Entrades

S'estan mostrant les entrades d'aquesta data: 2022

De Santa Anna a Bairén

Imatge
  Ermita de Santa Anna El contrafort més oriental del massís del Mondúver s’endinsa, dins la plana al·luvial, al llarg d’una allargas- sada muntanyeta clapejada de pedra seca, calvaris i xiprers, capelletes, ermitoris i ermitans: Santa Anna, la de l’ermita d’un blanc virginal, la de l’assolellat barri homònim i la de l’afable Beniopa; també, del Beat i del pare Faus. La muntanya menuda de seculars bosque- tons de pins i de monumentals carrasques. Santa Anna ens acosta, resseguint el curs d’un ventall de sendes feréstegues, moltes obertes, algunes emboscades, aptes totes elles per al menut, per al novell i per a l’experimentat caminant, fins al pla Xiquet, porta d’accés, enllà les acaballes del pla Gran, dels dominis del castell de Bairén.  

El Pla Gran

Imatge
  La vella senda dels Vinaders o dels Burros, de jornalers, llauradors i ramaders; també, però, d’espeleòlegs i d’escaladors. De silenci, solitud i herbats bancals abandonats, presonera del temps i del dur secà. La senda dels Vinaders recorre de nord a sud l’extensa cadena de dolines, replanells i arrodonits turonells que clapegen la clotada més meridional, assolellada i rasa del massís: el sobri pla Gran, la plana doblegada pels solcs dels segles i les estries de la memòria. Aquella vasta replana que separa Xeresa de Gandia, que és tota aridesa i nuesa per migjorn, però agresta, feréstega i emboscada per tramuntana, només podem recomanar-la al caminant ben avesat a entreveure i intuir fites, sendiues difuminades i travesses esborrades.

El barranc de la Falconera

Imatge
  Sota el perfil més genuí del Molló discorre l’arborat barranc de la Falconera, el més esquerp i emboscat de la serra; i aferrades a les seues verticals parets, encrespades, trobarem un seguit de coves, abrics i avencs, de cingles i recingles solcats per vertiginoses sendes i escarpades vies d’escalada. La pujada al Molló per aquest barranc, costeruda i aspra, conté conté punts molt exposats, passos  esvarosos i trams de senda descarnada; està reservada, evidentment, als caminants més experimentats, que la gaudiran de valent. Vaja per davant el nostre consell: no tracteu de pujar-hi, però, sense experiència en muntanya. La Recambra Forn de calç Avenc de l'Abisme  

El barranc d'Atanasi

Imatge
  Fonts, forns de calç, masos, castells, coves, jaciments arqueològics, dues microreserves de flora, aqüeductes i canals d’aigua medievals, molins, cims enlairats, cingles cridaners i feréstecs, paisatges prodigiosos que palpiten ataronjats en la blavor profunda del cel. Difícil és trobar-se en un únic barranc tanta bellesa i tanta riquesa patrimonial i ambiental. I és que el barranc d’Atanasi és, sense dubte, un dels majors i més variats museus botànics, arqueològics i etnològics a l’aire lliure de la comarca.

El Toro

Imatge
  Tancant la Valldigna per ponent, i ja a la fita amb la Costera, s’estenen les rocalloses i enlluernadores sola- nes de la serra del Toro, el contrafort més tramuntanal de la serra Grossa, una muntanya arrodonida i assole- llada que se’ns mostra crua, caramullada d’enlairades timberes, guardianes d’espectaculars i insòlits mira- dors, de velles sendes de nevaters i calciners, d’antigues colades ramaderes i d’aspres llenques de terra conreades amb suor i esforç. La ruta, circular, naix a Simat i envolta tota la serra; tanmateix, tot i no comptar amb cap dificultat tècnica ni cap pas complicat, cal recordar i tindre en compte que és bastant exigent des d’un punt de vista físic. Avenc del Toro La Creu del Toro El Pla del Toro Pouet del tio Pasqualo El Mirador  

En record de Joan Pellicer i Bataller

Imatge
La muntanya és de qui la tresca i descobreix, de qui la pateix i frueix, de qui la sent i la viu, de qui l’estima i es deixa estimar. ( Diari de Sotaia , 2017) Un fred hivern de 2007 ens deixà sobtadament Joan Pellicer i Bataller, metge i etnobotànic, un dels homenots de la comarca de la Safor. Mestre per a molts, en el sentit més ampli de la paraula, va imprimir una petjada inesborrable en aquells que tinguérem la sort de conéixer-lo i trescar alguna que altra senda al seu costat, aprenent de la seua immensa saviesa i del seu profund amor per la Natura. Des d' A un tir de pedra voldríem, de manera modesta i senzilla, recordar-lo ara, en el 15é aniversari de la seua mort, de la millor manera que creiem que es pot fer: llegint la seua obra. I és que hi ha una nova generació de joves que no han conegut a Joan Pellicer , per la qual cosa és un bon moment per recordar la seua figura. Joan Pellicer i Bataller (Bellreguard, 1947 - 2007) es doctorà en Medicina a la Universitat de Valènc