A un tir de pedra

Un any més el Grup Scout Parpalló obri les portes per oferir a tots els joves de la Safor la possibilitat de gaudir i educar-se en valors a l’aire lliure. Aquest grup porta 37 anys treballant de forma ininterrompuda des de que Francisco Ferrer reunirà a un grup de pares i xiquets que es convertirien en la llavor d’una associació juvenil que ha segut el bressol de moltíssims muntanyers de la Safor. 

Si tinguera que catalogar el vessant nord-oest de la serra de la Safor triaria dos adjectius: humit i ombrívol. I és que el pas del riu Serpis pel congost de l'Infern, juntament amb la presència de les benvolgudes fonts de la Mata, Serquera , Olbis o Bassiets , afavoreixen una de les zones més frondoses i amb major biodiversitat del País Valencià. Però un dels majors tresors del paratge es troba amagat a simple vista, cal anar al fons d'un escarpat barranc, com si d'un paradís ocult a una selva amazònica es tractara, per a gaudir d'una espectacular cascada: el Salt de la Font de la Mata.

Tots hem rebut alguna vegada al correu un d’aquells interminables fitxers de PowerPoint on se'ns mostren una sèrie d’imatges amb més o menys gràcia, que normalment solen acabar amb una gran frase extreta d'algun manual d'autoajuda o d'algun líder polític o espiritual. La majoria d'aquells fitxers acaben a la paperera de reciclatge de l'ordinador abans inclòs de ser visionats, però en aquesta ocasió no m'he pogut resistir. Vos adjunte una impressionant col·lecció de fotos de muntanya, d’eixes que ensomnies tota la vida traure de la memòria SD de la càmera i mai t’aproximes ni de lluny. Evidentment es nota que estan realçades digitalment, distorsionades de la realitat, però en fi, un dels milacres de la fotografia és que ens permet veure coses que els nostres ulls no poden. Cada imatge compta amb un enllaç al catàleg de l’autor, on podreu gaudir de moltes més meravelles digitals.

Ahir presentarem el llibre “A un tir de pedra” a la Casa de la Cultura de Vilallonga. La presentació es va realitzar dins d’un cicle de conferències que any rere any organitza per a celebrar el canvi d’estació el Col·lectiu Baladre, una associació cultural per al coneixement i defensa del patrimoni natural i històric de la localitat. Les xerrades de tardor d’enguany comptaren amb interessants conferències com “ El moviment dels indignats de la Safor-Valldigna contat pels seus protagonistes ”, on una assemblea d’indignats de la comarca exposaren les seues propostes. Fa un parell de setmanes es va realitzar la presentació d’un magnífic llibre de muntanya, “ La Vall de Gallinera ”, a càrrec dels autors Vicent Morera i Juanjo Ortolà. Ahir ens va tocar a nosaltres fer la xerrada.

Com els carrancs anem. El Consell valencià vol modificar la llei forestal del 1993 per tal d'eliminar la prohibició de reclassificar sòl en les muntanyes cremades, baix “ situacions d'interès general ”. Concretament " con carácter singular y mediante su declaración como de interés general para la Comunitat Valenciana, el Consell podrá excepcionar la prohibición de cambio de uso forestal al menos durante 30 años mediante acuerdo justificado ". Sóc l'únic que es tira les mans al cap davant de cada moviment d'aquesta gentola? Sabeu quina serà la primera “ excepcionalitat ”? donar cobertura legal a les obres de l'ampliació de l’abocador de Dos Aigües, paralitzades per trobar-se part de la instal·lació a terrenys forestals cremats. L'avarícia innata del govern valencià és tan gran que ja no tenen ni por de mostrar-la públicament. Com ja ocorria en temps del tio Paco, tornen a estimular als piròmans pagats per les constructores o a propietaris de muntanye

" Tengo un tema gordo en Valencia, con un PAI prácticamente cerrado, el tío pide 1.000 kilos más. Compramos a 10.000 y vendemos a 20.000. Ganamos 12.000 kilos. Un empresario pone el 50% y yo otro 50%. De mi 50% yo reparto con Ramón Blanco, con Álvaro [Pérez "El Bigotes"], con Pablo Crespo y con el alcalde [Bernabé Cano]. Hay un tema medioambiental que lo desbloqueo yo ". Al cap de la trama Gürtel, Francisco Correa, li quadraven els conters de la lletera segons aquesta gravació del sumari Gürtel. I és que al País Valencià les figures de protecció no són més que declaracions formals de la Generalitat, poc més. Unes figures que fan inevitable que, quan un sòl no urbanitzable passa a ser urbanitzable (i digueu-me malpensat), pense en corrupció, suborn, prevaricació, enviliment, deshonestedat... en fi, que pense en un nou “ pelotazo ”.