A un tir de pedra

Avui he anat a caminar a la muntanya, immers en els meus pensaments. Si haguera de triar un moment per reflexionar, aquest sense cap mena de dubte seria el moment perfecte. Pense en moltes coses i el meu desig en escriure aquestes ratlles és posar el meu granet de sorra per ajudar a conservar el nostre patrimoni. Tal vegada siga una aportació petita, davant la magnitud de la tasca que cal fer en la cura i protecció dels nostres paratges; i és que després d’aquest últim incendi he vist cóm tot es torna a fer fosc, com si entrarem dins d’una atmosfera tan espessa com una boira sòlida. Avui a la muntanya ja no es respira calma, avui els seus colors ja no són tan vius. Allò que em ve al cap és com una cançoneta familiar, una lletania coneguda, com un brunzir molest, inoportú...

No és normal. Encara no hem inaugurat l'estiu i ja hem tingut incendis a Calp, Benaixeve, Guadalest, Ebo, Llombai, Tuejar, Xelva... més de 250 incendis i encara estem encetant juny. Portem més hectàrees cremades a juny que tot l'any passat. I com a mal endèmic que tots els anys ens colpeja reduint a cendres la nostra comarca, enguany li ha arribat el torn a la Cuta i els municipis que l’envolten: Llocnou de Sant Jeroni, Vilallonga, Ador, Alfauir, Castellonet de la Conquesta, Terrateig i Montitxelvo. La verda i arbrada vall del Vernissa s’ha transformat en un corredor gris i lunar, ja que a les 1.500 hectàrees cremades l'any passat al vessant nord caldrà afegir les 1.350 del vessant sud. Un incendi intencionat que es va iniciar dimarts a les 12:45 del migdia a l’ombria de Llocnou i desprès d’escampar-se per tres fronts no seria controlat fins a 30 hores desprès, no sense abans haver ficat en greu perill el Racó del Duc i la Safor .

Dos anys, cóm passa el temps! Ja han passat 24 mesos des de l'eixida al carrer del llibre "A un tir de pedra", quatre semestres d'una primera edició per part d' Alfons el Vell i 18 mesos des de la seua reedició per part d' Edicions del Bullent . Aquest diumenge és també l'aniversari de la presentació a la Casa de la Marquesa de Gandia, una primera i nerviosa xerrada que ens obriria les portes a fer presentacions a llocs emblemàtics com el Centre Excursionista de València i als ajuntaments i cases de cultura de llocs com Barx, Vilallonga , Daimús o Potries .

El passat divendres 25 de maig fórem convidats a un emotiu acte, el 30 aniversari de l' associació cultural Casa Clara de Potries . Dins d'un marc incomparable, una magnífica casona senyorial del XVII i actual casa consistorial, l'associació va celebrar el seu aniversari amb la presència d'una bona representació de socis i amics entre els què ens sentirem ben arropats i als que desitgem moltes més dècades d'activitats i muntanya.