Entrades

S'estan mostrant les entrades d'aquesta data: novembre, 2010

A un tir de pedra torna a les llibreries

Imatge
Desprès d'una primera edició esgotada en temps rècord, només dos mesos, 'A un tir de pedra' torna en una segona edició revisada i de major qualitat a les llibreries del País Valencià de la mà d'edicions del Bullent, dins de la col·lecció La Farga. Com anuncien a l'editorial, és "un bon regal per a Nadal. Aquell dia que tothom se'n recorda de la salut, que tinguen les idees per fer rutes saforenques".
Vos adjuntem el contingut de la notícia al bloc del Bullent on parlen del llibre:

El Faig Pare i la fageda del Retaule

Imatge
La fageda més espectacular, carismàtica i singular al sud de Pirineus es troba al nord del País Valencià, amagada al cor dels Ports: la fageda del Retaule, ubicada a l’ombra de les cingleres que conformen el barranc del mateix nom. El faig és un arbre de latituds fredes i humides, i això és la circumstància que fa tant particular la fageda del Retaule, el ser la més meridional d'Europa. És molt cridaner i característic el fet de trobar-se els la sènia sempre orientats al nord als fons dels barrancs i junt a fortes pendents entre cingleres, buscant el màxim d'humitat, a diferència dels fajos de latituds més fredes que busquen les planeres.

Unes obres arrasen a Dénia la major reserva botànica d'una planta en perill d'extinció

Les obres de regeneració del riu Alberca, a Dénia, han arrasat completament la major reserva mundial d'una planta en perill d'extinció, el narcissus perezleara. Les obres, financiades amb 116.232 euros del segon Plan E, no han deixat cap exemplar viu d'aquest rar endemisme de la Marina Alta inclosa en el catàleg d'espècies en perill d'extinció. L'ajuntament podria enfrontar-se a una forta multa, ja que a banda ha destruit una duna a les Marines per ficar una passarel'la, on hi havia nius de corriol, una au protegida.

Collarada

Imatge
El Collarada és una de les muntanyes més impactants del Pirineu per la seua soledat i ampla visibilitat des del sud de la serralada. Situat a Villanúa i Canfranc (Osca), amb 2.886 metres de altitud, forma part del circ d'Ip, al bell mig del qual es troba l'ibon glacial del mateix nom. El Colladara és una muntanya molt peculiar, tant per la seua forma piramidal coronada per un cim amb forma de torre cònica, com per situar-se aïllada al sud de la serralada central de Pirineus, convertint-se en un tot un símbol i porta d'accés.

Programa Xerrades de Tardor 2010

Imatge
S'ha presentat el programa Programa Xerrades de Tardor 2010 de la Plataforma pels Pobles de la Safor.

Participem al mateix amb la presentació del llibre 'A un tir de pedra. Inventari dels senders i camins de muntanya de la Safor' el dimecres, 15 de desembre a les 20:00 a la Casa de la Cultura de Vilallonga.

El castell de la Reina Mora o de d'Alfàndec

Imatge
El de la Reina Mora o d'Alcalà o d'Alfàndec de la vall de Marinyén és el castell millor conservat de la Safor, caracteritzat per una peculiar forma d’aprofitar l’orografia per a reforçar les estructures defensives. Ubicat a la vessant nord del Mondúver, al terme de Benifairó de la Valldigna, compta amb dues estructures, la primera realitzada durant la dominació musulmana (segles XII-XIII) i la segona realitzada en època cristiana, per la qual cosa hi existeixen dos recintes murallats.
Es tracta d'una ruta molt senzilla, de poc més de mitja hora i menys d'un quilòmetre de longitud, pel què junt al castell trobareu un sender que ascendeix fins la pista forestal de les Foies, per la qual podreu connectar amb diferents rutes que es dirigeixen tant a Tavernes i Simat com al Mondúver.

La serra de Bèrnia de nou en perill

Imatge
Un nou projecte urbanístic amb el seu camp de golf i demés extres pretén destruir una de les serres més emblemàtiques de la Marina Alta, Bèrnia. El Pla Parcial del sector nº 14 Anibits-Margequivir del Pla General de Callosa d’En Sarrià, té una extensió de quasi 1.800.000 m2 (!!!) i una previsió de construcció de 2.178 vivendes de 2ª residència, un hotel de 80 habitacions i 60 viles, locals comercials i de restauració, un heliport privat per a helicòpters amb el seu corresponent hangar i, com no podia faltar, el corresponent camp de golf de 600.000 m2.

Aznar presidint un consell sobre canvi climàtic

Imatge
José María Aznar, un dels més relevants i insistents negacionistes del canvi climàtic, presidirà el consell assessor de Global Adaptation Institute, una iniciativa privada que aspira a convertir-se en una "veu pragmàtica" en el debat públic sobre el canvi climàtic.
Per a pixar i no tirar gota!

El Cavall Verd per Murla

Imatge
El Cavall Verd (793 m) o muntanya de Pop és la més coneguda de les muntanyes de la serra del Penyal. Es troba situada entre els termes de Benigembla, Murla i la Vall de Laguar (Marina Alta). Amb forma de camell pel seu doble cim, sembla una cadira de muntar, raó per la qual la gent es pensa que d'ací prové el seu nom, malgrat derivar aquest d'una antiga llegenda que veurem a continuació.

