall de vertiginosos parets bellament entapissades per fajos, pins, freixes i avets, travessada pel sender pirenaic GR-11. La visita a l'inesperat circ penjat de les Planes de La Larri, inigualable i privilegiat balcó a la cara nord de Monte Perdido , la presència d'una sèrie de sorprenents i sorolloses cascades o les sensacions que rebrem recorrent les seues verticals parets als peus de colossos de pedra de vora tres-mil metres, són un espectacle que realment tardarem en oblidar.

Postals per a la reflexió

Imatge
Als anys 60 es va imposar l'actual model turístic de sol i platja a Espanya; amb la declaració de Zones d’Interès Turístic Nacional i amb la pretensió d'atraure turistes estrangers es va promoure la urbanització massiva i sense criteris de les nostres costes. Paradoxalment el principal motiu pel qual els turistes venien a les nostres platges, la bellesa del paisatge, estava sent destruït indiscriminadament per l'especulació, el formigó i la construcció desmesurada d'escassíssima qualitat. 50 anys després els turistes fugen de les nostres platges sense personalitat i es dirigeixen a destinacions més exòtiques o menys massificades com Croàcia i Tunísia. A la Safor les nostres platges només poden competir amb la diferenciació, i afortunadament l’experiència ens demostra l'evident avantatge competitiu que oferiria el complement d’un potencial parc natural i una platja verge davant la resta d’ofertes bassades en el formigó, el golf i els ressorts. 50 anys després, el

Una nova negligència a Barx calcina 266 hectàrees del Mondúver

Imatge
L’any 2006 la pràctica totalitat del massís del Mondúver restaria calcinat en un dels pitjors incendis forestals que es recorden a la Safor; en aquella ocasió 15 mitjans aeris i 47 brigades forestals demostraren ser lamentablement insuficients per aturar la tragèdia. Ahir, només set anys després, s’ha presentat el mateix escenari: forts vents de ponent de fins a 80 quilòmetres per hora, terreny escarpat i inaccessible, una muntanya abandonada, una lamentable negligència i un inexcusable error d’estimació de la magnitud del desastre per part de la Generalitat: només 3 aeronaus i 3 brigades forestals.

El Rabat o muntanyeta de la Creu

Imatge
El Rabat, a banda de la ciutat dels jardins del Marroc, és una humil muntanyeta que emergeix al bell mig de la planura saforenca, compartida i estimada pels llogarets de l'Alqueria de la Comtessa, Rafelcofer i la Font d'en Carròs i cresol del més important jaciment ibèric de la comarca. La gran senzillesa de la seua ascensió i la seua escassa alçaria, només 176 m, no desmereixen en absolut l’enorme atractiu paisatgístic, etnològic i arqueològic d’una ruta apta per a qualsevol persona, especialment recomanable per iniciar als més menuts.

El savi de les Foies

Imatge
Crec en una naturalesa plena de vida, en uns paisatges alegres, plens de màgia, en una naturalesa forta, sana, també si cap en el dia en què la naturalesa es desenvolupe en el seu just equilibri... Així que un bon dia un grup de xiquets, juntament amb els seus pares, decidiren anar a passar el dia al camp; durant el camí, atònits, observaven que alguns llocs estaven descurats, bruts, gairebé amb aspecte d'abandó, llocs que no convidaven per res a jugar en ells, uns altres es presentaven amb un color gris, d'aspecte trist… Quan un dels xiquets va preguntar a son pare què havia passat, aquest li va respondre — Les flames van devorar els seus color s.

Que ve el llop, que ve el llop!

Imatge
Que ve el llop, que ve el llop! Quan érem menuts ens contaven una vella faula per a mostrar-nos que als mentiders no els creu ningú ni quan diuen la veritat; per molt que es repetisca una i altra vegada, la mentida sempre acaba descobrint-se. És la vella versió del pots enganyar a tot el món alguna vegada, a algunes persones tot el temps, però no pots enganyar a tots tot el temps . Però sembla que molta gent va confondre el conte amb el dels tres porquets, ja que els nostres governants porten dècades advertint-nos de l’arribada d’imaginaris llops i molts encara ni s’han adonat de la mentida.

La Safor per la Llacuna

Imatge
La Safor no seria en teoria més que una modesta serreta litoral de 1.013 m sense l’existència del seu circ, un colpidor amfiteatre càrstic d’excepcional interès símbol d'una de les muntanyes més belles, singulars i úniques de la península; les ascensions al cim visitant la Finestra i la nevera des de les Majones de Vilallonga, travessant un carrascar des de la font dels Olbis de l’Orxa o fins i tot les exigents i dures trepades pel bell mig del circ conformen una de les experiències muntanyeres més satisfactòries que no poden faltar a l'haver de tot amant de la natura. Però i l'ascensió per la solana? Desconeguda al trobar-se durant dècades perduda, ens permetrà conèixer les restes etnogràfiques i patrimonials del passat ramader de la zona, bellament envoltat per un insòlit i sorprenent bosc de carrasques, el més extens i millor conservat de la Safor amb permís del carrascar del Buixcarró .

La nova Llei de Costes. El desenllaç

Imatge
Fa un parell de mesos vos contàrem els perniciosos efectes que per al medi ambient suposaria la nova llei de Costes, un despropòsit fet a mida dels interessos privats dels constructors per a perdonar les barbaritats urbanístiques que s'han comet, deixant la porta oberta per a que es puguen tornar a repetir. Abans de continuar repasseu l’article “ L’estiu que ens cremaren per damunt de les nostres possibilitats ”, on detallem totes les barbaritats que la llei contempla. En aquell moment finalitzarem l’article amb una pregunta òbvia: per què tanta pressa en traure en només 6 mesos una llei que no es trobava al programa electoral (sic) del PP? Docs ja ho va dir Zaplana: per a guanyar diners , molts diners tal i com ha destapat un demolidor informe de Greenpeace .

El castell del Rebollet

Imatge
Al sud de la Safor i coronant un tossal de 149 m al nord de la serra de les Covatelles s’alcen les restes de l’històric castell del Rebollet, una fortalesa del segle XIII carregada de simbolisme i història, cap de l’antiga baronia del mateix nom. Mentre gaudim d’unes privilegiades vistes a la comarca i al blau de la mar recorrerem una senzillíssima ruta on les pedres del camí ens parlaran d’antics cavallers medievals, d’imatges marianes, de pobles emmurallats, de cruentes batalles i d’històriques disputes entre pobles, contes d’un passat llunyà que ens recorden, malgrat l’actual estat de ruïna, la gloriosa època del castrum et villam de Reboylen .