A un tir de pedra

Aigua i verdor, senzillesa i espectacularitat. Al bell cor de la Marxuquera, oculta com un tresor a l'interior de l'estret i frondós barranc de Llidoners, hi ha un llogaret especial, màgic, fresc i quasi diria que fora de lloc, la Font de Lloret, un dels paratges més bells i estimats de la Safor on la natura ens regala tot el seu esplendor. Un indret que per si mateix és tot un museu etnogràfic natural que combina sabiament natura i tradició; un paratge natural que ens mostra humilment la gran biodiversitat del nostre tan extrem clima mediterrani, i ens premia la visita amb un dels indrets més humits, ombrívols i exuberants del País Valencià.

Integrada al nord-est del Parc Nacional d'Ordesa i Monte Perdido es troba la vall de Pineta, un paisatge alpí en estat pur i possiblement el circ glacial més bonic i singular del Pirineu . També coneguda com la Balle Berde, Pineta és una espectacular i preciosa vall de vertiginosos parets bellament entapissades per fajos, pins, freixes i avets, travessada pel sender pirenaic GR-11. La visita a l'inesperat circ penjat de les Planes de La Larri, inigualable i privilegiat balcó a la cara nord de Monte Perdido , la presència d'una sèrie de sorprenents i sorolloses cascades o les sensacions que rebrem recorrent les seues verticals parets als peus de colossos de pedra de vora tres-mil metres, són un espectacle que realment tardarem en oblidar.

Als anys 60 es va imposar l'actual model turístic de sol i platja a Espanya; amb la declaració de Zones d’Interès Turístic Nacional i amb la pretensió d'atraure turistes estrangers es va promoure la urbanització massiva i sense criteris de les nostres costes. Paradoxalment el principal motiu pel qual els turistes venien a les nostres platges, la bellesa del paisatge, estava sent destruït indiscriminadament per l'especulació, el formigó i la construcció desmesurada d'escassíssima qualitat. 50 anys després els turistes fugen de les nostres platges sense personalitat i es dirigeixen a destinacions més exòtiques o menys massificades com Croàcia i Tunísia. A la Safor les nostres platges només poden competir amb la diferenciació, i afortunadament l’experiència ens demostra l'evident avantatge competitiu que oferiria el complement d’un potencial parc natural i una platja verge davant la resta d’ofertes bassades en el formigó, el golf i els ressorts. 50 anys després, el