Posets: ascens per Ball d'es Ibons i descens per Àngel Orús

Imatge
El Posets, amb 3.375 metres, és el segon pic més alt de Pirineus després del proper Aneto (3.404 m). Encara que l’ascensió clàssica es realitza per la massificada ruta Reial via refugi d’Àngel Orús, vos proposem una alternativa, pot ser més atractiva i aventurera, encara que també molt més tècnica i exigent: l’ascens per la Ball d’es Ibons, on gaudirem de la presència d’un conjunt de llacs o ibons a 2.500 metres d’alçada, entre els quals destaquen el d’Eriste o Grist, les Alforches, Ferradura i el Negre.

El cap d'Or de Moraira

Imatge
La del cap d’Or és una ruta molt senzilla, curta i d’escassa costera. Coneixerem la cova de la Cendra vora penya-segats, la torre guaita del segle XVI i gaudirem d’unes impressionants vistes des del penyal d’Ifac fins el cap de la Nau. Es tracta d’una ruta molt recomanable per anar en família, ja que malgrat alguns trams que porten a la cova de la Cendra el sender no presenta cap dificultat i les vistes ho mereixen.

Els molins de la Marina Alta

Imatge
Junt als riuraus, els molins de vent són els vestigis arquitectònics més importants del patrimoni tradicional de la Marina Alta. De fet, Xàbia era coneguda al segle XVII com el graner d’Alacant per la seua producció de blat. El molins de vent eren enginys, d’entre 7 i 8 metres d’altura, que servien per a moldre cereals i com a magatzem de grà. En l’actualitat tots manquen d’aspes i cobertes, a dures penes conserven els mecanismes de fusta i les moles circulars de pedra, i el seu grau de conservació es prou regular. A la Marina Alta coronen els tossals de Pedreguer, Gata, Jesús Pobre i les Planes del Montgó de Xàbia.

Nova ressenya de premsa

Imatge
"A un tir de pedra" continua fent soroll per tot arreu. La setmana passada parlaren del llibre al diari El Mundo, a continuació vos adjuntem la notícia.

El Forau d'Aigualluts

Imatge
Al vessant dret de la vall de Benasc es troben els Monts Maleïts o massís de la Maladeta, dominats per l'Aneto, cim més alt de la Península amb 3.404 metres d'alçada, i la Maladeta amb 3.308 m. Davant de tal immensitat s'eclipsen altres llocs de gran interès, com la ruta que anem a recórrer, de l'Hospital de Benasc fins el Forau d'Aigualluts, una excursió senzilla i agradable que no ens durà més d'hora i mitja l'anada, imprescindible per a tothom que visite per primera vegada la vall de Benasc.

Els despoblats moriscs de la Vall d'Alcalà

Imatge
401 anys d'abandonament, suportant les inclemències metereològiques, l'expoli i l'incivisme d'uns quants no han segut suficients per a fer desaparèixer la impronta dels moriscs a la Marina Alta. Ara, per fi, ha arribat l'esperada protecció com a Be d'Interès Cultural (BIC), en la categoria de monuments, als despoblats de l'Atzuvieta, la Queirola, la Roca i el Benialí. L'ajuntament de la Vall d'Alcalà ha lograt el tan reclamat BIC, i ja podrà restaurar els despoblats, efectuar excavacions arqueològiques i convertir-los en un museu a l'aire lliure.

Vistabella tala 700 pins junt al Penyagolosa per a vendre'ls a 25 euros

Imatge
L’ajuntament de Vistabella està talant 700 pins de més de 150 anys ubicats al Bovalar, annex al Parc Natural de Penyagolosa, per a la seua venda per 25 euros l’arbre. La tala està autoritzada per Conselleria dins d’un projecte d’ordenació i gestió de muntanyes avalat por la Llei Forestal, que permet la tala quan els arbres arriben a una edat determinada, admetent que no es tracta d’una tala per a controlar cap malaltia o plaga.

Anem a per la segona edició!

Imatge
Gràcies a tots vosaltres, "A un tir de pedra" ha segut tot un èxit de vendes, esgotant completament la primera edició en temps rècord. El llibre s'ha convertint en el segon dels editats pel CEIC Alfons el Vell (als que volem agrair tot el recolzament que hem rebut) que logra una segona edició, i emulant a Joan Pellicer (encara que salvant evidentment les distàncies) hem signat amb Edicions del Bullent.

Ordesa i Monte Perdido: Monte Perdido per Soaso

Imatge
Monte Perdido és el massís calcari més alt dels Pirineus i d'Europa. Conegut com les Tres Sorores (As Tres Serols), el componen els pics de Monte Perdido (3.355 m), Cilindro de Marboré (3.328 m) i Añisclo o Soum de Ramond (3.263 m). Anem a realitzar l'ascens al cim de Monte Perdido per la via clàssica, pernoctant al refugi de Gòriz i ascendint per l'escopidora, un dels principals punts negres del Pirineu, pel qual vos recomanem experiència i molta precaució.

Ordesa i Monte Perdido: el circ de Soaso

Imatge
Ubicat al Pirineu central d'Osca, el d'Ordesa i Monte Perdido és el segon Parc Nacional més antic d'Espanya, declarat el 16 d'agost de 1918, i està catalogat com a Patrimoni de la Humanitat per l'UNESCO. Anem a conèixer la ruta més característica i emblemàtica del parc, la vall d'Ordesa, per la qual seguirem el curs del riu Arazas on coneixerem les emblemàtiques grades i el circ de Soaso, als peus del qual es troba la famosa cascada de la Cua de Cavall, punt d’inici de l'ascensió clàssica al Monte Perdido. Ordesa fou el segon parc nacional de la península, creat el 1918 amb 2.066 ha protegides que passaren el 1982 a les 15.605 ha actuals.