Al vessant dret de la vall de Benasc es troben els Monts Maleïts o massís de la Maladeta, dominats per l'Aneto, cim més alt de la Península amb 3.404 metres d'alçada, i la Maladeta amb 3.308 m. Davant de tal immensitat s'eclipsen altres llocs de gran interès, com la ruta que anem a recórrer, de l'Hospital de Benasc fins el Forau d'Aigualluts, una excursió senzilla i agradable que no ens durà més d'hora i mitja l'anada, imprescindible per a tothom que visite per primera vegada la vall de Benasc.
L'excursió s'inicia a l'Hospital de Benasc, a tretze quilòmetres del poble per la carretera de la vall de l'Ésera (A-139), desviant-nos a la dreta uns tres quilòmetres abans de la seua finalització per una pista.
 |
| Camí de l'Hospital, que ja es veu a l'esquerra |
 |
| Hospital de Benasc |
El lloc que ocupa la instal·lació hotelera, base de l'estació d'esquí de fons "Los Llanos del Hospital", fou refugi de viatgers des de finals del segle XII, formant part d'una xarxa d'albergs a ambdues vessants del Pirineu. I és que el concepte d'hospital era diferent del que estem acostumats hui dia: al segle XII els cavallers de l'Ordre de l'Hospital de Sant Joan de Jerusalem fundaren a sengles vessants de la Glera dos hospitals per a peregrins, amb donació el 1172 pel rei Alfons II d'una ampla zona de pastura per a mantindre el ramat, que va permetre la construcció de l’església romànica i l'alberg. L'antic hospital fou substituït per un altre nou (se desconeix si fou per un allau o per abandó) sense capella, només amb estances per a viatgers i peregrins. El 1870 fou derruït per un allau i es va reconstruir al lloc que ocupa en l'actualitat, més segur. Després de la Guerra Civil fou abandonat fins que fou reconstruït com a instal·lació hotelera i estació d'esquí.
 |
| Plan d'Estan |
L'accés a la Besurta, punt d’inici de les rutes a l’Aneto i el seu voltant, està prohibit per a vehicles des de l'Hospital (del 25 de juny al 3 de setembre); hi ha un servei d'autobusos que ix de Benasc i és prou car, així que per a visitar els Aigualluts paga la pena anar a peu, no ens durà més de 50 minuts arribar fins la Besurta i el Plan d'Estan es mereix la visita (si aneu en ple hivern possiblement necessitareu raquetes). Ens trobem a l'Hospital (1.760 m), envoltants dels pics Sacreux, Glera i Muntanyeta a l’esquerra i el massís de la Maladeta a la dreta. Ajudats per trams de taulons de fusta, que ens ajudaran a passar les zones humides de la prada, descendirem vora el riu Ésera i buscarem la seua capçalera en direcció est; al tàlveg més proper al cim del Salbaguardia apareixen les marques de PR indicant-nos la ruta cap a Besurta Forau d'Aiguallut, cap a on ens dirigim, deixant a mà esquerra el camí que es dirigeix al Portillón de Benas Salbaguardia. Endinsant-nos en un frondós bosc de pi negre al poc veurem un cartell que ens informa de la presència de la canal d'Allaus de Paderna, on un corredor d’allaus impedeix que creixi el bosc.
Eixirem del bosc i passejarem per uns prats entollats als peus del coll dels Aranesos. Accedirem al Plan d'Estan, molt verd i herbós al bell mig del qual es troba l’estany o ibon del Plan d'Estan, un llac colmatat que va anar emplenant-se amb roques i sediments arrastrats pels torrents, per la qual cosa generalment el trobarem sec excepte a èpoques de fortes precipitacions. Poc a poc distingirem al fons el Perdiguero i l'agulla de la Forca de Remuñé. Al final del pla i a l'altra banda es troba el Forau de Plan d'Estan, una antiga nevera que utilitzaven els pastors des de l'Edat del Bronze. Més endavant el sender connecta amb la pista forestal passant junt a la cabanya del Plan d'Estan per a continuació tornar a la prada descendint uns metres fins què, de nou en costera, el camí ens du fins el pla de la Besurta (1920 m).
