A un tir de pedra

Laboriosos i primitius marges de pedra, humils corralisses, palaus i casones senyorials, règies esglésies o monumentals catedrals, tots tenen com a denominador comú un ofici tradicional hui dia pràcticament extingit, dur i sacrificat, el del picapedrer. Amb la ruta que vos proposem coneixerem una antiga pedrera de roca calcària on el temps i les picoles ens ha deixat l’empremta dels seus mètodes extractius, de restes dels carreus amb que decoraven les cases i amb una bona mostra de marges i refugis de muntanya bastits amb la tècnica mil·lenària de la pedra en sec. Una saludable i educativa visita a un magnífic museu etnogràfic a l'aire lliure, des del qual com a premi gaudirem d'una de les millors vistes al Mondúver i al mar de tarongers delimitat pel Racó de la Ferradura.

En moltes ocasions  m’he trobat amb gent, amics, familiars, coneguts que m’han preguntat cóm és possible que planifique les meves vacances en fer una llarga caminada o pujar una muntanya amb la motxilla, dormint en una tenda de campanya i menjant quatre llaunes i algunes barretes energètiques… Mai he pogut donar una resposta lo suficientment consolidada i clara per a ells. Les muntanyes, a diferència d’altres llocs, ens transmeten d’una manera o altra un missatge misteriós, un sentiment, una química, una passió, alguna cosa difícil de desxifrar que fan que l’home i la muntanya mantinguen una relació molt intensa, un desbordament d’emocions i un aprenentatge de valors que ens creen un benestar personal.

La del Cares és, possiblement, la ruta més famosa i transitada d'Espanya, i motius no li falten. Endinsar-se a la gorga del Cares implica accedir a un dels congosts més bells, verticals i increïbles que ens ha regalat la natura, una sinuosa i estretíssima esquerda foradada durant mil·lennis per un riu d'aigües cristal·lines, envoltada de verticals canals que ascendeixen fins a cims que assoleixen els 2.600 metres. L'existència d'una fabulosa i inversemblant obra d'enginyeria civil, realitzada fa quasi un segle, ens permetrà creuar per una senda excavada a la roca mare els alts, verticals i en ocasions extraplomats penya-segats de la “ Garganta Divina ”, un adjectiu ben merescut per a una ruta on el vertigen se’ns clavarà a l'ànima i la bellesa ens inundarà el cor.