En record de Joan Pellicer i Bataller


La muntanya és de qui la tresca i descobreix, de qui la pateix i frueix, de qui la sent i la viu, de qui l’estima i es deixa estimar. (Diari de Sotaia, 2017)

Un fred hivern de 2007 ens deixà sobtadament Joan Pellicer i Bataller, metge i etnobotànic, un dels homenots de la comarca de la Safor. Mestre per a molts, en el sentit més ampli de la paraula, va imprimir una petjada inesborrable en aquells que tinguérem la sort de conéixer-lo i trescar alguna que altra senda al seu costat, aprenent de la seua immensa saviesa i del seu profund amor per la Natura.

Des d'A un tir de pedra voldríem, de manera modesta i senzilla, recordar-lo ara, en el 15é aniversari de la seua mort, de la millor manera que creiem que es pot fer: llegint la seua obra. I és que hi ha una nova generació de joves que no han conegut a Joan Pellicer, per la qual cosa és un bon moment per recordar la seua figura.

Joan Pellicer i Bataller (Bellreguard, 1947 - 2007) es doctorà en Medicina a la Universitat de València però, ben aviat, trobà el seu camí personal en l'estudi de l'etnobotànica popular valenciana, fet que en aquell moment l'apartà de la medicina convencional. Bona part de la seua tesi, un extens estudi de l'etnobotànica valenciana, concretament la del territori diànic, s'ha divulgat a la sèrie del Costumari botànic.

Esperit lliure, visqué al marge del món acadèmic, i consagrà la seua vida a l'estudi i divulgació del nostre entorn natural. Donà nombrosíssimes xerrades sobre sendes de muntanya i sobre l'ús medicinal de les plantes.

Els seus llibres, de prosa elaborada i fina, solien exhaurir-se tan aviat es publicaven, i van introduir moltíssimes persones al món del muntanyisme i de les plantes medicinals.

Cap als darrers anys de la seua vida començà a gaudir d'un reconeixement social que li havia sigut llargament esquerp, i esdevingué una figura popular pels programes de divulgació a les televisions gandiana i valenciana. També contagià del seu amor per la Natura un munt d'alumnes a la Universitat Popular de Gandia, curs rere curs i, posteriorment i en una altra forma, a la Universitat d'Alacant.

A les primeries de febrer de 2007 ens assabentàrem de la seua mort sobtada i inesperada. Afortunadament per a tots nosaltres i per a les generacions venidores, Joan ens deixà un llegat extraordinari, una obra cabdal que podem gaudir a través de la seua prosa colorista i exquisida, un cant a la vida i una declaració d'amor a les nostres muntanyes.

El recòndit i frondós Condoig de Margarida, la fèrtil plana de Sotaia, l’arcàdic barranc del Carritx, la plàcida caseta de Petracos, l’assolellada bassa de Benirrama, els senders cantelluts, les aspres solanes, els bells camins de ferradura, els meandres florits, l’artemisa, l’estepa, l’herba de Sant Joan, l’aromàtica pebrella, la murta i el marfull, ploren i enyoren la veu del mestre Pellicer.


"[...] si per atzar en alguna línia, en alguna imatge aconseguim traslluir, mal que siga, una sola espurna, una mínima lluïssor de l'esplendor de les nostres muntanyes i de l'encís i la benignitat antiga de la nostra clara ruralia, ens donarem per ben pagats". (Meravelles de Diània, 1995)




A l'octubre de 2017, la Unió Cultural d'Amics de la Vall de Gallinera col·locà una placa homenatge a la seua memòria. Són nombrosos els indrets on s'ha realitzat algun tipus d'acció en record de Pellicer, tant a la Safor com en comarques veïnes.


La bassa de Benirrama, un indret arcàdic, un dels llocs més estimats pel nostre erudit



Placa en la seua memòria, a la bassa de Benirrama

Algunes primeres edicions de la seua obra


Bibliografia

  • Castells de la Safor (1986), Centre d'Estudis i Investigacions Comarcals Alfons el Vell.
  • Herbari breu de la Safor (1991), Universitat Popular de Gandia.
  • Bellreguard, verd esguard (1994), Ajuntament de Bellreguard.
  • Meravelles de Diània: camins, paratges i paisatges de les comarques centrals valencianes (1995), Centre d'Estudis i Investigacions Comarcals Alfons el Vell.
  • De la Mariola a la mar: viatge pel riu Serpis (1997), Col·lectiu de Mestres de la Safor.
  • Flora pintoresca del País Valencià (1999), Tàndem Edicions.
  • Costumari Botànic (2000-2004), Premi Bernat Capó de Difusió de la Cultura Popular (1999), Edicions del Bullent.
  • Recerques etnobotàniques al territori diànic o comarques centrals valencianes (2004), Tesi doctoral.
  • Diari de Sotaia (2017), Institució Alfons el Magnànim, Centre Valencià d'Estudis i d'Investigació.


Podeu trobar algunes de les seues obres més destacades magníficament editades per Edicions del Bullent.






L'Ajuntament de Bellreguard, que en 1994 li edità Bellreguard, bell esguard, ha posat el llibre a disposició del públic ací.




Audiovisuals

De tot el material audiovisual relacionat amb Joan Pellicer que podem trobar a internet, el més destacable és el relacionat amb la secció Les Nostres Plantes del programa Medi Ambient de Punt 2, que dirigí ell mateix durant 8 anys (1999 - 2007):




També podem trobar a internet material de diversa índole:

  • Entrevista a Gandia TV amb motiu del gran incendi del massís del Mondúver (2006). Al programa El club del diàleg.
  • Alguns articles sobre etnobotànica que li publicà la revista Mètode, revista de difusió de la ciència de la Universitat de València, entre els anys 2001 i 2003, a la secció Botànica estimada.

Comentaris

  1. Ens va ensenyar a tota una generació a estimar la natura.

    ResponElimina
  2. Així és: Pellicer va exercir un mestratge molt gran. La seua obra ha depassat la seua pròpia vida, i continua sent una referència ben actual. Tanmateix, hem de mantindre viva la difusió de la seua obra, especialment entre la generació més jove, que no l'arribà a conéixer.

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

La teua opinió és molt valuosa per a nosaltres. Si no tens compte de Google o similar tria, de "Comenta com a", l'opció "Nom/URL".