La Besurta és el punt final on arriben els autocars des de Benasc i punt d'inici de l'ascens a l'Aneto. Junt al pàrking hi ha un quiosquet on podrem fer un alt al camí. Deixarem la Besurta creuant un torrent que baixa dels ibons de Villamuerta i seguirem per una pista-sender (PR-HU 29) des del qual es veu una part de l'espectacular glacial de la Maladeta. Arribarem a un encreuament senyalitzat en poc menys de 10 minuts: per la dreta la senda es dirigeix cap al refugi de la Renclusa (2140 m) i al cim de l'Aneto (3404 m), així que ens dirigirem per l'esquerra en direcció a Aigualluts seguint les marques verdes.
Ascendirem pel Rullau, amb una costera curta però forta, per tal de superar un herbós i verd coll pel qual accedirem a un enorme prat, on un camí ens durà en direcció sud-est, després d'uns 40 minuts des de la Besurta, fins una enorme dolina, el Forau d'Aigualluts.
 |
| El Forau d'Aigualluts |
El Forau d'Aigualluts és un complex sistema càrstic, una enorme dolina (cavitat subterrània, el sostre de la qual es va enfonsar quedant al descobert) situada al curs alt del riu Ésera, a uns 2074 m d'altitud. Les aigües del glacial de l'Aneto i la Maladeta desapareixen per l’avenc baix terra una mitja de 155 dies a l'any, i es dirigeixen cap al nord fins reaparèixer a 3'6 quilòmetres en línia recta i a 1658 metres d'altitud, vessant les seues aigües a la Vall d’Arán, al riu Garona, que creua França i finalment desemboca a l'Atlàntic a Bordeus.
 |
| Els Monts Maleïts |
Amb vistes a la bonica cascada d'Aigualluts, pujarem per un tossal a la nostra esquerra des d'on el camí es dirigeix fins el Plan d'Aigualluts (2.020 m), on les aigües glacials serpentegen i des d’on, si alcem la vista, ens meravellarem amb les fantàstiques vistes del cim de l'Aneto i el seu glacial, el major dels tretze que encara resten a la Península. Per fi ens dirigirem cap a l’est, seguint el cau del barranc de l’Escaleta que voreja la Tuca d’Aigualluts fins assolir l’ibon de l’Escaleta.
Per cert, i com a curiositat: abans de la primera ascensió al pic de la Maladeta hom pensava que era més alt que l'Aneto, per això la totalitat del massís heretà el seu nom. El 1789 Ramond de Carbonières va traduir erròniament la Maladeta com a Maleït (quan el prefix “mal" vol dir "la més alta", mentre que la terminació "eta" es troba molt a sovint als topònims aragonesos), i eixe és el motiu de que al massís de la Maladeta també se l’anomena com els Monts Maleïts.
 |
| Cascada d'Aigualluts, al fons el massís de l'Aneto |
Variant: circular de la Tuca d’Aigualluts
Amb aquesta variant visitarem els ibons de Barrancs i de l’Escaleta vorejant la Tuca d’Aigualluts o de l’Escaleta. No és una ruta senzilla ja que la connexió al sud de la Tuca d’Aigualluts és molt difusa. Situats al Plan d’Aigualluts ens dirigirem a la dreta seguint un sender paral·lel al torrent de Barrancs. Marcada amb fites i mollons, no hi ha cap problema fins assolir l’ibon de Barrancs (2380 m). Des d’ací, als peus del glacial de l’Aneto, ens hem de fixar be i dirigir-nos en direcció sud-est buscant un coll (molt difús l’accés) per a connectar amb el sender de la Tuca de Mulleres, on seguint les escasses marques per un circ de grans blocs ens dirigirem cap al nord-est buscant els peus del Tuc de Barrancs, on connectarem amb l’ibon de l’Escaleta, tornant pel sender fins el Forau després d’haver vorejat completament la Tuca d’Aigualluts.
 |
| Ibon de l'Escaleta |
 |
| Aneto des d'Aigualluts |
Rutes relacionades:
Vos adjunte una notícia recent del Forau publicada al Periódico de Aragón:
ResponEliminahttp://www.elperiodicodearagon.com/noticias/noticia.asp?pkid=429614
Ese Juanjo! te metes en todos los fregaos!
ResponEliminaSembla senzill per anar a caminar pel plaer de caminar gaudint de l'entorn, de segur que aniré a l'estiu
ResponEliminaNunca he ido más allá de la Besurta en las dos ocasiones que he pasado para subir el Aneto, ahora con un hijo pequeño buscaba una excusa para ir a aquella zona para hacer algo sencillo, y esta excursión o la otra que enlazáis al refugio de Estós me parecen geniales, gracias y un saludo, teneis un blog muy interesante y con artículos de mucha calidad.
ResponElimina